Dimecres, 15 d'octubre de 2014
Pressentir
prop la nit
no
produeix confusió, sinó calma.
Contemplar el món, talment és,
ho
fa només aquell que no desitja res.
Stefan Zweig
(Viena,
1881 — Petròpolis, Brasil, 1942)
2. De
bon matí
Boirines
i clarobscurs
dibuxen el crepuscle.
El cor de les tenebres.
El cor de les tenebres.
Postura del despertar.
Alba
de la consciència
i del cos.
i del cos.
Siluetes
fosques,
assegudes rectes
sobre els coixins rodons.
sobre els coixins rodons.
Cames
creuades,
genolls que s’oposen al trespol,
clatells drets,
ulls entreoberts,
respiració lenta
i profunda.
i profunda.
V
e
r
t
i
c
a
l
i
t
a
t
2. Calma,
calma i silenci
Torbat,
a vegades, per la gota de suor que rodola galtes avall fent pessigolles,
lentament, dins la immisericòrdia del buit, el cor em batega com si fos un sutra, sagrat,
vell, arruat, penetrat d’una saviesa tan antiga com l’univers.
En
el cos, domina la tensió, la calor, les ones difoses i radiants d'un no sé on, que van i
vénen, de centre a centre, de pol a hemisferi, arribant a l’equador que determina l’ara i aquí com una dansa hieràtica, d'una solemnitat gairebé litúrgica.
La nostra meditació esdevé com a passes de ball
fecundades i engendrades pels ritmes ancestrals, per les sonoritats monofonètiques, per les melodies mínimes, que desperten els
òrgans amb delicadeses. Són les energies subtils de què prenem consciència.
Potser aquesta l’autèntica consciència? Potser aquesta la manera de pensar des del fons del no pensament?
L’ésser sembla tornar-se, aleshores, el seu propi mirall i
deixa alternar il·lusions i realitat nua, intuïcions fulgurants i buit
interior, que s’escampen en el seu si com un mar d’ones tranquil·les.
Dins el besllum de la matinada, l'ésser entrelluca la consciència oceànica. La mar gran, fonda i profunda, el fondal marí.
3. On és la realitat essencial? On és la il·lusió?
Els fenòmens i la seva essència es barregen
aleshores en la quietud de la postura de Buda, la que dibuixa un cercle entre
el definit i l’infinit.
Aquí, en el dojo o zendo,
estam acompanyats. I sols, les dues coses alhora.
Però el dojo, aquest lloc on es practica la Via –la Via que està sota els nostres peus, la que apareix i desapareix d’instant en instant, la que es lliga a la nostra expiració, a la nostra vida-; el dojo es pot trobar per tot arreu, allà on hom vulgui aturar-se una estona, asseure’s sense fer res i esdevenir així el centre del cosmos.
Però el dojo, aquest lloc on es practica la Via –la Via que està sota els nostres peus, la que apareix i desapareix d’instant en instant, la que es lliga a la nostra expiració, a la nostra vida-; el dojo es pot trobar per tot arreu, allà on hom vulgui aturar-se una estona, asseure’s sense fer res i esdevenir així el centre del cosmos.
En aquesta postura, la vida quotidiana troba el
seu veritable lloc i pren el seu sentit, ja que en el cor de l’acció, la
meditació la magnifica. I l’arrela.
‘Coneix-te a tu mateix, i coneixeràs l’univers’...diu la màxima tantes vegades repetida a través
dels segles. Aquí i ara, a través del zazen,
això es realitza.
‘Respecta’t tu mateix i respectaràs la vida’.
Quan la mestra Berta Meneses diu que zazen representa la dimensió més alta de l’ésser humà,
és realment així: l’ésser es retroba i es descobreix, se submergeix en la pròpia
font i esdevé sense límits.
Descobrir el veritable sentit del Zen és
descobrir aquesta Via abrupta del despertar.
'Les transformacions profundes -diu la mestra- no vénen dels bons propòsits, ni de cap altre voluntarisme: neixen de la comprensió. Quan veiem, canviam. Perquè canviar no és aconseguir una meta allunyada, o poder carregar amb un feix més feixuc, canviar és sortir de la superficialitat per viure, senzillament, allò que som en la profunditat’.
Per això, la transformació profunda requereix l’experiència de veure. I, en veure, la vida s’il·lumina, la por es transforma en confiança i ens obrim als altres, generosament i amorosa.
'Les transformacions profundes -diu la mestra- no vénen dels bons propòsits, ni de cap altre voluntarisme: neixen de la comprensió. Quan veiem, canviam. Perquè canviar no és aconseguir una meta allunyada, o poder carregar amb un feix més feixuc, canviar és sortir de la superficialitat per viure, senzillament, allò que som en la profunditat’.
Per això, la transformació profunda requereix l’experiència de veure. I, en veure, la vida s’il·lumina, la por es transforma en confiança i ens obrim als altres, generosament i amorosa.
Zazen unifica dues entitats indissociables: el
cos i l’esperit. I ho fa sense tancar la personalitat, el geni o la genialitat
de cadascú en un mantell protector.
L’aixopluc trencat per un xiuxiueig seductor cantat a l’orella d’un déu íntim, petit, senzill, nostre.
Escola de la vida, el zen no escapa de la
realitat, més aviat s’enfonsa amb força en les múltiples cares que construeixen
la trama, que dibuixen la vida.
No cal fugir, ni refugiar-se en una metafísica
difusa.
Basta avançar amb determinació pels camins de la vida, allà on l’instant precís esdevé etern, inabastable, il·limitat.
I és en aquest instant etern on cal refugiar-se per esdevenir la bellesa i fer-se un amb el tot... I, així, estimar, abraçar, caminar, comprendre i acceptar...
Basta avançar amb determinació pels camins de la vida, allà on l’instant precís esdevé etern, inabastable, il·limitat.
I és en aquest instant etern on cal refugiar-se per esdevenir la bellesa i fer-se un amb el tot... I, així, estimar, abraçar, caminar, comprendre i acceptar...
4. El ki
Comprendre la importància del concepte ki: l’energia, l’activitat, la força
equilibrada i concentrada que la pràctica del zen desenvolupa i fa anar més
lluny.
Resiliències vitals. Motxilla carregada de reserva, desada en el hara, per caminar pels paradisos ignots sense brúixola i sense perdre el nord, indefinidament.
Resiliències vitals. Motxilla carregada de reserva, desada en el hara, per caminar pels paradisos ignots sense brúixola i sense perdre el nord, indefinidament.
5. L’home és.
L’home és un organisme viu. Lliure. Però un organisme social, viu i lliure, que depèn dels altres.
Zazen permet a l’individu percebre el propi cos-esperit.
Lluitar contra les seves febleses.
Fer créixer les seves potencialitats latents i, a través del capbussament en el seu interior, observar-se tan clarament a si mateix com també als altres.
6. En el silenci, la solitud s’esvaneix...
El zen s’imposa a les forces d’inèrcia que els temps d’ara marquern i disposen, frivolament i il·lusoria, com essencials.
Per aquells que cerquen l’absolut, el desig d’anar més
enllà de les categories aparents, per habitar els nous territoris essencials del
fet desconegut que ens fonamenta, la pràctica del zazen és una resposta
viscuda. És la Via.
Per aquells que cerquen l’absolut, el desig d’anar més
enllà de les categories aparents, per habitar els nous territoris essencials del
fet desconegut que ens fonamenta, la pràctica del zazen és una resposta
viscuda. És la Via.
Els budistes han dit sempre ‘tots els éssers
tenen la naturalesa de buda’. Sí, tots els éssers viuen.
Tots fluim.
Tot l’univers és moviment.
Tot, energia.
Tots fluim.
Tot l’univers és moviment.
Tot, energia.
Què és allò que mou la dansa dels àtoms i les partícules? Magnetismes? Energies? De què estam fets? Qui habita aquests revestiments de pell i ossos i carn? Per què vivim? Per què morim?
Tot això forma el més enllà que, tanmateix, és en
nosaltres i que ens fa caminar, avançar, cercar, comprendre, descobrir... ésser.
7. ‘Ment zen, ment de principiant’
El camí de la vida és una iniciació permanent,
una aventura, un joc, una recerca, un regal, en el qual el Jo es realitza, es comprèn, s’allibera...
Zazen ens obre, automàticament,
inconscientment, naturalment, a comprendre que ‘la postura és el despertar’...
‘La postura és, en si mateixa, el satori’, diuen els mestres.
El despertar.
‘La postura és, en si mateixa, el satori’, diuen els mestres.
El despertar.
La postura no ens amaga el que som, no passa
per alt cap dels nostres defectes, de les nostres desviacions, revela el nostre
ego. La postura ens obliga a mirar-nos de cara, més íntimament i durament que mai.
Ens desperta a les fibres més petites del nostre ésser. A la llàgrima que rodola galtes avall, empesa pel dolor que transcendim tot alenant més accelaradament, però quiets.
La postura és la clau de la barrera sense porta.
Aquest relat s’ha construït agraïdament, tot a partir de la
deconstrucció d’un text de Marc de Smedt, intitulat ‘Satori
ou un debut en zazen’.
‘Quan
la ment s’atura,
llavors tenim coneixement pur’
Joan
Mascaró i Fornés (Santa Margalida, 1897-Cambridge, 1987)
8. 'Los niños tontos'
No penseu malament en
llegir aquest subtítol. És l’encapçalament a la convidada que ens transmet l'amiga Pilar Ascaso per tractar a l’espai de reflexió que té obert a la
nostra participació.
Ja sabeu que allà
hi tractem temes universals, des dels més humans i prosaics als més
transcendentals, sempre envoltats per un clima cordial, creatiu, respectuós,
que ens permet gaudir de l'escolta activa i de l'expressió lliure.
L’activitat que ens proposen és la lectura
musicada dels contes ‘Los niños tontos', d'Ana M. Matute, la gran maga
narrativa que ja forma part de la nostra memòria comuna.
Hi haurà la col·laboració de l’excepcional
narradora Nati de Grado i del violoncel·lista David Arévalo.
Després d'una pausa i un petit refrigeri passarem
al col·loqui, de lliure participació al voltant del tema: L’infant innocent que
portem dins...
Aquest darrer tram de la trobada serà coordinat
per Francisca Muñoz-Ramos Ripoll, psicòloga i experta en Infància i
Adolescència.
Quan i on?
Tot plegat serà el divendres, 17 d'octubre, de
18:30 a 21: 00h.
Al Centre de Psicologia Clínica i
Psicoteràpia, al carrer Caro, núm. 1, 1er-I, de Palma. Convé confirmar
l'assistència amb antelació, en ser l'aforament limitat, al 971711473, o amb un
correu a: pilar.asc@gmail.com
Per tal de que la nostra activitat sigui de
benefici també per a altres persones es demana una aportació de 5 €, l'import
del qual es destinarà a Can Gazà (+), l'Institut contra l'exclusió social.
Si feis aturada a la creu de Can Gazà,
s'obrirà una finestra nova. Una finestra a un món real, però desconegut. L'ànima
de la persona humil al descobert. El retrat cru de la droga, els danys de
l'enganxada, la por, la culpabilitat, la presó de les víctimes socials.
7. El darrer regal
Primer, indiscutit, el nostre agraïment a Meteofelanitx (+) i a Xesca Serra, Bernat Ribot, Paco Seguí i Fernando de Silva, per les meravelles de fotos que omplen aquestes pàgines d'avui. Si clicau damunt les podreu contemplar ampliades.
I un darrer regal per aquell que hagi arribat
fins a aquestes darreres línies.
Fes clic aquí (+) i tanca els ulls i deixa’t emportar pel so, pel ritme, per la melodia, sense finalitat ni esperit de profit.
Allò essencial és el zazen.
La postura és el despertar.
Fes clic aquí (+) i tanca els ulls i deixa’t emportar pel so, pel ritme, per la melodia, sense finalitat ni esperit de profit.
Allò essencial és el zazen.
La postura és el despertar.
