‘L’únic Déu que podem acceptar és el Déu que sentim dintre nostre per experiència: el Déu que ens guia cap a tot allò que és bo, bell i veritable’
Joan Mascaró
1. Manacor: iniciació i zazenkai
Ara, la invitació és per al silenci. Tenim, en perspectiva, una cita amb el silenci a Manacor. Els propers 25 i 26 d’abril, dissabte i diumenge.
El Monestir de les Benedictines, de la Sagrada Família, acollirà, el dissabte 25, un zazenkai per als practicants ja habituats al zazen.
Mentre, el diumenge 26, la mestra de la nostra escola, Berta Meneses, dirigirà una jornada adreçada a tots els qui vulguin iniciar-se en la meditació del zen.
Recordar-vos que el preu d’un dia és de 29€, i 41€ qui vulgui assistir-hi els dos dies. Cadascú s’ha de portar el menjar.
L’horari d’arribades és per al dissabte a les 09.30h, i a les 09.00h el diumenge. Ambdues jornades acaben l'horabaixa, al voltant de les 18.00h, amb un col·loqui.Contacte
Per aclarir qualsevol dubte o suggeriment, podeu contactar amb:
Sebastià Matamales
630 815463
sebastiamatamales@gmail.com
2. El 18, meditació a Sant Marçal
Volíem avançar-vos també que el proper dissabte, dia 18 d'abril, tornarem a Sant Marçal per fer un dematí de meditació.
Quedam un poc abans de les 9'30h i acabarem a les 14h. Els qui acostumam anar-hi ja sabem que fem una aportació de 5 euros perhom, que permeten deixar alguna cosa a la parròquia per l'ús de la sala i comprar un poc de berenar per a compartir.
Tot i que cadascú pot dur el que vulgui, hi haurà infusions, cafè soluble i xocolata de comerç just i galetes. Hem de dur una tassa i una cullereta...Sant Marçal ens acull amb el cor obert de bat a bat. Ens cedeix una sala gran, fresca a l’hivern i calentona a l’estiu. Com ha de ser. Ideal per aposentar-hi els sabutons i safus i mantenir la nostra pràctica. Aquella que tot ho identifica, que tot ho abasta.
Contacte
En porten la coordinació Catalina Mas (+) i Catalina Castelló (+).
3. Fundació Valors Humans
La mestra Berta Meneses i l’equip de la Fundació Valors Humans ens adrecen unes paraules per convidar-nos a la participació. Si us plau, llegiu-les:
‘Estimats amics i estimades amigues de la Fundació,
Han passat uns mesos i comencem a veure consolidats aspectes que defineixen l'estil i la personalitat de la Casa d'Espiritualitat, gràcies en bona part als amics de la Fundació Valors Humans (+), que aporten idees i col·laboren en els àmbits on cadascú se sent representat.
Ens agradaria que aquesta participació augmentés. La Fundació ens ha de donar un sentit de pertinença i aportar els beneficis propis als que s'ha compromès en els seus objectius i serveis. Les diferents àrees consensuades per molts de nosaltres ja estan en funcionament, però no estan tancades, per tant qui vulgui es pot afegir a la que més li interessi.
Tanmateix estem elaborant el pla d’acció pel 2015, que volem tenir tancat a l’ultima setmana d’abril, i ara pot ser un bon moment per que us animeu a participar.
Per altra banda, i per tal de complir amb els requeriments que suposa una Fundació, cada àrea hauria d’escriure el pla d'acció de l’any 2015 abans del 20 d'abril, que inclogui una valoració econòmica on es contemplin els materials específics que l'àrea pot necessitar per realitzar les seves activitats.
Com molts ja sabeu, desprès del llarg i lent procés burocràtic, volem que la Fundació Valors Humans, espiritualitat emergent, inclogui en el patronat com a persona jurídica a l’Associació Dana Paramita, i així els seus socis poden acollir-se als beneficis fiscals que aporta ser Fundació.
També us volem comunicar que tot "amic de la Fundació" es beneficiarà a més de:- Reducció del preu en les activitats realitzades per la Fundació.
- Us i préstec de llibres de la Biblioteca de la CESFN.
- Informació regular de les activitats.
- Butlletí anual de la memòria de la Fundació.
Esperem noticies vostres al correu de la danaparamita.meneses@gmail.com on també podeu adreçar qualsevol pregunta o suggeriment.
4. Ponts de paraules
La poesia és la passió per la recerca, és l’esperit constant de superació, és la voluntat perfeccionista duta fins a l’extrem amb què s’aboca dins la creació literària perles com la del poeta manacorí Miquel Àngel Riera:
Donaria la sang per trobar una paraula
davant la qual ningú pogués passar de llis
Si fa no fa un mes escrivíem la darrera entrada d’aquest bloc a partir d’un títol que ens convidava a ‘estimar el silenci’; ara reprenem el fil de la narració amb aquest ‘estimar la paraula’.
A partir de les entresenyes sàvies que ens havia regalat la mestra Berta Meneses dèiem aleshores que:
‘la persona que estima el silenci és capaç d’ajudar als altres a trobar aquest Déu en el seu interior, obrint-los la porta de la confiança, oferint-los gratitud, respecte, humilitat i honestedat’.
Quina semblança més veritable, quina justa proximitat tenien les paraules de la mestra amb les del també mestre Joan Mascaró, que hem emprat de pòrtic.
‘L’únic Déu que podem acceptar és el Déu que sentim dintre nostre per experiència: el Déu que ens guia cap a tot allò que és bo, bell i veritable’
Sempre tenim present a Mascaró, tot a partir de les cites que li manllevem en l’agre ric i generós de ‘La creació de la fe’.
El llibre, publicat a l’editorial Moll, porta un sots títol que resa ‘El testament espiritual d’un gran mallorquí’.
Per combatre el soliu
Sempre he dit que si un dia em desterraven a una illa deserta em portaria el llibre de Mascaró per fer-me companyia en les nits clares d’estiu o en les més negrenques de l’hivern plujós i ventós.
En ell hi trobaria recer, empara, resguard, saviesa, remei, aliment, consol, la subtil calidesa del pit de la mare que alleta l’infant quan més falta li fa...
De Mascaró volia parlar
I també de Francesc de Borja Moll. Dues persones que estim, perquè elles ens han ensenyat a estimar la paraula i més enllà dels mots, les expressions, els verbs, els substantius, els termes i els vocables, ambdós ens fan estimar el silenci.
En Moll ens acompanya humil, discret, silenciós, immens, amb un cabal de saviesa gairebé infinita.
La seva obra magna: el Diccionari Català-Valencià-Balear, iniciat pel canonge de Santa Cirga, Mossèn Alcover, ens guareix i allibera de les febleses de la llengua.
No fa gaires li férem referència a l’entrada intitulada ‘Lletres de convit’ (+).
Val a dir que un dels mecenes d'aquesta magnífica obra fou el mateix Mascaró, com figura en les planes dedicades a honorar i agrair les col·laboracions dels protectors.
Moll i Mascaró, Mascaró i Moll, ansa per ansa
Santa Margalida i Ciutadella de Menorca, terra i mar que solquen i salpen dins aquestes línies escrites des del respecte i l’agraïment.
Mascaró i Moll
naveguen plegats
quan se senten aclaparats,
empetitits,
quan les llàgrimes rodolen
dels seus ulls innocents...
Mascaró i Moll es fan costat
quan les circumstàncies són adverses
i no troben nord ni far ni llum,
construeixen ponts de paraules
que enllacen les terres i cobreixen
les aigües tèrboles
per retrobar-se,
per fer camí amb els amics...
Moll escriu de Mascaró...
L’any 1986, a la presentació del llibre de Mascaró ‘Llànties de foc’, Moll en fa la presentació tot dient:‘Fa prop de cinquanta anys que conec personalment el professor Joan Mascaró i el consider un home modèlic com a amic, com a pensador i com a políglot erudit en els estudis humanístics referits a un gran nombre de cultures.
Procuraré fer-ne la presentació en els diversos aspectes de la seva amplíssima capacitat intel·lectual.
Joan Mascaró i Fornés nasqué a la vila de Santa Margalida (Mallorca) el 1897. Quan hagué de fer els estudis superiors, els féu a Cambridge, a on havia anat atenent una petició de Joan March Ordinas, també natural de Santa Margalida, el qual li havia demanat que acompanyàs un fill seu a l’estranger.
Donà conferències a la universitat d’Oxford i fou vicepresident del Parameshvara College a Ceylan. Després visqué a Barcelona, on exercí com a professor d’anglès i sànscrit de la Universitat Autònoma.
Llànties de foc
La guerra civil espanyola el sorprengué a Mallorca, on passava les vacances. Pogué deixar l’illa natal a fi d’acabar un treball literari a Anglaterra, i després de la guerra s’establí a Cambridge, on durant molts d’anys fou membre de la Facultat d’Anglès.El professor Mascaró és un cas notable d’home mediterrani que s’ha transformat en atlàntic i en universal per l’amplitud dels seus estudis i la profunditat del seu coneixement de les doctrines i cultures de països tan dissemblants com són Anglaterra i el conjunt de terres que van des d’Ibèria fins a l’Oceà Índic.
La seva erudició en matèria de cultura i religions de totes les èpoques i països s’ha manifestat amb la publicació d’obres sànscrites com el Bhagavad Gita i les Upanishads i li ha permès escriure el present volum de textos místics i morals titulat Lamps of fire: llànties de foc.
Les relacions de l’home amb Déu
El professor Mascaró ha dedicat moltes hores a traduir frases referents a les relacions de l’home amb Déu i amb les altres homes, sense donar preferència a una mentalitat religiosa damunt les altres, perquè en totes les confessions veu una actitud positiva de l’home en relació a la divinitat i als altres homes, i l’aplicació pràctica del seu estudi és vàlida per a totes les nacions i totes les creences.
En la seva selecció de pensaments de les altes jerarquies de la fe i de la moral, trobam, entre d’altres, aquestes fonts d’estudi i d’adhesió ritual:
- De la Bíblia: Antic i Nou Testament
- De la Ciència Cristiana: Sant Agustí, Sant Francesc, Sant Joan de la Creu, Tomàs de Kempis, Ramon Llull, Dant Aligheri, Santa Teresa...
- Dels grecs antics: Aristòtil, Plató...
- Dels filòsofs hindús: Tagore, Gandhi...
- Dels filòsofs xinesos: Confuci, Lao Tzú...
- Dels mestres musulmans: l’Alcorà, Maimònides...
- Dels pensadors europeus moderns: Kant, Shelley, Spinoza, Hegel, Pascal... i molts d’altres.
Francesc de B. Moll
-o-
Si l’erudit i lingüista ciutadellenc rallava de Mascaró amb els mots precedents, el de Santa Margalida deixava escrit un pròleg memorable al llibre que fou editat per la Universitat de les Illes Balears i la mateixa Editorial Moll. Ho reproduïm.
5. De Mascaró al món
‘Els passatges d’aquest llibre són llànties de foc. N’hi ha que donen més llum i n’hi ha que en donen menys, però totes es fonen en aquesta gran llàntia anomenada per Sant Joan de la Creu ‘la llàntia de l’ésser de Déu’.Dins els límits de l’espai i del temps, l’ànima de l’home anhela la llibertat.
Som aquí, en aquest vast univers, i no sabem què som, i no sabem què és l’univers.
D’aquí ve la pregària de l’home per la llum, la seva perpètua lluita per aprendre una mica més durant els dies del seu pelegrinatge, i el seu esforç per anar transmetent la torxa de les seves visions de generació en generació.
El vident i el poeta ens ajuden en el nostre camí cap a la llum, i el pensador ens dóna teories sobre les visions que el vident ha tengut.
Però en aquests passatges no hi ha teories: hi ha paraules vives.
‘El qui tengui orelles per escoltar, que escolti’
En aquestes paraules hi trobam fe; però ¿com podem distingir la fe del fanatisme, una visió veritable d’una il·lusió visionària?
‘Per llurs fruits els coneixereu’. Visió i fe són per damunt de la raó i rebutgen la raó. La raó superior accepta la visió i la fe, però rebutja la il·lusió i el fanatisme.
Hi ha un orgull que pertorba la ment; però hi ha una humilitat que no és humiliació sinó pau i que atura els moviments pertorbadors de la ment.
Així ho sentí el poeta de l’antiguitat quan cantà:
‘Quan veig els teus cels, l’obra dels teus dits. La lluna i les estrelles que tu has creat, ¿què és l’home, perquè tu n’estiguis zelós?’
La humilitat creixent
En aquestes paraules trobam la humilitat d’aquesta adoració silenciosa que és l’inici de tota vida espiritual, i que se sent al final de les més altes visions de l’home.
Com bé digué Keats: ‘Com més s’eleva la meva ànima, més creix la meva humilitat’.
Més enllà de l’activitat del pensament lògic, hi ha el silenci de la contemplació.
La imaginació superior és més enllà del pensament, i veu la unitat de les coses que el pensament veu en llur varietat, i així fa possible l’autèntic progrés del pensament.
La ment de l’home pot mesurar el món de la matèria, però el món de l’Esperit és immensurable.
Per això l’Upanishad Kena diu:
'Ve al pensament dels qui el coneixen més enllà del pensament, no als de qui s’imaginen que poden arribar-hi amb el pensament. És desconegut pels erudits i conegut pels ingenus’.
¿Això significa, però, que l’Esperit de l’univers no pot ésser vist, que el Pare de tot no pot ésser conegut, que Nirvana no significa res, que el Regne del Cel no pot venir?
En el seu camí cap a l’Infinit, en la lluita de l’home pel Superior, hi ha moments que l’esperit de l’home s’omple amb la joia incontenible d’una visió interior, la sensació d’una victòria interior.
Allò que només pot ésser vist amb l’esperit
Llavors, ell sap que no pot conèixer amb la ment allò que només pot ésser vist amb l’esperit, i les paraules d’aquests llums de foc esdevenen fe, aquestes paraules en veritat esdevenen vida.
I comprèn les paraules no amb el seu pensament lògic sinó amb tota la seva ànima, i veu que les paraules del mateix Upanishad Kena són paraules de veritat:
‘Se’l veu a la naturalesa en la resplendor del llamp.
Ens ve a l’ànima en la resplendor d’una visió’.
Perquè en la meravella d’aquestes grans paraules trobam la bondat i la bellesa; i més enllà de la veritat de les idees trobam la Veritat del nostre ésser’.
Joan Mascaró
-o-
Quan et sentis deprimit i estrany,
quan et trobis perdut,
quan la nit caigui sense pietat
i arribi la foscor
i t‘emboliquin les penes:
Jo em desplegaré
com un pont que s’allarga
sobre les aigües tèrboles.
I brillarà la teva estrella
i els teus somnis es veuran satisfets
i em desplegaré
com un pont que s’allarga
sobre les aigües tèrboles
i faré reposar la teva ment!
Com un pont que s’allarga
sobre les aigües tèrboles
faré reposar la teva ment!
6. L’últim regal
Gràcies als artistes de la imatge que retraten el nostre paisatge natural amb delicadesa, subtilment i respectuosa.
.JPG)
Gràcies per deixar-nos desats, en el portal de la memòria, aquestes fotografies que fan part de la nostra identitat més preuada.Si hom estima el silenci, la saviesa i les paraules amb major motiu ha d’estimar el llenguatge dels ritmes, de les harmonies, de les melodies, de l'art que es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps...
Si és així, aquí tens l’últim regal. Tot teu (+)
Gassho profund
‘Dins els límits de l’espai i del temps,
l’ànima de l’home anhela la llibertat...
I més enllà de l’activitat del pensament lògic,
hi ha el silenci de la contemplació’
Joan Mascaró
