dimarts, 6 de juny del 2023

L'art de'n Llambies

Andreu Llambies creant...







‘La imaginació és la font de totes les obres d’art’
Joan Mascaró i Fornés








La conjunció dels astres primaverals que dansen com a papallons, encalçant l’estiu proper, ens porta la feina d’un artista que sobreviu del naufragi d'aquest temps materialista: Andreu Llambies, amic i company de la Sangha de Marratxinet; avui, Sant Marçal (Mallorca). 


Són les seves 'PETITES AGRUPACIONS INCONNEXES'



  • Podrem veure les darreres creacions de n'Andreu al Museu del Fang, del carrer del Molí, núm. 4 de Sa Cabaneta.
  • La inauguració és el 23 de juny, nit de Sant Joan, a les 18.00h (estam tots convidats).
  • Romandrà exposada fins el 3 de juliol.
  • L’exposició estarà oberta de dimarts a diumenge de 18.00h a 20.00h.
  • Si clicau damunt les fotos les podreu veure ampliades



Seguint la petjada del pintor i amb el seu art singular, peregrinam cap als inicis d’una temporada d’estiu farcida de tot i molt. 

Miraculosament, ell, n’Andreu serà un far dins la nit, llum que ens guia pel sender de la pau i l’amor, de la comprensió.

Tot i haver fet una evolució cromàtica i formal d’una magnitud esplèndida, ara fa set anys, 7, ja escrivíem que esbrinar el secret litúrgic de l’art d’Andreu Llambies és el sentit del text que podeu llegir a continuació. No hi afegirem ni un punt ni una coma. 

Deia així:


El metzí


‘El bruix emmetzinava el cap dels seus seguidors amb idees il·lògiques, inconnexes, il·luminades. Emprava tota sort d’artefactes i metzines per fer màgia, que els inquisidors consideraven diabòlica i perversa. 

I aquests, creu en mà i ungits per la fe cristiana i vertadera, perseguien, empresonaven, torturaven vilment i, fins i tot, aniquilaven, a la forca o a la foguera, a tota casta de bruixots i emmetzinats. La sort de la vida a la primarenca Edat Mitjana al reialme de Mallorca penjava d’un fil...'

Avui, observar detingudament les peces que ens mostra Andreu Llambies és pura metzina. 

Ell camina descalç sobre el tall esmolat del ganivet. Es passeja per l’art de les agrupacions inconnexes i fa una peregrinació infinita per garrigues, pletes i rostollars secs de rella, muts de formiguers.


Mixtures de pagès


L’artista, de rel alaronera que desplega el seu brancam colorit per les terres ondulades de sa Cabaneta
, ens convida a explorar, a fer una mirada detinguda, un esguard, a les noves mixtures de metzina. 

Fetes de menudències pictòriques, les seves obres responen al camí interior, que tresca amb pas humil, però ferm. 

El seu enclavó, embraonat a terra fonda, ja ho anuncia ‘petjada de pagès no fa mal a res’.




El vell magraner de Marratxinet

dibuixa l’hivern

d’un dissabte anònim


-o-



Ell segueix, impertèrrit, el seu camí. Sense por a res, deambula pel sender creatiu de la metzina secreta i sagrada que esdevé ‘retxa, punt, burot, esborrall, ziga-zaga, esses, revolts, corbes, el·lipsis cromàtiques, metàfores formals, pluges de signes, poemes breus, talment haikus senzills i profunds, que dibuixen els gotims dels tamarells que ploren ran de mar l’enyor dels vells mariners apàtrides...’



La textura de la meditació




En els seus dibuixos hom hi endevina circumloquis mironians, que constel·len despullats de cobdícia i niciesa. El seu traç escriu símbols, senzills i fràgils, dins la línia de la ‘T’ de Tàpies, o de 'Tao’ o de ‘Transformació’. 

En els seus quadres l’infinit atrapa el temps. I, amb la mateixa contundència del zen, reflecteixen el desinterès per la grandiloqüència i l'artifici. 






Llambies posa en valor l'expressivitat, l'espontaneïtat, la gestualitat i les qualitats de les imatges, per dibuixar l'empremta del pas del temps en les cèl·lules que ens configuren. 

El seu art té la textura de la meditació, que desemboca amb tota naturalitat cap al dibuix de formes nues, fruit de l’experiència de la unificació. 





Calabruix de pampalolles

glaçades

il·luminen l’arbocera

-o-



El seu llenguatge, síntesi de la matèria i de l’esperit
, és el perfecte equilibri que convida a la Comunió de races, de religions, de persones. És la connexió que guia la mà de l’artista per pintar els signes genuïns, vertaders. 

Llambies no s’ha desviat gens ni mica del món que sempre l’ha encuriosit, de ‘sembrar les sements del seu art dins un camp de solcs esguerrats per la mà destra del creador, furgant cavitats on sembrar la llavor de la divinitat’. 

Lluny de dibuixar el crit furtiu del desesper que clama auxili, enlaira la seva veu per entonar el més pur cant sibil·ler.



Sibil·la



L’indument que representa la sibil·la de Llambies té l’esperit profètic d’aquelles endevinadores paganes, que havien de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova. 

Els seus quadres desdibuixen el retrat de l’infant orat amb túnica femenina, però guarden el mateix to d’aquella arcaica cançó que diu:





‘lo jorn del Judici parrà 

qui haurà fet servici... 

perquè gran foc del cel davallarà; 

i mars, i fonts, i rius, 

tot cremarà...'

-o-




Al-Andalus


D’aquest desert aspre sorgeix impol·lut l’esplet d’obres, acolorides, fugaces, que semblen efímeres, per renéixer esplendoroses dins el camp erm de l’art contemporani. 

Les peces de Llambies, derelictes d’un naufragi, podrien tenir el mateix origen pagà del cant profètic del segle X. 



Aquestes pintures patrimonials, impossibles de valorar materialment i dinerària, també podrien tenir un origen mossàrab, provinents de les arts romàniques creades a l’entorn del ‘al-Àndalus’. 

O, com li agradaria defensar al professor Aebischer, la inspiració del cant creatiu de Llambies prové de les altes terres del Llenguadoc, perquè la seva ingent producció d’art alquímic hauria rebut una influència cultural dels mestres occitans, dels càtars, tal com la Catalunya vella rebé.

Home bo, dret i condret, Andreu Llambies sempre retorna dels seus llargs viatges, interiors i exteriors, per mostrar-nos la veritable realitat de l’aprenentatge del Dharma


                                                                                   -o-




Sigui d’on sigui, provengui d’on provengui, el bruixot cabaneter d’Alaró mescla elements cromàtics per oferir-nos un viatge visual únic, al·lucinogen i emmetzinador. 

El seu és un viatge a les arrels més endinsades dels confins remots de la persona. Ben al fons de la consciència humana.





-o-



  • Podrem veure les darreres creacions de n'Andreu al Museu del Fang, del carrer del Molí, núm. 4 de Sa Cabaneta.
  • La inauguració és el 23 de juny, nit de Sant Joan, a les 18.00h (estam tots convidats). 
  • Romandrà exposada fins el 3 de juliol.

  • L’exposició estarà oberta de dimarts a diumenge de 18.00h a 20.00h.
  • Si clicau damunt les fotos les podreu veure ampliades




Gassho profund i artístic!








Art és qualitat. Ciència és quantitat’
Joan Mascaró i Fornés