 |
| Gràcies a www.meteofelanitx.com per les fotos |
'L'únic coneixement
que l'home pot assolir
és que la vida
no té sentit'
Lev Nikolàievitx Tolstoi (+)
(Jasnaja Pol'ana, 1828 — Astapovo, 1910)
Ara fa catorze anys un bon amic em va fer arribar una felicitació amb aquestes proverbials paraules del mestre d'escriptors rus. La vaig desar dins un calaix de la memòria i, avui, em plau compartir-la amb tots vosaltres.
De Tolstoi en podríem parlar una vetllada sencera i una altra i una altra, encara.
Malgrat totes les lloances que va rebre com a autor de dos pilars de la civilització russa, Anna Karènina i Guerra i pau, Tolstoi en va renegar al final de la seva vida, per no considerar-les tan autèntiques.
1. ‘Estimar la veritat’
Tolstoi defensa aquest argument a La mort d'Ivan Ílitx, en la qual el protagonista principal lluita contínuament contra la família i els criats, exigint, més encara que l'aigua i el menjar necessaris per seguir viu, honestedat.
Aquesta ànsia tolstoiana de representar la pura realitat apareix en frases com ara:
'L'heroi de la meva novel·la,
el que estimo amb totes les forces de l'ànima,
el que m'he esforçat a reproduir
en tota la seva bellesa
i el que ha estat sempre,
és i serà meravellós,
és la veritat'.
Tolstoi, que també va deixar escrit allò de:
'Deu existeix,
però no té gens de pressa en fer-ho saber'
o aquella altra sentència memorable que diu
'La raó no m'ha ensenyat res. Tot el que sé m'ho ha donat el cor'
ens serveix per introduir una altra peça mestra: l'aritja.
2. Aritja: punt i final?
 |
| Obra de Fina Pérez |
L'aritja posa punt i final al recorregut a Ciutat. Divendres, 27 de juny, a les 20.00h, es clou l'exposició al Centre de Cultura de SA NOSTRA (+) que ha romàs oberta d'ençà el 23 de maig. I ho fa amb una proposta autèntica, valenta, d'art musical arriscat al precipici de l'harmonia i la veritat, que tant estima Tolstoi.
L'últim dia per veure, contemplar, meditar o embambar-se amb les petites meravelles que ens han regalat Antònia Oliver, Ramon Valentí, Adolfina Pérez i Margalida Capellà, els quals conformen el grup d’artistes plàstics, que han desenvolupat el projecte ARITJA, d’ençà el desembre de 2011.
La música és la matriu que encobeeix aquesta aritja bella i austera, atent i alegra, que ens abraça en un encontre d’aires, dins l’alè, com ens comentava Antònia Oliver:
‘després de l’abraçada, els pulmons
s’obren en tot el seu espai dins
el pit, perquè hi entri l’aire fresc’
 |
| Miquel Àngel Aguiló |
De fet, Aguiló, que actuarà amb un violoncel barroc de tres-cents anys, se centrarà en les quatre primeres suites de les sis que es coneixen del gran mestre alemany.
3. El mà a mà de Bach i Aguiló
 |
| Ramon Valentí |
Suite núm. 2 en Re menor
PreludiLes tres notes inaugurals
ja denoten una tristor
que vesteix de tremolors
aquest moviment.
Han arribat males noves
que es configuren com una teranyina
que ho envolta tot...
Allemande
En aquest moviment,
seriós i ben construït,
es reflecteix l’estat
satisfet i content
de l’esperit...
CouranteAquest és l'amagatall
d'una paradoxa
de la vida de Bach...
És un ‘koan’,
endevina’l,
experimenta’l...
Sarabande
Franca, candorosa, vulnerable,
aquesta sarabande –segons Rostropovitx-
sembla feta a mida
d’una persona que resa...
Oració en estat pur...
Giga
Alegre i animada,
 |
| Antònia Oliver |
al dramatisme
dels anteriors moviments.
L’excitació que deixa a l’oient
és dolça i agradable...
El somni d'una nit d'estiu...
La nit de Sant Joan...
De la Suite núm. 3 en Do major
AllemandeL’allemande reflecteix el misteri,
la por al territori desconegut, ignot...
Trepitgem un sorral movedís...
Atenció plena...
Vius!!
Courante
Aquí, fem peu.
Sorgeix la passió. El goig i l’esperança dansen a escena...
Giga
El moviment no és fàcil.
El to es bell, clar i net, i convida a ballar.
Ballem, doncs...
Suite núm. 4 en Mib Major
PreludiTorna el malson.
L’esquelet de la composició és prim, tendre, monòton.
Ni sang ni pell. Res.
El retrat d’allò inefable.
L’orient? L’islam?
Els dervitjos sufís?
Courante
La tonalitat del mi bemoll
se reserva per moments
 |
| Margalida Capellà |
Expressa pensaments
sobre la vida i la mort,
sobre l’amor i la divinitat...
Bouree I – IIGiga
Aquí apareix la dita de Pau Casals
‘quan millor sona una corda
és quan és a punt de trencar-se’.
Virtuosisme i exhuberància
executades
amb una concentració extrema.
És el ‘samadhi’...
La consciència oceànica...
4. Pausa
Al final, en Miquel Àngel ens vol fer el millor present:La Suite núm. 1 en Sol Major
L’essència de la història que conta cada suite ja es concentra en el preludi.
Preludi
En aquest primer moviment,
Bach ens mostra
el món de les emocions,
de les idees,
dels pensaments il·lusoris...
Són les credencials,
els senyals d’identitat
més simples i senzills...
Allemande
L’elegància surt a escena.
El drama s’afronta
des de la lentitud
i la reflexió.
El magisteri.
La gran bellesa...
Courante
El rei la ballava
amb una gràcia
poc freqüent.
Àgil i alegre...
Bot i corr...
El ball de la vida...
Sarabande
El temple,
el palau,
la cort
demanden solemnitat...
Els lloc sagrats
no volen únicament
El to és greu,
calmat,
arrogant...
Giga
L’últim moviment
retrata l’optimisme.
La rel de fe,
tan necessària i adient.
La giga ens obre
un espai interior.
És l’u
i el tot.
Finalment, podrem escoltar el silenci.
El so del violoncel apagarà l’enrenou de la sala i tu i jo i l’aritja tornarem a la naturalesa essencial, al lloc de la gènesi i a l’origen de totes les coses...L’entrada donatiu del concert, 5 euros, també té un destí: Talnique.
Aquest és l’objectiu de les obres socials que duem a terme des de l’Escola de Zen Sanbo Mallorca.
Per acabar, cedirem la darrera paraula a Lev Tolstoi que podria dir:
‘Només hi ha una manera
de ser feliç:
viure pels altres’
Arribats fins aquí, donar-vos les gràcies, convidar-vos al concert i a donar-li veu entre família i amistats i un últim regal si feis clic aquí +.
I si us ha agradat i en voleu més, clicau-clicau, i en tendreu més i més i +