dijous, 7 de maig del 2015

Petjada de pagès

Dijous, 7 de maig de 2015


‘Petjada de pagès no fa mal a res’
Dita popular

El pagès és home d'experiència. Sap per on camina. Sap on posa el peu. Respecte i estima allà on trepitja. Trepitja.

Potser hi ha millor ofici, però no pas més important. A pagès tenim els orígens del que som i el que mengem. Els pagesos han de garantir aliments bons, sans i propers.

Altrament, també podem dir: ‘passa de pagès, cada una val per tres’, perquè la feina del camp és feixuga, aspre, exigent. 

També diem ‘val més pagès que marquès’. Ho deixarem aquí, que no ens acusin de discrims classistes.

1. El pont de Yamada Kôun


Un brill treballat a pols, talment el d’un pagès de terra nostre, que s’ha encunyat per l’esforç pacient i constant, i s’ha segellat amb el mestratge de l’experiència, és el del Yamada Rôshi.

Yamada Kôun, el Rôshi, (Nihonmatsu, a la prefectura de Fukushima, 1907 – 1989), és l’eminència de l’escola Sanbo Kyodan, la mare de la nostra, que s’ha distingit per aixecar ponts de comunió entre orient i occident, entre el budisme zen i el cristianisme.

Yamada Kôun fou, sempre, un laic. És un d’aquests mestres que esbuquen les parets dels monestirs, convents i altres edificis segellats en sagrat, per treure l’essència que allà s’hi conserva i amaga. El zen del laïcat és el que ens arriba a nosaltres. Net com una patena. Llest per fluir, refluir, confluir i brillar.

Yamada Kôun era casat, pare de família i treballava com un professional qualsevol. Va construir un petit zendo, el San’un Zendo, anomenat el dels ‘tres niguls’

De fet, quan va rebre el llinatge Kôun de part del seu mestre i transmissor del Dharma, Yasutani Rôshi, va adonar-se’n que era el mateix llinatge del seu padrí i que significava ‘nigul que passa l’arada’.

Ell i el pare Lassalle han estat els enginyers del pont obert als dos mons, que es manté ferm i ben fonamentat entre el zen i la fe, cristiana i budista

El 1978, en una entrevista amb Ana Maria Schlüter Rodés, recollida en el llibre ‘Biografias de Maestros Zen’ Yamada diu:

  • ‘El Zen és un camí per fer-se pobre d’esperit’. 
  • 'Si algú, per la seva fe, està farcit d’idees i de conceptes, la fe es converteix en un obstacle...’
  • ‘Si practicam el zazen pur, sens dubte que la fe arrelarà i aprofundirà...’
  • ‘Sense l’experiència Zen, que aconseguim mitjançant el zazen, no es poden comprendre d’una manera directa i clara les veritats profundes...’
  • ‘La majoria de la gent corrent, siguin budistes o cristians, encara no han arribat a aquesta experiència. Per això és tan difícil arribar a la veritable pau de l’esperit. No poden comprendre, de bondeveres, el sentit de la vida i de la mort...’
  • ‘Sense arribar a la veritable pau d’esperit és difícil saber quina és la millor manera de viure. I, presumiblement, tampoc no sàpiguen com salvar als altres...’
  • ‘Només asseure’s (el shikantaza), sense anhelar la il·luminació que prové del camí del despertar, potser atorgui una fe basada en el convenciment radical i fort que al final també els arribarà. Però, això de seure en abismament i sense finalitat és una tasca fàcil...’

2. Benvolgudes, benvolguts: Sant Marçal 


Recordar-vos que la propera trobada a Sant Marçal serà aquest dissabte, 9 de maig. 

Com sempre, arribarem un poc abans de les 9'30h i acabarem a les 14h. Hi haurà berenar. Aportam 5 euros. No oblidem el coixí o cadireta ni tampoc la tassa pel berenar.

Ja sabeu allò de Sant Marçal que ens acull amb el cor obert de bat a bat. Ens cedeix una sala gran, fresca a l’hivern i calentona a l’estiu. Com ha de ser. Ideal per aposentar-hi els sabutons i safus i mantenir la nostra pràctica. 

Aquella que tot ho identifica, que tot ho abasta. 

Contacte

En porten la coordinació: Catalina Mas (+) i Catalina Castelló (+).

3. Una jornada particular


‘Estimada shanga, a causa d’haver-se anul·lat els dos zazenkais a Sant Honorat, el que estava previst pel gener i l’altre del passat abril, hem cercat una alternativa, i és: fer el zazenkai a Valldemossa, a la Cartoixa. 

La nostra companya en el dharma Mónica Areilza (gassho de cap a peus) es va oferir per acollir-nos a casa seva, una esplèndida cel·la amb jardins, terrassa, silencis..

Aquesta activitat la farem el diumenge 17 de maig’. Qui així ens escriu el convit és l’amic Tomeu Artigues, coordinador de les reunions d’estudi i dels zazenkais a Sant Honorat i altres herbes.

Tomeu ens proposa:

‘Arribada a la plaça de la Cartoixa a les 09.30h, per començar el zen a les 10.00h. 

Farem unes 5 assegudes; és molt important dur el coixí (safu) i una manta per fer de sabuton. El dinar depèn dels que siguem, pot ser una paella que puc fer jo (Mmm), o si som massa (més de 15) la podem encarregar a un restaurant. 

Molt important és la puntualitat, com sempre. 

Heu de confirmar abans del dimecres, 13 de maig, la vostra assistència al meu correu. Pensau que és una casa particular i no podem ser més de 25- 30, que ja és una barbaritat. 

No estaria gens malament que tothom dugués el seu plat i cobert per si es necessita.

No farem cine-fòrum. Però si que farem sobretaula. Si vos animau segur que passarem un dia preciós en comunitat’. 

Contacte

tomeuartigues@gmail.com

4. Motivació, implicació, compromís...


Circula per les xarxes socials la dita que ‘el karma no és una venjança de l'univers, és un reflex de les teves accions’

Encara que moltes vegades tractem de justificar el que ens passa dient que és per mor de les circumstàncies, culpa dels altres, per al destí o el que sigui; però en moltes ocasions no és el karma, som nosaltres mateixos.

Hi ha una part important que depèn de nosaltres, en la qual podem incidir, perquè és la que marca la diferència més gran. I fins i tot aquesta part és possible que l'hàgim de treballar amb la pràctica del Zazen per desenvolupar la: ‘motivació, implicació, compromís, perseverança, constància i esforç’.

Per a la psicòloga Mertxe Pasamontes, aquestes són les actituds i aptituds que ens permeten incidir sobre el que hem anomenat Karma.

Motivació: deriva del llatí motivus o motus, que significa 'causa del moviment'. Sense motivació és difícil aconseguir que alguna cosa succeeixi, que alguna cosa canviï. 

Has de voler que passi, hi ha d'haver dins teu una força que t’empeny a moure't en aquesta direcció. Sense això, estàs paralitzat per la desídia i la desgana. 

Per exemple, en aquest cas el zazen, la meditació, és de summa utilitat i anirà bé practicar-ho assíduament. 

Implicació i compromís: és una cosa que realment vols fer i t'ho prens com una obligació. És com una paraula que et dones a tu mateix. 

En el cas del zazen, seure de forma constant cada dia per a practicar és una obligació que m'impos, un compromís amb mi mateix. Perquè ho he escollit.

Perseverança i constància: és seguir així, fins i tot quan no perceps els resultats desitjats. No pots defallir. 

És mantenir-se constant en la prossecució del que ha començat amb una actitud o amb una opinió. 

La meditació s’ha de fer de manera regular. No es tracta d'una setmana practicar molt i una altra no fer-ho gens. 

És estar aquí i ara, dia a dia, moment a moment.

Esforç: Tot això requereix un esforç, però no hi ha recompensa sense esforç. Esforç  és l'ocupació enèrgica del vigor o activitat de l'ànim per aconseguir alguna cosa vencent les dificultats. 

No sempre tenim ganes de meditar, a vegades estam cansats, o distrets o tenim altres coses a fer. Però, això és important i bo per a mi, per la qual cosa hi pos l'esforç necessari i ho faig. I després m'alegra haver-ho fet.

Pasamontes ho il·lustra amb aquest petit conte:

  • ‘Una nina a l'Àfrica, va donar-li a la seva mestra un regal d'aniversari. Es tractava d'un bella pegellida rosa i blanca.
  • - On el vas trobar?, li va preguntar la mestra.
  • La nina li va dir que aquestes pegellides es trobaven només en una platja llunyana.
  • La mestra es va commoure profundament perquè sabia que la nina havia caminat molts de quilòmetres per cercar el seu regal.
  • - No hauries d'haver anat tan lluny només per anar a cercar-me un regal
  • La nina va somriure i li va contestar sàviament:
  • - Mestra, la llarga caminada és també part del regal...’

Moltes persones solen queixar-se d’allò que els passa però no estan disposades a caminar com la nina del conte per recollir una preciosa pegellida

Sabem que hi ha coses que no depenen de nosaltres, però n’hi ha que ho deixen tot a l'atzar i llavors pretenen que les coses les surtin bé. O fan les coses sense motivació, ni implicació i després es queixen quan les circumstàncies de la vida surten malament. 

Si no t'impliques en la feina no pots enfadar-te si t'ho retreuen. Si no dónes amor no esperis rebre’n. No es tracta d'atabalar, ni esforçar-se de més, ni tensionar-se per allò que no podem canviar. 

Podem aconseguir els nostres objectius i anhels, relaxadament. Només hi hem de posar la nostra part i després deixar que el karma, o la vida o el buit o l'atzar o els Déus hi posin la resta.

5. Estira del fil...


Ja arriba la festa més important del Comerç Just! 

Del 6 al 9 de maig els integrants i amics de S’altra senalla (+) seran a la Plaça d’Espanya de Palma per celebrar el Dia Mundial amb altres entitats de Comerç Just de Ciutat.

El tema central d’enguany és el Cotó amb el lema "Estira del fil... Tria Comerç Just".

Hi haurà venda de productes, degustacions i activitats lúdiques i culturals. 

El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). 

La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans... i es basa en les normes següents:

  • Assegurar als treballadors un salari digne.
  • No acceptar mà d'obra infantil.
  • Igualtat entre homes i dones.
  • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
  • Ser respectuosos amb el medi ambient.
  • No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
  • Estructures democràtiques.
Hem començat amb la dita popular ‘petjada de pagès no fa mal a res’ que s’avé molt amb la filosofia del comerç just. Sabem que sectors importants de consumidors ben informats podem exercir el nostre dret de vet, senzillament deixant de comprar els productes comercial de caràcter especulatiu. 

I aquesta, en realitat, és la gran força del moviment de comerç alternatiu. 
  • Per què un consumidor o una consumidora estan disposats a pagar més per un cafè solidari? 
  • Per què el moviment de comerç just no necessita grans inversions publicitàries perquè el facturatge global de les seves organitzacions creixi any rere any? 
En realitat, darrere de cada paquet de cacau o de cafè de comerç just venut existeix un fenomen social i polític que ja no es pot subestimar: l'emergent consciència de qui els compra; una crítica, potser modesta i en veu baixa, al món en què vivim a partir del que consumim diàriament. (+ Info amb un clic aquí).

Un món més just també és possible...


6. I, l’últim regal...



Fly

volar
fluir
fer volar coloms
i bombolletes 
de mil colorins,
fusionar-se 
amb l’esperit 
del cosmos,
fer-te u 
amb el tot 
esdevenir consciència 
oceànica,
harmoniosament,
rítmicament,
pianísticament 
chopinià,
paisatgísticament 
valldemossí,
 del serral 
de Tramuntana, 
mallorquí,
i passejar, 
en peregrinació 
contemplativa,
i estimar-ho 
tot
.
Tot?

TOT
.
.
.



Gassho profund



‘Al centre d’aquest vast univers hi ha un amor que és joia’
Joan Mascaró