|
|
|
|
diumenge, 20 de setembre del 2026
Revista Digital Dana Paramita. 20 de setembre, 2026. Núm. 40
diumenge, 13 de setembre del 2026
ACTITUD SANGHA: L'exposició 'Les Poesies dels Baleàrics' arriba a Palma
'Delitosa d'ell,
vaig rompre les cadenes,
vaig baixar els esglaons
de les pors.'
Maria Magdalena Gelabert
'Tots els amors'
La companya de la Sangha de Mallorca, Cati Bauzà, ens convida a visitar l'exposició col·lectiva en la què participa: Les Poesies dels Baleàrics, que tendrà lloc a l'Arxiu del Regne de Mallorca, al carrer de Ramon Llull, núm. 3 de Palma, del 14 de setembre al 23 d'octubre.
És la vuitena edició d’una mostra consolidada que, any rere any, reuneix un grup d’artistes procedents de diferents indrets del Mediterrani al voltant d’un fil conductor temàtic. Enguany la poesia ha estat escollida com a eix inspirador i vertebrador del projecte.
En l'exposició hi participen setze artistes de les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i la ciutat autònoma de Ceuta.
Cadascun ha pres com a punt de partida un poema per crear la seva obra, establint un diàleg entre la paraula i la imatge a través de tècniques diverses com la pintura, la fotografía, l'art tèxtil i l'escultura.
.jpeg)
La poesia i l'art tenen en comú la capacitat de fer-nos sentir, pensar i mirar el món des d’altres perspectives.
.jpeg)
En aquest context, la poesia esdevé molt més que un recurs literari: és una font d'emoció, pensament i expressió plàstica.
Els versos prenen cos, color i textura gràcies a la mirada dels artistes, que els interpreten i els reformulen a través del seu llenguatge visual. Així, la paraula escrita inspira l'obra artística, i l'art, alhora, transforma i amplia el significat del poema.
Emocionar, commoure i transformar
.jpeg)
Quan aquestes dues formes d'expressió es troben, es complementen i s'enriqueixen mútuament, i ens conviden a connectar amb el que veiem i llegim d’una manera més profunda.
Aquesta mostra és, alhora, una celebració de la riquesa cultural i lingüística del Mediterrani, que es manifesta en cada obra i en cada poema.
En definitiva, Les Poesies dels Baleàrics ens recorda que la poesia i l'art comparteixen una mateixa essència: emocionar, commoure i transformar.
La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració continuada entre el Govern de les Illes Balears, l'Associació Art amb B i la Fundació Baleària, amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi cultural entre les regions connectades per les línies marítimes de Baleària.
ARTISTES
Agnès Burguera, Andreu Planas, Carlos Larios, Carmen Liberal, Cati Bauzà (Mil gràcies, Cati), Elena Martí Manzanares, Fran Lucas Simón, Gràcia Ribalaiga, Isabela Lleó, Josefina Torres, Lluis Pons ‘James’, Marga Guasch, Pep Aguilar Mallol, Rafael Hernández, Ricardo Vidal, Tomeu Estelrich.
.jpeg)
'No manipulis Déu
amb promeses i pactes.
No tapis amb flors
la podridura.
Cerca l'arrel
que tot ho crea.'
Maria Magdalena Gelabert 'El canvi'
Art, silenci i gassho profund!
🙏
dijous, 10 de setembre del 2026
El silenci torna a obrir-se camí per Mallorca
'L'amor ens fa lliures, lliures de les tensions de l'odi, la ira, la inquietud i la por'
Joan Mascaró
Amb l’arribada del mes de setembre, 'la pràctica del Zen Sanbô torna a posar-se en moviment i en quietud als diferents zendos de Mallorca'.
Després de la pausa de l’estiu, els grups reprenem les nostres trobades i, a poc a poc, els espais de meditació tornen a omplir-se d’aquella quietud compartida que ens convida a aturar-nos, seure i simplement estar.
Manacor, avui
- El dijous, 10 de setembre, reprenem les meditacions a Manacor, al Monestir de la Santa Família de les Monges Benedictines. Les trobades tenen lloc cada dijous, de 19.30 a 20.30 h. Ja sabeu que les portes són ben obertes.
Sineu, ja
- A Sineu, la pràctica ja ha començat. Cada dilluns, a les 18.45 h, de la màs de Tobias, el grup es troba al carrer de les Tavernes, 13, per compartir dues assegudes i kinhin.
Pla de na Tesa, obert també
- També al Pla de na Tesa, a Ca ses Monges, la pràctica ja està en marxa. El grup es reuneix cada dilluns, de 19.30 a 21.00 h, en un espai obert a tothom i de participació gratuïta.
Pere Martell, a punt
- I la setmana que ve, dimecres 16 de setembre, serà el torn de Palma. Al Casal de l'AAVV de Santa Pagesa, al carrer de Pere Martell, 9, reprendrem les meditacions dels dimecres, de 19.15 a 20.15 h. Es recomana arribar cap a les 19.00 h per ajudar a preparar el zendo.
Zencelles, aviat en marxa
- Mentrestant, anam acabant de concretar el calendari de meditacions a Zencelles. Tan aviat com les dates i els horaris estiguin confirmats, els comunicarem pels canals habituals.
Sa Rota
- Els Zazenkais a Sa Rota d'Establiments ja tenen data fixada per als tercers dissabtes dels mesos següents:
- 17 d'octubre
- 21 de novembre
- 19 de desembre
- D'altra banda, començam les meditacions dels horabaixes el dimarts, dia 6 d'octubre, a les 19.00h.
Cor Senzill i Sant Honorat
- Els zazenkais que portam a terme a l'ermita de Sant Honorat i al bell zendo de Cor Senzill a la Real (Palma) ja ens ofert les dates de celebració.
A Sant Honorat:
- Diumenge, 8 de novembre 2026
- Diumenge, 10 de gener 2027
- Diumenge, 9 de maig 2027
A Cor Senzill:
- Dissabte, 3 d'octubre
- Dissabte, 7 de novembre
Així, un curs més, la pràctica va traçant una petita xarxa de silenci per diferents punts de l’illa: Manacor, Sineu, el Pla de na Tesa, Palma... i els altres espais que ben aviat tornaran a acollir-nos.
Perquè, en realitat, no es tracta només de trobar un lloc on meditar. Es tracta de fer lloc al silenci.
De tornar a seure. De retrobar-nos. De compartir, en comunitat, aquest senzill gest d'aturar-nos durant una estona i escoltar allò que només pot ser escoltat quan deixam de córrer.
Us convidam a retrobar-nos en la pràctica.
Podeu consultar els llocs de meditació, horaris i actualitzacions del calendari a la pàgina (+)
-3.jpeg)
'No podem canviar el món, però podem canviar el nostre món interior'
Joan Mascaró
Salut, silenci i gassho profund
🙏
dilluns, 7 de setembre del 2026
El Tresor de la Sangha
«Les Tres Joies són completament interdependents. Sense la Sangha no hi ha ni Buda ni Dharma»
El proppassat divendres, 28 d'agost, vam celebrar a la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona la reunió de responsables de l'Escola Sanbô Zen. Entre d'altres qüestions rellevants i d'interès que us anirem compartint properament, avui ens plau fer-vos a mans el text que ens va exposar la nostra mestra Berta Meneses.
El seu títol ja és prou explícit i bell: 'El tresor de la Sangha'. Diu així:
 |
| Berta Meneses, mestra zen |
La Sangha és la Tathagatagarbha, la llavor del Tathāgata. La Sangha alimenta i educa (del llatí educa: extreure, treure cap a fora) la ment búdica del despertar i de la compassió.
«La relació i la comunitat resulten molt més centrals en el budisme i molt més crucials per assolir el seu objectiu de l'alliberament del patiment del que comunament perceben tant budistes com no budistes.
La Sangha és l'harmonia entre tots els éssers en una trama magnífica d'interrelacions; és l'equilibri de les estrelles i la simbiosi present a la natura.
La Sangha és la comunitat de bodhisatves, i un bodhisatva és aquella persona de la qual brolla la bodhicitta. (Bodhisattva: bodhi + sattva significa «ser il·luminat», «ser en el camí de la il·luminació» o «ésser que il·lumina els altres»).
El vot i el compromís
És realment urgent cercar la realització d'aquests tres tresors en un mateix i en els altres. Aquesta és l'essència del bodhisatva, que es concreta en el vot primordial de salvar tots els éssers que pateixen.
 |
| Masao Abe |
El vot i el compromís constitueixen la base i la força de la nostra vida com a bodhisatves. No es tracta d'escollir algunes accions o determinats actes, sinó una disposició fonamental de l'ésser. I l'ésser es manifesta als actes.
Masao Abe ho expressa amb la fórmula: «El Buit buidant-se en vot i acció».
La Sangha es manifesta tant en les relacions interpersonals i d'amistat entre els membres com en la seva orientació cap al món mitjançant el servei i el compromís.
Tots dos aspectes convergeixen en l'esforç per fomentar la comunió amb els qui mantenen interpretacions i cosmovisions diferents, així com en la promoció d'una comunitat d'abast universal a través del propi exemple.
La relació i la comunitat
La Sangha ha de cuidar tant les relacions interpersonals com el sentit de propòsit i destí. Rita Gross desenvolupa amb gran sensibilitat aquesta dimensió comunitària:
 |
| Rita Gross |
A hores d'ara hauria de quedar clar que la interdependència i la naturalesa relacional constitueixen la realitat de les nostres vides, i que la individualitat és una ficció, un dels trucs de l'ego.
La reconceptualització que suggereixo té per objecte infondre en la categoria profunda i provocativa de ”Sangha” els valors comunitaris d'acolliment, nutricis, comunicació, relació i amistat.
Posar l'accent en aquests valors suposa reconèixer el paper crític que exerceixen, i que sempre han exercit, com a matriu i continent per a l'emulació adequada i per als propòsits meditatius i filosòfics del Dharma».
La Sangha és l'harmonia entre tots els éssers
Tant la solitud com la comunitat són essencials, i cap no s'hauria de sacrificar en nom de l'altra. Cal saber estar tot sol amb un mateix i saber estar veritablement amb els altres. Quan una persona sap estar amb els altres, també sap estar en autèntica solitud amb si mateixa.
La Sangha també és l'harmonia que sorgeix quan una persona viu el Dharma i experimenta la il·luminació.
Hem d'utilitzar tots els mitjans adequats per afavorir aquesta transformació: una pràctica diligent de zazen i una vigilància conscient a la vida quotidiana, evitant viure en l'oblit o la distracció.
El camí del savi és un estil de vida correcte, i aquesta és certament la comprensió tradicional xinesa del terme.
És una comunitat de persones obertes a aquesta Sangha universal que constitueix la humanitat. El seu fonament es troba al santuari interior de cada ésser i és, en aquest àmbit profund, on té lloc la transmutació dels tres verins —odi, orgull i ignorància— i on l'acció es pot desplegar de manera organitzada i coherent.
Per això és necessària la pràctica, i aquesta ha de ser real i constant. Hem d'experimentar i aprofitar tot allò que pugui intensificar la nostra pràctica.
Convé fer periòdicament un examen de la nostra vida per avaluar la nostra direcció, contrastar-la amb els ensenyaments del Zen i allò que anomenem Dharma, i intentar sempre aprofundir una mica més en l'experiència directa.
Flexibilitat i una dedicació compromesa
Tot plegat requereix flexibilitat i una dedicació compromesa. Hem de tenir present que és possible gaudir d'experiències positives a la superfície de la nostra psique mentre els nivells més profunds romanen descurats. L'experiència zen obre el camí per netejar tot el nostre ésser, de dalt a baix i fins a l'últim racó.
La veritable alegria de la pràctica consisteix a oblidar-se d'un mateix en unificar-se amb alguna cosa o algú.
Hem de romandre atents a les possibilitats de transformació que es troben a l'esperit de la meditació zen.
La pràctica del zazen ens permet mantenir un compromís despert amb el temps dedicat als altres i amb el temps dedicat a nosaltres mateixos.
Ens ajuda a integrar estructura i inspiració, responsabilitat i autorealització, disciplina i llibertat, autoritat i igualtat, masculí i femení, forma i buit, vida i no existència. Si descuidem qualsevol d'aquests pols complementaris, la realització del camí esdevé impossible.
El camí del savi
La Sangha integra els fenòmens i allò absolut, la forma i el buit.
L'individualisme sorgeix i, alhora, reforça la falsa creença que som éssers independents. 
Al Sutra del Cor es descriu de manera admirable aquesta profunda realitat. L'enteniment de l'aspecte absolut dels Tres Tresors és, en darrer terme, una qüestió d'experiència profunda.
Segons el mestre Dogen Zenji (segle XIII), «la personificació de la Joia de la Sangha és l'amor, l'harmonia i la pau entre tots els éssers, així com l'energia de la il·luminació».
Els éssers poden alliberar-se individualment del patiment, però la il·luminació es realitza plenament a la trobada, a la interrelació i a l'interser, és a dir, a la vivència de la Sangha.
La Sangha és el lloc on redescobrir la veritat
La nostra societat es caracteritza per l'individualisme institucionalitzat —com assenyala el mestre zen David R. Loy— dels tres verins fonamentals: cobdícia, odi i ignorància, que es manifesten socialment com a consumisme, violència i fanatisme.
 |
| David R. Loy |
Davant d'això, la Sangha apareix com el lloc on podem redescobrir la veritat de la nostra interdependència i experimentar la realitat viva d'estar profundament relacionats els uns amb els altres.
Aquesta transformació en la nostra manera de relacionar-nos amb el món té un efecte sanador indubtable, tant per a cada persona com per a la societat.
La Sangha ens ofereix consol i fortalesa per comprendre les lleis fonamentals de l'existència, com ara la impermanència, la insatisfacció i el no-jo, estretament vinculats a la realitat de la interdependència.
Ens brinda també la confiança i la profunda fe en el potencial de l'ésser humà per descobrir i manifestar a la seva vida la dimensió més profunda i lluminosa de la realitat.'
Qüestions per reflexionar
La mestra també ens proposa aquestes qüestions relacionades amb el text que ens poden ajudar a reflexionar:
1 Com defineix el text la funció de la Sangha en el desenvolupament espiritual de les persones?2 De quina manera l'experiència de la interdependència pot transformar la nostra relació
amb els altres?
3 Quin significat té l'expressió de Masao Abe: «el buit es buida en vot i acció»?
4 Com es relacionen la pràctica individual i la dimensió comunitària de la Sangha?
5 Per què el text considera que la individualitat és una ficció de l'ego?
6 En quin sentit la Sangha es pot entendre com una realitat universal més?
.jpeg)
«La personificació de la Joia de la Sangha és l'amor, l'harmonia i la pau entre tots els éssers, així com l'energia de la il·luminació»
Dogen Zenji
Zazen, Sangha i Amor
🙏
Subscriure's a:
Missatges (Atom)