A la memòria estimada de Joana Mayol i Miquel Aguiló
no són sols per entendre’ns pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que,
transparents, oculten’
 |
| Foto: Xesca Serra |
Joan Vinyoli
(Barcelona, 1914-1984)
Manllevam el títol, per definir el pòrtic d’entrada al bloc, a Joan Vinyoli, el poeta barceloní del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement. Vinyoli és un poeta prolífic amb més de 500 poemaris editats en 17 llibres.
La seva veu assoleix una primera culminació amb El Callat (1956), títol amb reminiscències zen, que esdevé un dels poemaris més profunds i rics en sentits de la poesia catalana de la postguerra.
1. Tot és ara i res
 |
| Foto: Xesca Serra |
La seva poesia, de to indagatori, manifesta una personalitat vitalista i anhelant, i sedueix els lectors per la seva extraordinària capacitat comunicativa i la seva autenticitat.
L'efervescència creativa de Vinyoli culmina en els darrers poemaris, en els quals se renova constantment dins una unitat orgànica. El seu darrer llibre, Passeig d'aniversari (1984), és una meditació marcada pel pressentiment de la mort, amb moltes semblances a l'univers del zen.
2. Zazen
 |
| Foto: Xesca Serra |
La nostra meditació, com diuen els mestres, és difícil. Però practicada quotidianament és molt efectiva per a l'ampliació de la consciència i el desenvolupament de la intuïció.
El zazen no només genera una gran energia, també és la postura del despertar. Durant la pràctica no hem d’intentar aconseguir el que sigui. Ho farem sense objecte i sense objectiu.
Únicament, concentració en la postura, en la respiració i en l'actitud de l'esperit.
3. Sant Francesc a Sant Marçal, zazenkai el quatre d'octubre
 |
| Fer Sant Francesc a Sant Marçal |
‘Després d'aquest interval de l'estiu -ens comenten les dues amigues que ho coordinen, Catalina Mas i Catalina Castelló- reprenem contacte esperant que la calor hagi estat amable i les vacances, pels qui n'hem tengut, ben regeneradores.
A final de curs havíem quedat que començàvem les trobades a Sant Marçal el mes de setembre, però després de repensar-hi i parlar-ne vam quedar en retrobar-nos el primer dissabte d'octubre, dia 4, Sant Francesc: pareix un bon dia, al manco un bon sant a qui encomanar-nos!
Vet aquí la seva pregària per saber estimar de debò.
Senyor, feu-me instrument de la vostra Pau!
Que on hi hagi odi, hi posi amor.
On hi hagi ofensa, hi posi perdó.
On hi hagi dubte, hi posi llum.
On hi hagi desesperació, hi posi confiança.
On hi hagi tristesa, hi posi alegria.
O Mestre, feu que jo vulgui consolar, més que no pas ser consolat,
comprendre, més que no pas ser comprès,
estimar, més que no pas ser estimat.
Perquè: és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitem a la vida eterna.
Ens trobarem dissabte a Sant Marçal
On hi hagi ofensa, hi posi perdó.
On hi hagi dubte, hi posi llum.
On hi hagi desesperació, hi posi confiança.
On hi hagi tristesa, hi posi alegria.
O Mestre, feu que jo vulgui consolar, més que no pas ser consolat,
comprendre, més que no pas ser comprès,
estimar, més que no pas ser estimat.
Perquè: és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitem a la vida eterna.
Ens trobarem dissabte a Sant Marçal
 |
| Foto: Xesca Serra |
Allà, hi fem sis assegudes, amb els kinhins corresponents, un berenar i un
passeig meditatiu.
Quedam un poc abans de les 09.30h i acabam a les 14h. Hem
decidit fer una aportació de 5 euros perhom, que permeten deixar alguna cosa a
la parròquia per l'ús de la sala i comprar un poc de berenar per a compartir.
Tot i que cadascú pot dur el que vulgui, hi
haurà infusions, cafè soluble i xocolata de comerç just i galetes d'Inca. Hem de dur una tassa i una cullereta...
4. La llum captada
 |
| Miquel Aguiló, talment un mag |
Un record memorable i benvolgut per a Joana Mayol, companya de meditacions a Marratxinet i excel·lent persona i Miquel Aguiló, pintor i pare del nostre estimat violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló, que ens va oferir tot el seu saber musical en el projecte solidari de la nostra Escola de Zen Sanbo: Aritja (+).
Na Joana i en Miquel ens han deixat. Serveixin
aquests mots transparents per remembrar, amb amor, el seu exemple.
‘En Miquel Aguiló va dedicar tota la vida a l’art
de la pintura per traslladar a les teles
unes imatges que agafen una veritable força real quan les escampa sobre el
llenç.
Allà hi produeix, talment un mag, un viatge
imaginari cap a un indret de la memòria que guarda el retrat dels nostres
paisatges: marines, oliveres, garrovers, barques de bou i pailebots amarrats al dic,
entre les bellumes de l’aigua argentada de mar.
 |
| Barques de pou i pailebots amarrats al dic |
Les seves obres desplacen l’essència pura de
la narració pictòrica cap a uns indrets estètics que, sense al·legories, ens
obren una porta per entrar a la història, a la protohistòria, d’aquest
escriptor d’imatges.
Aguiló, trescador inefable de paratges
insospitats, memorialista que ha sostret de l’oblit bocins de vida mallorquina,
lluminosa, irrepetibles, ens convida a descobrir el misteri, l’emoció callada,
l’harmonia rítmica dels ancestres, la llum de la terra'.
Gràcies Miquel, gràcies Joana!!
Gràcies Miquel, gràcies Joana!!
5. El trasllat del zendo
Inopinadament, o sí, es trasllada el zendo que ens havia allotjat durant molts d’anys al carrer de Tizià de Palma (gratitud eterna Victòria Cifre) al carrer de Pere Martell, número 9, baixos. És el local de l'Associació de Veïnats de Santa Pagesa.
Les meditacions s’hi faran els dimecres, amb
aquest horari:
19.45 arribada
20.00 - 20.25 zazen
20.25 - 20.35 kinhin
20.35 - 21.00 zazen
Començarem dimecres, dia 8 d'octubre.
20.00 - 20.25 zazen
20.25 - 20.35 kinhin
20.35 - 21.00 zazen
Començarem dimecres, dia 8 d'octubre.
6. El bloc de Chon
El passat 5 de setembre va reprendre les seves entrades la nostra companya Ascención Belart, Chon, en el bloc que anomena ‘Un viaje hacia el corazón’.
 | |
|
Ella, persona sàvia allà on n’hi hagi, exposa en el primer escrit les raons que li han fet fer aquesta pausa, aquesta aturada en el seu camí per les paraules, pels pensaments, pels sentiments...
Chon ens descriu les raons del ‘dharma’, de l’aprenentatge
del camí de la comprensió, d’allò tan subtil i, sovint misteriós, que descriu el
sutra del final del dia:
‘vida i mort són un assumpte seriós.
Tot passa de pressa.
Estigueu tots molt vigilants...’
‘La vida nos atraviesa, se renueva y prosigue.
¿Cómo queremos vivir? Es bueno vivir con conciencia y presencia, con un corazón
abierto al amor, con generosidad y entrega, dándole un sentido. Cuidarse,
respetarse, tratarse amorosamente, con compasión. A veces nos mal
tratamos.
Necesitamos confianza en momentos de oscuridad e inspiración para el día a día. Voluntad para ver y darnos cuenta, para tener una percepción de la realidad inocente y experimentarla con frescura, y no desde el filtro deformante de nuestros condicionamientos y el de nuestros antepasados’.
Si vols llegir més, fes un clic aquí +
 |
| Foto: Aina Climent Belart |
Necesitamos confianza en momentos de oscuridad e inspiración para el día a día. Voluntad para ver y darnos cuenta, para tener una percepción de la realidad inocente y experimentarla con frescura, y no desde el filtro deformante de nuestros condicionamientos y el de nuestros antepasados’.
Si vols llegir més, fes un clic aquí +
7. L'últim regal
 |
| Foto: Xesca Serra |
Si has arribat fins aquí, ja sabeu que teniu un regal sorpresa per estimular la joia dels sentits i poder-la escoltar i cantar a la persona estimada.
Fes clic aquí i descobreix-lo +.
‘Tot és lluny i prop,
i no s'acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més’
Joan Vinyoli