‘De les llargues caminades que d’al·lot
feia amb mon pare pel camp,
record l’esperit d’uns homes,
la majoria anarquistes,
que tenien un hort
amb arbres fruiters,
una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era
un ideal de vida, i Thoreau
—'És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís'—
m’ho va confirmar.
Crec que hem nascut per conviure,
entre la bellesa de l’aire,
amb els animals, les plantes, el paisatge…
i que la cultura ens pot fer
més savis i humans.
Wallace Stevens diu que
'Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta' i:
Tots som un tot.
S’escriu en soledat,
mai solitari.
Amb la inspiració que il·lumina
o el desengany que desvela,
integrat en la naturalesa,
llegint i escrivint pel camp,
cerc en la Literatura sentit i veritat.
Ponç Pons (Menorca, 1956)
Aquest és el preàmbul del darrer llibre del menorquí Ponç Pons El rastre blau de les formigues. Una deliciosa lectura, poètica, filosòfica, sàvia...
En llegir-ho podreu adjectivar-la i fer-li la qualificació adient o pertinent, si s’escau.
El convit és fet.
1. Reprendre el fil de la flora...
El rastre blau que deixen les formigues en caminar per sobre la tinta que, de fresc, dibuixa lletres i síl·labes i mots i paraules i frases i sentències i proverbis o sutres, ens permet reprendre el fil de la natura, de la seva flora. Els nostres escrits s'inspiren en l'art subtil i delicat i preciós de l'ikebana...
En altres entrades, hem parlat de les glicines, de les meravelles fosforescències que emeten els ramells de flors que pengen dels seus brots arbrats, a la plena floració, en totes les primaveres d’abril.
Planta d’ensomni, té fama de capritxosa i és ver que pot estar anys a florir quan es planta d'esqueix. Les seves flors, en pèndul de raïm, són un encant per a la abelles.
2. De glicines i tamarells
També hem parlat dels tamarells que ens ofereixen gotims, talment l’elixir de la vida, que ens farà reeixir i remuntar el vol.
Hom cerca en els tamarells aromes de sal i sol, navegant rumb a paradisos ignots amb pailebots fets de fustam africà, de teca i caoba, a les velles drassanes del port.
3. I l'aritja?
Tampoc no parlarem de l’aritja. La nostra enigmàtica i polisèmica aritja. Aritja solidària, aritja plàstica, aritja musicada, aritja de suite, aritja de violoncel sol, aritja de bach i casals... Ah, Talnique en el record sempre present...
La nostra aritja, talment l’arbust format per una liana espinosa, amb fulles peciolades, cordades, alternes i aspres.
De fet, és la planta autòctona de les Illes Balears que té les fulles més grans. Pot cobrir superfícies relativament àmplies a partir de les rels que estenen per davall de la terra.
Viu a zones humides, a terres fresques, incloent camps de conreu abandonats i llocs pedregosos de la muntanya.
4. És la falguera...
La nostra planta, que floreix ara, als estius, és la falguera.
No vagi per dit, però a la literatura clàssica hi trobam referències que la lliguen al món de les bruixeries, dels encanteris, dels emmetzinadors...
Lope de Vega a El mesón de la corte o la novel·la La celestina ja parlen de l’ús dels seus grànuls i espores per fer créixer els enamoraments i les passions entre persones...
Les falgueres ens fan veure visions. No donen flor, no tenen estams ni pistil. Mostren una indesmaiable necessitat de multiplicar-se.
Malgrat les seves extravagàncies, posseeix un fons de bon sentit: sobre les frondes es desenvolupen les espores que després de la germinació donen lloc a una planta verda en forma de cor.
La suggestió fa part del seu ventall d’encants, que desplega en un increïble intent sensual.
Cada espora conté un nou món. Així, la falguera viu filant fantasies. Les encanta el viure mandrós, indolent. La vida irreal.
Diuen que arriba a l'extrem de prendre com a real l'imaginari. Planta propensa a allò fantàstic, no pensa en res més que en estendre’s i fer-se més i més nombrosa.
Ens sentim atrets per la seva verdor, que alegra zones ombrívoles al voltant de llacs i estanys i safaretjos, però és la seva fecunda fertilitat enamoradissa què ens subjuga i atreu.
5. El regal...
Si heu arribat fins aquí, heu trobat el regal que us hem deixat desat, no molt lluny, només a un clic d'aquesta creu (+).
‘Un és d'on neix,
però també de tots els llocs que estima.
L'única pàtria és la vida’
Ponç Pons