‘Com un aire que perdura
més enllà del temps, la fe
no perd alè ni figura,
de Déu li ve la mercè…’
Fragment del poema al Pelegrí de mossèn Pere Ribot
‘La política no hauria de versar sobre poder i control, hauria d'estar al servei de la humanitat. Matèria i esperit són un. La ciència és font d’espiritualitat…’
Qui així parla és Satish Kumar, activista per la pau. ‘Tenc 82 anys. Vaig néixer a Rajasthan i visc a Anglaterra. Sóc casat, i tenim dos fills…
Kumar manté una estreta relació amb Mallorca, mitjançant les nombroses i interessants iniciatives de ‘A poc a poc’, que impulsa un altre activista vital i essencial a les nostres contrades: Guillem Ferrer.
És un moviment de persones que, d’ençà el 1998, inspira, impulsa i crea accions locals per cuidar la terra, l’ànima i la societat.
És un moviment de persones que, d’ençà el 1998, inspira, impulsa i crea accions locals per cuidar la terra, l’ànima i la societat.
‘A poc a poc (+)’ duu a terme un activisme de servei que integra l’ecologia, l’espiritualitat, l’economia de la felicitat i l’educació, en una atmòsfera d’esperit lliure i de servei a la comunitat.
I en aquests àmbits Satish Kumar, llicenciat en Filosofia i Teologia i Doctor en Educació i en Literatura, hi pren part i sempre té molt a dir, com va mostrar a l’entrevista que li feia ‘La Vanguardia’ fa unes setmanes…
De l’ego al ressò
Siguem savis, aquesta és la proposta de Kumar, i per això, siguem simples.
Ho diu amb coneixement, dels 9 als 18 anys va ser un monjo jain, un pelegrí que menjava i es vestia de la caritat.
El 1962, sense un dobler a la butxaca, va començar la seva Marxa per la Pau, en la qual va recórrer les principals capitals del països que produïen armes nuclears.
El 1962, sense un dobler a la butxaca, va començar la seva Marxa per la Pau, en la qual va recórrer les principals capitals del països que produïen armes nuclears.
Després de crear The Small School, escola pionera en educació holística, va fundar en els noranta la universitat alternativa Schumacher College.
‘Aquí hi ensenyam a través de la ment, el cor i les mans. Volem que els joves es formin no per al treball sinó per a la vida’.
‘Aquí hi ensenyam a través de la ment, el cor i les mans. Volem que els joves es formin no per al treball sinó per a la vida’.
El llibre de Kumar ‘Simplicitat elegant’, d'Editorial Icaria (+), és una crida plena de saviesa, com el seu autor.
Simplicitat elegant
Com es defineix a si mateix?
Com un pelegrí.
Tota la terra és sagrada?
Sí. I la gent està vivint a la terra com a turistes: desaprofitant-la i malbaratant-la de manera egoista, extravagant i exigent. Jo vull que visquem com a pelegrins, d'una manera simple, humil, en harmonia i amb elegància.
...?
El veritable sentit del pelegrinatge és viure lliure de qualsevol tipus de lligams, hàbits o prejudicis. Ser un pelegrí significa conrear la simplicitat exterior i la interior.
Entenc.
... Però vivim en una societat d'empleats i consumidors, la relació basada en l'obligació manca de dignitat. Hauríem de ser executors i artistes.
Artistes, tots?
Un artista no és una classe especial de persona, diu Ananda Coomaraswamy, sinó que tota persona és una classe especial d'artista. Les tasques domèstiques, cuinar, ballar, cantar, són algunes de les formes d'art que ignorem.
El mínim és bo i bell.
La simplicitat està on està l'autenticitat.
Als 9 anys, vostè ja era un sadhu errant.
Dels nou als divuit anys. Vaig aprendre a viure sense diners, a confiar. Vaig perdre la por per a la resta de la meva vida. Va ser un gran regal.
Nou anys sense banyar-se?
Sí. Quan acceptes la duresa, et fas fort i resilient. Deixar-te fluir és meravellós. Per ser feliç has de ser simple.
I necessàriament pobre?
La simplicitat no té res a veure amb l'escassetat, la penúria o els sacrificis. Pot semblar paradoxal, però el do de la simplicitat és el do de l'abundància.
Per què?
Perquè la simplicitat és prerequisit per a l'espiritualitat. No pots ser espiritual en una vida complicada.
L'ocell que vola lliure
Als 18 anys va somiar amb Gandhi.
Es va aparèixer en somnis. Jo caminava pel desert i de sobte vaig veure una figura vestida de blanc que ascendia davant meu la duna d’arena, es va girar i em va dir: ‘No permetis que l'ocell estigui dins la gàbia. L'ocell ha de volar lliure’.
Vostè era l'ocell?
Sí. Jo estava en una gàbia monàstica. Va requerir molt coratge, vaig haver de escapar-me a mitjanit i trair al meu guru.
I es va unir a un àshram gandhià.
Volia mostrar que l'espiritualitat no està en els temples ni en els llibres sagrats, no ha d'estar confinada, ha d'estar allà fora, al món. La nostra política, economia, agricultura, vida familiar, haurien de ser espirituals.
Defini’ns espiritualitat.
Relació sense ego, com l'amor o la compassió. L'amistat és l'argamassa que manté unida a la humanitat. L'espiritualitat és una manera de vida, és com tu et comportes, i és respirar junts els tres: vostè, aquest arbre i jo.
... I el cuc i l'escarabat.
Totes les espècies estan relacionades entre si, hem evolucionat junts i tots els éssers es nodreixen mútuament.
Va recórrer l'Índia clamant justícia.
Vaig seguir a Vinoba Bhave, que deia que mentre els terratinents visquessin d'explotar a treballadors sense terra no podia haver pau, així que visitàvem un terratinent després un altre per demanar-los que donassin una sisena part de les seves terres.
La pau és la clau
Si a alguna cosa s'aferren és a les seves terres.
Més d’1,6 milions d'hectàrees van ser redistribuïdes. Va ser un miracle, perquè els terratinents et poden donar diners, però mai les seves terres. Vam ser capaços de canviar el seu cor i això em va donar l'esperança que tot és possible. Fins i tot aquest sistema industrial pot canviar, perquè està fet per humans.
Als 27 anys va iniciar un pelegrinatge per la destrucció de les armes nuclears.
Sí, perquè la pau és la clau per a la bona vida. Hem de fer les paus amb nosaltres mateixos, amb el proïsme, amb la natura, però no pots fer-la si estàs amenaçat per armes nuclears. Vaig caminar 13.000 km per demanar als països nuclears que destruïssin les seves armes.
Va ser útil?
Sí, i especialment per a mi. Vaig aprendre que som membres d'un món, una terra, una humanitat, un futur. Totes les nostres divisions en nom de les religions, la filosofia, la nacionalitat, la política, són superficials.
Belles paraules...
Si, però la història ens demostra que qualsevol gran canvi ve de petites accions individuals. Hem d’irradiar canvi, ser el canvi.
I la gran revolució és la simplicitat?
És la clau per obrir la porta de la revolució, llavors la gent viurà una vida sostenible, i hi haurà més igualtat i harmonia global. Simplicitat de ment, de filosofia, de llenguatge i de vida. Simplicitat física i metafísica.
Simplicitat de ment?
El simple és complex, mai complicat. No hem de tenir un pensament complicat, hem de donar respostes clares, simples, directes. La simplicitat és un nivell molt alt de viure.
I per què elegant?
L'elegància és ‘lo just’, ni massa ni massa poc. Caminar, per exemple, és la manera més simple de ser simple. Tenim dues cames que són un miracle! Terra, ànima i societat són un tot. En lloc de massa planificació, hem de tenir visió.Gràcies, Satish Kumar!
El darrer regal
Com deia el poeta, i ens recordava Kumar, els pelegrins sempre caminen lleugers d'equipatge... Camina, caminaràs... i troben asil i recer, perquè de la gratitud, la humilitat i la senzillesa en fan estendard i senyera.
Cos i ment fan u en el camí de la vida pelegrina, aquella que ens porta d'un lloc a un altre, d'una relació a una altra, en un mai no acabar...
I una nit qualsevulla tot s'atura i el món queda orfe, nuu...
Aleshores, sorgeix del no-res una abraçada càlida que ens porta de bell nou al cel folrat de niguls passatgers i pelegrins.
Aleshores, sorgeix del no-res una abraçada càlida que ens porta de bell nou al cel folrat de niguls passatgers i pelegrins.
I el somni llisca i rellisca, i tot: terra, ànima i societat, queden penjant d'un fil, el fil del cor d'Ariadna.
No t'ho creus? Idò, escolta (+)
‘Necessitam una revolució interior’
Joan Mascaró i Fornés