Divendres, 28 de novembre de 2014
‘you are the mighty ocean in the drop'
(tu ets l’oceà poderós dins la gota minúscula)
La lluna de mitja nit borra les lletres del teu nom que he dibuixat amb el pal d’ullastre ran de mar, allà on l’arena es fon en l’aigua salada i la mar plana esdevé onatge blanc...El poderós oceà, la bravura del qual és el camí que segueixen les llegendes dels homes de la mar, dels mariners apàtrides, esdevé gotim minúscul, fent u la immensitat i la menudència...
1. T’estim i t’estim...
Talment l’oblit del silenci quan borra la dignitat humana, els niguls blancs i grisos davallen i desapareixen, s’amaguen.
Llavors, emergeix la gran muntanya, sola, única, magna. I, al seu entorn, la força dels altres cims queda eclipsada. Esmorteïda entre bellumes...
Ningú no assoleix el cim
de la muntanya més alta...
Ningú no comprèn aquest lloc misteriós
ni Buda ni Déu,
ni cap sant, ni cap savi
ningú no el pot expressar
amb la virtut de l’eloqüència,
ni amb el silenci més esquerp i eixut.
Ni estudiant profundament,
ni portant molt lluny
les nostres recerques,
arribarem a aquest lloc;
encara que mirem tot el dia,
és com si no tenguéssim ulls,
encara que escoltem tot el dia,
és com si no tenguéssim orelles.
Melodia d’una arpa sense cordes,
acords d’una flauta sense forats,
la seva música commou els cors més freds,
la seva harmonia trastorna l’esperit més irònic.
Subjecte i objecte desapareixen,
l’activitat dels fenòmens
i la profunditat de la saviesa s’apaivaguen.
Tot esdevé calma...
No hi ha més ansietat,
ni projectes,
ni càlculs,
ni judicis,
no es pensa en res.
El vent cau entre murmuris,
les ones marxen rera el sol de l’horitzó,
el brau oceà es tranquil·litza.
Tot esdevé pau...
A la mitja nit,
la flor es tanca de bell nou,
i la gent se’n va.
Aleshores,
la pau de la muntanya torna ser profunda.
Tot és amor...
Els comentaris del Mestre Kesan sobre una estrofa del Shin Jin Mei (el sutra de la fe en l'espirit del mestre Sosan) ens conviden a recordar, a meditar, a contemplar, la creació natural de la realitat essencial.
Tot és bondat...
2. La tempiternitat
La transformació no és un fet tan ràpid com el llamp, esdevé amb la pluja i amb el sol, amb el pas dels dies i les nits, amb el lent transitar de les estacions...
El zen és un camí d’aprendre a cada pas, a cada moment...
Com diu Raimon Panikkar ‘l’experiència de tempiternitat és viure el present com a experiència intensa de l’instant, sense referència al passat que fou, o al futur que serà.
És aquell present en què es realitza una acció veritablement tal, això és, autèntica i única.
La tempiternitat ve a manifestar que l’ésser i el temps estan interrelacionats, de tal manera que no hi ha res que no sigui tocat pel temps, ni tan sols l’eternitat.
Al mateix temps, l’aspecte temporal de la realitat és només un aspecte parcial de la naturalesa tempiterna de les coses.
La vida de l’home sobre la terra no és un simple pelegrinar cap a Déu, cap a la reencarnació o el no-res, sinó que constitueix un ritme en el qual cada moment és habitat per l’altra cara eterna.
I és que si pretens viure la teva vida en plenitud, hauràs de viure-la avui sense esperar demà. S’ha d’estar disposat a abandonar la història i acomiadar-se del temps’.
3. La lluna zen
La lluna simbolitza la veritat en el món zen.
De fet, quan l’ésser humà fa realitat el despertar és com el reflex de la lluna dins l’aigua.
La lluna es reflecteix a l’aigua, però no es banya; l’aigua no s’altera per aquest reflex. Tot en paraules del Mestre Dogen (1233).
‘La llum de la lluna il·lumina fins a l'infinit. Il·lumina tota la Terra. Per àmplia i vasta que sigui la seva llum, pot ser continguda en una petita gota de rosada.
Així com la lluna no altera l’aigua, el despertar tampoc és un obstacle per a l’individu.
L’individu no és un obstacle per al despertar, igual que la gota de rosada no és un obstacle per a la lluna o el cel. La profunditat del despertar és com l’alçada de la lluna.
La longitud o brevetat d’aquest moment, manifesta la grandària de la gota d’aigua que reflecteix la vasta llum del cel i de la lluna’.
3. Dues benaurances, dues
Una
Feliços els pobres d’esperit,
perquè d’ells és el regne del cel.
La persona pobra d’esperit sent un profund desig d’aconseguir la veritable saviesa i l’autèntica llibertat interior. Està oberta i agraïda a allò que els altres, la Vida i Déu li regalen cada dia.
La persona pobra d’esperit s’acosta a la realitat amb les mans obertes i buides experimentant-ho com la més gran felicitat.
La primera benaurança és el camí cap a la llibertat interior, cap a la veritable felicitat.Dues
Feliços els humils,
perquè ells posseiran la terra.
Els que mantenen la seva bondat, la seva dolçor, el seu amor... en les seves relacions amb els altres, donen nova forma a la terra.
Mostren un món on es viu millor que en el que regeixen les lleis de l’èxit i del poder. I són feliços.
Treballar perquè la vida sigui més humana, més suportable, més amable, més digna, més feliç, per convertir la terra en un bé comú per a tots, és font de l’autèntica felicitat.
4. Dos Zendos, dos
De Tizià a Pere Martell
El canvi de Zendo, a Palma, s’ha fet discretament. Bonament. Hem deixat amb gratitud infinita el ‘dojo’ del carrer Tizià i abraçam amb solemne reverència la cessió de les sales del de Pere Martell.
A Tizià hi deixam el passat. No marxam lluny del carrer al qual dóna nom el pintor venecià del renaixement, un dels grans retratistes de la seva època.
Els seus contemporanis l’anomenaven ‘el sol entre les estrelles’, perquè era hàbil, versàtil, igualment capacitat per executar retrats, paisatges, escenes mitològiques o quadres de temàtica religiosa.
En qualsevol cas, el conjunt de la seva obra es caracteritza per l'ús del color, viu i lluminós, amb una pinzellada salvatge i una delicadesa en les modulacions cromàtiques sense precedents en la història de l'Art occidental.
D’aquest Tizià artista a un navegant, Pere Martell. Mariner apàtrida, perquè no sabem on va néixer, Martell és el navegant expert que condueix les naus del rei Jaume I cap a les Illes Balears el 1229.
Coneix, potser de la mà del portolà Jaume Cresques, l’entramat orogràfic i comercial de les rutes navegables de la mediterrània. La mar enmig de la terra. El bell centre del món civilitzat. El segle XIII.
En el ‘Llibre dels feits’ apareix aquest Pere Martell navegant, assegut durant el banquet que il·lustra la única miniatura que il·lumina el còdex.
Allà s’hi representa el Sopar de Tarragona on Jaume I d'Aragó, Pere Martell, Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries i d'altres cavallers i senescals decidiren conquerir l'illa de Mallorca.
I escriuen a la daurada arena de Santa Ponça:
‘E quan veem nostra senyera sus en la torre
descavalgam e endreçam nos vers orient
e ploram de nostres ulls besant la terra
per la gran merce que
Deus nos havia feyta’
5. Kin-hin
Lentament, amb cura i amb sigil, en el dojo de Pere Martell es practica l’art del Kin-hin, una de les quatre actituds fonamentals del cos:
estar a peu dret,
caminar,
seure i estirar-se.
El kin-hin o postura d’estar a peu dret i caminar és important. Molt.
La mà esquerra embolcalla el puny dret que, alhora, embolcalla el seu polze mentre les dues mans s’estrenyen amb força entre si i es recolzen contra l’estèrnum durant l’expiració.
Al principi de l’expiració avançam mig pas amb la cama dreta i pressionam la planta enèrgicament contra el trespol, especialment amb l’arrel del dit gros, com si volguessin deixar-hi una empremta.
És bo sentir el contacte amb la terra.
És una caminar rítmic, que alterna tensió i distensió, temps forts i temps febles.
Els Mestres Zen diuen que consisteix a avançar com el tigre dins el bosc o el drac dins la mar.
El recolzament del peu és segur i silenciós, com el pas d’un lladre!
Mentre es camina no s’ha de mirar la cara dels altres. La mirada està girada a l’interior, com si estiguéssim sols amb nosaltres mateixos. Igual que durant zazen, deixam passar els pensaments.
El caminar del kin-hin ens descansa de la postura asseguda del zazen. El cos i l’esperit retroben la seva unitat.
Ambdós són un mètode de profunda concentració...
6. Sant Honorat el 20 i el 21
El grup de meditació de Sant Marçal puja a fer un dia de zazenkai a Sant Honorat el dissabte 20 de desembre. Les places són limitades.
Qui vulgui anar-hi ha de posar-se en contacte amb Catalina Castelló +.
Per altra banda, la sangha de l’Escola de Zen Sanbo Mallorca també té previst fer un zazenkai al mateix Sant Honorat l’endemà, diumenge, 21 de desembre.
Els interessats en pujar-hi i gaudir del silenci i de les meravelles del macís de Randa han de contactar amb Tomeu Artigues +.
7. El regal
Avui hem regat aquest camp de blat comú que és el nostre bloc amb aigües de pluja transparent dels Mestres Sosan, Kesan i Deshimaru...
Hem alimentat l’esperit de la terra amb les gotes del ruixat tempestuós i honest i savi del Mestre Raimon Panikkar...
Hem donat la saba essencial extreta dels gotims vitals d’energia i coneixença de la Mestra Berta Meneses que ens ha desentrunyellat les benaurances als humils i als pobres d’esperit...
Hem regat a fons els solcs de l’hort de la memòria dels pares amb l’aigua cristal·lina que raja de la font ufana de la gran muntanya d’allà on hem conreat la fe i l’espiritualitat seguint les passes humides del Mestre Joan Mascaró...
Hem begut aigua fresca de la cisterna de Sant Honorat per alimentar el cos i l’ànima amb el beuratge sagrat i diví del savi Ramon, anomenat Llull de llinatge, català de Mallorques...
Hem navegat per la mar brava dins el vaixell del capità Martell tot dibuixant cels tiziànics, clars i obscurs, d’una bellesa cromàtica inigualable, fenomenològicament encisadora...
Embriacs de pluges, de mars, de fonts i d’oceans ens adormim amb la llum de la lluna, en la veritat de la nit celeste que esdevé il·limitadament eterna com la llum de Dogen...
Si heu arribat aquí us mereixeu un regal que ens amara amb una veu que fa plorar la mar gran i fonda i antiga que tots portam tatuada als nostres cors...
Gasshor profund!!
Una democràcia ideal és una democràcia culta,
un home bo és un home millor!!