1. Classes de piano
(Tenc vuit anys)Classes de música amb els veïnats, els senyors J.
Vaig per primera vegada a la seva casa,
hi fa una olor diferent a la nostra (la nostra no fa olor,
així m'ho sembla). Aquí hi ha catifes per tot arreu,
grosses catifes perses. Sé que són armenis,
però no sé què significa això.
Els armenis tenen catifes,
dins l'aire de l'ambient encara si passeja la pols que ha arribat
de Lvov, polsim medieval.
Nosaltres no tenim catifes, ni Edats Mitjanes.
No sé qui som, potser errants.
Sovint pens que no existim. Tan sols existeixen els altres.
A la casa dels nostres veïnats hi ha una acústica excel·lent.
Hi ha silenci en aquella casa. A l'habitació hi ha el piano
com una fera peresosa, aregada, i en ell,
en el centre mateix, descansa la bolla negra de la música. La senyora J. em digué, just en acabar la primera o la segona classe, que seria millor que estudiés llengües, perquè no mostrava dons per a la música. Millor que estudiï llengües.
La música sempre estarà a qualsevol altre lloc,
inassolible, sempre a una casa aliena.
La bolla negra romandrà amagada en un altre indret,
però potser hi haurà nous encontres,
nous descobriments.
Vaig tornar a casa capcot,
una mica trist, una mica content, a la casa
que no feia olor a Pèrsia, amb quadres d'afeccionats,
aquarel·les, i vaig pensar, amb amargor, amb satisfacció,
que sols em quedava la llengua, solament les paraules,
els quadres,
només el món.
(Lvov, Ucraïna, 1945)
2. Setzè poema del llibre del Tao
Assoleix la vacuïtat absoluta.
Aferra't decididament a la pau interior.
De l'aparició bulliciosa de totes les coses,
jo només mir el retorn.
Perquè encara que floreixen,
totes tornaran a les seves arrels.
Tornar a l'arrel és trobar la Pau.
Trobar la pau és complir amb el nostre destí.
Complir amb el nostre destí és conèixer l'eternitat.
Conèixer l'eternitat és ser il·luminat.
camina cegament cap al desastre.
Si es coneix l'eternitat,
es pot comprendre tot i abastar-ho,
i es pot impartir justícia.
Ser just és ser majestuós.
Ser majestuós és ser celestial.
Ser celestial és ser un amb el Tao.
Ser un amb el Tao és perdurar per a sempre.
Algú així estarà segur i serà complet
fins i tot després de la dissolució del seu cos.
(Xina 500 aC)
3. La rosa i el Sant Jordi (Per molts anys)
Com es veu a la branca, el mes d'abril, la rosa,
en bella jovenesa, en desclosa tendror,
tornar gelós el cel del seu encès color,
quan l'Alba amb els seus plors en rompre el jorn
l'arrosa;
la gràcia en els sus pètals, i l'amor que reposa,
perfumant els jardins i l'arbreda d'olor;
mes batuda, o de pluja o d'excessiva ardor,
es mor amb llanguiment, fulla a fulla desclosa.
Pierre de Ronsard (França, Château de la Possonnière,1524-1585)
4. En aquesta illa
Mira, estranger, cap a aquesta illa ara
sota la llum saltironant per al teu delit descoberta
queda't aquí aturat,
silenciós,
a fi que pels conductes de l'orella
pugui vagar talment un riu
la remor orejant de la mar.
Aquí a l'acabament del petit camp suspès,
on cau damunt l'escuma el mur de greda,
i la seva alta vora resisteix l'estirada
i el còdol s'aferra després
de la ressaca que l'aspira, i la gavina es posa
un moment al seu flanc escarpat.
Lluny com flotants sements les naus
s'escampen per a urgents, voluntàries comandes,
i tot allò que es veu
vertaderament pot entrar
i moure's dins de la memòria con fan ara aquests
que passen pel mirall del port
i tot l'estiu mandregen de banda a banda de les aigües.
W. H. Auden (York, 1907 - Viena, 1973)
Les traduccions dels poemes de Ronsard i Auden, magnífiques, són obra de Marià Villangómez Llobet (Ciutat d'Eivissa, 1913 - 2002)
5. El joc de la vida
En tant que aprenents del joc de la vida,
i del toc del piano -com en les classes den Zagajewski,
acabarem amb els sons d'unes peces lleugeres, atípiques,
que desafien deliberadament nombroses regles
de la música clàssica i contemporània.
No s'ha d'entendre com un rebuig
desvergonyit per les convencions.
desvergonyit per les convencions.
La música és,
tanmateix,
una forta abraçada emocional
i un toc d'elegància
en la narració poètica
de la vida.
