Avui hem de manifestar, al cel i a la terra, la nostra infinita gratitud per haver tengut al bell casal de Son Bono l'oportunitat d'experimentar al llarg del Sesshin d'Hivern la saviesa i la compassió de la mestra Berta Meneses, i l'art, la cultura i l'amistat de tota la Sangha de Mallorca...
Una Sangha que s'ha vist enriquida amb la presència de bons éssers que han vegunt de les terres llunyanes del Principat, uns; altres, antigues amistats que s'han tornat a incorporar a la ruta del silenci i la quietud; i dels més nous que, després d'haver fet una Introducció, han volgut fer el tast immersiu d'un retir complet.
Posem que parlem de Tortosa, de Lloseta o de la ciutat del Cor, dit altrament Manacor.
Una font de plaer compartit ha estat l'alta presència silent del vell mariner ciutadellenc, coneixedor de tots els onatges suaus i tumultuosos de la mar que ens envolta i abraça...
De la bella jovençana d'esperit voluntariós i d'ànima compromesa que ha sobrevolat curosa i lleugera pel Zendo i per tots els racons del jardí amagat de la casa d'espiritualitat jesuítica, sempre pendent de la salut del primer morador del Vaticà...
Hem gaudit del retrobament amb la dama de Migjorn, sàvia i amorosa, rica, senzilla i delicadament humil en tot el procedir meditatiu i en els quefers de la vida ordinària. Santanyí a la memòria, Pollensa en el record, Ciutat en el cor d'un temps passat...
Un gust recuperar l'ordre de les sales, l'organització de tots els oficis, els cants a la capella, els sutres entonats al ritme del mokuyo, les cambres arreglades, tot al seu lloc gràcies a aquells éssers, quasi anònims, que es desfan perquè tot flueixi així com toca. Victòria i Tomeu, en majúscules, s'han guanyat els nostres benvolguts elogis...
I aquell ésser espectral, que sembla volar sota les arcades que arreceren el jardí frondós del casal de Gènova, és l'amic que arribà, ja fa anys, d'un vell país i que va posar arrels a una de les contrades més formoses de la serralada de Tramuntana.
Músic i mestre, practicant del tai-txi-txuan, l'exercici que comprèn una sèrie de moviments lents, que ensenya a conèixer el propi equilibri i allò que l'afecta, a reconèixer-se iguals amb els altres i a estimar el valor i la capacitat de moderar comportaments extrems i l'actitud en els nivells mental i físic...
Gratitud també als recitadors, als músics i als éssers que ens han servit diligentment i delicada als comensals de les taules, tant de bon matí com al migdia o a l'entrada de les primeres foscors nocturnals...
Mil gràcies a les companyes del racó de dalt, el que mira al nord del Zendo, que amb la seva saviesa atresorada en mil i una batalla de la vida es mostren generoses amb tot el que es belluga al seu costat.
D'elles aprenem el valor de la paciència, de la resiliència, la capacitat per a afrontar una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-nos, adaptar-nos i desenvolupar-nos positivament...
El Cant Espiritual
I un cant espiritual de gratitud immensa als cors que han conreat la bellesa dels ikebanes, amb les flors tendres dels ametllers, les altes tiges de semblança arrelada que ixen cel amunt o les arrels que s'embarbussen al roquissar farcit d'herba roquera...
Pensament rere pensament, tot flueix d'uns jorns que romandran quiets dins la memòria íntima dels éssers que hem compartit tant i tot.
Com els gravats de milers de retxes, de línies que amaguen i deixen entrellucar una magrana feta amb el most fermentat dels versos amorosos del Cant Espiritual que ha obrat l'amic artista fincat a Algaida, el poble ubicat a les faldetes del massís de Randa, on ens hi esperen el beat Amic i l'Amat enyorat a l'alta ermita de Sant Honorat...
El Cant Espiritual de Sant Joan de la Creu és música, és amor, és sublim, deia l'amic, autor de la carpeta amb els set gravats que vam tenir exposats dins el menjador soleiat dels capvespres...
Mijançant la contemplació i el silenci hem de retornar a la humanitat la unió amb la divinitat, la connexió amb la font original que ens ofereix alhora la plenitud i la humilitat...
Per això, la celebració de l'aigua viva, font de vida natural, ens va agermanar encara més quan la polifonia de veus es va submergir dins les Suites de Bach, interpretades pel mestre del violoncel Mstislav Rostropóvich...
Els ecos de les cordes instrumentals sobrevolaren els espais erms i els ompliren de flaires i colors de les flors bellugadisses i aromàtiques que endiumengen les ribes dels torrents que van a parar al mar...
Si fa més de dos mil anys Ítaca i la prefectura de Cefalònia a l'Egeu eren el destí cobejat pels mariners i pelegrins de la mar del mig del món, ara el vell Regne de Mallorques és el paradís desitjat... Un paradís que ha perdut la calma i la bellesa que el van distingir arreu...
De nit, sentírem aücs de sirenes, que semblaven els corns dels vaixells homèrics salpats a la recerca d'Ítaca, l'illa famosa en la qual es desenvolupa una part del fets narrats als poemes de l'Odissea: on hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic que va contraure matrimoni amb Penèlope...
Una abraçada forta i un gassho de cap a peus als autors de les bellíssimes imatges que acompanyen i abelleixen aquest escrit.
De Bunyola a Sant Jordi, d'Artà a Sa Cabaneta, de Felanitx a Sant Llorenç des Cardessar, de Son Servera a Capdepera, de Muro a Ariany, de Petra a Vilafranca, de Calvià a Sant Elm i a Liorna...
La mestra, la saviesa
Arribats aquí serà bo recordar les paraules de la mestra quan deia:
'Necessitem estar atents i ser creatius en aquest món, per fer la pau, perdonar i guarir. No és la gratitud un pas de la desconfiança a la confiança, de l'orgullós aïllament a l'humil intercanvi, d'estar esclavitzats a una situació a l'acceptació d'una dependència mútua que ens allibera? Sí, la gratitud és el gran gest de passar a alguna cosa nova.
A les estacions de la nostra vida sovint hi ha hores de cansament, hores de fatiga, hi ha hores que són com de xafogor i en què no sentim brillar l'agraïment.
La vida ens dóna situacions que topen amb els límits de l'ego, de la raó, amb els límits de la nostra personalitat i, això, és el que produeix un conflicte.
Si la nostra mirada interior està atenta, possiblement ens adonem que... Qui sap? T'has d'aturar per poder mirar i mirar de manera profunda i contemplativa, per poder veure en aquests moments el miracle de la salvació, de la transformació.
Sempre tenint ànsies d'una vida plena, el nostre cor anhela el ple alliberament, la claredat que ens permeti veure el significat de la vida. I quan trobem significat, ho sabem perquè el nostre cor descansa.
Llavors, hem de deixar que la llum de l'agraïment il·lumini les nostres vides. Així sabrem que és en el silenci d'un cor agraït on s'experimenta la felicitat i la plenitud.
Dins la petita història de cada persona, provada per mancances de tota mena, l'alliberament sota qualsevol dels aspectes que es pot presentar: física, mental, emocional, espiritual, és una experiència privilegiada per donar gràcies. Cada petit alliberament és una manifestació de la Vida.
Creiem saber-ho tot sobre el funcionament del nostre organisme, de la nostra psique i del nostre esperit, però sentir-nos curats no deixa de sorprendre'ns.
Sempre és un 'misteri' experimentar en nosaltres com es recupera la vida en un sentit ampli, com es refermen les nostres forces i com creix la nostra confiança i la nostra llibertat.
Aquesta actitud d'agraïment ens pot guarir de pors buides i de les ferides que ens fan mal. Ens pot arrelar a la vida de manera més saludable i alliberada. Ens pot guarir integralment.
La salvació ens permet passar de la indiferència a la fe, del rebuig a l'acolliment, del dubte a la confiança, del temor a l'amor...'
AMITABHA!
Per acabar ho farem amb l'AMITABHA, un sutra dedicat a un dels principals bodhisattves del budisme mahāyāna.
De fet, és el principal buda de l'escola budista Terra Pura. Segons la tradició, Amitābha va prometre de no entrar al Nirvana fins a aconseguir la il·luminació i salvació de tots els éssers.
Per això va crear un paradís o país pur, anomenat Sukhāvatī en sànscrit, on fos fàcil d'aconseguir la il·luminació. Qualsevol persona, només per la fe en Amitābha, hi podria accedir després de la mort.
Ja ho sabeu, idò...