‘No saber, però no ignorar: abraçar la incertesa, transcendir la ignorància, estimar…’
Berta Meneses
Quan hom llegeix el següent enunciat ‘el privilegi d’acompanyar un malalt de càncer’ comprèn l’abast de la proposta que, en forma de llibre, titulat Gratitud i editat per l'Associació Dana Paramita, ens presenta la nostra companya de Sangha Assumpció Cortès, Xunxo.
- La presentació serà el proper divendres, 2 de novembre, a les 18.30h, a la cafeteria del Gran Hotel (Plaça de Weyler, 3, a Palma).
- Hi prendran part, l’autora, que estarà acompanyada per la nostra Mestra Berta Meneses i Esteve Humet, psicòleg clínic i també mestre espiritual.
El llibre està dedicat a Macià Bibiloni Oliver, enyorat company de la Sangha de Mallorca, que ens va dir adéu l’estiu de 2015, vuit mesos després d'haver-li diagnosticat un càncer.
En Macià va marxar discretament, per descansar en la pau, la quietud i el silenci, que tant va seguir en llur vida, i envoltat per l’amor de la família i els amics, que l’estimem.
 |
| Berta Meneses, mestra Zen |
En el prefaci del llibre, escriu la mestra Berta Meneses: ‘Autobiografia i testament espiritual: aquest és el llibre que tens entre les mans...
Es tracta d’una biografia a dues veus que, en alguns moments, es converteix en coral, a la qual fills i amics se sumen per expressar les vivències d'aquesta vida excepcional i alhora senzilla, com la del pagès que tranquil·lament i pacientment espera el fruit del seu camp.
Aquest llibre és alhora la profunda vivència compartida amb una persona entusiasta i creativa, en què la bellesa i la bondat d’alguns moments fan impossible l’oblit; un relat sobre la supervivència de la consciència, fins i tot en els moments de màxima fragilitat, i també un llibre sobre espiritualitat, sobre religió, sobre medicina, sobre psiquiatria, sobre el sentit de la vida i de la mort...’
Goig i tristesa fan u
Per la seva part, Esteve Humet, psicòleg i mestre espiritual, també deixa una emprempta d’autenticitat en tot el preàmbul que redacta per introduir Gratitud. Una prova la tenim en aquest fragment:
 | |
|
Aquestes dues dimensions foren una constant en tot el procés que el llibre descriu…’
Quan tot s’enfonsa
‘Què en treu l’home de tot el seu esforç? Tot és en va…' diu l’Eclesiastès, el llibre del predicador de l’Antic Testament, tal com ens ho descriu na Xunxo:
‘Vanitat i esforç inútil com el del constructor que, per molt que s’afanyi, no pot construir la casa si aquesta no és la voluntat de Déu. O que, quan ha aconseguit construir-la, una forta tempesta la tira a terra davant la mirada atònita i impotent del constructor...’
La vida de l’home dura com l’herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.
(Salm 103, 15-16)
‘Tal volta per oblidar que no som aquí per quedar-nos-hi, omplim el nostre dia a dia d’activitats i d’obligacions. No volem recordar la nostra impermanència i la impermanència de tot el que ens envolta. I no ho volem saber, fins i tot, quan seguim un camí espiritual.
Feim la nostra pràctica més o menys diària, però això mateix, a vegades, ens fa sentir especials, com escollits per la Vida, que ens protegirà de tot mal. I segur que ho fa, però no de la manera com nosaltres volem o esperam.
Llavors es presenta el moment de ser capaços d’integrar, de veritat, totes les teories que havíem anat forjant amb la lectura de tants llibres de creixement personal, de filosofia budista i d’espiritualitat.
També, cosa que encara és més important, la pràctica del silenci, el contacte íntim amb el nostre Jo profund.
Tot és bo
Ara toca, més que mai, ser capaços de respondre des d’aquest àmbit i creure’ns de veritat allò que ens havíem dit moltes altres vegades: 'Tot és bo i allò que ens passa sempre és el millor que ens pot passar, i que el més important no és el fet en si, sinó la nostra actitud davant d’allò que ens passa, la nostra capacitat d’acceptació'.
Ho teníem clar, sabíem ben cert que aquesta era la millor manera de viure tot el que intuíem que ens venia al damunt. No seria fàcil.
Com pots creure’t de debò que allò que t’està passant, allò que enfonsa aquella vida plàcida en què estàvem instal·lats, és el millor que et pot passar en aquell moment?’ ens recorda sàviament na Xunxo a les pàgines de Gratitud.
- C oratge
- A cceptació
- N aturalesa
- C uració
- E sperança
- R esurrecció
‘Ho escriu en Macià en el seu quadern de notes amb les inicials de la paraula “càncer”. I és que, malgrat les dificultats, tots tenim encara una gran esperança que es curi i veim la malaltia com una oportunitat de donar un caire més profund a la nostra vida, com una resurrecció, en certa manera, que vendria a partir del coratge i de l’acceptació…’ aquest bell fragment fa part del llegat del nostre company.
De fet, Gratitud també aplega un recull de confidències íntimes den Macià, com el paràgraf següent que reprodueix un correu adreçat a la mestra Berta Meneses.
‘La meva malaltia m'ha permès el millor dels regals, com és poder viure amb aquesta intensitat el moment present. De cop et quedes sense futur i la ment automàticament reposa en el present. Un present ple d'energia i joia.
És la comunicació amb el Pare que sempre està esperant que despengem el nostre telèfon i escoltem el que ens vol dir. Que sempre és allò que justament necessitam saber en aquest moment…
Que n'és, de clara i deliciosa, la lluna de la quàdruple saviesa! En aquest instant, què et falta? Se't manifesta Nirvana, el lloc on ets és la terra pura. Tu ets cos de Buda'.
Forat negre
'La resistència a la malaltia, l’aferrament a la vida, a les persones que estimam, el dolor físic i tantes altres coses que es desprenen d’aquesta situació, creen angoixa i patiment, però tot això passarà', descriu na Xunxo, en referència a un comentari del Doctor Enric Benito.
'En canvi, el que no passarà és la nostra vivència d’allò que ens transcendeix, del nostre jo profund i etern. Per això, el més important és estar ben preparat davant la mort'.
‘Na Berta, la primera vegada que la tornes a veure després de la mort d’en Macià, et diu: “Ets en un forat negre que has de travessar, defugir-lo seria tornar enrere. Has d’anar endavant perquè és només a través de la fosca que s’arriba a la llum”.
Aquesta imatge de travessar el forat t’ajuda molt. No es tracta de sortir-ne així com puguis, sinó d’anar endavant sense saber quant de temps et queda de fosca ni d’on trauràs les forces per continuar.
Saps, a més, que no hi ha dreceres en el procés del dolor i que hi has de passar plenament i deixar que s’expressi, perquè si intentes omplir el buit de la seva absència amb qualsevol activitat compulsiva i ignores les reaccions de dolor o no el deixes sortir, queda latent i, a la llarga, et farà més mal…’
L’acceptació
A la part final del llibre, Xunxo Cortès, detalla un recordatori d’Eckhart Tolle, que diu: ‘la vida només és difícil quan tens l’expectativa que no ho sigui. Quan saps que és difícil, deixa de ser-ho, perquè deixes de resistir-te a les coses, a les persones i als esdeveniments.
Quan acceptes que la dificultat és una part essencial de la vida, quan apareix dius: Ah, això és la vida! Si en lloc d’anomenar-ho problemes en dius desafiaments, sona millor, són oportunitats per al nostre despertar”.
No és el temps el que cura les ferides, sinó el procés d’acceptació que es fa dia a dia, vivència a vivència, perquè tanmateix, com afirma Anthony de Mello: “Si tu les acceptes, les coses són com són; si no les acceptes, les coses són com són”.
El divendres, 2 de novembre, el mateix dia que reprenem els retirs, amb un nou curs d’iniciació a Son Bono, tenim una cita a la cafeteria del Gran Hotel de Palma per compartir Gratitud, aquest regal de na Xunxo i en Macià.
Despertar, el darrer regal
Ja fa més de sis anys que fou estrenat el documental ‘La vida dolça’, un
La vida dolça fou finançat amb aportacions populars per micromecenatge. I del conjunt d’esperits creatius que van prendre part a la producció, avui destaquem la de Miquel Àngel Aguiló, compositor de la música original...
El tema es titular 'Despertar', potser el despertar de la consciència, el despertar de la naturalesa essencial, potser el so del silenci...
Aclucau els ulls i parau l’oïda per sentir els crecrecs dels ‘cremadillos’ (+).
‘En l’Ésser vivim. En l’esdevenir existim. L’Ésser és permanent,
l’existència és transitòria’
Joan Mascaró i Fornés