Dimecres, 23 de desembre
 |
| Si cliques sobre les fotos les pots veure ampliades |
'No hi ha cap camí
que ens dugui allà al fons
on ja hi som
des de sempre'
Willigis Jäger (Hösbach, 1925)
Bones Festes!
L’experiència de l’u dóna títol a aquesta nova
entrada al bloc de l’Escola de Zen Sanbo Mallorca, que aprofita l’avinentesa
per desitjar-vos unes Bones Festes de Nadal i un venturós Any Nou!
Hem descobert el títol amagat en un breu
escrit de Willigis Jäger que serveix de pròleg al llibre ‘Silenci Vivent.
Harmonització i pràctica’, del qual n’és autora Silvia Ostertag, i que ha
editat l’Associació Zen Danaparamita.
Silvia Ostertag, finada el 2011, ha estat una persona molt propera a
la nostra mestra Berta Meneses i a totes dues volem dedicar, en agraïment, l’escrit
que segueix.
De fet, l’autora del comentari que reproduïm sota el títol de 'La meditació és el camí de transformació del món' també és Berta Meneses.
La mestra l’introduïa tot fent una referència a un dels Llibres profètics de la Bíblia: el d'Isaïes sobre el descendent de David.
La mestra l’introduïa tot fent una referència a un dels Llibres profètics de la Bíblia: el d'Isaïes sobre el descendent de David.
1. Isaïes. El descendent de David (11,1-10)
'Un rebrot naixerà
de la soca de Jessè,
brotarà un plançó
de les seves arrels.
L'Esperit del Senyor
reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneixement
i de reverència pel Senyor;
esperit que li inspiri
com reverenciar-lo.
No jutjarà per les aparences
ni decidirà pel que senti a dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb rectitud
a favor dels pobres.
La seva paraula serà un flagell
en el país,
una sentència
que farà morir el malvat.
S'armarà de justícia,
se cenyirà de fidelitat.
El llop conviurà amb l'anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà.
La vaca i l'óssa pasturaran juntes,
jauran plegades les seves cries.
El lleó menjarà palla com el bou,
l'infant de llet jugarà
vora el cau de l'escurçó,
el nen ficarà la mà
a l'amagatall de la serp.
Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la muntanya santa,
perquè el país serà ple
del coneixement del Senyor,
com l'aigua cobreix
la conca del mar.
Aquell dia, el rebrot de Jessè
s'alçarà com a bandera
entre els pobles;
les nacions li demanaran consell,
i el lloc on habitarà serà gloriós’
2. La meditació és el camí de transformació del món
(Comentari de Berta Meneses)
'El veritable progrés de la humanitat
consisteix en què els éssers passin del domini de la ignorància al del
coneixement.
Aquest àmbit suposa més consciència, més
llibertat, tal com ha estat el camí de l’evolució de l'home.
Per això, sempre
experimentem que hi ha àmbits en la nostra vida que precisen ser alliberats, i
intuïm que dins de cada un de nosaltres hi ha l’energia suficient per fer
possible aquest canvi.
La humanitat està en un moment en el qual
experimenta la necessitat de passar de la llei que estableix la lluita per la
supervivència de l'espècie, que Darwin va observar, a la llei de la cooperació
per una nova existència.
És aquest triomf de la cooperació per la vida
a què fa referència el profeta Isaïes quan diu ‘habitaran junts el llop i
l'anyell’.
I perquè això esdevingui cal que emergeixi una nova llei, és a dir,
un canvi profund en l'estructura psíquica i física dels éssers, que ha de reemplaçar
l'antiga llei.
Aquesta evolució fa referència, en primer lloc,
al canvi de consciència, canvi en la nostra estructura mental, en els nostres
desitjos i aficions, en els nostres patrons de comportament i en la nostra
manera de viure.
Però aquest canvi de consciència suposa una
nova percepció de Déu, de l'ésser humà i del cosmos. També del temps i l'espai,
que queden superats per la consciència del moment present.
Aquesta percepció suposa també una
transparència de la realitat i comporta, per tant, aquesta connexió amb la llum
interior, que ens permet veure com totes les coses manifesten l'Ésser.
Així,
tots els esdeveniments i totes les circumstàncies són manifestació i
potencialitat.
El cost
de l’evolució
Però, aquesta evolució té un preu. La nova
harmonia requereix una dedicació acurada d'aquest principi diví que tots portem
dedins, d'aquest principi de transformació que tots posseïm i que si tenim fe
en ell, una fe capaç de moure les muntanyes de la separació, l'odi i la
ignorància, serà capaç també de transformar la nostra realitat personal i la de
l'entorn.
Aquesta força capaç de produir la
transformació no és fruit d'una opinió intel·lectual ni d'un sentiment personal,
per molt intens que sigui. Sinó que és el resultat de la unió de l'ésser humà
que pensa, sent i desitja amb Déu i amb el Cosmos.
La fe capaç de transformar les estructures que
ens mantenen segrestats és fruit de la unió completa, encara que només sigui
per un instant, de tota la realitat còsmica-humana-divina, que ens constitueix
com a persones.
Però aquesta conversió no és fruit de la
il·lusió. El miracle de la transformació personal i del nostre món són fruit de
la Veritat, en el sentit més sublim de la paraula. És a dir, es produeix la
unió de l'home, aquest home concentrat i unificat, amb la veritat, la bellesa i
la bondat còsmiques: és la unió de l’home amb Déu.
Aquesta transformació està basada en
l'actuació a l'uníson de totes les nostres facultats.
Per això la meditació és el camí de
transformació del món.
És en el silenci de la persona centrada en la veritat on ‘lo diví’ es manifesta i li dóna certesa i la possibilita per experimentar el miracle d'un nou ordre, com anuncia el profeta Isaïes.
És en el silenci de la persona centrada en la veritat on ‘lo diví’ es manifesta i li dóna certesa i la possibilita per experimentar el miracle d'un nou ordre, com anuncia el profeta Isaïes.
És en l'obertura a ‘lo diví’, aconseguida a
través de la pràctica de la meditació i de la contemplació, que hom percep
aquest àmbit profund de l'ànima d'un mateix i de totes les coses.
És aquí, en el misteri de la nostra
interioritat, on es desenvolupa la nova vida, on es donen cita i s’unifiquen els
contraris.
No hem de tenir por i hem de conrear en
nosaltres aquesta fe capaç de atorgar-nos el miracle d'un ordre nou, d'una
societat nova.
Hem de ser capaços de mantenir la llum encesa,
perquè il·lumini tota oposició i faci emergir un món harmònic , on la comunió
social i l'amor circulin i alimentin plenament la vida de cadascú.'
3. Amor
La mestra acabava el seu comentari, llegit en el decurs de la celebració de la comunió del 8 de desembre, als Hostalets de Balenyà, on hi poguérem gaudir del
Sesshin de desembre, amb un poema de David Jou i Mirabent (Sitges, 1953),
intitulat: Amor. Diu així:
Temptar a les palpentes novetats,
Gosar fer mil assaigs i balbuceigs,
Collir triomfs o caure en els combats,
Trencar antics costums i mercadeigs,
Asclar seguretats,
Comptar per focs i no per miralleigs,
Anar obrint sentits a nous esclats,
Tallar lligams, trencar restriccions,
Cremar cada cop més en claredats,
Crear realitat, formar nous mons,
Amar el desconegut,
Guanyar en fràgils cervells espais pregons,
Avencs vertiginosos d’absolut,
Amor per plenitud:
Tal és el pla secret d’aquest joc mut.
Tastar el destí al fons de tant d’atzar,
-Guspira, foc, incendi: certitud
Crescuda des de gota fins a mar-.
Cercar més lluny encar
-Claror, saber, felicitat, camí-;
Cremar d’amor i fondre instants i etern,
Tractar alhora de ser i d’esdevenir;
Gaudir i dubtar, conèixer cel i infern;
Guanyar la fonda pau de fer el que cal;
Gestar nous mons en el meu món intern;
Gosar saber-me efímer i mortal.
4. L’últim regal
Sense moure’ns dels Hostalets de Balenyà ens
arriben dolces i tristes harmonies, murmuris llunyans que unifiquen el silenci amb
els sons de la creació.
El xiuxiueig cadenciós que modula una veu que
sembla adés fràgil i trencadissa, adés intensa, forta i profunda, ens obre al
miracle de la vida que canta a l’atzar, que guanya la pau, que estima al
desconegut, tal és el pla secret d’aquest joc mut...
La tria és de Núria Reboreda. Gràcies!
Gassho profund i nadalenc!
el que tendrem dins les mans,
no seran ni els nostres mèrits
ni les nostres obres.
Primerament, i sobretot,
ens farem la pregunta sobre
quant hem estimat’
Willigis Jäger (Hösbach, 1925)