‘En el silenci
s’alça l’esperit immortal;
sense parlar
arriba la joia’
'Amb la força del cavall briós que esdevé l’esperit de Deshimaru
amb la subtilitat única i peculiar de la saviesa de Meneses
amb el coneixement profund i arrelat del buit silenciós de Mascaró
amb el pensament liquat i filosòficament compromès i contemporani de Bauman,
construïm des de la imperfecció aquest mur de paraules'.
Aquesta paret seca que desa el picapedrer en el seu quefer quotidià és, paradoxalment, una impostura. Un esbaldreg de mots que s’esfondra per reeixir lliure en la consciència pura i àvida i tenaç i crítica del lector.
 |
He vist al lluny la serra blava
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d’occident.
L’extrem d’una ala de l’aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
Joan Vinyoli
|
La nostra realitat, allò que pensam què és el món, allò que voldríem que fos, aquesta cambra diminuta, la nostra vida, els nostres records, són paraules.
Únicament, paraules!
‘Si vols aconseguir la pau
has d’exercitar-te en la rectitud,
la humilitat i la parla cordial.
Aleshores coneixeràs la vida senzilla
i feliç,
que, lluny de tota cobdícia,
sobrepassa les emocions de la majoria’
La filosofia del vell pensador s’ha transfigurat en els primers versicles de la pregària del Metta Sutta. Les veritats rauen en la bondat del cor, de la ment, de l’esperit, dels fets.
Les circumstàncies de la vida sovint ens resulten estranyes, hostils, semblen d’un altre país, d’un altre entorn. El futur pot fer-nos por. La creativitat pareix prohibida. Alguns pensen que és més segur mirar cap enrere que mirar cap endavant.
 |
Donem-nos la mà
és l’hora de l’alba
donem-nos la mà
que l’ombra se’n va.
Tomàs Garcés
|
Quan pensam en la transformació personal encara pot accentuar-se amb més força la desconfiança en nosaltres mateixos i en aquest procés de mutació i creixement.
De comprensió!
‘La meditació -en paraules escrites en ordre i conjugació de la nostra mestra zen- ens pot sorprendre a tots.
L’encontre amb nosaltres mateixos té la força per inaugurar una nova fase en la història personal, en la història de la humanitat.
Tan sols se’ns demana fe.
Una fe que ens alliberi de tanta por i covardia. Una fe que ens comprometi a caminar amb confiança en el poder de l’Esperit en nosaltres i en tot l’univers’.
‘La gran mancança del món actual –exposa delicadament el savi margalidà- és de qualitat i no pas de quantitat; de grandesa, però no de més volum; de silenci i no de renou; de contemplació i no de possessió...
Una persona espiritual és per damunt de la política perquè té amor cap als dos costats i no pot lluitar contra una de les bandes...
 |
El Sol se n’anava
quan jo he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.
Joan Maragall
|
La fe és espiritual. La creença és intel·lectual. L’amor és no violència infinita’.
La forma i la força
Aquesta nova entrada s’havia de titular ‘la postura del despertar (i2)’. Però, ens hem estimat més adoptar un títol en japonès, barrejat amb el xinès antic, perquè la postura en el país del sol ixent es tradueix així: SHI - SHEI.
Ens refermam en la importància de la postura, ara que estam a punt d'accedir al retir d'iniciació a Son Bono, que comença aquest divendres, 7 de novembre.
La mestra ens ho recorda sovint: la ment zen és la ment del principiant.
El SHI designa la forma i el SHEI la força.
La forma fa referència a la postura, que ha de ser com més bella millor.
 |
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Núria Albó
|
Però la postura de Zazen no és només forma, sempre va unida a l’element SHEI, és a dir, a la força, a l’activitat, a l’energia.
La forma és important, evidentment, però si no té la força i l’energia, és incompleta.
La unitat dels dos elements constitueix ‘la postura’.
Ho diu el Roshi Deshimaru ‘la forma i la força estan en interdependència estreta. No es tracta d’un formalisme antiquat, sinó de la pràctica d’una postura perfecta que ha estat estudiada i aprofundida pel llinatge de tots els Mestres’.
El Zen és educació silenciosa
Aprenem del més gran misteri.
En el camí et descobreixes a tu mateix.
Comprens la teva naturalesa essencial.
I la de tots.
Coneixes el secret del Zen.
El Zazen
La seva pràctica t’eixampla la consciència.
Asseure’t en quietud et remou l’inconscient.
Allò somort es batega.
La perseverança fa brostar la intuïció.
Una intuïció pura, creativa, innovadora, captivadora.
Amb el Zazen alliberes gran energia: el joriki.
Seus sense objecte, sense objectiu.
Despertes dins el silenci quiet de la postura.
Alenes i tot passa.
Obres els ulls i tot és.
Et concentres en la postura.
En la respiració
 |
S'ha posat corbata
i guantets de pell
i d'un tros de mata
s'ha fet un joiell.
La lluna escarlata,
la lluna i l'ocell.
Jordi Bilbeny
|
Observes l’actitud de la ment.
La contemples.
La deixes passar.
Seus en el centre del Zafu, el coixí rodó.
Les cames encreuades.
Els genolls contra el terra.
La pelvis bascula cap endavant.
La columna vertebral ben arquejada.
L’esquena dreta.
Empenys el trespol amb els genolls i el cel amb el cap.
El clatell estirat.
La barbeta entrada.
El ventre relaxat.
Talment un arc tensat, tibat a punt per disparar.
La fletxa és l’esperit
Inquiet.
Essencial.
Vital.
No et moguis!
Aguanta la pressió de la ment.
Si hi ha dolor, transcendeix-lo amb l’alè.
T’aquietes en trobar la vertical
d’e
q
u
i
l
i
bri.
La mà esquerra damunt la mà dreta
 |
El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
Gabriel Janer Manila
|
Les palmes, cap al cel, acaronen l’abdomen.
Els polzes, mirant-se fit a fit, es freguen.
Les espatlles, col·locades lleugerament enrere, cauen de forma natural.
La punta de la llengua toca suaument el paladar o el dors de les dents.
Poses la mirada a un metre de distància.
En veritat, no mires fora.
És una mirada girada al teu interior.
Els ulls entreoberts, no miren res.
Ni enlloc.
Intuïtivament, ho veus tot.
La respiració juga un paper primordial.
L’ésser viu respira.
Al principi hi ha l’alè
La respiració Zen és incomparable a cap altre.
Té un ritme lent, poderós i natural.
Si l’expiració és suau, llarga i profunda, centrada en la postura, la inspiració ve sola.
Naturalment
Treus l’aire lentament i silenciosa.
Amb la seva pressió al ventre, als intestins, dones una massatge saludable a aquests òrgans interns. |
| La lluna que més m'agrada! és la de Vicent Andrés i Estellés |
Aquesta respiració és l’OM.
I l’OM és la llavor, el pneuma, la font d’on brolla la vida...
El regal
Hem d'acabar.Com és habitud del bloc
us oferim un regal,
que heu de descobrir
fent clic aquí +
Ojalá fos la lluna,
la lluna que més m'agrada!
la lluna del bosc i muntanya,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
Gassho profund
‘El silenci més profund
és un estat de consciència pura’