1. Glicina
1 f. [BOS] [LC] [AGA] Liana caducifòlia de la família de les papilionàcies, de tiges robustes, fulles pinnaticompostes, flors d’un blau violeta o blanques, en grans raïms pènduls, i llegum pilós, originària de l’Àsia oriental i cultivada en pèrgoles i murs (Wisteria sinensis o Glycine sinensis).
Puntualment, com en totes les primaveres d’abril, la glicina, està en plena floració. Enfiladissa de gran desenvolupament es pot plantar dins un cossiol. Té fama de capritxosa i és ver que pot estar anys a florir quan es planta d'esqueix. Les seves flors són un encant per a la abelles.
És un planta d’ensomni. El temps es fon en la seva contemplació i fa brostar dels cors la nostàlgia de la innocència. El seu perfum surt a bavarades, sembla que la planta aleni un olor imprecís, tendre, tènue.
La seva flor, en pèndul de raïm, ens evoca imatges delicioses, reals o somniades, niguls d’irresistible encís, com els retratats per la fotògrafa Xesca Serra de Pollença, Toni Esteva d'Artà, Miguel A. Fariña o Toni i Biel Villalonga, al nostre benvolgut proveïdor d’imatges www-meteo.felanitx.
Milers de gràcies!!
Sobre les seves flors, la glicina hi diposita una fina capa de boira, una boirina d’il·lusió efímera, que ens condueix amb sigil i esperança cap a l’orient llunyà, envers el romanticisme de la vella filosofia del zen i del tao, on l’única veritat possible és la seva bellesa...
-o-Tantes glicines
al meu jardí plantades,
per recordar-te:
ara que són florides
quina fortalesa, la
nostàlgia
Tanka de Yamabe No Akahito (+) (Japó, al voltant del segle VIII)
-o-
2. Haikugrafias!! l'art de l'imatge i la poesia. Divendres, 11 d’abril
Missatge de Pilar Ascaso d’avui:
'Estimad@s amig@s de la sangha,
 | |
|
Os reenvío la información de este encuentro
que organizamos el próximo viernes 11, con nuestro apreciado compañero Juan
Carlos Valdovinos, para poder compartir su obra maravillosa, Haikugrafías,
realizada en colaboración con José Antonio González y con unos textos sublimes
de nuestra maestra Berta Meneses.
Para mí es un privilegio tenerle como invitado
y una oportunidad única de poder apreciar de forma intensa, con lectura
musicada y proyección de imágenes, esta obra que me parece de gran inspiración
y estímulo para el desarrollo de una actitud despierta y atenta’.
-o-
L’infinit no és espai ni temps. L’infinit se
sent en consciència pura. Aquest és l’infinit
espiritual
Joan Mascaró i Fornés (+) (Santa Margalida, 1897 –
Cambridge, 1987)
-o-
3. Comentari, 1
Bon dia,
caminar per la vida, moments i etapes tot sol i d’altres amb companyia, és el veritable sentit de la peregrinació.
Caminar i viure amb atenció plena permet adonar-te'n de la consciència essencial, immensa, il·limitada, eterna, podrem dir-li també consciència divina, aquella que ho abraça tot, nosaltres inclosos.
La paciència ha de fer part del caminar que serà constant i divers. A dies, curt i, a dies, llarg, amb revolts i meandres, amb pujades i baixades, talment una muntanya russa.
No 'apegar-se' a les coses o a les creences és un altre tret que caracteritza la peregrinació vital.
Tot flueix, tot canvia, com manco necessitem per anar fent: millor. Per això, la vida senzilla, anar lleugers d'equipatge, facilita aquest deambular vital.
 |
| Ufana: (adj.) Que fa ufana, esponerosa, que es glorieja, d'una cosa, s'hi fa veure. |
La confiança és a la rel de la fe. És significativa i transcendent per escometre qualsevol iniciativa. Confiar i tenir esperança que fem el pas que convé dins el camí que toca amb l'actitud recollida i oberta alhora.
El silenci tot ho embolcalla, ens dibuixa el paisatge on tot esdevé tal qual és.
Silenci, quietud, postura, diu la mestra. I paciència, per perseverar, i 'no apego' i vida senzilla i no jutjar i fe i confiança. Llavors, la bondat floreix, l'amor serà natural i essencial i el sentit de la vida tendrà naturalesa de ser en nosaltres. Que la vida tengui sentit és estimar.
Gràcies Berta!
-o-
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
0 Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau -pero no vull l'oblit.
Màrius Torres (+) (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)
-o-
4. Floració de les glicines al zazenkai de Sant Marçal.
Dissabte, 12 d’abril, amb la floració de les glicines dels jardins de sa Cabaneta i Pòrtol anirem a fer un nou zazenkai. Sant Marçal ens acull amb el cor obert de bat a bat.
La parròquia ens cedeix una sala gran, fresca a l’hivern, calentona a l’estiu i plàcida a les primaveres. Com ha de ser. Ideal per aposentar-hi els sabutons i safus i mantenir la nostra pràctica constant, pacient, inalterable, ininterrompuda. Aquella que tot ho identifica, que tot ho abasta.
Us hi esperam! Fer clic aquí si voleu llegir més de Sant Marçal (+)
-o-
Mirava la rosa negra
rosa de pèls i saliva
La rosa urgent i amagada
que de sobte s’encenia
La rosa obscena la rosa
la rosa càlida i viva
Vicent Andrés Estellés (+) (Burjassot, 1924 – València, 1993)
-o-
5. Comentari, 2
Déu m'ha agafat per un peu en el darrer minut de l'asseguda i m'ha retingut dins l'espai buit, perquè pogués comprendre la immensitat del no-res.
La força de l'amor, l'energia de la paciència, la humilitat de la quietud, la riquesa de la vida senzilla, la pau del no jutjar, la confiança enorme de la fe...
Tot per dir-te t'estim, t'estimam, per cantar aquesta glòria amb l'acompanyament matiner d'una coral de mèl·leres. La melodia harmònica ha estat el pont de connexió amb el silenci interior que no cerca, troba. Troba perquè és obert, pacient, humil.
Gaudeix del dia, de cada instant per insignificant que sigui, per intranscendent que sembli. L'univers té la divina essència de ser TOT en tu.
-o-
El silenci de Buda és tan profund com el silenci de l’univers. El misteri de l’univers és el seu silenci
Joan Mascaró i Fornés (+) (Santa Margalida, 1897 – Cambridge, 1987)
-o-
6. El regal: la joia, la il·lusió, la màgia!
Amb la vocació de convertir cada concert en un esdeveniment, el Palau de la Música, a Barcelona, presenta aquest dimecres el que serà un dels concerts de la temporada musical del país: l'Orquestra de la Ràdio Bavaresa, una de les millors orquestres del món, amb Gustavo Dudamel al capdavant, un dels directors més aclamats.
El programa inclou dues obres fonamentals i revolucionàries de la història de la música.
- L. van Beethoven: Simfonia núm. 6 en Fa major, op. 68, "Pastoral"
- I. Stravinsky: La consagració de la primavera
Són obres que tenen en les seves arrels: la naturalesa. L’esperit de la creació suma les savieses dels genis compositors, dels mestres de batuta, dels solistes i dels intèrprets virtuosos.
Gustavo Dudamel (+) (Barquisimeto, Venezuela, 1981) és un àngel de la música que vola i vola i sobrevola per omplir-nos els cossos d’alegria i de goig, de joia, de màgia i de felicitat.
Gassho profund!!
PS: Si feis clic en els noms dels poetes o artistes podreu ampliar la seva informació. Si clicau sobre les imatges s'ampliaran i tendreu una ressolució esplèndida.
PS: Si feis clic en els noms dels poetes o artistes podreu ampliar la seva informació. Si clicau sobre les imatges s'ampliaran i tendreu una ressolució esplèndida.