Els mots transparents

Dijous, 2 d’octubre de 2014 

A la memòria estimada de Joana Mayol i Miquel Aguiló 

'Els mots, en veritat 
no són sols per entendre’ns pel que signifiquen, 
sinó per descobrir el que, 
transparents, oculten’ 

Foto: Xesca Serra

Joan Vinyoli 
(Barcelona, 1914-1984) 

Manllevam el títol, per definir el pòrtic d’entrada al bloc, a Joan Vinyoli, el poeta barceloní del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement. Vinyoli és un poeta prolífic amb més de 500 poemaris editats en 17 llibres. 

La seva veu assoleix una primera culminació amb El Callat (1956), títol amb reminiscències zen, que esdevé un dels poemaris més profunds i rics en sentits de la poesia catalana de la postguerra.

1. Tot és ara i res 

Foto: Xesca Serra

A partir de l'any 1970 amb la publicació de Tot és ara i res, Vinyoli modula una veu pròpia que es manifestarà de forma impetuosa en la crònica lírica d’un país gris, trist i enfonsat per la dictadura franquista. 

La seva poesia, de to indagatori, manifesta una personalitat vitalista i anhelant, i sedueix els lectors per la seva extraordinària capacitat comunicativa i la seva autenticitat. 

L'efervescència creativa de Vinyoli culmina en els darrers poemaris, en els quals se renova constantment dins una unitat orgànica. El seu darrer llibre, Passeig d'aniversari (1984), és una meditació marcada pel pressentiment de la mort, amb moltes semblances a l'univers del zen. 

2. Zazen

Foto: Xesca Serra

La nostra meditació, com diuen els mestres, és difícil. Però practicada quotidianament és molt efectiva per a l'ampliació de la consciència i el desenvolupament de la intuïció. 

El zazen no només genera una gran energia, també és la postura del despertar. Durant la pràctica no hem d’intentar aconseguir el que sigui. Ho farem sense objecte i sense objectiu. 

Únicament, concentració en la postura, en la respiració i en l'actitud de l'esperit. 

3. Sant Francesc a Sant Marçal, zazenkai el quatre d'octubre

Fer Sant Francesc a Sant Marçal

‘Després d'aquest interval de l'estiu -ens comenten les dues amigues que ho coordinen, Catalina Mas i Catalina Castelló- reprenem contacte esperant que la calor hagi estat amable i les vacances, pels qui n'hem tengut, ben regeneradores. 

A final de curs havíem quedat que començàvem les trobades a Sant Marçal el mes de setembre, però després de repensar-hi i parlar-ne vam quedar en retrobar-nos el primer dissabte d'octubre, dia 4, Sant Francesc: pareix un bon dia, al manco un bon sant a qui encomanar-nos! 

Vet aquí la seva pregària per saber estimar de debò. 

Senyor, feu-me instrument de la vostra Pau!

Que on hi hagi odi, hi posi amor.
On hi hagi ofensa, hi posi perdó.
On hi hagi dubte, hi posi llum.
On hi hagi desesperació, hi posi confiança.
On hi hagi tristesa, hi posi alegria.

O Mestre, feu que jo vulgui consolar, més que no pas ser consolat,
comprendre, més que no pas ser comprès,
estimar, més que no pas ser estimat.

Perquè: és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitem a la vida eterna.

Ens trobarem dissabte a Sant Marçal 

Foto: Xesca Serra

Ja sabeu que Sant Marçal ens acull amb el cor obert de bat a bat. Antoni Garau, el seu rector, ens cedeix una sala gran, calentona a l’hivern i fresca a l’estiu. Ideal per aposentar-hi els sabutons i safus i mantenir la nostra pràctica. Aquella que tot ho identifica, que tot ho abasta.

Allà, hi fem sis assegudes, amb els kinhins corresponents, un berenar i un passeig meditatiu. 

Quedam un poc abans de les 09.30h i acabam a les 14h. Hem decidit fer una aportació de 5 euros perhom, que permeten deixar alguna cosa a la parròquia per l'ús de la sala i comprar un poc de berenar per a compartir.

Tot i que cadascú pot dur el que vulgui, hi haurà infusions, cafè soluble i xocolata de comerç just i galetes d'Inca.  Hem de dur una tassa i una cullereta...

4. La llum captada

Miquel Aguiló, talment un mag

Un record memorable i benvolgut per a Joana Mayol, companya de meditacions a Marratxinet i excel·lent persona i Miquel Aguiló, pintor i pare del nostre estimat violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló, que ens va oferir tot el seu saber musical en el projecte solidari de la nostra Escola de Zen Sanbo: Aritja (+).

Na Joana i en Miquel ens han deixat. Serveixin aquests mots transparents per remembrar, amb amor, el seu exemple.

‘En Miquel Aguiló va dedicar tota la vida a l’art de la pintura  per traslladar a les teles unes imatges que agafen una veritable força real quan les escampa sobre el llenç.

Allà hi produeix, talment un mag, un viatge imaginari cap a un indret de la memòria que guarda el retrat dels nostres paisatges: marines, oliveres, garrovers, barques de bou i pailebots amarrats al dic, entre les bellumes de l’aigua argentada de mar.

Barques de pou i
pailebots amarrats al dic

Pintor de flors, de cels, de les filosofies que amaren el sentit vital i positiu de l’existència de l’home.

Les seves obres desplacen l’essència pura de la narració pictòrica cap a uns indrets estètics que, sense al·legories, ens obren una porta per entrar a la història, a la protohistòria, d’aquest escriptor d’imatges.

Aguiló, trescador inefable de paratges insospitats, memorialista que ha sostret de l’oblit bocins de vida mallorquina, lluminosa, irrepetibles, ens convida a descobrir el misteri, l’emoció callada, l’harmonia rítmica dels ancestres, la llum de la terra'.

Gràcies Miquel, gràcies Joana!!

5. El trasllat del zendo

Inopinadament, o sí, es trasllada el zendo que ens havia allotjat durant molts d’anys al carrer de Tizià de Palma (gratitud eterna Victòria Cifre) al carrer de Pere Martell, número 9, baixos. És el local de l'Associació de Veïnats de Santa Pagesa.

Les meditacions s’hi faran els dimecres, amb aquest horari:

19.45 arribada
20.00 - 20.25 zazen
20.25 - 20.35 kinhin
20.35 - 21.00 zazen

Començarem dimecres, dia 8 d'octubre.

6. El bloc de Chon

El passat 5 de setembre va reprendre les seves entrades la nostra companya Ascención Belart, Chon, en el bloc que anomena ‘Un viaje hacia el corazón’. 

Foto: Aina Climent Belart

Feia gairebé mig any que no publicava els seus escrits i ara celebram retrobar-la amb nous continguts, nous ànims, noves energies, noves propostes sorprenents, interessants, adients, oportunes, suggerents... 

Ella, persona sàvia allà on n’hi hagi, exposa en el primer escrit les raons que li han fet fer aquesta pausa, aquesta aturada en el seu camí per les paraules, pels pensaments, pels sentiments...

Chon ens descriu les raons del ‘dharma’, de l’aprenentatge del camí de la comprensió, d’allò tan subtil i, sovint misteriós, que descriu el sutra del final del dia:

‘vida i mort són un assumpte seriós.

Tot passa de pressa.

Estigueu tots molt vigilants...’

‘La vida nos atraviesa, se renueva y prosigue. ¿Cómo queremos vivir? Es bueno vivir con conciencia y presencia, con un corazón abierto al amor, con generosidad y entrega, dándole un sentido. Cuidarse, respetarse, tratarse amorosamente, con compasión. A veces nos mal tratamos.  

Foto: Aina Climent Belart

Necesitamos confianza en momentos de oscuridad e inspiración para el día a día. Voluntad para ver y darnos cuenta, para tener una percepción de la realidad inocente y experimentarla con frescura, y no desde el filtro deformante de nuestros condicionamientos y el de nuestros antepasados’. 
Si vols llegir més, fes un clic aquí +

Les dues fotos que acompanyen aquesta referència són de n’Aina Climent Belart, l’artista que sol il·lustrar el bloc de Chon. Benvingudes.

7. L'últim regal

Foto: Xesca Serra

Si has arribat fins aquí, ja sabeu que teniu un regal sorpresa per estimular la joia dels sentits i poder-la escoltar i cantar a la persona estimada. 
Fes clic aquí i descobreix-lo +.

‘Tot és lluny i prop, 
i no s'acaba mai aquest viatge 
per les paraules: 
ja no tinc res més’ 

Joan Vinyoli 

Gassho profund!!