‘Estimar és la manera més senzilla d’ésser feliç’
Joan Mascaró i Fornés
La Sangha, de la nostra Escola Zen Sanbo Mallorca, a proposta de la Mestra Berta Meneses, ha iniciat aquesta setmana un nou programa que abraça una pràctica de l’ètica en la vida qüotidiana, disciplinada i dirigida, però també de caràcter voluntari.
Els pilars essencials del Zen són la compassió, la saviesa (les dues ales d'una au), i la pràctica (el vol de l’au).
De fet, la pràctica de l'ètica, és a dir, de la recta paraula, la recta acció i la recta manera de vida, havia quedat com un compromís personal i privat, a part de la guia de la Mestra i de la Sangha.
Fins ara, aquesta individualització de la pràctica no ha anat malament. Així, la Sangha manté períodes de meditació (zazen setmanal, zazenkai mensual i sesshins, curts i llargs, de caràcter anual) acompanyats per períodes d'estudi dels ensenyaments del Dharma.
Addicionalment, la Mestra ens acompanya, tot guiant la nostra pràctica de meditació, oferint-nos ensenyaments que apunten a la ment-cor i que ens impulsen cap al nostre despertar.
Tot això a través dels seus teishos (conferències), i acollint-nos amb amor i saviesa en un diàleg empàtic i d'enorme energia quan ens reunim durant l’entrevista personal o dokusan.
Metodologia
Després d’una primera introducció, en el decurs del Zazenkai de Sant Marçal, del propassat 16 de novembre, aquest diumenge 24 del mateix mes, gairebé una trentena dels membres de la Sangha hem celebrat al monestir de Sant Honorat la primera sessió d’aquesta nova guia.
Una vegada fetes les sis assegudes del Zazenkai, i després del dinar generós i gustós, al mateix zendo de Sant Honorat, s’ha dut a terme el col·loqui de la nova pràctica.
De forma coordinada s’ha procedit a la lectura del text recomanat i després, lliurament i voluntàriament, cada uns dels membres ha expressat el seu parer, la seva reflexió o la seva experiència en l’àmbit de ‘la compassió’, la primera temàtica proposada.
Entre d’altres consideracions i aspectes, s’han comentat, en diàleg obert i ordenat:
- la caritat Vs la compassió
- la visió i l'experiència del tu-jo
- l’acció contemplativa al fet compassiu
- les experiències a la presó
- l’orientació compassiva al món educatiu
- la cara compassiva del voluntariat
- començar per mirar, veure els altres i transcendir-se
- l’actitud subtil de la no acció
- el saber estar en la profunditat
- la difícil complexitat de la compassió
- la duresa, el rigor i l’exigència en la compassió
- el fluir, l’escoltar i l’amor
- esdevenir cada moment, una oportunitat
- el no objecte, no apego, no detenir-se
- o, entre d’altres, les accions compassives individuals Vs les accions solidàries de la Sangha…
Tots i tot
D’una subtilitat corprenedora i, al final, gairebé ferotge, fou la narració confident del somni d’Alicia.
I també les experiències d’Àlex, de Mateu, de Xunxo i Pilar, de Joan i José Luis, de Carles i Àngel, de les tres Tereses: Garau, De la Cruz i Fernández; de Victòria i Pusi i Manel, de Tomeu, de tots en definitiva…
Com l’escena d’aquell que s’anegava i, en l'auxili, fou colpejat per treure’l viu de l’aigua brava que l’engolia…
Llavors, tot i tots férem U.
Altrament, la companya Aina Nadal exposava així la seva experiència:
‘Des del silenci de Sant Honorat, reconec que la condició bàsica per a una pau duradera és una mirada interna que crei en nosaltres un àmbit de pau i harmonia, que purifiqui les nostres ombres, incerteses i debilitats, una mirada neta que no discrimini, que ens sorprengui i que pugui encetar un nou camí en la nostra història personal i en la història de la Humanitat.
Sense aquesta mirada, ens mourem i viurem en la superficialitat de les formes i el canvi no serà possible.
Aquí, en aquest oasi de Pau, al mig de la muntanya sagrada on el beat Ramon Llull va ser conscient de la Realitat per primera vegada, es donen les condicions favorables per a que això sigui possible…’
Avalokiteśvara
Fins i tot, entre somnis, anècdotes i realitats, n’Àlex ens va comentar la llegenda d’Avalokiteśvara, el bodhisattva de la compassió.
‘Així conta la llegenda com Avalokiteśvara va fer la promesa de no descansar mai fins a haver alliberat tots els éssers sensibles del saṃsāra. Malgrat el seu esforç esgotador, es va adonar que encara quedaven molts éssers desvalguts per salvar.
Després de lluitar per comprendre les necessitats de tots, el seu cap es va xapar en onze bocins. Aleshores, el buda Amitābha, en observar aquest fet, li va donar onze caps per a sentir els laments dels que pateixen.
En sentir els clamors i entendre'ls, Avalokiteśvara intentà arribar a tots aquells que necessitaven ajuda, però va veure que els seus braços es destrossaven. Una vegada més, Amitābha, acudí per a ajudar-lo i el va dotar amb mil braços perquè pogués alliberar les multituds dels patiments…’
Propers camins
El contrast de parers de la Sangha ha resultat molt interessant i motivador.
Ara, el compromís és mantenir aquesta actitud dins la vida ordinària, atès que les pràctiques estan dividides en categories o blocs organitzats, en relació amb els fonaments del Zen i sobretot amb el camí del Bodhisattva.
A partir d’ara, cada mes o en períodes més llargs i adaptats, sempre seguint les indicacions i els texts de lectura prèvia, que ens proposarà la Mestra.
Durant el col·loqui després dels Zazenkai, s’exposaran voluntàriament i lliure les experiències, els ensenyaments, els aprenentatges o les oportunitats de la pràctica escomesa en la vida qüotidiana, en matèria de compassió, saviesa, gratitud, hospitalitat i pau interior.
1. Compassió
- Empatia amb altres persones
- Tracte amorós a altres éssers
- Actes humanitaris amb persones i altres éssers
- Acollida i hospitalitat a persones
- No discriminació: acceptació bondadosa
2. Saviesa
- Moments d'il·luminació
- Dharmes apresos
- Ensenyaments assimilats
- Vivències de transformació
- Visió clara de solucions a problemes quotidians
3. Gratitud
- Moments de gratitud al dia
- Gratitud al rebre donacions i gràcies
- Per favors rebuts
- Sorgiment espontani de gratitud-felicitat
- Actes de gratitud-felicitat
4. Hospitalitat
- Connexió amb els nostres germans
- Compartint en germanor
- Acollida a altres persones en la pràctica (Sangha)
- Salutacions i abraçades fraternals
5. Pau Interior
- Moments de silenci i escolta de la veu interior
- Moments de goig i de felicitat interiors
- Equanimitat davant el passat
- Serenitat i claredat davant el futur
El camí del Zen
Caminar en el sender del Zen, segons la guia que ens han transmès, requereix de la nostra atenció en tres aspectes essencials:
- La meditació, contemplació o Zazen
- La comprensió clara dels ensenyaments Zen (Dharma)
- I la pràctica en la vida ordinària de les nostres pròpies intuïcions, que sorgeixen de la contemplació i dels ensenyaments
Sense el fonament, la guia i l'assimilació profunda d'un ensenyament es pot pensar que el punt important de la meditació és simplement seure en certa postura i seguir alguna tècnica de respiració i control dels pensaments.
En aquest sentit, la meditació per si sola podria reforçar els nostres patrons de pensament i hàbits de conducta i vigoritzar la il·lusió que estam aconseguint el despertar.
Però la finalitat de la meditació no està en el mètode sinó en el seu poder de descobrir el nostre veritable ésser i de canviar la nostra visió respecte a nosaltres mateixos i els altres éssers. I també de transformar la nostra manera de viure al món, pas a pas, moment a moment.
Aquest poder transformador de la meditació requereix críticament de la guia de l'ensenyament (Dharma) i de la pràctica conscient i atenta en la vida ordinària.
L’alè diví
La Mestra ens diu en un dels ensenyaments que ‘la compassió i la saviesa constitueixen la llum interior que ens permet sentir l'alè diví dins nostre i dins de cada persona I alhora és l'energia que ens permet confiar en nosaltres mateixos, en el proïsme i en tots els éssers…
Per a ser compassius necessitam veure l'ànima de les persones i dels altres éssers; perquè la compassió no és un manament sinó una manera de veure el nostre veritable ésser.
I veure als altres com una llum que ens interpel·la i ens convida a participar amorosament de la vida en comunitat, amb les seves benediccions i els seus desafiaments…
La compassió ha de sorgir des d'aquest àmbit profund i alliberador de l'experiència de l'autèntic Jo.
Aquesta experiència transformadora de la compassió significa patir-amb i suposa alliberar-se d’un mateix, de l'egocentrisme o, en paraules de Dogen Zenji, ‘oblidar-se d'un mateix’, perdre la vida per guanyar la Vida. Si no és així, la compassió pot ser una mena de victimització…’ diu Berta Meneses.
Això ens vol dir que la veritable COMPASSIÓ, com energia d'amor transformadora, és un acte d'Il·luminació i no s'atura d'actuar fins que tots els éssers arribem a experimentar-la.
Alhora, també cerca camins de solució als problemes reals que la societat ha creat en el seu afany consumista i a través del repartiment desigual dels béns que genera…
Contactes i agraïment
Les belles fotografies les hem d’agrair a Neus Ribas, sempre generosa i amatent.
Mentre que la coordinació, sempre també amatent i generosa, d’aquests dos Zazenkais han anat a càrrec de Catalina Mas (Sant Marçal) i Tomeu Artigues (Sant Honorat).
Si algú està interessat en participar i rebre els texts de lectura i pràctica, pot demanar-ho a Tomeu (tomeuartigues@gmail.com)
El darrer regal
Adesiara, les paraules ens impedeixen abraçar el Samadhi absolut…
Quan ens il·lumina la llum de la veritat, el camí no és difícil.
Necessitam guarir i preservar els espais de silenci dins la vida, perquè la soledat erosiona la capa que ens separa dels altres, de la Unitat, de l’Univers…
Camins d’asfalt, camins de terra, camins de pols…
Pols que configura la nostra realitat, els senderols de la nostra compassió, els caminois del nostre amor, els paratges de la nostra terra, els paisatges de la humanitat… (+)
Gassho profund!!
‘Només podem ajudar la gent si els estimam primer i els servim després’
Joan Mascaró
