'En la batalla de la vida hi ha una victòria per guanyar.
No la meva victòria o la teva victòria,
sinó la victòria de la Veritat'
Joan Mascaró
(Santa Margalida, 1897-Cambridge, 1987)
-o-
A Macià Bibiloni Oliver, que ja és Veritat, pau, energia i llum pura!
Fidel al seu tarannà vital, l’amic Macià emprèn aquest estiu un nou camí, llarg i etern.
Camí que esdevé peregrinació per a unes noves dimensions de realitat i consciència.
L’amor i l’amistat i la confiança, que Macià sempre ens va manifestar, amb aquell somriure atent i generós, s’eixampla dins aquesta nova via i abasta el seu culte i en fa ofrena i sacrifici, perquè ha comprès que l’amor és universal o no és.
Hom ha de comprendre que la vida és plena d’obstacles, petits i grans, que l’obscureixen.
I en la mesura en què es troba vertaderament en el camí, ha de tornar a constatar que són exactament aquests obstacles els que poden ajudar-nos a madurar, a créixer i a acceptar les sinuositats del mateix camí.
Un camí que comença allà on estem, atents al que la nostra profunditat demana i exigeix. Després el camí també és fidelitat a l’exercici. A la pràctica.
En Macià és un referent que ens ha mostrat l’impuls i la determinació que requereix la decisió de caminar, de fer el camí interior, de donar sentit a la vida, d’obrir la porta del misteri que som en la nostra profunditat.
L’actitud meditativa mai no és contrària a l’acció.
 |
| Si clicau damunt les fotos, s'amplien |
Lluitador en defensa dels principis laborals, defensor dels valors humans, dels drets que ofereixen a la persona una vida digna, en Macià prengué part activa en la Mostra d’Art Budista Tibetà, que va portar a Mallorca el Dalai-Lama per clausurar-la de forma humil i brillant, alhora.
Així mateix, va col·laborar amb nombroses ONG, ajudant i divulgant la tasca solidària i abnegada que duen a terme...
El sentit de la veritat
Seguint el fil d’Ariadna, llegim aquests dies de calor agostenca i quan cau algun ruixat que defineix axuxines el setembre, el manifest de George Colleuil, professor de Filosofia i expert en Simbologia i Arcans. Diu Colleuil que ‘l’home pot viure sense la veritat, però no sense sentit’.
‘Els arquetips són conceptes que defineixen allò comú en l’ésser humà i que, en cada cultura, s’expressen com a símbols propis. La creu és un arquetip universal, però en el cristianisme és Crist i en l’hinduisme signifiquen el creuament dels xacres’.
Els arquetips són símbols forts que hem anat adoptant durant generacions, perquè servien d’intermediaris per captar el sentit de l’univers indesxifrable.
‘Si no tenguéssin sentit, no els recordaríem. L’home és un ésser que va a la recerca de sentit...’ exposa Colleuil.
‘L’home, de forma intuïtiva, no cerca la veritat sinó el sentit de la vida. Els que cerquen la veritat tenen la temptació d’imposar-la quan creuen que l’han descoberta. En canvi, el sentit no és sinó compartit: se crea quan el posem en comú...’
Dissabte, 5, a Sant Marçal
El regal de Sant Marçal és una meravella que ja coneixes. En qualsevol moment i estació, dia càlid o dia fredolec, hom pot meditar dins una sala petita i tancada o dins un espai més obert.
Al cap i a la fi és un goig, un cel, un niu. Allà hi hem pogut congriar les fluïdeses que ens porten vers la naturalesa essencial.
El silenci, la quietud i la companyia sigil·losa de la Sangha possibiliten aquest recorregut intern, tranquil, d'abraçada bondadosa i amorosa a la saviesa de l'esperit, on cos i ànima fan u, o no dos.
Aquest proper dissabte, 5 de setembre, Catalina Castelló 971 471653 i Catalina Mas 971 474626, ens proposen una nova trobada per cloure l’estiu ociós.
Com sempre, ens trobarem devers les 09.15 h per a començar a les 09.30h i acabaríem a les 14.00h. Aportarem 5 euros per la sala i el berenar. No oblidem els coixins o tibulets (cadires n'hi ha).
L’exercici espiritual requereix d’aquest silenci pur dels Sesshins i Zazenkais per retrobar-nos en la consciència íntima, desproveïda del tumult dels pensaments i de les imatges del món.
Amb la pràctica de la quietud i el silenci deixarem entrar allò que és més enllà del renou, dels conceptes, de les imatges. Feliç aquell que sap distanciar-se!
La persona que ha arribat a integrar el seu ésser essencial, posseeix el gran abandonament, la gran serenitat i el gran amor. És un persona sàvia.
Diu el filòsof i mestre Karlfried Graf Dürckheim, en el llibret Camins de vida, editat per Olañeta en la seva col·lecció esplèndida intitulada Els petits llibres de la saviesa, que ‘allà on trobes el Zen sempre hi ha un atmosfera fresca, molt forta, molt viva i plena d’humor...
Autenticitat i veracitat, vet aquí el que em va impressionar en l’ambient del Zen, quan vaig conèixer els mestres i els seus deixebles.
Res de façana, res de personatge, éssers perillosos per als qui tenen façana. La vida iniciàtica és sempre sorprenent i perillosa, per als enemics, per als amics, per a un mateix.
La meditació en l’esperit del Zen és un exercici espiritual el sentit del qual és obrir la porta al secret que nosaltres mateixos som en la nostra profunditat.
El Zen cerca una experiència d’unió, la de l’home amb el seu ésser profund; experiència alliberadora, experiència de llum.
El Zen exigeix saltar a la incertesa del contacte amb l’absolut, fora de tota la seguretat del contingent.
El fi essencial del Zen és el renaixement de l’home mitjançant l’experiència de l’Ésser.
L’encontre amb el Zen, l’experiència de les seves arrels d’universal veritat, ens ajudarà a tornar a trobar les arrels de la nostra pròpia tradició i a realitzar la nostra fe.
El Zen condueix a la veritat viva i, malgrat haver nascut en la branca oriental de l’arbre de la humanitat, representa una experiència, una saviesa i una pràctica accessibles a tots els homes’.
El naufragi de la humanitat
No sé que diria avui Dürckheim en veure les imatges del naufragi de la humanitat a les costes i platges de l’Egeu, just asuquines.
La nul·la sensibilitat dels polítics europeus impacta davant de l’esgarrifadora fotografia dels nens morts, ofegats.
No ens horroritza tant la imatge sinó la impotència que reflecteix la nostra pròpia mirada.
Hem iniciat el sender d’estiu remembrant l’enyor al company Macià Bibiloni. Llavors, hem fet aturada per saber de la significança del sentit de la vida, que proposa Colleuil.
Amb goig i alegria, aplegarem forces i energia de Joriki amb el convit de les dues Catalines i l’estada a Sant Marçal d’aquest proper dissabte.
I, abans de topar-nos amb la crua realitat d’un poble assetjat i ferit, Síria, víctima d’una guerra que s’eternitza, les paraules de pau, d’amor i fraternitat de Dürckheim i el Zen, que haurien d'esdevenir bàlsam a la por i a la fam dels pobles que pateixen i remei a la injustícia de la guerra i al crim dels poderosos.La vida, però continua...
Tot roda i flueix. Res no s’atura dins un moviment que esdevé dansa i ritme, energia i llum...
Com les precioses imatges de Xesca Serra i dels seus companys de Meteofelanitx (+), que avui tornen il·lustrar bellament aquesta pàgina del bloc de la nostra escola.
A ells i per a ells, la nostra gratitud més preuada.
El darrer regal
Tothom a ballar! Va proposar en Macià en una de les seves entrades a la xarxa social del facebook.
Va compartir un vídeo, un gest, una alegria, un moviment, un salt, un alè, un ball, un bot, una acrobàcia, una música, un tot... Idò, dit i fet: Tothom a ballar (clicar aquí +)
Gassho profund!
‘I Deu parla en el silenci, en el no-res’
Karlfried Graf Dürckheim
(Munic, 1896 - Todtmoos, Alemanya, 1988)