Divendres, 12 de febrer de 2016
‘A les muntanyes de l’orgull,
no hi corren els torrents de la saviesa’
El Monument a la Unitat de les Religions, als jardins de la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri (Barcelona), és un reconeixement a Maria Raimunda Estil·les.
En paraules de la nostra mestra Berta Meneses ‘Maria Raimunda va comprendre que en aquest segle l’espiritualitat és una veritable necessitat.
I és una espiritualitat que, potser, no magnifica els temples, les mesquites o les sinagogues sinó que centra la seva atenció en ALLÓ que constitueix el més pregon de tota persona que ve a aquest món.
El silenci, la meditació, la pregària...
Podria ser que l’espiritualitat no estigui necessàriament relacionada amb les religions, però difícilment podrà sostenir-se sense el fonament d’una tradició religiosa.
1. Dipòsits de saviesa
La nostra societat d’avui parla de diversitat.
Diversitat en molts aspectes, una de les quals importantíssima és la diversitat religiosa.
Les religions són dipòsits de saviesa i malgrat presentin diferències teològiques i doctrinals, en el més profund del camí cap a l’Absolut, marquen elements d’unitat.
Som conscients que cap religió pot esgotar el misteri de Déu, per això aquesta Casa -en la seva història (fa 100 anys que pertany a les Filipenses) i en el seu camí, des de l’opció pel Crist, vol obrir-se a les diferents espiritualitats i a les diferents tradicions religioses que sentim com un tresor de la humanitat.
Volem compartir la nostra experiència amb tots els que cerquen la llum que dóna sentit a les seves vides.’
Aquest fragment d'una vivència que fa molts anys va escriure la Maria Raimunda parla d'aquest TOT sense límits, i diu així:
Tot és Tot en Tot
i no val la pena gastar-se per res
que no sigui el Tot.
Es pot veure el Tot per una escletxa
si saps que és una escletxa.
No es pot veure el Tot per una escletxa
si creus que l’escletxa ho és Tot.
La vida no es pensa, es viu.
El Tot no es pensa, es viu en Tot.
2. L'acció de l'esperit
‘Volem que el Monument a la Unitat de les Religions que hem inaugurat al nostre jardí, sigui símbol del nostre reconeixement a l’acció de l’Esperit en cadascuna de les tradicions religioses’ explicava Berta Meneses.
Josep Maria Mallarach, especialista en valors culturals y espirituals de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), explica el simbolisme d'aquesta escultura, que té una relació directa amb la que està ubicada a l’ermita de Sant Honorat, lloc de meditació habitual de la nostra Sangha.
‘Aquesta escultura té un simbolisme clar i diàfan.
Tota ella es troba continguda dins d’un cercle, símbol de totalitat i plenitud, i s’organitza entorn de tres cercles concèntrics.
Afirmant la unitat, el cercle extern abraça la dualitat del cercle següent i el més interior simbolitza el tres que transcendeix la dualitat.
Entre el segon i el tercer cercle, apareixen sis cercles més petits, distribuïts de manera equidistant.
El número sis representa la perfecció del desplegament, motiu pel qual representa la totalitat de les religions i tradicions espirituals de la humanitat.
Cada tradició espiritual apareix representada per un cercle, forma que simbolitza la perfecció i plenitud de cada religió, ja quetotes són veritables i completes en si mateixes però cap pot representar la veritat absoluta, pel fet que l'absolut és DEU.
Així, apareixen els símbols del cristianisme (la creu), l'Islam (la lluna creixent i Venus), el judaisme (el Segell de Salomó), l'hinduisme (la síl·laba Om) i el budisme (Dharma Chakra), les grans religions històriques i escripturàries de la humanitat.
3. Un estel de vuit puntes
I, a baix de tot, un estel de vuit puntes, que pot representar les tradicions espirituals orals i atemporals, a les quals es vinculen la majoria de pobles indígenes del món.
Tots els cercles tenen la mateixa mida i tots són equidistants del centre del gran cercle, símbol de la Unitat.
La creu dins del cercle que simbolitza el cristianisme es troba a l’eix vertical de les tradicions espirituals orals, que apareixen a sota, per representar l’equilibri de la dimensió espiritual i material de l’existència, dins del cercle de la vida perfecta, sana i santa.
En el segon cercle apareix una trisquela o trígona amb braços corbats, present a la tradició, on simbolitza el creixement dinàmic i equilibrat entre el cos, la psique, l’esperit, l’etern aprenentatge i l’evolució que abasta el passat, el present i el futur.
Enllaçat en un nou cercle, ens evoca l’estructura ternària que apareix dins de moltes altres tradicions espirituals del món.
4. La Trinitat
En efecte, el nombre tres és la primera síntesi que sorgeix després de la polaritat de la unitat. En el cristianisme la Trinitat divina (Pare-Fill-Esperit) i també el ternari microcòsmic (cos-ànima-esperit), que comparteix amb les altres tradicions abrahàmiques.
A l’Islam el ternari iman-islam-ihsan (fe-submissió-excel·lència). En l’hinduisme el Tri-murti (Brahma-Shiva-Vishnu) o les tres dimensions de la divinitat (Sat-Chid-Ananda).
En el Taoisme i Confucionisme la Gran Tríada Tian-Ten-Jen (Cel-Terra-Home).
En el centre, un nou cercle i, al seu interior, un triangle de braços corbats buit, que, per la seva posició central, evoca el Misteri, l’Essència divina, suprapersonal o transpersonal.
5. ‘Tot el que s'eleva convergeix’
El sentit de la dedicatòria a María Raimunda és prou significatiu: ‘Tot el que s'eleva convergeix’, ja que fou la seva inspiració i intuïció la que ha elevat la matèria, el pensament i l'Esperit, fent-lo convergir en plenitud manifestada.
Aquesta frase de Teilhard de Chardin, una persona que sempre va inspirar la trajectòria de María Raimunda, ve a dir que ‘cal elevar-se per sobre de tot símbol fins a la presència Real d’allò Invisible’.
En Ell hi convergeix tot, és l'alfa i l'omega.
El monument fou beneït, perquè sigui realment un símbol clar de l’hospitalitat sagrada d'aquesta casa d'espiritualitat.
6. L'Amor és la meva Religió
La poesia és un altre llenguatge que no pot faltar quan se celebra l'esperit de totes les tradicions.
En aquest cas poesia de Ibn' Arabi que prové de la mística sufí per parlar amb paraules d'amor...
‘El meu cor s'ha fet capaç d'adoptar totes les formes.
És pastura de gaseles i convent de monjos cristians:
Temple d'ídols, Kaaba dels pelegrins,
Taules de la llei jueva i el llibre de l'Alcorà...
Jo visc la religió de l'amor,
qualsevol que sigui el camí que recorrin les caravanes
aquí està la meva religió i la meva fe’
7. Feliç Nadal Mr. Lawrence
En el cor del Bodhissatva, en el fons més recòndit de la naturalesa essencial, hi ha la bondat, la bellesa, el perdó, l'acceptació, la Veritat...
El Zen és paradoxa pura. D'aquí que, sovint, el blanc esdevengui negre, la ignorància saviesa, la forma buit, el silenci renou, la calma tempesta...
Tot són portes que ens menen cap a la comprensió, al Dharma. Una comprensió adés difícil, complicada, dolorosa; adés subtil, senzilla, profunda, aclaridora...
La vida és un aprenentatge permanent...
Quan dos, sense dir-se res, s’ho han dit tot, ja no són dos sinó un en el tot...
Quan tot fa u i l’u es fon en el tot no hi ha ni il·luminació, ni saviesa, ni buit, ni forma, res...
No hi ha res...
I el no res esdevé l’altra riba: Nirvana, en diuen...
Just sullà on ha anat l’enyorat Mr. Lawrence...
Escolta les seves petjades (+)
Gassho profund...
‘En la perfecció de la nostra feina, en la llum clara dels nostres pensaments i en l’amor pur dels nostres cors podem sentir la joia Infinita de l’Univers’
Joan Mascaró i Fornés