Dimarts, 20 de gener de 2015
‘Escriu en el llenguatge pur i clar d’un infant: digues en paraules allò que només poden dir les paraules pures’
Joan Mascaró (Santa Margalida, 1897-Comberton, 1987)
-o-
Aquesta crida va donar lloc, al llarg dels anys posteriors, al moviment més important a favor de la normalització de la llengua i la cultura catalanes del segle xx, amb milers de col·laboradors i corresponsals en les tasques de redacció del Diccionari.
Val a dir que van participar-hi la pràctica totalitat de municipis de tots els territoris de parla catalana dels estats espanyol, francès, andorrà i italià.
Aquest moviment va culminar l’any 1906 amb la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, presidit per mossèn Alcover. I, després de molts d’anys de feina, amb l’edició de l’esmentat diccionari, el Diccionari català- valencià-balear (+).
1. Lletra de convit
‘En el seu estil pintoresc, carregat de modismes mallorquins, en què combina l'idealisme i l'entusiasme patriòtic abrandat amb un enorme sentit pràctic, Alcover presenta en la Lletra de convit el projecte més ambiciós que s'hagi fet mai d'una llengua: recollir-ne tot el cabal, parlat i escrit, de tots els territoris on és parlada i al llarg dels segles, en un diccionari exhaustiu.
Per això caldrà aplegar sobre el terreny, en tot el seu territori, tot el cabal lèxic en totes les seves formes i, d'altra banda, despullar els documents escrits, inclosos els diccionaris i les obres literàries clàssiques i modernes.
Per dir-ho en paraules seves: «reunir, fins allà on nos sia possible, el tresor meravellós; fer l'inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l'opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del segle XI ençà, guardats dins biblioteques i arxius: riquesa i opulència qui brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars i milenars de gent qui pobla Catalunya espanyola i Catalunya francesa i italiana, les Illes Balears i l'antic regne de València».
2. Un projecte concebut com a «obra de tots»
El projecte ja hauria estat excepcional si s'hagués aplicat a una llengua vigorosa, posseïdora de la lleialtat dels seus parlants, dotada de repertoris previs considerables i emparada per les institucions polítiques i acadèmiques que tota llengua necessita per al seu ple desenvolupament, i si s'hagués gestat en el si i a l'empara d'aquestes institucions.
En la situació del català, menystingut durant més de dos segles i reduït a la condició de llengua col·loquial d'una societat diglòssica que a cada territori només en coneix la varietat local, resulta un projecte únic en la història de la lexicografia.
Especialment, perquè no prové d'una universitat forta, dotada de grans equips d'investigadors, sinó d'un canonge de quaranta anys sense cap mena de formació filològica, que amb el seu verb abrandat fa el «miracle» de mobilitzar, ell tot sol, el conjunt de la societat catalana en el designi de «ressuscitar» la llengua pròpia com a signe d'identitat i mitjà d'expressió de la comunitat catalana'.
Qui signa aquests paràgrafs és Aina Moll Marquès (Ciutadella, 1930) la filòloga menorquina, filla major de Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903-Palma, 1991), coeditor amb Mossèn Alcover del gran Diccionari.
Aina Moll va col·laborar amb el seu pare en l’edició dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear.
El text, que podeu llegir íntegrament fent un clic aquí (+), fa part de la conferència inaugural del cicle commemoratiu del centenari del Primer Congrés de la Llengua Catalana, que va dictar Aina Moll l’any 2006.
3. La veritat i la bellesa en les paraules
Tot plegat és el motiu que empeny a conduir-nos a nous paratges de la consciència compartida, a nous paisatges de la nostra contrada més comuna. Com diu Mascaró ‘la veritat de les paraules espirituals és la seva bellesa’.
Basta observar, per admirar la bellesa, les tipografies singulars i úniques que, dibuixades per Borja Moll, ornamenten les entrades capitulars de les primeres lletres del diccionari.
 |
| Foto © Aina Climent Belart |
Lletres d’orfebreria com les que escriu Chon Belart en les seves entrades al bloc ‘Un viaje al corazón'.
Majoritàriament, plenes de seny i sensibilitat, de saviesa i d'experiència, que han aconseguit més de 170.000 lectors visitants.
4. El yang
Un fragment de mostra que gosam traduir malgrat perdi els trets característics de la llengua d'origen.
‘Tant en les coses simples com en les transcendentals convé demanar-se: Què vull, veritablement? Què anhela la meva ànima? I no permetre que ningú reprimeixi les nostres opinions, energia, pensaments, idees, tot el que valoram i en el que creiem. Parar esment a la veu i a la visió interior.
Unir-se a la naturalesa instintiva significa establir un territori, trobar un grup propi, habitar el cos amb seguretat, parlar i actuar en nom propi, ser conscient i estar desperta, escoltar les intuïcions, fluir amb els cicles personals i ser conscient la major part del temps possible.
L'arquetip de la Dona Salvatge està en la força creativa. És un art que resideix a les entranyes, no al cap i és essencial per a la salut física, mental i espiritual de les dones.
És la saviesa de lo femení, la força dels cicles, la intuïció, la força del cor. Són els somnis, la passió, la poesia, els impulsos, intuïcions, els sentiments i els anhels profunds.
És la fragància i l'elegància de l'ànima salvatge femenina. Dolços i abundants són els fruits per a aquelles dones que es comprometen en l'extraordinària tasca d'integrar aquest arquetip.’
 |
| Foto © Aina Climent Belart |
És un bocí del regal de la bellesa escrita per la companya Chon Belart, que trobareu íntegra a l’entrada ‘L’arquetip de la dona salvatge’ (+).
En la vida no hi ha dualitat, tot lo blanc és negre, el yin és yang, el bé és mal, tot fa u. Lo femení és masculí.
Yin és la força centrífuga, expansiva, font del silenci, de la calma, del fred i de la foscor.
Yang és la força centrípeta, constrenyent, que produeix el so, l'escalfor, la claror.
5. El yin
També podem llegir la semblança masculina que descriu la nostra amiga Chon Belart:
 |
| Foto © Aina Climent Belart |
‘Per guanyar-se el cor salvatge d'una dona el company ha de comprendre la doble naturalesa d'ella, les seves dues polaritats, lo masculí i lo femení, l'animus i l'ànima.
Quan una dona desenvolupa únicament un de les dues polaritats resta desequilibrada, fet que li impedeix l'accés a la seva força interior.
Generalment la dona cerca la seva part masculina en l'home, amb la qual cosa diposita la seva força i direcció lluny d'ella.
Ara bé, aquesta doble naturalesa de les dones quan estan unides en la consciència i funcionen de manera integrada proporcionen un enorme poder.
Les dones volen trobar un company que tengui la paciència i l'enginy per comprendre la seva naturalesa profunda. Una dona que vulgui que el seu company la conegui de veritat ha d'aconseguir que ell li demani: "Què vols?", "Què vol el teu jo profund?".
I si realment es volen conèixer ella haurà de preguntar al seu torn el mateix. L'Home Salvatge, l'amic, company i amant més estimat és aquell que desitja aprendre.
 |
| Foto © Aina Climent Belart |
El company de la Dona Salvatge és el que posseeix tenacitat i paciència espiritual, el que té voluntat per entreveure la naturalesa profunda de la dona, el que torna per comprendre sense allunyar-se per allò que l'aparta del seu propòsit, el qual no fa ús d'aquest coneixement per exercir el seu poder sobre ella.
Un home que capta la seva autèntica naturalesa es deixa sorprendre, atemorir i sent reverència pel que percep i veu. I roman aquí, amb ella.
Perquè estimar el plaer és molt fàcil, per estimar veritablement es requereix d'un heroi capaç de manejar la seva pròpia por...'
Genial. Si vols acabar de llegir-ho, basta que facis clic aquí (+).
6. L’amor
Amb lletra clara, fonda, compromesa i generosa escriu una altra companya de Sangha, Pilar Ascaso.
A l’Espai de Trobada Reflexiu escriu dolçament i plàcida:
‘Estimats amics, esteu convidats de nou a aquest espai on tractem temes universals, que van des de la qüestió humana més bàsica i essencial a la més transcendental.Tot plegat en un clima cordial, creatiu, respectuós, que ens permet gaudir de l'escolta activa i de l'expressió lliure.
Per a això ens complau convidar-vos a la conferència-col·loqui:
‘L'amor romàntic perjudica seriosament la salut’
- Serà impartida per María José Hernández Ortiz, Dra. en Medicina, especialista en Anatomia Patològica i Llicenciada en Quiropràctica.
- Acompanyarem el col·loqui amb un refrigeri
- Serà el divendres 30 de gener de 2015, a les 18:30
- Al Centre de Psicologia Clínica i Psicoteràpia
- Carrer Caro, núm. 1, 1r-I, de Palma
 |
| Foto © Xesca Serra |
Si us plau, reserva la teva plaça, ja que són limitades, al 971.711.473, o a pilar.asc@gmail.com
'Us hi esperam!
7. Una flor no parla en el sesshin
Una flor diu tantes coses que la seva bellesa esdevé com els mots ensucrats per la mel de deu mil abelles.
Tot en la creació és una flor.
'Una flor petita, en aquest lloc petit, esclata de bellesa.
Floreix en silenci i s’esvaeix en silenci.
En aquest lloc petit, tot el món floreix'.
 |
| Foto Xesca Serra |
Recorrem un pic i un altre al mestre Mascaró per erigir-se en pòrtic i lletra de convit del sesshin llarg que és a punt d’iniciar-se a Son Bono.
El privilegi de ser-hi honora a qui seu en el zendo de la primera planta de la casa d'espiritualitat de Génova.
El primer goig, l’anhel de ser-hi, es fon ràpidament i instantània amb les fuetades de dolor que travessen les extremitats i l'esquena en les dues o tres primeres assegudes en zazen...
Aquí la lletra canvia d’estil, es fa més austera, perd la galanteria i l’ornamentació per abraçar el pragmatisme de lo senzill.
El cara a cara amb l’ortografia més exigent es converteix en lluita salvatge, ferotge...
L’ego i el jo batallen per la preeminència, pel poder, per marcar el rumb del destí...
El pols de la lluita esdevé una escriptura tremolosa, fràgil, trencadissa, sinuosa, esbiaixada, maldestre...
 |
| Foto Xesca Serra |
'La pràctica és la primera lliçó ‘jo creo el meu propi destí’. He d’aprendre a cooperar no a competir. Tot el que fem és per a l’univers sencer. En el zen, en la persona, hi ha fe i també hi ha dubte'.
Això ens diu la mestra Berta Meneses amb la seva saviesa profunda que arrela en el llinatge de tots els mestres, de tots els budes...
8. MAHA HAN NYA HARA MITA SHIN GYO
KAN JI ZAI BO SATSU
Bodhisattva Avalokiteshvara,
GYO JIN HAN NYA HA RA MI TA JI
abismat en la profunda saviesa perfecta,
SHO KEN GO ON KAI KU DO IS SAI KU YAKU
va reconèixer que les cinc skandes
són buit i així va transcendir tot dolor.
El Dharma és la realitat absoluta. També és la realitat manifestada.
.JPG) |
| Foto Xesca Serra |
Hem de traslladar el centre fora de l’ego, per aprendre, per transcendir-ho, per alliberar-nos.
En el centre hi hem de posar el buda, la naturalesa essencial, i viure des del centre la realitat i observarem com ens canvia la mirada'.
'Desapareix la dualitat, la contradicció.
La mirada s’eixampla.
Tot esdevé diferent, comprensiu...
compassiu.
La prudència és l’acció adequada.
La ignorància és el fermall que ens lliga al sofriment i ens empresona...
Hem d’amollar tots els problemes.
Hem de rendir-nos.
Llavors, la pau, la serenor i l’equilibri seran possibles.
Haurem experimentat tots els dharmes.
La pràctica és la il·luminació.
La saviesa.
 |
| Foto Xesca Serra |
El despertar a la realitat essencial'.
La pràctica, en el sesshin, ha de ser exigent, amb una actitud activa i sense esperar benefici.
La pràctica ha de ser sincera i, així, ens allibera de les pors de la dualitat.
La meta del zen és ser tu mateix.
9. On estam hem de ser
D’aquí que en el buit
MU SHIKI MU JU SO GYO SHIKI
no hi ha forma, ni sensacions,
ni enteniment, ni voluntat, ni consciència;
MU GEN NI BI ZES SHIN NI
ni ull, ni oïda, ni nas, ni llengua, ni cos, ni ment,
MU SHIKI SHO KO MI SOKU HO
ni color, ni to, ni olor, ni gust,
ni res que es pugui tocar ni imaginar,
MU GEN KAI NAI SHI MU I SHIKI KAI
ni un àmbit dels sentits, ni un del pensament,
MU MU MYO YAKU MU MU MYO JINNAI SHI
ni ignorància, ni acabament de la ignorància.
MU RO SHI YAKU MU RO SHI JIN
I així mateix, no hi ha vellesa ni mort,
ni un final de la vellesa i de la mort;
MU KU SHU METSU DO
ni dolor, ni origen del dolor, ni destrucció, ni camí,
MU CHI YAKU MU TOKU I MU SHO TOK KO
ni saviesa, ni abastir. Doncs no hi ha res que aconseguir.
-o-
'La pràctica ha de ser una ofrena de pietat.
 |
| Foto Xesca Serra |
És la reverència davant l’univers.
Passat, present i futur es fonen en l’energia de la consciència.
Des de la pràctica, l’energia ens embolcalla i ens porta al centre de l’univers.
La nostra existència té sentit.
Vine amb mi cap a l’origen'.
Caminem plegats i recordem velles històries escrites en pergamins corcats, humits de salobre.
Escoltem les rondalles que descriuen la sagrada ordinarietat de l’ésser que descobreix nous mars, noves terres, noves gents, nous mons...
Celebr, estimada mestra, cada lletra, cada paraula, cada frase amb la qual m’expliques la darrera veritat.
'No hi ha res ni sagrat ni profà.
Només hi ha el buit d’on sorgeix la veritat justa, única, certa.
No hi ha res que pugui diferenciar vida i mort'.
10. No hi ha res
BO DAI SAT TA E HAN NYA HA RA MI TA KOUn bodhisattva viu d’aquesta saviesa perfecta,
SHIN MU KEI GE MU KEI GE KO MU U KU FU
sense pertorbacions de la ment,
sense impediments i, per tant, sense por.
ON RI IS SAI TEN DO MU SO
Més enllà de les il·lusions
KU GYO NE HAN
és el nirvana.
Tan sols, en aquesta diada de Sant Sebastià passada per aigua i fred i pluja i vent, ens queda per oferir un regal a aquell que el vulgui descobrir (+)...
Gassho profund!
‘Zen és l’esperit de l’home’
Joan Mascaró