‘Els somnis
semblen al principi impossibles,
després improbables,
i després, quan ens comprometem,
es tornen inevitables’
Mahatma Gandhi
Què trobarem en aquesta nova entrada del bloc de l’Escola de Zen Sanbo Mallorca?
1. Un fragment del Sutra del cor
2. Un aplec de poemes de Silvia Ostertag del seu llibre ‘Silenci Vivent’
3. L'article ‘La rebel·lió contra l’agenda demana temps’
4. Una proposta: 'Els místics des de la música'
5. I un article ‘Més enllà del blanc i negre’
1. El sutra del cor...
Encetem un nou any i una nova entrada al nostre bloc, que aplega el títol de la darrera publicació i en fa multiplicació: de l’u dos, perquè en el buit, com diu el Sutra del cor:
‘no hi ha forma, ni sensacions,
ni enteniment, ni voluntat, ni consciència;
ni ull, ni oïda, ni nas, ni llengua, ni cos, ni ment,
ni color, ni to, ni olor, ni gust,
ni res que es pugui tocar ni imaginar,
ni un àmbit dels sentits, ni un del pensament,
ni ignorància, ni acabament de la ignorància.
I així mateix, no hi ha vellesa ni mort,
ni un final de la vellesa i de la mort;
ni dolor, ni origen del dolor, ni destrucció, ni camí,
ni saviesa, ni abastir. Doncs no hi ha res que aconseguir.
Un bodhisattva viu d’aquesta saviesa perfecta,
sense pertorbacions de la ment,
sense impediments i, per tant, sense por...
Viure sense por, sense pertorbacions, ni dolor, ni camí, ni mort, ni ignorància...
Viure, simplement.
Ésser, simplement.
Estimar, simplement.
L’art de la miscel·lània recórrer les venes de qui escriu i pensa en deixar petjada, innocent i comprensiva, a qui llegeix aquestes rengleres de mots...
Mots silents, subtils, discrets, que abasten des de la tendresa profunda i sàvia dels poemes de Silvia Ostertag, a la dita introductòria del mestre pacifista Gandhi, a la ressenya sobre el temps, del destacat periodista Capdevila, a la llum de Mascaró, que mai no s’apagui...
Llums que escriuen el nom de la ‘pau’, com els escrits de joventut del nostre company Maties Sohn, que publiquem per la seva vigència, avui, quan qualsevol teologia o ideologia defensi la dualitat i amb ella la confrontació i la guerra entre les religions i les cultures.
Paraules que ens regala generosament el mestratge de Berta Meneses, que ens guia pels solcs de la terra que ens tatua el sutra del cor a l’ànima i ens condueix a la recerca de l’aigua infinita, de la naturalesa essencial, aquella que brolla d’un pou no excavat, d’una font que no mana...
Aigua infinita que sota el raig de la lluna esdevé Veritat.
Veritat que sona diferent, elèctrica, amplificada. Veritat, com la llum de la lluna, que fa volar els coloms enllà la muntanya dels somnis improbables, impossibles, inevitables...
Teresa Fernández, Pilar Ascaso o Susana Volosin emergeixen dins aquests paisatges i s'endinsen cor endins...
Somnis que tresquen paratges condormits dins la memòria de cadascun de nosaltres.
Paratges que esdevenen paisatges bells, com els roquissars de la serra que rapinyen el cel dolçament, suaument.
Rocs que dibuixen els nostres llinatges indígenes, pedres enlairades que es configuren en el llit on Déu hi dorm, en silenci, quiet, a punt...
A PUNT
Sec en silenci.Estic a punt per al silenci?
Estar a punt ho és tot.
El silenci és una gràcia
S. Ostertag
2. La rebel·lió contra l’agenda demana temps
EL TEMPS és el tema. Perquè els engloba tots. A què i a qui el dediquem, amb quines prioritats. Com podem ser conscients de la seva finitud sense que això ens angoixi, fent que sigui un estímul per aprofitar-lo.
I, sobretot, què vol dir treure’n profit. Deixar de confondre rendiment amb vida plena. Saber on s’acaben les obligacions i comencen les decisions. Quin grau de llibertat real tenim sobre la nostra agenda.
Hi pensem poc, en com gastem el temps, ocupats com estem gastant-lo. Potser perquè pensar-hi ens faria adonar de la data de caducitat que portem impresa, o potser perquè en el fons ens fa pànic un dia per omplir, és més còmode tenir-los plens.
Ens distraiem amb pantalles que ens rescaten del pànic a la ment en blanc o a un destí per reescriure.
Hi ha, però, algunes evidències. Gairebé tots som conscients, només que hi dediquem dos minuts de reflexió, que passem menys temps del que voldríem amb la gent que voldríem.
En canvi, ens hi resistim poc. Em fascina la resignació amb què assumim que no podem dedicar la vida a les persones de la nostra vida.
Toca abordar de debò com reenfoquem la cura de les persones i el sentit del treball. I el treball amb sentit, i les vides dignes.
El debat del temps és el que mereixeria, d’entrada, més temps d’atenció.
I mentre esperem i empenyem solucions conciliadores i reformes horàries, la primera revolució és individual, és rebel·lar-nos contra la nostra agenda i entendre que el màxim rendiment del temps té sempre a veure amb la qualitat de la gent amb qui l’invertim, i amb la urgència de fugir de persones tòxiques que no és que ens facin perdre el temps, és que ens arruïnen directament la vida.
Article de Carles Capdevila, director del diari Ara
CENTRE
Al centrede l’ara
no hi ha temps.
Ni abans
ni després.
En aquest centre
ara.3. Els místics des de la música
L'amiga Pilar Ascaso, membre de la Sangha Zen-Sanbo-Mallorca, ens tramet un nou convit per a l’espai de trobada on practicar l'escolta i el diàleg reflexiu, compartir pensaments, vivències, experiències, plantejar interrogants, sobre temes de la vida que ens afecten a tots, tant en allò quotidià, com en el més transcendental.
Tot, en un ambient d'esperit creatiu, cordial, assossegat, que ens permeti nodrir-nos des de l'expressió lliure i respectuosa.
Nova visió musical dels místics
Amb aquest títol Teresa Fernández, cantant, compositora i musicoterapeuta i també companya de la Sangha, ens presentarà les seves noves creacions, sempre impregnades de sensibilitat, saber i emotivitat...
Teresa estarà acompanyada de Gaspar Caballero que posarà veu a algun dels poemes escollits per la compositora.
Després d'un lleuger refrigeri, hi haurà un col·loqui de lliure participació al voltant del tema: Espiritualitat i Psicologia al Segle XXI, que coordinarà per Susana Volosín, la directora de Cor Endins, el Centre Psicoterapèutic per a una Consciència Plena.
Quan, on i més
- El divendres, 22 de gener, de 18.00 a 21.00h.
- C/Caro, núm. 1, 1er - I, de Palma.
- www.pilarascaso.com
Per tal que l’activitat sigui de benefici també per a altres persones es demana una aportació de 5 €, l'import del qual es destinarà a Can Gazà (+), l'Institut contra l'exclusió social.
Ens agrairan que confirmem l’assistència amb antelació en ser l'aforament limitat, al 971711473, o pilar.asc@gmail.com.
DESPERTAR
Fa tant de tempsque m’assec en silenci
i encara cap despertar.
D’ara endavant
renuncio a seure
per despertar.
Només
seure
en silenci.Hi havia hagut mai
tant de silenci?
4. Més enllà del blanc i negre (Maties Sohn)
El dualisme irracional entre nosaltres, els bons cristians, i els altres, els dolents musulmans, va creixent amb cada notícia d'un excés de violència i el flux migratori de les dones amb el cap tapat.
Els tres països de la comunitat europea que els donen encara refugi, tampoc no volen aquella gent, però almenys es veuen obligats a salvar les seves vides, en el cas d'Alemanya per raons històriques.
Sembla que fins i tot les víctimes de l'islamisme radical que cerquen asili seran a poc a poc diabolitzats com a l'època de les croades.
El dimoni pacte amb el dimoni
Tot això m'ha fet recordar un treball de literatura germànica medieval que vaig fer l'any 1982, sobre la Cançó de Roland alemanya del capellà Konrad de l'any 1170.
El tema era teològic: El dimoni pacte amb el dimoni. Això és el full de presentació que vaig dibuixar.
Reflecteix clarament la visió dualista de l'autor alemany (l'original francès no és així): aquí (a l'esquerra en blanc) la teocràcia de Carles el Magne, allà (a la dreta en negre) la demonocràcia dels musulmans.
És una obra que propugna i defensa l'extermini dels musulmans, com es va dur a terme, per exemple, durant la reconquesta de les Illes Balears. Això són ideologies que alguns teòlegs radicalitzats volen implantar als nostres caps des de fa segles.
El meu catedràtic, Haug, estava encantat del paper, però l'assistent científic, un jove capellà, es va enfadar tant amb el meu atac contra una teologia amb la qual ell simpatitzava que em volia fer callar. Cridava. M'insultava. Fou la situació més violenta de la meva vida universitària.
Aquestes observacions que faig ara m'han sorgit durant el darrer Sesshin de desembre, als Hostalets de Balenyà.
En aquella època desconeixia el zen completament, però practicava i estudiava tècniques de sofrologia i duia una vida quasi monacal: silenci, dormia en terra dura, corria i nedava hores... Començava a veure ‘makyos patològics’ com una aparença de Jesús...
Després d'un ‘fracàs’ amb una d'aquelles tècniques en l'adquisició de la qual havia invertit anys d'estudis i que es va convertir simultàniament en un ‘triomf’, vaig tenir una experiència forta.
Aleshores no em podia explicar què era això, però nogensmenys va canviar la meva vida: vaig decidir a acabar ja els meus estudis. No vaig acceptar una oferta de quedar d’assistent del famós lingüista Coseriu a Tübingen, sinó que vaig optar per emigrar a Mallorca, casar-me i tenir fills.
I ho vaig fer amb total determinació sense saber per què. Eren les decisions correctes, fruit d'aquella experiència essencial.
Des del sesshin ho sé i he pogut comprovar els fets consultant uns apunts que havia començat a escriure l'any 82.
Qui no ha covat un pollet espiritual?
Per tornar al full de presentació. Hi veig ara diversos elements ‘zen’. En primer lloc, utilitzava una forma artística de presentació. Començava a avorrir-me el simple discurs intel·lectual. Triava una forma més poètica.
La part principal, científica, està escrita en la meva lletra racional. Però hi ha una petita part escrita en la meva lletra de mà la qual reprodueix dues frases d'un místic alemany, Angelus Silesius, que ofereix una alternativa a aquella terrible teologia del capellà Konrad.
Malgrat que llavors em considerava ateu, aquest altre concepte de religió era per a mi una alternativa ‘l'espasa que talla amb el dualisme’.
Diu una de les dues frases: ‘Mein Leib ist eine Schal, in der ein Kückelein vom Geist der Ewigkeit will ausgebrütet sein’ (el meu cos/ventre és una closca, dins la qual un pollet de l'esperit de l'eternitat vol esser covat). Això apunta directament a la vivència essencial. Com tothom portava el pollet dintre.
Hi ha només una veritat i això es troba més enllà del blanc i negre.
Volia compartir aquesta experiència amb vosaltres, animar-vos en la vostra pràctica i demanar compassió amb les nostres germanes i germans musulmans.
Gassho,
Maties
ARA JA N’HI HA PROU
Al més sovint,el silenci més profund
arriba si hem segut
més enllà del llindar
de l’ara ja n’hi ha prou.
Si simplement hem restat
just quan volíem retirar-nos
VIDA QUOTIDINA
Per practicaren la vida quotidiana
com a camí interior,
no cal res
tret de l’atenció silenciosa
que es fixa
en el que passa
en aquest moment exacte.
Caminar.
Donar la mà.
Beure aigua.
Silvia Ostertag
El darrer regal
Basta que cliquis aquí i et deixis endur per l'harmonia que es desplega obertament i agraïda (+)
Gassho profund!
‘Hem de veure les parts, i després el tot’
Joan Mascaró i Fornés
(Santa Margalida, 1897- Cambridge, 1987)