‘De vez en cuando hay que barrer el umbral de la conciencia, dejarlo a punto’
Ramón Andrés
A la memòria de l'amic Joan Llaneras, finat a Artà, als 55 anys
Dues persones. Dona i home. Ella, monja; ell, psiquiatre. Dialoguen sense coneixer-se. Estableixen concordances i nexes comuns. Proposen actituds i comportaments per afrontar la crisi, el virus, la pandèmia i el confinament. Saviesa en estat pur. Lliçons de vida.
Tot és veritat.
Parlen de l’amor, del present i del futur, de la família, de l’amistat, de la pau, del treball, de les fronteres i dels éssers, de la meditació, del silenci i de l’oració…
Sor Llúcia fa molts anys va decidir fer professió de fe i consagrar la seva vida a l’oració i a la clausura… Els darrers vint anys els ha passat a un convent de les Carmelites Descalces a Andalusia…
‘Algunos de vosotros habéis sido llamados a la vida, denominada contemplativa. Una atracción irresistible os arrastra hacia el Señor. Asidos fuertemente por Dios, os abandonáis a su acción soberana que os levanta hacia él y os transforma en él, mientras os prepara para la contemplación eterna, que constituye nuestra común vocación…’ (Pablo VI, ET 8)
Exigent i perfeccionista, Sor Llúcia sempre ha tengut molta cura a l’hora de realitzar qualsevol tasca.
Cus i broda primorosament, combina colors amb molt de gust; fa ganxet, posa injeccions, fa curacions, planta flors, poda rosers, engalana bells centres florals, cuina deliciós i els dolços són la seva especialitat, així com tenir cura de les germanes majors…
També escriu les seves reflexions a un bloc. Per exemple sobre l’actitud que convé mantenir aquests dies de confinament a la llar.
Per la seva part, n’Antonio dirigeix un Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions. Té 66 anys.
Català, de Barcelona, casat, amb dos fills. És catedràtic de psiquiatria, un metge de poble que s'ha disfressat de psiquiatre: metge, investigador, acadèmic i gestor.
Està preocupat per l'alt risc a què estan exposats els professionals de la salut ‘ja tenc dos companys a l'UCI, i a la Xina el 10% tenien símptomes depressius’.
Està convençut que després de la pandèmia res tornarà a ser com abans. ‘Aquesta espècie d'any nou, que el decurs del naixement de la primavera ens ha portat, suposa un canvi complet de paradigma de les nostres vides.
Aprendrem a passar amb menys i ens identificarem més amb la naturalesa i amb nosaltres mateixos.
Els objectes baixaran de valor i cotitzaran a l'alça la persona i els valors humans…’ vaticina a tall de conclusió.
L’actitud
‘El més fonamental és l'actitud amb què vius, la interpretació que fas tu mateix de la situació, la consciència que no és una derrota.
Paradoxalment, aquesta pot ser una oportunitat de descobrir la més genuïna i gran llibertat: la llibertat interior que ningú ens pot sostreure, perquè procedeix de tu mateix.
És veritat que les autoritats ens 'obliguen' a romandre a casa, i la teva llibertat consisteix a adherir-t'hi voluntàriament, sabent que és per un bé superior.
Lliure és qui té la capacitat d'assumir la situació perquè vol fer allò correcte.
No estàs tancat a casa, has optat per romandre aquí, lliurement’ comenta Sor Llúcia.
Per a Antonio, l’actitud ferma i calmada és fonamental a hores d’ara.
‘La por és una reacció sana i necessària que ens posa en alerta davant un perill.
Quan l'alarma és inespecífica en l'espai i el temps, com passa amb aquest virus, el cos fa servir una gran quantitat d'energia física i mental per afrontar una amenaça que no pot tallar, i tot es tradueix en més tensió, més ansietat i més susceptibilitat.
Les queixes i discussions en família i entre veïns estan augmentant considerablement, i és un efecte de la por. N'hem de ser conscients.
El cervell es veu atret i fixa amb molta més força allò negatiu que allò positiu.
La desgràcia de les Torres Bessones ens va demostrar que a major exposició informativa més estrès, més ansietat, més violència, més alcoholisme... Convé estar informats però no atrapats.’
La pau
‘Mira dins tu mateix. L’espai més ample per expandir-te i ser feliç està en el teu cor, no necessites espais externs, sinó caminar amb comoditat en el teu propi món.
Dóna cabuda a la creativitat, escolta les teves pròpies inspiracions i troba la bellesa en les menudències que et regala la vida.
Potser encara no has descobert que en la pau de l'ànima hi brolla vida... La vida és creació de més vida, comunicació de goig i amor.
Quan t'acostumis a viure en tu, ja no voldràs sortir…’ conclou la germana.
Per Antonio ‘la por només serveix per complir i obeir, però psicològicament no ens ajuda, perquè hem de ser nosaltres els que ens governem.
Hem de comprendre què cal quedar-nos a casa i comprometre'ns.
Sens dubte, necessitam més temps de reflexió individual. Hem de posar pau i serenor a les nostres vides.
La por a la infecció, la incertesa, la frustració i la informació tan saturada d'amenaces, desperten el nostre cervell primitiu, el qual una i altra vegada ens manté en alarma creixent i continuada. Convé trencar aquest cercle viciós i nociu…’
El treball
Cada un, Llúcia i Antonio, des del seu àmbit de pensament i de coneixement, coincideixen en què la pau s’ha de treballar, no ens arriba gratuïtament.
‘Aquests dies, exercita virtuts que requereixin de meditació, concentració i autoconeixement, aquestes que normalment descuidam per estar ocupats en mil quefers 'externs'.
De com afrontes les teves pròpies emocions i pensaments, de la gestió dels teus sentits i passions, depèn que visquis al cel o a l'infern.
Observa't i domina’t, perquè si et deixes portar de la por, la tristesa o l'apatia, difícilment tallaràs el fil del verí, ja que no hi ha moltes evasions.
Disciplina sobre el teu cor: quan algun pensament no et faci bé, amolla’l.
Procura inclinar-te cap a tot allò que et dóna pau i alegria... l'harmonia i l’equilibri s'han de treballar’ manifesta Sor Llúcia.
‘Les epidèmies que ha patit la humanitat ens mostren allò que la por pot desencadenar. Atribucions acusatòries a altres com va passar amb l'Holocaust o la febre espanyola; aplecs desaforats i egoismes insospitats.
La por suporta malament la incertesa i això ens pot conduir a una recerca insaciable de culpables i de conspiracions.
Hem d'acceptar que la incertesa és inherent a la nostra condició humana. I tampoc no hem d’oblidar la precisa observació de Viktor Frankl: 'la por provoca el que un tem.'
Per això convé comunicar-se amb qualitat i no pas amb quantitat; reflexionant sobre els nostres hàbits, automatismes, sensacions que enyoram i desitjos que ajornam.
Descobrim la riquesa humana de les persones: en els gestos, en les mirades o en les actituds dels que tenim a prop’ destaca Antonio, el psiquiatre.
L’amor
‘El tema de foc per a aquests dies serà la convivència. Davant la crisi per la pandèmia som més susceptibles i estam, fins i tot, irritables.
Hauràs de ser molt pacient i usar molt el sentit comú. Som diversos, cadascú té una sensibilitat diferent per milers de circumstàncies.
Accepta i respecta les opinions i els sentiments dels altres. És molt normal, quan estam a casa, la tendència a voler controlar-ho tot...
Procura no fer-ho, seria causa de molts enfrontaments i frustracions. Treu-li importància a les diferències, potencia les coses que unifiquen.
L'únic terreny que realment et pertany ets tu mateix: els teus pensaments, les teves paraules i emocions; no controlis, controla't.
Des de l'amor trobaràs comprensió i empatia, ganes de donar i agraïment al rebre.
Respecta, acull la fragilitat, desdramatitza, viu i deixa viure…’ proclama Sor Llúcia.
Per la seva part Antonio també valora lo positiu de l'enclaustrament.
‘Hem d’alimentar l'humor que ens permet distanciar-nos del problema, però no de forma permanent ni frivolitzant.
L'espai es redueix, per a molts dràsticament; el temps perd referències i horaris i la convivència o la soledat s'extremen.
Encara que hi ha pocs estudis, tots coincideixen que a partir del desè dia de confinament comença el període crític.
Llavors, el cervell més primitiu, el pèlvic o reptilià, pren el comandament i passam als extrems: o frenesí hiperactiu o bloqueig exhaust. Aquest circuit es torna circular: més hiperactivitat, més esgotament i més ineficiència, que al seu torn torna a activar el frenesí.
Necessitem moments de silenci. Habilitant una comunicació més serena.
És curiós però el nostre cervell més primitiu, també és el responsable de la presa de decisions que afecten bàsicament a la nostra supervivència, mana molt.
L'altre, el cervell nou, el que pensa racionalment, el que ens porta al gaudi de viure, de compartir i a la calma, només proposa…’ sentència el catedràtic.
El temps
‘Res no podrà crear-te una sensació tan gran de buidor i fàstic, com passar el temps inútilment. És un enemic gravíssim que podrà robar-te la pau i fins i tot ficar-te en la depressió.
Fes un pla per a aquests dies i intenta viure amb disciplina. Descans i ocupació no són antagònics, aprofita per descansar fent activitats que et relaxin o que estimulin un bon ànim.
Pren-te el teu temps en les coses senzilles: a la cuina, en la higiene del cos, en la neteja de la llar, gaudeix fent-ho, però esforça’t perquè les coses que fas, per senzilles que siguin, tenguin valor i una finalitat.
Res de perdre temps sense sentit, 'matar el temps és matar la vida’ proclama curt i ras Sor Llúcia.
Per a Antonio aquests dies s'imposarà l’empatia.
‘Si no et poses al lloc de l'altre la relació és vertical i el campi qui pugui hi té cabuda, és l'egoisme de la por. La por redueix l'empatia. Adonar-se’n de l'altre és fonamental.
Creiem que quan controlem el virus tot tornarà a ser com abans. I això és una fantasia, serem molt més pobres, haurem de renunciar a moltes coses; però també serà una oportunitat excel·lent…’
Fronteres
‘Quantes vegades ens hem queixat de tot el que deixam per fer a causa de la manca de temps. Vinga, ara el tenim!
Aquest llibre que et van regalar fa tres Nadals i no has llegit; aquest altre que encara no has tornat, perquè t'ho vas deixar per la meitat. Si t'agrada la música, cerca nous artistes, descobreix nous gèneres...
Et ve de gust un viatge? Pensa en algun país exòtic i aprèn sobre la seva cultura, llengua, tradicions... tenim internet per això.
Si ets persona de fe i pregària, per què no proves amb la litúrgia de les hores? Cerca en els escrits d'algun sant, segur que trobes moltes coses que t’ompliran l'ànima de noves llums.
No et conformis amb el que ja coneixes i saps... ara que hi ha oportunitat, obre't a novetats que t’aportin saviesa i t’omplin d’alegria…’ manifesta la carmelita.
‘A nosaltres aquesta crisi ens atorga l'oportunitat de canviar el tenir pel ser.
Hi haurà escassetat i vilesa, però després vendrà un període de reconstrucció en el qual ja sabrem que som naturalesa i que un virus no distingeix entre classes socials, països, ni races…’ destaca Antonio.
Un somriure
‘Dic amb molt de realisme, que no tots dominam igual les emocions. Hi haurà persones a qui, per la seva psicologia, els costarà molt més aquest confinament.
Les emocions no només provenen del nostre interior, també el que veiem, escoltam, tocam… ens influeix.
Per això, convé ser selectius amb el que rebem de fora per evitar entrar en cercles viciosos que ens atrapin a la desesperació o ens facin perdre el control.
Evitem en la mesura del possible: converses de tipus pessimista, discussions, males cares, excés d'informació, pel·lícules de terror o intriga, desordre dins la llar.
L'excés de pantalles també és nociu, perquè sobre-estimula el cervell i ens posa més nerviosos.
Cal dormir bé, però fer-ho en excés pot provocar-nos sensació de fracàs o derrota. Un remei boníssim per canalitzar l'energia i relaxar-nos és ballar.
Posau bona música i heu de riure una estona llarga ballant. Res com riure per reiniciar el nostre sistema interior…’ remata Sor Llúcia.
Oportunitats
El Catedràtic de Psiquiatria, per finalitzar, ens proposa una tesi curta, una síntesi que diu així:
‘Tendrem l'oportunitat de revaloritzar la relació directa amb els altres, amb l'entorn i amb un mateix.
Hem d'aprofitar aquest temps per estar amb nosaltres mateixos i aclarir què volem de la vida.
Hem de declarar la pau a aquesta guerra, donant-li la mà i mirant-la profundament de front, fit a fit…’
Altrament, la germana proposa ‘aquesta etapa és una oportunitat per viure la comunicació a un altre nivell més profund, més íntim.
Parla amb els que tens a casa amb tranquil·litat, sense presses, escolta'ls fins que acabin, deixa que el diàleg faci créixer la confiança i les confidències construeixin complicitat.
Digues el que mai tens temps de dir, explica el que sempre has volgut comptar, parla de tot i res però amb afecte, xerra d'allò que arriba a l'ànima i fa niu.
Cerca paraules amb bellesa, intenta donar-li expressió als teus sentiments més nobles. Parla des del cor i crea llaços molt més profunds amb la teva gent. Descobriràs que la distància no és absència…’ conclou la germana Llúcia.
Un final
Antonio i Llúcia, psiquiatre i monja de clausura, home i dona, dos mons, dues vides que hem unit a l’atzar, sempre respectant allò que han comunicat obertament.
Ella publicant un decàleg de recomanacions per afrontar el confinament al bloc de les Carmelites Descalces (+) i ell a una entrevista a ‘La Contra’ (+) del diari La Vanguardia.
Tots dos coincideixen en assenyalar que ens convé cercar els moments de silenci i de solitud.
És una ocasió per fer un retir, un sesshin, amb possibilitats de meditar, de fer ‘samu’. Ara tenim una oportunitat extraordinària.
‘Esperam canvis substancials en la societat, 'això no pot seguir així', també s'escolta molt. Idò tenim aquesta oportunitat per ficar-nos en un capoll com el cuc que es converteix en papallona.
Reflexionau, pensau, meditau...'
Què puc canviar en mi per ser millor després d'aquests dies?
El darrer regal
Llúcia i Antonio són com a dues flors que brosten en aquesta primavera incipient, que ens abelleixen i ensenyen, que ens ofereixen color, calor, saviesa, amor i pau…
Ella podria cantar boleros, ell tocar el piano o la guitarra, i tot continuaria igual.
L’emoció, el gust, el gaudi, la sort o l’atzar, el premi o el regal, sempre és a les teves mans.
Tu decideixes l’actitud, l’amor, la pau, el treball, el temps, el somriure, l'oportunitat, la frontera i el final… ara i aquí (+)
Gassho profund!!
‘La vida vista en contemplació no és la vida vista com una pel·lícula de cinema o de televisió’
Joan Mascaró