Om namah shivaia!

Dijous, 26 de novembre de 2015




‘Buda incita a la raó i no a les emocions, i molt menys al sentimentalisme fantàstic, el qual condemna. Fins i tot, més que a la raó incita a l’experiència’
Joan Mascaró i Fornés
(Santa Margalida, 1897- Cambridge, 1987)



Índex d'aquesta entrada

1. Om namah shivaia!

2. Petites agrupacions inconnexes

3. Beneficis de la pràctica



1. Om namah shivaia!


N’Antònia Oliver, companya de Sangha, artista multifacètica i activista cultural, vol dinamitzar-nos el cos, la ment i l'esperit amb una proposta de Ioga intensiu...


  • L’ensenyarà aquest proper dissabte, 28 de novembre, de 16.30 a 20.00h, en el Teatre Sans de Palma, en el mateix carrer de Sans.


N’Antonia, que ens va regalar algunes de les pàgines més belles d’aquest bloc amb el projecte Aritja (+), les pintures de la qual il·lustren avui aquesta pàgina, ara ens escriu:

‘el ioga és un mètode de creixement integrat,
un camí de coneixement físic, mental, 
emocional i espiritual...
Ioga significa unió, unió amb nosaltres mateixos
i amb tot l’univers...

És un entrenament simultani del cos i la ment, i aquesta acció combinada esdevé una font d’energia vital...

En el hatha-ioga practiquem assanes (postures), pranayama (exercicis respiratoris...), relaxació i meditació...

Amb els exercicis posturals (assanes) treballem cap a una unitat psicofísica, la unitat corporal, que ens retorna l’harmonia i la salut...

Quan el cos físic i l’energètic s’han harmonitzat l’individu s’obre a l’univers i, llavors, s’abraça el cos espiritual...

Amb el pranayama eduquem la respiració. Les tècniques de l’alenar són tècniques de control de l’energia vital... 

L’energia obeeix al pensament, el que fa del pranayama una tècnica de control mental...

La relaxació, el ioga nidra, és una tècnica sistemàtica de relaxació física, mental i emocional...

La meditació, el silenci contemplatiu, ens condueix, des del moment present, a la nostra essència o naturalesa essencial...'

Om namah shivaia!


2. Petites agrupacions inconnexes


Quan l’amic de la Sangha de Marratxinet i Sant Marçal, Andreu Llambies, parla de petites agrupacions inconnexes, sap de què parla...

L’artista, de rel alaronera, desplega el seu brancam colorit per les terres ondulades de sa Cabaneta i altres encontorns.

Ara, ens convida a explorar plegats i fer una mirada, un esguard, a les inconnexes agrupacions de menudències pictòriques que responen al nou camí interior que trepitja amb pas ferm i humil...


  • La mostra s’inaugura el proper dijous, 3 de desembre, a les 20.30 hores a l'espai Pep Escobar  (avinguda de jaume III, 20, a Santa Maria del Camí).

No cal ni recordar-vos que n’Andreu estaria molt content de poder comptar amb la nostra presència. 

D’aquesta nova proposta no puc dir-vos res. Ho mantindrem en secret sagrat.

De la darrera, escrivíem: retxes, punts, burots, esborralls, ziga-zagues, esses, revolts, corbes, el·lipsis cromàtiques, metàfores formals, poemes breus, talment haikus que dibuixen els gotims dels tamarells que ploren ran de mar l’enyor dels vells mariners apàtrides...

Solcs esguerrats per la mà destra del creador, cavitats on sembrar la llavor de la divinitat, Llambies dibuixa el crit furtiu de desesper que clama auxili...

Bruixot que mescla elements cromàtics per oferir-nos un viatge visual alquímic, lisèrgic, d’un compost cristal·lí, relacionat estretament amb els alcaloides del sègol banyut...

El seu és un viatge ololiuhqui a les arrels més endinsades dels confins remots de la persona...

Home dret i condret, n’Andreu Llambies sempre retorna dels seus llargs viatges, interiors i exteriors, per mostrar-nos la veritable realitat de l’aprenentatge del Dharma...

Jo no m’ho perdré, i tú?


3. Beneficis de la pràctica


En el Zen, i en altres arts de meditació, la pràctica ens condueix envers l’atenció plena, un estat de consciència no reactiu i que no prejutja, d'acceptació i d’observació de l'experiència, tal com és en el moment present...

La practica ens ajuda en moltes tasques de la nostra vida ordinària, i en tots els àmbits de la quotidianitat...

Per això, avui, recordem l’experiència de la meditació, alguns dels seus múltiples ensenyaments, i les lliçons de la pràctica, que dicta la terapeuta Mertxe Pasamontes.


A estar més present


Ésser conscient de l'aquí i ara és un dels ensenyaments primordials de la pràctica. 

Això significa atendre el que està succeint a cada present, sense que la ment se’n vagi ni al futur ni al passat. I quan la ment se'n va, perquè ho fa, l’hem de saber portar de tornada amb afecte al present. 

Aquest és un dels entrenaments principals que es fa en les sessions formals, és a dir, en el decurs de la pràctica de Zazen. 

Encara que l'objectiu primordial no sigui experimentar-se quan s’està assegut, sinó que aquest esperit traspassi a la teva vida quotidiana.


A contactar amb el Jo observador


La pràctica formal té com un dels seus principals objectius que puguis contactar o adonar-te que hi ha un Jo observador, una part de la teva ment que hi és sempre, inamovible, que no pot ser observada. Però que sempre observa i pot separar-se del corrent continu del pensament. 

Explicar-ho no és senzill, però quan ho notes saps que és això. I és una sensació meravellosa.


A aturar la ment discursiva


Un dels efectes que té contactar amb el Jo observador és que pots mirar els continguts de la ment discursiva sense necessitat d’enredar-te en ells. Pots ser-hi observant el corrent dels pensaments i deixar-los passar. 

És clar que de vegades t'enganxes amb algun d'aquests pensaments, però quan passa te n'adones i tornes a posar l'atenció en la respiració i ho deixes passar. 

En la vida diària t'ajuda a no quedar-te enredat en certs pensaments i a ser capaç de posar una mica de distància en algunes situacions, com per exemple, en una discussió. 

D'aquesta manera en lloc d'acabar arrossegat per la situació mantens una certa calma i una ment clara, oberta i bondadosa.


A estar més seré


Ser capaç de viure d'una manera més serena i relaxada és un dels grans regals que la pràctica de la meditació porta a les nostres vides.


A concentrar millor


Quan ets una mica ansiós i hiperactiu mentalment estar concentrat en alguna cosa és tot un repte. 

Amb la pràctica aconseguim millorar notablement la nostra capacitat d'estar atent a una sola cosa alhora durant un període de temps. És també un bon antídot contra la fragilitat de l'atenció que impera avui dia.


Ajuda a fluir més


Quan s'està més present, serè i concentrat, el resultat és que tot tu estàs immers en la situació o tasca que estiguis realitzant i es produeixen els estats de flux. 

De vegades, es produeixen en la contemplació d’un paisatge que la naturalesa ens regala, amb  el qual, de cop i volta, et sents tan immers que semblés que el paisatge i tu fóssiu la mateixa cosa. I de vegades és en la realització d'alguna activitat, com ara escrivint i sentint que les paraules flueixen del teu cervell sense que hagis de fer res per aconseguir-ho.


A connectar millor amb les teves emocions


Part del treball de la pràctica consisteix en ser capaç de donar-nos compte de les sensacions, per subtils que siguin, quan afloren en el nostre cos cada vegada que un pensament travessa la ment. 

I d'observar el cos en la seva totalitat. Les dues pràctiques ens van posant, a poc a poc, en contacte amb les nostres emocions. D'aquesta manera, som més conscients quan les tenim i quan això succeeix.


A riure més


En ser capaços d'estar més temps fora de la ment discursiva, també aconseguim allunyar les preocupacions per més temps. I una ment menys constreta per la preocupació és una ment més feliç i alegra. 

I en aquests estats, i més en contacte amb les nostres emocions, el riure sorgeix de manera natural en més ocasions.


A jutjar menys


Durant la pràctica un dels objectius és estar present en tot el que succeeix sense jutjar-lo. És un entrenament difícil, perquè tenim una enorme tendència a jutjar-ho tot, tant als altres com a nosaltres mateixos. Però amb la pràctica aconseguim fer-ho cada vegada menys i això ens condueix també a una major acceptació tant dels altres com de nosaltres mateixos.


A ser més compassiu


En estar més en l'acceptació, també es desenvolupa més la compassió, entesa com a amor cap a un mateix i cap els altres. Quan cesses de jutjar i acceptes, la compassió sorgeix de manera natural.

Tot això i més, molt més, fa de la pràctica un exercici del tot recomanable. 


El darrer regal


Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormit...

Ja saps de què va aquest regal, però la curiositat t’empeny a clicar sobre aquest signe sumatori i volar +


Gassho profund!


‘Nirvana o samadhi és una renúncia’
Joan Mascaró