La perla perduda




‘L’home esdevé lliure alliberant els altres’
Joan Mascaró




Silencis


‘El tercer silenci és el silenci de l'acció...

Aquest silenci ens obre a l'acció correcta, a l'acció no violenta, que observa atentament el fluir de la vida, que dirigeix la pròpia existència amb claredat i rectitud.’ 

Si llegim o escoltam detingudament la veu de la nostra mestra Berta Meneses podrem adonar-nos també de la naturalesa essencial que ens configura, defineix i abraona. 

L'acció fecunda i potent no es mesura per l'esforç, sinó per la saviesa amb la qual canalitzam els esdeveniments de la vida. 

L'acció de la no-acció, el Wu-Wei de la filosofia taoista, ens convida a actuar amb perfecta naturalitat, sense forçar les coses, ni els esdeveniments, ni les persones, sense utilitzar artificis que desvirtuïn la seva harmonia i el seu principi original. 

És, en definitiva, la veritable acció lliure d'ego, com resa el llenguatge de l'Evangeli

'Quan actueu, que la mà esquerra no sàpiga què fa la mà dreta...' (Lc 17, 3-10).

En el Genjo Koan un part de la gran obra del Shobogenzo del mestre Dogen diu: conèixer el camí del despertar de la saviesa és...

Solament en aquest oblit de si mateix en l’obertura infinita i buida (el Wu-Wei) trobam la veritable saviesa...


La perla del color de la nit  


Resseguint el fil de la saviesa de Dogen, de Sosan i Meneses, de l'Evageli o del Taoïsme, Thomas Merton, mestre espiritual, en el seu llibre ‘El camí de Tchuang Tzu’ recull el relat de la ‘Perla perduda’:

L'Emperador Groc anava passejant
al nord de les muntanyes de l’Aigua Roja,
a la vora de Kwan Lun...
Embadalit, va mirar al seu voltant,
abismant-se al món...

Camí de retorn a casa,
va perdre la seva perla 
del color de la nit.

Aleshores, va manar a la Ciència 
que anàs a cercar la seva perla estimada,
i la Ciència no va aconseguir res.

Va demanar a l'Anàlisi 
‘busca la meva perla’, 
i l'Anàlisi tampoc no va aconseguir res.

Va implorar a la Lògica 
que anàs a cercar la seva perla, 
i, tampoc, la Lògica no va trobar res.

Va preguntar, en últim terme, al No-Res
i el No-Res la tenia!
L'emperador Groc, aleshores, va dir:

‘És en veritat estrany: 
El No-Res, que no fou manat,

que no va treballar per trobar-la,
tenia la perla del color de la nit’

En el meu final està el meu principi...

D'aquí que el camí del ZEN sigui seguir el curs natural de les coses, tal com ens diu la mestra... 

El ZEN és percebre la Talitat, és comprendre les coses tal qual són...

El ZEN és permetre que els nostres patrons no es projectin sobre la realitat, que no l’embullin...

El ZEN és harmonia amb la Natura...

La nostra percepció dualista de la realitat, aquesta que genera el sofriment en el mon i en la natura, fa malbé l’harmonia i la bellesa...

Des de l’experiència del Wu-Wei, d’aquesta acció de la no acció, ens alliberam de l’egocentrisme que no ens deixa percebre la realitat en la seva Talitat

La vida té el seu propi dinamisme... Flueix com el riu que quan passa també fa fluir el pont de pedra...


Shinjimei


En el Shinjimei, el mestre Sosan ens diu: 

‘La Via suprema no és difícil,
n’hi ha prou amb no escollir, ni rebutjar.

Quan deixem de cercar o d’escapar,
s’il·lumina a si mateixa.
Si ens apartam el gruix d’un fil de seda,
el cel i la terra se separen...’

‘... En la unitat del buit els dos són un,
ambdós contenen la infinitud de fenòmens.

Si no discriminam entre subtil i groller,
no ens posarem ni a favor, ni en contra.
La Via suprema ho abraça tot,
res no és fàcil, res no és difícil...’

‘...El savi comprèn des de la no-acció,
el neci s’encadena a les coses.

Les coses no són [en essència] diferents,
és la ignorància que ens empeny a la preferència.
Voler entendre la ment amb la ment,
no és un gran error?...’

‘...L’essència profunda de la talitat,
està més enllà de totes les condicions.

Quan veiem les coses amb equanimitat,
tornam a la nostra naturalesa original.
Si eliminem la causa,
res no es pot comparar...’

‘...Ser és no ser. No ser és ser.
Sentint això així,
no hi ha on aferrar-se.

Un és tot, tot és un.
Simplement aquesta veritat,
sense preguntar-nos per què.

L’esperit de la fe és la no dualitat,
la no dualitat és l’esperit de la fe.

El discurs s’acaba aquí,
sense passat, sense present, sense futur...’


Abelliment


De la mirada del Japó d’Andreu Llambíes, al retrat de la innocència del Vietnam de Maite Fruitós, mestra en Tècniques de Relaxació, Presència i gestió de l’Emoció, experta en Tai xi, Txi Qung, en acompanyament de la mort... 

Maite també ha fet aturades formatives pel bell casal d’espiritualitat de Sant Felip Neri a Barcelona. 

Les fesomies, humanes i naturals, que ha retratat en el seu últim llarg i gran viatge abelleixen aquests espais del marge dret d’aquest bloc. 

Ens aporten lliçons de tendresa, pàgines de sensibilitat, imatges de pau conformada dins la simplicitat del No-Res...

Allà, al llunyà i sempre proper país de l’orient, al Vietnam, a les terres humides dels Dao, a la contrada ondulada de Sa Pa, en el paisatge muntanyenc del nord, Maite, camina-caminaràs, s’endinsa dins les mirades amables, dins els somriures impressionants dels infants preciosos d’ulls confitats de mel i sucre...

Allà, tasta els àpats exquisits, acompanyats del licor d’arròs d’amargor espirituosa; escalfa les mans davant d’una xicalènia feta fogueró...

Ens conta la llegenda que diu ‘les ètnies que habiten els cims de Sa Pa, van néixer de la relació entre el rei Drac, amo i senyor del sud del país, i una bella fada que morava a les entranyes de les muntanyes del nord.

D’un sac amb cent ous, que va posar la fada, en van néixer cent infants; però, l’amor –com tot- va durar poc i el rei Drac va retornar a les dolces sinuositats orogràfiques del sud, amb la meitat del seus fills, els avui anomenats ‘Viet’.

La fada, mentrestant, va romandre en els cims esquerps del nord amb els seus estimadíssims cinquanta fills: els H’Mong, Tay, Dao, Nung, que ara conformen les minories vietnamites...'

"I la fada també tenia tres filles, 
una mandarina, 
una tarongina, 
i una melmelada,

i aquesta historia s'ha acabada"

Gràcies Maite!!


Flor de primavera


Reprenem el fil del Zen. En els haikus i en els koans també apareix clarament la percepció no dualista de la natura. Així, ens comenta la nostra mestra, el poema del koan número 19 diu:

‘Les flors a la primavera, 
la lluna a la tardor, 
la brisa suau a l’estiu
la neu a l’hivern...'

Si a la teva ment no hi ha núvols de preocupacions il·lusòries aquesta és la millor estació de l’any per a tu.

Tot és ordre i dinamisme. Tot és veure el ritme de la vida i aprendre a fluir en i amb ella. Aquesta és la llei de Dharma, aquesta és la Voluntat divina que fa fluir la vida moment a moment...’

El zen és acció natural...

‘Molt sovint ens compliquem i compliquem la vida, però la veritable saviesa del Wu Wei ens convida a ser adequats. Perquè l’adequació implica escolta, silenci i simplicitat.

EL ZEN no ofereix resistències a la Vida, ni al Ser que ens configura i que configura tot quan existeix. 

Les resistències són patrons mentals i emocionals que estan, a vegades, incrustats en les nostres vides. 

La saviesa del Wu-Wei, ens recorda la mestra Berta Meneses, ens convida a no identificar-nos amb aquestes resistències, a aprendre de mirar cada moment com si fos únic. Cada moment és absolut en si mateix, perquè en el Wu-Wei no hi ha  objectius.

En cada moment hi ha la Plenitud

És la tempiternitat, que diria Raimon Panikkar. El dinamisme és el camí en si mateix. 

He de dirigir-me a ell, pregunta el monjo. Si et dirigeixes a ell t’apartes d’ell. El camí no pertany al conèixer ni al no conèixer. És ampli com el firmament infinit, com l’espai... Viure el moment amb impecabilitat, de forma perfecta, és la eternitat...’

El poema de Blake, William Blake, diu tant en tan poc:

Veure el mon en un gra d’arena,
el cel en una flor silvestre.
Abraçar l’infinit en la palma de la ma
i l’eternitat en una hora...


La talitat


‘És disposar de la capacitat d’obertura com una matriu d’infinites possibilitats. Perquè solament en el silenci podem abraçar aquesta obertura infinita d’on emergeix tot quan existeix.

Deixar les coses tal com estan...

Percebre l’univers tal com és...

Descansar en la naturalesa original...

L’acció lliure és l’acció veritablement creativa...

Tan sols aquell que actua lliure d’ego pot ser un cocreador de la Realitat perquè té la capacitat de fer el no fer. 

És a dir, la seva intervenció en el món és fluint en la saviesa del Ser. És d’aquesta presència d’on flueix la màxima creativitat i la més profunda intuïció’. 


Darrer regal!


Les persones amb una sensibilitat especial agafen l’instrument cordat, talment cos de dona, amb una subtilitat extrema; acaronen cada corda con si allisessin uns llarguíssims cabells negres i obscurs; la pua esdevé pinta d’ivori blanca i tova, flexible, adaptativa, generosa; llavors, emergeix la veu que trenca el silenci entre notes de mar blava i escuma efímera que dansa com un papalló rondinaire. I, així, diu la cançó:

Ella evitava les mirades
i es va asseure lluny de mi.
Em preguntava sense paraules
i va endevinar el meu avenir.

Baixava el to de la seva veu,
semblava una dona normal.
Després canviava de color,
començava a despullar-se.


Llavors vaig voler escapar,
desenganxar-me del seu cos blau.
Però em va dir la veritat
i va escapar per la finestra.

Em va deixar marxar,
fa molt de temps.
Em va deixar marxar,
ja fa massa temps.

Ja no sé si sóc un home,
ni per què seguesc aquí.

No record ben bé el meu nom
i d'ençà que la vaig conèixer
escolt el ressò de la seva veu
i mir l'estrany reflex del mirall.

Em va deixar sense cor.
Em va deixar sense esperança.

Em va deixar marxar,
fa molt de temps.
Em va deixar marxar,
ja fa massa temps...

A la memòria de Maria Femenias Lliteras, Figareta, ma mare, la perla perduda, que va partir en el seu més llarg viatge fa poc temps, però ja fa massa temps... (clica aquí i viatge amb ella +).



Gassho profund!



La joia infinita de la unió amb Déu
Joan Mascaró