Les perles del so del silenci



‘La bellesa harmonitza el límit i el més enllà, la llei i la llibertat’
Joan Mascaró i Fornés





Amb tot el bagatge après de la saviesa i la compassió de la Sangha de la Zen Sanbo Mallorca, i amb el mestratge excepcional de Berta Meneses, el passat 28 d’abril, vam posar en marxa la iniciativa ‘El so del silenci (veure)’.

Es tracta d’una sèrie de produccions audiovisuals, identificades en dos blocs. El primer agrupa les anomenades ’perles essencials’, de durada més reduïda. 

Mentre que el segon abraça les ‘perles meditatives’, que tenen una extensió més llarga.

Des del silenci més profund, posarem l’oïda en la naturalesa essencial, l’espiritualitat i la meditació, en aquelles pràctiques de silenci i savıesa, que ens defineixen a totes i a tots.

L’objectiu de les perles és escoltar la veu dels savis, dels mestres, per conèixer la filosofia de la terra, per tractar amb cura l’educació i els valors, aquells que ens caracteritzen, des de la més tendra infantesa fins a l’adéu final.

Aquesta explicació introductòria la van reflectir en la primera perla, titulada 'El pòrtic (veure)'.

Trobareu les perles desades al canal El so del silenci (veure) de YouTube i a les xarxes socials. 

Ara ja és disponible al Facebook (veure)

I, al nostre bloc, hi hem col·locat un enllaç que ens hi porta directe. 

Aquesta proposta també ha d'afavorir la presència de la Zen Sanbo Mallorca a les xarxes socials.

Per això, ens agradarà que ens acompanyeu en aquesta peregrinació a la recerca de la veritat més senzilla, aquella que ens configura com a persones humanes. 

I, en aquests embats inicials del projecte, serà benvinguda i agraïda la vostra ajuda en la distribució de les perles, entre les vostres amistats i coneguts.

La saviesa


La primera perla essencial que es va oferir, després del 'Pòrtic' de presentació, fou la referida a 'La saviesa (veure)'.

'Avui, la humanitat no necessita més informació, ni més coneixement, ni més ordinadors o tecnologia, ni més ciència ni més intel·lectuals…'

Avui, la societat el que més necessita és saviesa.

I es pregunta, què és la saviesa? On podem trobar-la?

L’arbre


'El fet que un arbre és un arbre és molt important per a nosaltres... De la mateixa manera una persona hauria de ser una persona…'

Del mestre espiritual Thich Nhat Hanh, de la seva saviesa amplíssima i universal, agafarem una perla preciosa i essencial que ens defineix la felicitat, el somriure i la pau… 

'L'arbre (veure)' fou la segona perla essencial posada en circulació…

La mare


La perla dedicada a ‘Les mares (veure)’ ha marcat un punt d’inflexió amb més de 4.770 visionats. 

Editat el 3 de maig, dia de la mare, exposava com ‘des del primer instant, mare i fill, es miràrem als ulls i ja van saber que s’estimarien sempre…

No m'ho deia habitualment, que m’estimava… Eren altres temps... no se'n parlava tant, de sentiments i d’emocions... però no em feia cap falta, perquè ja ho sabia…'

Gràcies, possiblement, a aquesta producció el nombre de subscrits a ‘El so del silenci’ supera els 250. 


La mestra i la vida


La mestra i la vida (veure), amb text de Berta Meneses, és una perla amb la qual la mestra ens apunta amb el dit de la saviesa quin és el camí.

'La vida implica construir, ser conscients, ser amorosos i generosos amb tot i amb tots. 

Aprendre de tot el que la vida ens aporta. En això resideix la veritable pràctica d'estar viu…

Estar plenament viu, ser plenament humà i estar completament despert, a cada passa, i acceptar ser expulsat del niu en qualsevol moment…

Viure en plenitud és estar sempre en terra de ningú… 

Viure és estar disposat a morir una i altra vegada. Això és la resurrecció des del punt de vista d'una persona madura, sàvia i desperta.

La veritable comprensió ens exigeix aprendre a llegir la vida, els esdeveniments… A mirar amb els ulls del cor… 

A obrir les nostres ments i deixar anar les visions estretes del món per poder experimentar la Realitat en tota la seva amplaria i profunditat…

L’amor, diu la mestra, és l'única llei de la vida humana que ens fa viure en plenitud...'

De fet, la mestra Berta Meneses ens ofereix la seva guia, juntament amb una sèrie de propostes que conformen l'eix central d'actuació d'El so del silenci'.

Si voleu, també podeu accedir al canal de la mestra, on hi trobam desats els seus 'teishos' i conferències. (fent un clic aquí +)


Passejar


El dia 2 de maig, quan se'ns van obrir les portes per anar a passejar i a fer esport, vam proposar aquesta perla essencial, titulada 'Passejar (veure)'... 

Una perla que deia així... 

'Va ser un capvespre gloriós. Passejàrem entre tamarells, a vorera de mar...

El sol, abans de colgar-se, va trobar una encletxa entre els niguls...

La llum del crepuscle, suau i brillant, va embolcallar l’arena i els arbres... I les ombres s’allargaren, com si fos una dansa de partícules

Era una llum impossible d’imaginar, un instant abans... L'aire era suau, teb, serè... La cala va esdevenir un paradís...

Vaig intuir l'eternitat de l'instant... Aleshores, vaig entendre que aquell prodigi es repetia infinits horabaixes...

Per alegrar i asserenar fins a la darrera criatura del món...

Caminàrem abraçats per un resplandor, pur i radiant, que ho tenyia tot de daurat...'

Classes de piano


A partir d’un poema bellísim i autobiogràfic, Classes de piano (veure)’, d’Adam Zagajewski, ‘El so del silenci’ va descobrir una paradoxa que sovinteja dins el món de l’educació, referida al talent, al saber, al present i al futur de la nostra vida

En aquesta perla s’explicita, poèticament, aquell comentari, aquell detall minúscul, que ens marca, que ens deixa petjada en la nostra identitat, per sempre.

El camí del Zen


En aquesta perla es refereixen dos texts essencials del Zen.

El cant d'alabança del Zen, el Zazen Wasan, d’Hakuin Zenji, comença dient que 'totes les criatures, en el fons, som budes... i tenint la veritat tan a prop, dins nostre, la cercam lluny, enfora, perduts en les tenebres de la ignorància...

El Zen, no hi ha lloança que esgoti els seus mèrits, practicat una única vegada, esborra la culpa incalculable acumulada en el passat…

Si reculls la mirada cap a endins i verifiques la realitat de la naturalesa pròpia, transcendeixes el pensar intel·lectual…

En aquest instant, què et falta?
Ets a la terra pura.
Tu ets cos de Buda...'


La perla perduda


Resseguint el fil de la saviesa del Zen, de l'Evageli o del Taoïsme, el mestre espiritual Thomas Merton, en el seu llibre ‘El camí de Tchuang Tzu’, ens inspira el relat de la Perla perduda (veure)’.

Aquesta perla es va presentar el passat dijous, 14 de maig, al canal de Youtube 'EL SO DEL SILENCI’.

Monjo de la Trapa, Thomas Merton fou un dels promotors més importants de l’apropament entre el catolicisme occidental i les grans religions d’Orient.

Merton va propiciar el diàleg amb el Dalai Lama, el filòsof japonès DT Suzuki i el monjo Zen vietnamita Thich Nhat Hanh, i amb el franciscà artanenc, Jeroni Genovard, impulsor de l'Ermita del Silenci als tombants del volcà Popocatépetl, a Mèxic, entre d'altres.

Subscripció gratuïta


Si voleu compartir aquest camí d'EL SO DEL SILENCI (veure)' basta que faceu la vostra subscripció, gratuïta, al canal de Youtube

Així rebreu, automàticament i als vostres dispositius tecnològics, totes les produccions que anirem realitzant.

El darrer regal


Agraint-vos l’ajut que ens oferiu, tan sols dir-vos que està previst que, aquest proper diumenge, 17 de maig, a les 06.00 del matí, s’estreni la primera ‘perla meditativa’, amb una durada d’uns 10 minuts.

Com diu el seu nom, es tracta d’un text que vol ajudar a la meditació, la reflexió, la contemplació, a centrar i concentrar el camí de la recerca de la naturalesa essencial.

La perla, titulada ‘El darrer ermità’, conta la història del darrer eremita que va habitar l’ermita de Betlem, a Artà

Ho conta en primera persona i fa l’últim balanç abans d'abandonar aquell monestir l’any 2010, després d’haver-hi arribat els primers moradors el 1805… 

De bell principi, diu així: ‘Avui, quan admir, per última vegada, aquests paratges… de la vella alqueria de Benialgorfa, se m’ennigulen els ulls per les llàgrimes i els records…

Tots em coneixeu com s’ermità Pau, encara que el meu nom sia Antoni de Sant Pau…

He passat més de quaranta anys dins aquests rafals de Betlem… Aquests paisatges han constituït el meu pare espiritual…’

Aquesta és la història, aquests són els fets, vosaltres triareu el camí per on ha de transcórrer ‘El so del silenci’…


Gassho profund!


‘Llibertat és fer allò que volem si allò que volem és bo, bell i vertader’
Joan Mascaró i Fornés