 |
Joia per a tots
Salut per a tots
Pau per a tots
Tristor per a ningú
(pregària índia)
Nota dels editors
Les lleis de la Unió Europea ens exigeixen que us informem de l'ús de galetes i de les dades recopilades al nostre blog. En molts casos, aquestes lleis també exigeixen que n'obtinguem el vostre consentiment.
Hem afegit aquest avís al blog per explicar que Google hi utilitza determinades galetes de Blogger i de Google, com ara les de Google Analytics i les d'AdSense, i altres dades recopilades per aquesta companyia.
Per això, us mostram aquest avís, que hem adequat al blog al qual estàs subscrit o ens has manifestat el teu acord de rebre'l. Ara bé, si no el vols rebre pots comunicar-nos-ho a gasparzen@gmail.com, i et farem cas.
Gràcies x la confiança!!
La bellesa de l'univers
 |
| Finalista_PAISATGE_ Javier Tur |
‘El fi ha de ser clar: com ens podem trobar nosaltres mateixos, el millor de dins nostre?’
Joan Mascaró i Fornés
‘Jo pens que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres.
Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtendrà la llibertat i la glòria.
Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vendrà, gemegam interiorment anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? Però nosaltres esperam allò que no veim, i ho anhelam amb constància.
 |
| Finalista_PAISATGE Juan Anders Lemos |
Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar.
I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.
Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans.
I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justs; i als qui ha fet justs, també els ha glorificat…’
Salvats en esperança
Aquest fragment de la Carta als Romans, una de les cartes de sant Pau apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia, que vam llegir en el decurs de la celebració del darrer Sesshin (del 14 al 17 de juny de 2018 a Son Bono) va servir perquè la mestra ens adreçàs un comentari, farcit de discerniment, per posar les fites clares del nostre camí per la veritat i per la vida.
 |
| Premi_ALTRA FAUNA Carlos Abraham |
I avui també ens serveix per recordar l'esmentada lliçó magistral.
La mestra Berta Meneses ens diu:
'Un dels primers efectes del camí espiritual és una actitud envers la vida que implica una certa lleugeresa i llibertat.
És un camí de simplicitat i d’alliberament de tot el que pesa en les nostres vides, no tan sols conceptes o idees tancades, de qualsevol ideologia o religió, sino de les ansietats i afeccions (apegos) que fan pesat el viure quotidià.
La invitació és per a entrar en una espiritualitat simple i profunda, de quietud i silenci, de percepció clara de la realitat de dins i fora d’un mateix…
Els textos sagrats
La carta de Pau als romans ens parla -continua dient la mestra- de la vertadera llibertat (dels fills de Déu), això no significa que no tenguem límits a les nostres vides, inclús els preceptes són la guia del caminant, són el marc ètic per allà on transcorr la nostra vida… poden guiar el nostre caminar i estimular-nos a un benvolgut esforç, amb el propòsit d’una major alliberació.
Els consells, els pensaments o les propostes que els mestres espirituals pronuncien són, per un costat, com els dits que ens assenyalen el camí i poden proporcionar-nos paraules amb les quals expressar i comunicar la pròpia experiència.
 |
| Finalista_ALTRA FAUNA Joan Marquès |
Però l’experiència és una qüestió personal de la pròpia vida, atès que la transformació se realitza en la nostra consciència.
I les paraules brollen de la ment racional, per això sabem que són inadequades en relació al misteri sagrat que ens habita, perquè són intrínsecament limitades per poder expressar la realitat que és inefable…
La naturalesa essencial
…D’aquí que el text de la carta als romans, provinent d’una consciència il·luminada, ens transmet una significació il·limitada. Ens obre a una nova cosmovisió, més interconnectada i interdepenent de tots els éssers, de tot amb tot.
Per això la persona ha d’estar oberta a la saviesa que contenen aquestes paraules, per sintonitzar-les i comprendre-les en tot el seu abast…
Els textos sagrats, amb les seves paraules i imatges, poden conduir-nos cap a la porta d’una nova percepció, però mai no poden fer-nos donar una passa més cap a l’interior, perquè aquesta és una opció lliure.
L’entrada en el misteri sagrat, que ens configura a tots i cada un de nosaltres, és una passa que hem de donar nosaltres amb llibertat.
L’entrada en el misteri sagrat, que ens configura a tots i cada un de nosaltres, és una passa que hem de donar nosaltres amb llibertat.
 |
| Finalista_ALTRA FAUNA Simón Vila |
La vertadera funció de la ment és donar expressió a l’experiència, però no és el lloc de l’experiència espiritual. Aquest és un espai reservat al cor o a l’esperit.
La teologia no és la disciplina de la consciència última. L’experiència mística és una visió de fe, de la captació intuïtiva de la realitat, de la naturalesa essencial.
Si hi ha profunditat, intuïció i llibertat de cor, la persona pot arribar a experimentar la seva essència divina o búdica…
La creació
…Tot quan existeix anhela la plenitud de l’alliberament. De fet, quan una persona s’allibera, tots ens alliberam parcialment amb ella. Tots donam un nou pas cap el nostre alliberament.
Tots estam interrelacionats a l’hora de complir el propòsit de la Creació: la manifestació de l’essència divina en tota la Realitat. Per això hem vengut al món.
 |
| 1 Premi_ENDEMISMES DE BALEARS Sebastià Bota |
D’aquí que la pràctica de la meditació ens ajudi a alliberar-nos de l’oblit que tenim envers el nostre origen: ens ajuda a trobar el camí de retorn a casa, al nostre origen primordial.
Tot està ordenat per a la realització plena de l’Ésser. Fer-ho real amb la nostra acció conscient és la nostra funció i en ella hi rau l’alliberament.
El dia que la intuïció d’aquesta Veritat il·lumini la nostra ànima, començarà el procés d’alliberament…' (Berta Meneses)
Quant més som l’altre més som nosaltres mateixos
Estimar a l’altre com a un mateix implica transcendir el nostre ego i arribar a Ser un amb l’altre. Això és: arribar a ser allò que encara ara no som.
És sobrepassar els nostres límits.
És abraçar una actitud d’apertura que ens permet experimentar la gran Veritat del vertader Jo en nosaltres mateixos i en els altres...
L’energia de l’amor és a la rel de la veritable comprensió. Aquest és el descobriment que la majoria de tradicions han fet.
 |
| Finalista_ENDEMISMES DE BALEARS Rosana Pita |
Amor no és estar catapultat cap allò Amat.
L’amor implica saviesa, coneixement, si no és així llavors sorgeix el perill d’alienació i l’amor no és vertader.
Perquè conèixer sense amor no és coneixement vertader, és collir, aprehendre, apropiar-se; en definitiva, un robatori, un saqueix…'
Perquè conèixer sense amor no és coneixement vertader, és collir, aprehendre, apropiar-se; en definitiva, un robatori, un saqueix…'
Els Upanishads
Fa més de dos anys ja escrivíem que els Upanishads (literalment: ‘asseure's amb respecte prop del mestre per a escoltar l'ensenyament) són una sèrie d'antics texts indis.
Foren escrits principalment entre els segles VII i V aC, i constitueixen els ensenyaments bàsics del Vedanta, una síntesi doctrinal basada en la recerca de la naturalesa profunda de l'existència.
Foren escrits principalment entre els segles VII i V aC, i constitueixen els ensenyaments bàsics del Vedanta, una síntesi doctrinal basada en la recerca de la naturalesa profunda de l'existència.
El nostre estimat Joan Mascaró fou el primer traductor d’aquests 112 tractats espirituals escrits en sànscrit.
Entre els llibres sagrats del passat, els Upanishads es poden considerar veritables Himàlaies de l'Ànima, com deia Mascaró i refermen el comentari de la nostra mestra:
Entre els llibres sagrats del passat, els Upanishads es poden considerar veritables Himàlaies de l'Ànima, com deia Mascaró i refermen el comentari de la nostra mestra:
‘Els seus apassionats viatges de descobriment per trobar el sol de l'Esperit en nosaltres, del qual prové la llum de la nostra consciència i el foc de la nostra vida...
 |
| 1r PREMI_FLORA Joan Marquès |
La grandesa de les seves preguntes i la simplicitat sublim de les seves respostes...
La seva irradiació de joia quan la revelació del Suprem arriba a la seva ànima...
En les seves paradoxes i contradiccions, en trobem una veritat viva...
La seva irradiació de joia quan la revelació del Suprem arriba a la seva ànima...
En les seves paradoxes i contradiccions, en trobem una veritat viva...
En les seves històries senzilles s'expliquen les més grans veritats metafísiques amb el llenguatge d'un infant...
Els seus llampecs de visió ens revelen la grandesa infinita del nostre món interior...
Els seus llampecs de visió ens revelen la grandesa infinita del nostre món interior...
La seva fe ardent i inspirada en l'ànima de l'home esdevé una amb l'Ànima de l’univers…'
L’altra riba
Tu, l’Inefable
que els Mestres experimentaren
en les profunditats de si mateixos,
més pregones que els seus pensaments
i que tots els seus desitjos,
en la soledat existencial de l’Ésser.
Ésser insondable, que ressona
Ésser insondable, que ressona
amb la remor de les fulles,
que mormolen sota el vent. |
| Finalista_FLORA Bernat Salleras |
Silenci que bruela en el torrent impetuós
i en el murmuri dolcíssim del riu
que avança tranquil cap a la mar...
Dansa sagrada dels astres
a través de l’espai,
que brunz en el nucli de l’àtom...
Tu, el qui canta
en la piuladissa dels ocellsi que udola
en el crit salvatge de les feres...
Ritme etern del plor
i del somriure dels homes,
que vibra en llurs pensaments i desitjos...
Paraula
de llurs paraules de por,
d’amor i de tants afers...
 |
| 1r PREMI_AUS Javier Herranz |
Presència amagada,
que en fluir constitueix el temps
i la història...
Essència
que s’endinsa en el temps
i forma la immensitat...
Llum que brilla
en un recer de l’espai
i en un punt del temps
amb plenitud invisible...
Crida externa
a l’Ésser de cada ésser.
Plenitud en l’instant fugisser
de cada acte...
Comunió total amb l’Univers,
veritat profunda,
amagada i revelada,
que estima i resta
per sempre…
per sempre…
Les imatges d'AFONIB
 |
| Finalista AUS Joan Marquès |
Avui retornen i abelleixen aquesta pàgina del bloc les fotos guanyadores de l'XIè Memorial Climent Picornell-2018, el certamen que organitza l’AFONIB, l’Associació de fotògrafs de la Natura de Balears (+).
De fet, la fotografia de l'encapçament és el 1r Premi de la categoria PAISATGE, obra de Joan Sans. Les podeu veure ampliades, fent un clic damunt cada una d'elles.
De fet, la fotografia de l'encapçament és el 1r Premi de la categoria PAISATGE, obra de Joan Sans. Les podeu veure ampliades, fent un clic damunt cada una d'elles.
Un milió de gràcies!!
El darrer regal
Tal com dèiem en el febrer de 2016, talment diem avui:
En el pòrtic de l’adéu, com hem fet tradicionalment, hi figura la dita del savi Mascaró. Avui referida a la pràctica del Zen en tant que finestra d’escapada cap a la llibertat de tots els éssers.
 |
| 1 Premi_MÓN SUBMARÍ Joan Sans |
Per arribar-hi ens convé fer estada en el purgatori de la música.
No podia ser d’altra manera, les notes sorgeixen de la gargamella profunda i fonda de la matriu femenina amb una fina i subtil itinerancia de colors, tons i semitons...
No podia ser d’altra manera, les notes sorgeixen de la gargamella profunda i fonda de la matriu femenina amb una fina i subtil itinerancia de colors, tons i semitons...
Paraules esdrúixoles que dibuixen una època d’aurèola mil·limètrica per fer amples a la meravellosa tonada que s'enlaira per a tu i més enllà de tots els cels amb una veu adés càlida adés asserenada...
(Si la vols sentir, escoltar i gaudir, clica aquí +…)
Gassho profund!
‘El Zen és l’art d’entrar en contacte amb el nostre Ésser:
de l’esclavatge a la llibertat’
Joan Mascaró i Fornés