‘El silenci més profund és un estat de consciència pura’
Joan Mascaró i Fornés
(Santa Margalida 1897 – Cambridge 1987)
'El so del silenci' dóna títol a la producció d’un plec d’activitats socials i culturals a benefici de l’APNAB-Gaspar Hauser. Aquesta ONG, que treballa a favors dels nens autistes de Mallorca, compta amb membres de la nostra Sangha com a voluntaris i col·laboradors.
Precisament, aquest projecte té l’embrió dins una d’aquestes aportacions.
Si voleu participar-hi, 'El so del silenci' té lloc aquests dies, del 17 de setembre al 16 d’octubre, al Centre de Cultura SA NOSTRA (+) del carrer de la Concepció de Palma.
Amb ‘El so del silenci’, Gaspar Hauser vol potenciar l’activisme social i el voluntariat, especialment a través de les activitats solidàries que proposa.
Tot, perquè la ciutadania pugui participar-hi des de la primera línia d’acció.
Tothom sap que aquests darrers anys han estat especialment crítics pel tercer sector.
La retallada d’ajuts i de subvencions públiques i privades ha estat notable i notòria en el conjunt d’actuacions que es duen a terme per atendre als 500 nens autistes que tenen en tutela i a qui ofereixen servei, educació i allotjament.
Donar una mà a Gaspar Hauser regalarà a les 500 famílies un lleu respir de tranquil·litat i de confiança en veure la bona predisposició social.
A més, ‘El so del silenci’ permetrà dur a terme una jornada de caràcter científic, que tendrà com a centre neuràlgic l’autisme.
 |
| Jaume Salvadiego |
Entre ells, el professor Ricardo Canal de la Universitat de Salamanca. Serà l’11 de desembre.
Però, el projecte té com a base l’art, la música i el cinema.
'El so del silenci' pivota en la darrera producció de l’artista i dissenyador Jaume Salvadiego (Barcelona, 1956) i en una proposta dels músics i compositors: Toni Cuenca, Armando Lorente, Agustí Aguiló i Toni Cuenca Jr.
Músiques d’un món
Fes un passeig per les músiques del món, vestides amb l’elegància, la pulcritud, la bellesa i el ritme del jazz.
Els retrats dels artistes que han estat protagonistes en una o altra edició dels diferents festivals de jazz que han tengut les illes d’escenari, Salvadiego els plasma entre el frenesí de la marimba i la dolçor melòdica del clarinet i del piano. El seus retrats són els que il·lustren avui aquesta nova entrada al bloc. De fet, si clicau damunt les podreu veure ampliats.
L’acrobàtica i vibrant postura de la trompeta o la simplicitat quasi nihilista dels sons més apagats del saxòfons són dibuixats amb un art quasi minimalista i que beu de les fonts del Zen.
- L’artista ha confeccionat unes innovadores reproduccions d’alta qualitat, fetes en paper d’art, d’una mida de 30x40cms que es posen a la venda durant tot el temps de l’exposició.
- Aquestes peces, emmarcades poden adquirir-se per 80 euros.
- També hi ha unes làmines en paper d’art més petites a un cost de 25 euros.
 |
| Armando Lorente |
- Els beneficis de la recaptació de totes aquestes vendes serà per a l’APNAB-Gaspar Hauser i es poden adquirir al mateix Centre de Cultura SA NOSTRA.
Una jam session elèctrica
El 14 d’octubre: ‘Jam session’ d’altíssim nivell musical a l’auditori del Centre, amb el concert d’Armando Lorente, l'exquisit i creatiu ‘timpani’ solista de l’Orquestra Simfònica, amb un grup d’alta qualitat jazzística encapçalat per Toni Cuenca i el seu magistral contrabaix.
 |
| Toni Cuenca |
Aquesta jam que omplirà l’auditori del centre està pensada exclusivament per a la solidaritat amb l’ONG.
Al final del concert, es procedirà a un sorteig entre els assistents de dues obres, cedides per Jaume Salvadiego.
- Així mateix, es preveu que l’entrada al concert sigui un donatiu de 10 euros per a l’Associació.
Cinema i jazz en estat pur
Altrament, dins el marc d‘El so del silenci’ es podran veure en el Centre de Cultura dues obres mestres del cinema musical, dirigides per dos directors antagònics, però excepcionals: Clint Eastwood i Woody Allen (+).
- D’Eastwood, dia 7 d’octubre, es projectarà ‘Bird’, la pel·lícula protagonitzada per Forest Whitaker que narra la vida del saxofonista Charlie Parker.
- D’Allen, dia 9 d’octubre, serà el torn amb la pel·lícula ‘Acords i desacords’, en la qual es conta la història d’un esbojarrat i excèntric geni de la guitarra de jazz a la fi dels anys trenta, Django Reinhardt, que s'enamora d'una jove muda.
- Un duel interpretatiu entre Sean Penn, Samantha Morton i Uma Thurman.
- Entrada-donatiu de 3 euros.
- L'horari dels dos dies és a les 19.30h
-o-
Quan el jo es converteix en un tu...
L’amor mou la terra, mou el món, trenca el so del silenci i l’omple de joia i de goig...
D’aquí que avui vulguem retre un memorable recordatori a l’amor, als enamorats i enamorades, que donen sentit a les seves vides amb obres fetes, creades, construïdes, erigides i aixecades pel gaudi comú, amorosívol, sense discrims ni malbarataments.
Perquè quan el jo es converteix en un tu esdevé un nosaltres, la forma més pregona i preclara de manifestació de l’amor...
‘De bon matí, amor meu, el meu àngel, el meu tot, el meu jo, tan sols serveixen unes poques paraules per declarar-te allò que omple el meu cor...
Fins i tot quan estic dins el llit, els meus pensaments venen cap a tu, la meva eternament estimada, adés alegrement, adés tristament, tot esperant saber si el destí sentirà la nostra pregària, per fer una vida plena, plegats.
Ja saps que estic resolt a ser un rodamón, un estranger fins que pugui volar, amb un dolç alabatre i ajeure’m dins els teus braços nuus, i poder dir al món que amb tu he trobat la meva llar veritable.
I, així, embolicat i embolcallat pels teus braços, tendres i humils, puc deixar que la meva ànima suri i navegui fins al regne de les ànimes beneïdes...
Desafortunadament, ha de ser així. Has d'estar tranquil·la, perquè saps que et sóc fidel i que cap altra dona mai no podrà posseir el meu cor. Mai, mai de mais...
Oh Déu meu, per què m’he de separar d'aquella persona que m’és tan estimada, si aquí on sóc la meva vida és una desgracia sense ella.
El teu amor, vida meva, m'ha fet el més feliç i el més infeliç dels mortals.
A la meva edat necessit estabilitat i regularitat en la vida, i això pot coexistir amb la nostra relació?
Àngel meu, acab de sentir que el correu de cada dia ja marxa i he de cloure aquesta carta, de manera que puguis rebre-la immediatament.
Estigues tranquil·la, només en considerar serenament les nostres vides podrem aconseguir el nostre benvolgut propòsit de viure junts.
Estigues tranquil·la, amor, amb mi, avui, ahir. Quina nostàlgia més plena de llàgrimes per tu, per tu, per tu, la meva vida, el meu tot.
Tots els meus bons desitjos són teus. Continua estimant-me, i mai no jutgis el cor fidel del teu estimat.
Sempre teu.
Sempre meva.
Sempre de tots dos'
Després de l'enterrament de Beethoven, els amics van trobar la famosa carta a l’estimada, un fragment de la qual hem gosat traduir al català. Fou escrita sobre dues fulles dobles i en llapis.
Les anomenades cartes a l’Estimada Immortal representen una incontrolada explosió de sentiments apassionats dirigits, sembla, a una dona desconeguda, la identitat de la qual ha estat causa de nombroses especulacions.
En tot cas, vet aquí unes senzilles i pures paraules d’amor del gran mestre de la música romàntica: Ludwig van Beethoven.
-o-
El Zen uneix l’Orient i l’Occident
‘El Zen és una herència de la saviesa, les bases teòriques de la qual són el resultat d’experiències viscudes per dones i homes espiritualment madurs i evolucionats.
Persones que trencaran l’aspre cuirassa del seu jo existencial, i assaboriren el SER, i la seva vida prova que és possible donar testimoni d’Ell’, qui així escriu és un altre gran mestre alemany.
Un mestre que ens és referent habitual en aquestes pàgines del nostre bloc: Karlfried Dürckheim, com també ho són Enomiya Lasalle o Willigis Jaeger i dels quals tant ens ha parlat la nostra mestra, Berta Meneses.
Vet aquí unes persones que donen respostes a preguntes elementals sobre la interpretació del sentit de l'ésser humà dins dels successos evolutius de l'univers.
Benvolgut Panikkar,
Persones que, a partir del camí iniciàtic del Zen, reinterpreten novament els conceptes de pecat original, de salvació, de resurrecció, de personalitat i apersonalitat de Déu, d’atemporalitat i eternitat o de la ‘tempiternitat’ que diu el savi Raimon Panikkar.
‘L’experiència de tempiternitat és viure el present com a experiència intensa de l’instant, sense referència al passat que fou, o al futur que serà.
És aquell present en què es realitza una acció veritablement tal,
això és, autèntica i, doncs, única.
això és, autèntica i, doncs, única.
La tempiternitat ve a manifestar que l’ésser i el temps estan interrelacionats,
de tal manera que no hi ha res que no sigui tocat pel temps, ni tan sols l’eternitat.
de tal manera que no hi ha res que no sigui tocat pel temps, ni tan sols l’eternitat.
Al mateix temps, l’aspecte temporal de la realitat és només un aspecte parcial
de la naturalesa tempiterna de les coses.’
de la naturalesa tempiterna de les coses.’
'A través del Zen s’allarga el fil d’or d’experiències que estan lluny de ser purament orientals –escriu Dürckheim en el seu llibre ‘Camí de transcendència’-.
La seva naturalesa, el seu caràcter, són universals i, en principi, poden convenir a tot hom que estigui suficientment avançat en el seu camí de maduració...
‘La força d’irradiació de la Gran Vida i la promesa que conté en el seu missatge expliquen la influència dels escrits Zen.
Les bases del Zen
Si volguéssim resumir en unes poques frases, deslligant-ho totalment de la tradició oriental, podríem escriure sobre les bases en les qual reposa l’ensenyament i la pràctica del Zen.
- En la seva naturalesa essencial, la persona és una modalitat d'Ésser diví.
- Allò que la persona és en la seva naturalesa essencial està ocult en lo que té en la seva consciència.
I la persona continuarà sent aliena a aquesta naturalesa essencial si manté la identificació lligada a la consciència objectiva del seu jo.
Una creença que esdevé il·lusòria, perquè no s’ha alliberat per la via de la interiorització.
Mentre la persona no se comprometi en recórrer el camí de la transformació de forma constant no assolirà la llibertat, el do de la divinitat.
- L’origen d’aquest allunyament de la naturalesa essencial, que també explica el sofriment específicament humà, és la identificació amb aquest jo –ego- que fixa allò viscut en imatges, conceptes i en un ordre de valors definits.
De fet, en el capdavall, només vol garantir i preservar la posició preeminent d’aquest mateix jo il·lusori.
- Si la rel de tot aquest sofriment és l’allunyament de la naturalesa essencial, la persona només es pot curar a través de l’alliberament d’aquest jo, del seu domini i del seu ordre, i unint-se, així, amb l’Ésser diví.
El satori, la memorfosi de la vida humana
Despertar a la nova i lliure consciència mitjançant una experiència reveladora. Allò que en el Zen anomenem Satori.- El Satori és la metanoia, la metamorfosi de la vida humana, l’eix de tota direcció espiritual exercida des de l’esperit del Zen.
- Un Satori autèntic suposa dues coses, manté Dürckheim. Per un costat, una experiència que ens muda i que vivim com un alliberament; per l’altre, el néixer d’una nova consciència, essent la transformació la finalitat d’aquest experiència.
- Allò que vivim així és el despertar a la naturalesa essencial mitjançant la il·luminació, que és alhora alliberament i compromís.
- La pròpia naturalesa essencial no és altra cosa que el camí destinat a la persona, un camí que ens condueix cap a una maduresa personal i a una transparència que esdevé mirall on s’hi reflecteix la pròpia divinitat.
• El Satori és un esdeveniment que ens allibera del vell ordre.
Amb la il·luminació d’una consciència nova i el néixer d’un nou subjecte, el Satori esclareix aqueixa consciència amb una nova saviesa i situa la personalitat, tota i sencera, en la via de la transformació.
• Aquesta experiència no és, per tant, una simple vivència emocional. Quan és autèntica és la via que ens condueix a l’estat en el qual es referma la Unitat amb l’Ésser essencial i també amb el compromís de servei que es manifesten en els quatre vots:
- Els éssers són innumerables, és el meu anhel salvar-los a tots...
- Els pensaments i sentiments il·lusoris són il·limitats, és el meu anhel alliberar-me de tots...
- Les portes del Dharma són incomptables, és el meu anhel aprehendre-les totes...
- El camí del despertat no té igual, és el meu anhel assolir-lo...
Aquest camí, aquesta transformació, aquesta il·luminació, només és realitzable amb una actitud nova, total i, fins i tot, física.
No és una qüestió, únicament, de disposició interior: ‘en el seu propi cos, la persona és fa transparent a l’Ésser sobrenatural, fent possible la seva percepció i unificació i ser-ne testimoni fidel.
La transformació, en el propi cos, és una recerca evident del Zen.
Ara bé, entès d’aquesta forma, el Zen no és específicament oriental, perquè expressa una possibilitat i un deure humà universal, una recerca exemplar de la pràctica iniciàtica.’
Sant Honorat
Ja tenim dates per fer els Zazenkais a Sant Honorat. Tomeu Artigues, el company de la sangha que ho coordina ens informa que les dates són:
- 22 de novembre 2015,
- 24 de gener de 2016
- i 20 de març 2016.
Ja sabeu que la meditació al zendo més alt de Mallorca, just on era situat l'antic galliner de l'ermita de Sant Honorat al massis de Randa, és una cita ineludible de la nostra Sangha.
L'experiència meditativa és única. L'experiència de companyia i amistat també.
No us ho perdeu!
El darrer regal
En prémer en el vincle, espiritual i màgic, escoltareu una música de gran densitat lírica a ritme de jazz, amb pianíssims que embolcallen; escoltaràs una música que us seduirà com una nit dolça, melangiosa i càlida que es va desplegant en un paisatge musical que en molts moments també esdevé vivace i spiritoso.
I tan vibrant és, aquest paisatge de nit, que farà dansar les vostres cèl·lules i molècules, per posar una imatge científica a la descripció d’aquesta tan eloqüent com sensible i gratificant experiència artística que ens permet trencar el so del silenci.
T’ho vols perdre? No. Idò, prem aquí (+)
Gassho profund!
‘En contemplació l’amor ve i ens dóna una vida nova. Aquest amor pot venir
a poc a poc, en evolució, o venir de sobte, en una revolució interior,
un despertar, en una sobtada nova vida’.
Joan Mascaró i Fornés
