馃檹
'ACTITUD SANGHA', amb aquest t铆tol volem obrir les portes d'una nova secci贸 per compartir les propostes i col·laboracions de tots els membres de la SANB脭 ZEN MALLORCA. Val a dir que quan parlam de propostes i col·laboracions ho deim arran de la impressi贸 que ens va causar el Teisho de la nostra mestra Berta Meneses del proppassat diumenge, 18 de juny de 2023 i el col·loqui posterior a la finalitzaci贸 del Sesshin.
Ja en el Teisho del dia anterior, el referit al koan n煤m. 74 del Hegikan Roku, la mestra ens va assenyalar amb el dit que 'el cam铆 del zen 茅s el cam铆 de la saviesa del mirall que no deforma la realitat, perqu猫 tot 茅s tal qual 茅s...
Viure una vida zen ens porta a gaudir del moment present i ens allibera dels aferrissaments ('apegos'). Hem de ser un mirall per a TOTS els 脡SSERS, talment uns bodhissatves...'
HEGIKAN ROKU: la CEGUESA 茅s SAVIESA
El diumenge la mestra va remarcar, amb el cas del koan n煤m. 76 del mateix Hegikan Roku, com s'ha d'estimar el cam铆 del despertar per experimentar la vertadera il·luminaci贸, tot fent vots d'humilitat, de determinaci贸, de servei, de perfecta naturalitat...
Tot aix貌 per evitar la ceguesa de la persona no il·luminada, que no discrimina ni discerneix i nom茅s creu en la ci猫ncia i amb els dogmes imposats. Hem d'anar de la ceguesa aut猫ntica a la vertadera, perqu猫 l'Ull del Satori 茅s ceg (hi hem de veure amb la innoc猫ncia d'un nad贸 i ens hem d'alliberar de vels i anhels il·lusoris).
Tal com va dir la mestra 'LA CEGUESA VERTADERA 脡S SAVIESA'. Per aix貌 aquesta ACTITUD SANGHA vol obrir els ulls al m贸n per con猫ixer la realitat vertadera, all貌 que imposa el poder, sempre avarici贸s, ufan贸s i amagat.
Perqu猫, avui, el problema de la guerra i la pau 茅s greu i conv茅 posar fi a la marxa cap al conflicte b猫l·lic, abans que no sigui massa tard.
En aquest sentit, la sangha va manifestar la necessitat de con猫ixer, analitzar i actuar, si s'escau, en tots els 脿mbits (guerra i pau, ecologia, educaci贸, comunicaci贸, alimentaci贸, energia, drets humans...). I, d'aquesta manera, contribuir a una forma d'organitzaci贸 m茅s integrada per unificar i ampliar els moviments en favor de la pau, el di脿leg, el respecte i l'enteniment universals.
Seminari 'LA PAU en el PENSAMENT RUS'
A proposta de la mestra, ser脿 interessant llegir i con猫ixer el resum d'aquest seminari que es va celebrar a la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri, els passats 9 i 10 de juny.
El m贸n a penes va sobreviure la Guerra Freda en el segle XX, i avui estam en una situaci贸 tirant d'una nova Guerra Freda o amb l'inici de la Tercera Guerra Mundial, tal com apunta la tesi del TERCER SEMINARI: 'La pau en el pensament rus', que ha impartit el professor Edward Demenchonok.
Segons Demenchonok 'per evitar una cat脿strofe, cal mobilitzar els recursos intel·lectuals i espirituals de diverses tradicions de la humanitat per entendre les arrels de les guerres i les solucions possibles...'
RESUM. TERCER SEMINARI: La pau en el pensament rus (+)
Al costat de la guerra i la pau inexistent, la mestra tamb茅 va apuntar les conseq眉猫ncies grav铆ssimes provocades per la ceguesa dels Drets Humans: l'esclavatge de dones i nins, la pobresa, la prostituci贸, les morts massives quan s'intenta fugir de l'horror i la repressi贸...
La perviv猫ncia del racisme, la xefon貌bia, les condicions de vida infrahumana dels col·lectius de refugiats i les allaus migrat貌ries, s贸n altres tem脿tiques que, sovint, han estat impulsades pels estaments del poder i amagades pels mitjans de comunicaci贸 amb la conniv猫ncia d'un conjunt nombr贸s de la ciutadania.
A l'era de la informaci贸, la falsedat campa arreu i s'empra per manipular les realitats i posar la lupa all脿 on interessi que miri la massa social.
Posar llum i encendre el far del comprom铆s 猫tic, des del coneixement, la independ猫ncia i la llibertat, tamb茅 茅s un 脿mbit d'inter猫s de la sangha.
PROPOSTA de TREBALL COM脷
L'ACTITUD SANGHA t茅 dues ales: la saviesa i la compassi贸.
Davant aquesta clara i manifesta voluntad de la Sangha de combatre la ceguesa perniciosa a trav茅s d'una major interrelaci贸, us convidam a compartir els camps de coneixement i d'acci贸 que fins ara eren m茅s d'inter猫s individual. Per aquesta ra贸, us proposam una senzilla estructura que ens permeti canalitzar totes les tem脿tiques i actuacions que es vulguin posar en com煤.
La relaci贸 potser tan 脿mplia com propostes arribin: ci猫ncia, arts, educaci贸 en valors, acompanyament a malalts, tractament dels residus i reciclatge, l'煤s de les energies, l'escalfament del planeta, l'empoderament de la dona i el seu rol dins les altes esferes del poder, ecologia, cultura, llengua i tradici贸 popular...
Es tractaria que tothom que vulgui ens faci arribar les seves propostes, d'una extensi贸 aproximada de 15 l铆nies, a partir de les quals podr铆em posar fil a l'agulla.
A mesura que anir铆em rebent les propostes, es podrien establir equips de treball, petits 'cosmos' amb interessos compartits, els quals treballarien els 脿mbits triats.
Posteriorment, aix铆 com vagin evolucionant en les seves an脿lisis, coneixements, tasques i projectes, es posarien en difusi贸 i coneixement de tota la sangha.
TEM脌TIQUES de CAR脌CTER LOCAL i HUM脌
Durant el col·loqui, es va reiterar que no es tracta de menystenir l'actual interacci贸 en tem脿tiques de car脿cter local, d'un profund sentiment hum脿.
Les accions que portam a terme en les Institucions Penitenci脿ries, a Projecte Home, a C脿ritas, a PalmaCompassiva i a tot un seguit d'associacions de car脿cter social i solidari, ja palesen aquesta actitud activa, compromesa i honesta.
Ara, per貌, es tracta de fer una passa m茅s i aconseguir una major implicaci贸 dels membres de la Sangha a trav茅s d'aquest espai obert que vol ser 'Actitud Sangha'.
脡s tan senzill com escriure aproximadament 15 l铆nies sobre les coses que volem compartir amb els altres i enviar-les al correu gasparzen@gmail.com per comen莽ar a treballar.
De fet, ja hem rebut tres propostes que us reprodu茂m a continuaci贸:
LA 1a PRIMERA PROPOSTA. L'HORA
Una de les q眉estions que van sorgir en el col·loqui fou la necessitat de comptar amb fonts d'informaci贸 alternatives. En aquest sentit, un company ens remet els documents ens posen a disposici贸 Joan Carrero i Joan Cas貌liva, des de la seva web L'HORA, que tenim desada i des de fa molt temps a disposici贸 als enlla莽os del nostre bloc de la Sanb么 Zen Mallorca: L'Hora. Web informativa (+)
A L'HORA, hi trobam els informes que elabora l'Institute Schiller d'EEUU. Una an脿lisi independent dels poders econ貌mics i pol铆tics, fet des d'un pot猫ncia mundial i cap al m贸n.
Amb un clic pots obrir el darrer document i llegir:
'La Coalici贸 Internacional per la Pau ha de cr茅ixer per aturar la Tercera Guerra Mundial' (+)
LA 2ona PROPOSTA. FELI脟
La segona est脿 referida a la meditaci贸, acompanyada d'una lectura pr猫via. Diu aix铆:
'Has provat mai de llegir un poema o una reflexi贸 abans de posar-te a meditar?
Jo ho he fet amb els poemes d'en Nicolau Dols, curtets i intensos i n'estic encantada.
LA 3a PROPOSTA. DIA MUNDIAL del REFUGIAT
PARTICIPAU EN L'ACTITUD SANGHA
Les 6 POTES DE L'ACTITUD SANGHA
'Si cerques la PAU, queda't quiet. Si cerques la SAVIESA, guarda silenci. Si cerques AMOR, sigues tu mateix'B. Lee
Per tal de continuar amb la nova iniciativa sorgida en el darrer sesshin de la Sanb么 Zen Mallorca, amb el vist i plau de la mestra, avui us proposam SIS (6) potes o camps de coneixement i d'acci贸 que, per comen莽ar, poden abra莽ar i donar sostenibilitat a l'ACTITUD SANGHA.
Es tracta d'avan莽ar amb una senzilla estructura que ens permeti canalitzar totes les tem脿tiques i actuacions que es vulguin posar en com煤.
- LA PAU
La pau 茅s l'estat en qu猫 una societat gaudeix de just铆cia, llibertat i igualtat social, i no est脿 ni en viol猫ncia ni en guerra.
Dins aquesta 脿rea de la Pau hi haur脿 referida, entre d'altres, tota la tem脿tica que implica la guerra, les armes, els conflictes entre pa茂sos i estats, el colonialisme, independ猫ncies i nacionalismes, la democr脿cia, el poder, el terrorisme, el pacifisme i la no-viol猫ncia...
QUI S'HI VOL APUNTAR?
Fes un Email a gasparzen@gmail.com i us posarem en contacte
- ELS DRETS HUMANS
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions b脿siques, que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condici贸 humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situaci贸 legal o jur铆dica del pa铆s o regi贸 en el que s'habita i de factors com l'estatus, l'猫tnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumst脿ncia de l'individu.
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides aprov脿 i proclam脿 la Declaraci贸 Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document de trenta articles en qu猫 se subratllen els drets humans considerats b脿sics i que s'apliquen, sense excepci贸, a tots els 茅ssers humans.
Veure Declaraci贸 Universal de Drets Humans (+)
En resum podem dir que: els articles 1 i 2 serien els fonaments, perqu猫 recullen principis b脿sics sobre els que es basen els drets: la dignitat, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la no discriminaci贸.
Els articles del 3 a l'11 exposen els drets individuals, com el dret a la vida o la prohibici贸 de l'esclavitud.
Del 12 al 17 hi trobam els drets de l'individu en relaci贸 amb la societat civil i pol铆tica.
Del 18 al 21 si recullen els drets de pensament, de consci猫ncia, de religi贸 i llibertats pol铆tiques com el dret d'associaci贸.
Del 22 al 27 hi ha els drets econ貌mics, socials i culturals.
Els tres darrers articles de la Declaraci贸 (28, 29 i 30) seria el front贸 que lligaria tota l'estructura. Aquests articles recullen les condicions i els l铆mits amb qu猫 aquests drets han d'exercir-se i la prohibici贸 d'utilitzar els drets en oposici贸 als objectius de les Nacions Unides.
Dins aquesta pota s'hi pot ubicar la tercera proposta que vam rebre: la de sumar-nos a la commemoraci贸 internacional del Dia Mundial del Refugiat, per retre homenatge a totes les persones for莽ades a abandonar el seu pa铆s.
QUI S'HI VOL APUNTAR?
Fes un Email a gasparzen@gmail.com i us posarem en contacte
- LA SOSTENIBILITAT DEL PLANETA
Quan parlam de la sostenibilitat del planeta ho feim com un concepte econ貌mic, social i ecol貌gic complex, entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient.
En la seva definici贸, entenem que 茅s una manera d'organitzar l'activitat humana de forma que la societat i els seus membres siguin capa莽os de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial, al mateix temps que es respecten la biodiversitat i els ecosistemes naturals, tot per planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.
La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. 脡s sovint una q眉esti贸 controvertida. Va ser un dels eixos del F貌rum Universal de les Cultures, Barcelona-2004 (+).
QUI S'HI VOL APUNTAR?
Fes un Email a gasparzen@gmail.com i us posarem en contacte
- LA INFORMACI脫
- Els grans mitjans de comunicaci贸: de qui s贸n i a qui es deuen?
- El 80% de les audi猫ncies de televisi贸 i r脿dio a l’Estat espanyol depenen de quatre consells d’administraci贸. Qui decideix la informaci贸 que ens arriba?
- Sis grups controlen el 70% del negoci global
Els interrogants de l'猫tica i la veritat sorgeixen davant els grans conglomerats medi脿tics del planeta concentrats cada vegada m茅s en poques mans. Els sis grans monopolis transnacionals –tots tenen seu als Estats Units– s贸n Time Warner, Disney, NewsCorp (recentment fusionat amb 21st Century Fox), NBC Universal, Viacom i CBS. Cada cop hi ha menys compet猫ncia i m茅s concentraci贸 en mans dels grans magnats de la premsa. Un informe de Reporters sense Fronteres (+) denunciava que si als anys vuitanta hi havia cinquanta grans empreses als Estats Units que controlaven el 90% del sector, en l’actualitat aquesta quantitat s’havia redu茂t a sis.
A Europa, els grans grups multim猫dia s贸n avui l’alemany Bertelsmann, la brit脿nica BBC, els francesos Vivendi i Lagard猫re, l’itali脿 MediaSet (fundat per Silvio Berlusconi) o l’espanyol Prisa.
I a l’Am猫rica Llatina, destaquen quatre grans conglomerats m茅s: Televisa a M猫xic, Globo al Brasil, Clar铆n a l’Argentina i el Grupo Cisneros a Vene莽uela, a m茅s dels interessos d’empreses espanyoles de comunicaci贸 com Prisa.
En l’era de la revoluci贸 tecnol貌gica, tamb茅 han entrat al mercat medi脿tic, sobretot l’audiovisual, els gegants d’Internet com Google –que va comprar el principal canal de v铆deos del m贸n, Youtube, per 1.300 milions de d貌lars l’any 2006–, Facebook –que ha adquirit Whatsapp i Instagram–, Apple –que ha fet una enorme aposta per la televisi贸 en l铆nia a la carta per competir amb Netflix i HBO–, Amazon –i la seva aposta per Amazon Prime Videos–, Yahoo! o Microsoft.
En aquesta pota ser脿 fonamental treballar sobre el DRET A ESTAR BEN INFORMATS. La llibertat d'informaci贸 茅s la base de la democr脿cia. El primer dels drets humans, del que emanen tots els altres.
El repte podria ser oferir a tots els membres de la Sangha l'acc茅s a una informaci贸 independent, plural i lliure de censura, per decidir sobre la vida, el present i el futur.
Dins aquesta pota, ja hem parlat de la primera proposta rebuda, l'HORA (+) o ara l'exemple de Reporters Sense Fronteres (+).
QUI S'HI VOL APUNTAR?
Fes un Email a gasparzen@gmail.com i us posarem en contacte
- CI脠NCIA, ART I CULTURA
La cultura 茅s el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i b茅ns materials creats per l'茅sser hum脿.
Alguna concepci贸 defineix cultura en sentit molt ample, com tot all貌 que t铆picament 茅s fet pels humans i els separa de la natura, lloc on la humanitat no ha intervingut. En sentit m茅s estricte, es considera la cultura com el conjunt de la producci贸 art铆stica i tecnol貌gica.
La varietat de definicions reflecteixen diferents escoles del pensament. Tot i aix貌, s'hi sol incloure la tecnologia, l'art i les humanitats, un patr贸 de tipus de coneixement preferent, tradicions, creences i conductes que depenen d'un determinat pensament simb貌lic i el conjunt d'actituds, valors, objectius i pr脿ctiques que caracteritzen a un grup, una societat o a tota la humanitat.
Alguns autors reivindiquen una cultura universal. De vegades es contraposa una anomenada alta cultura amb la cultura popular.
Segons el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la cultura ha de ser considerada com un b茅 p煤blic i com un b茅 preferent.
En aquest sentit, els membres de la Sangha que vulguin col·laborar dins l'脿mbit d'aquesta pota decidiran com i on posar el seu inter猫s per analitzar-lo, explicar-lo i difondre'l a la resta de companyes i companys.
QUI S'HI VOL APUNTAR?
Fes un Email a gasparzen@gmail.com i us posarem en contacte
- VIDA SENZILLA
Tan important i essencial 茅s afrontar la vida amb uns esquemes de senzillesa, honestedat i mod猫stia com la de con猫ixer els gran reptes de la humanitat, els seus drets, la ci猫ncia i la cultura o el poder...
Per assolir una forma de vida senzilla, allunyada de la inquietud constant i l'estr猫s, podr铆em plantejar-nos un canvi d'actitud en el nostre dia a dia, posant percepci贸 i consci猫ncia i deixant de procedir de manera mec脿nica.
Frenant, sense c贸rrer ni perdent la serenitat.
ESCOLTAR ELS MISSATGES DE LA INTU脧CI脫
La nostra intu茂ci贸, at猫s que sabem escoltar-la gr脿cies a la pr脿ctica, ens ajuda a mantenir-nos centrats i serens. Ens mostra els senyals, tant f铆sics com emocionals i sentimentals, quan alguna cosa no va b茅. Tamb茅 ens indica quan estam en desharmonia amb nosaltres mateixos.
Dedica't temps per contemplar les teves necessitats i satisfer-les.
PERCEBRE AMB ELS CINC SENTITS
El ritme trepidant de les nostres vides ens allunya dels nostres cossos, ens fa oblidar que tenim cinc sentits i que tots s贸n importants per retrobar el nostre propi tempo.
Hem de recuperar la curiositat i la connexi贸 natural que ten铆em amb el nostre cos a la inf脿ncia.QUI S'HI VOL APUNTAR?
Fes un Email a gasparzen@gmail.com i us posarem en contacte
PROPOSTA de TREBALL COM脷
1. Aix铆 com vagin evolucionant aquests grups de feina, cada un dels quals decidir脿 per quins canals comunicar-se (Whatsapp, Telegram, Email...) i, si conv茅, elegir脿 una persona que pugui coordinar.
2. Posteriorment, a partir de les tasques i els projectes engegats, les an脿lisis i conclusions es posarien en coneixement de tota la sangha i s'en faria difusi贸.
3. Tamb茅 es podran suggerir la realitzaci贸 de confer猫ncies, visites a exposicions, lectures, eixides a la naturalesa, tallers creatius, jornades d'estudi. Tan bon punt hi hagi aquests desenvolupaments o propostes de trobada definits, es decidir脿 lloc i data per dur-les a terme i tots els detall de l'organitzaci贸.
4. Gr脿cies infinites per mantenir aquesta ACTITUD SANGHA...
GASSHO PROFUND I AGRA脧T
馃檹

















