Salvem Marratxinet!

Nadal, 2013

A la memòria de Melcion Puigserver!

Les portes de Marratxinet tancades?

Era dissabte, 21 de desembre, a les nou i mitja del matí. En Miquel Montserrat, coordinador de la Sangha, encara no havia tocat els bastons per iniciar el zazenkai a Marratxinet quan ens va etzibar: ‘avui serà el darrer zazenkai que farem aquí. Han comunicat a les monges que han d’abandonar Marratxinet abans de dia 30. Ho tanquen’.

En el primer moment, no donàvem crèdit a les paraules d'en Miquel. Què ha dit? No pot ser ver, les portes de Marratxinet tancades? Per sempre?

Marratxiners

Fa més de 20 anys que el nostre grup es reuneix a meditar, de manera constant i periòdica, a aquest indret, on s’hi aixeca el Convent de les Religioses Franciscanes. 

L’iniciador fou en Sion Puigserver, metge i especialista en nefrologia, finat enguany. Ell va formar l’embrió que havia de germinar en la Sangha de la Zen Sanbo Mallorca.

En tot aquest temps, molts de nosaltres hi ha fet una veritable iniciació a la meditació. D’altres, hi han transcendit cap a la naturalesa essencial. Molts hi deixam les millors lliçons d’amor, de respecte, d’acceptació, de perdó i de gratitud. D’aprendre a ser un en els altres.

Quina pau, quin silenci

Tant al petit oratori de baix com a la sala ubicada a la part superior, que hem emprat de zendo en diverses etapes, molts de nosaltres hi han sentit el dolor intens als genolls que provoca el zazen... 

Molts de nosaltres hi ha fet plors, silenciosos i discrets, llàgrimes a la memòria d’algun ésser estimat o perdut... 

Molts de nosaltres hi ha emmudit les rialles per no distreure als companys, centrats i atents... 

Molts de nosaltres hi ha fet atxems a deshora, fruit de cigarros escadussers; badalls baralladissos de son i fam; esglais d’enyors irrecuperables, records d’amors adolescents... 

Qui...

Qui no recordarà la màgia i el regal

Qui no recorda la dolça i amable tebior del sol de tardor, que ens acompanyava en el passeig meditatiu de migdia, a recer dels casalots antics. Ruralia en estat pur... 

Qui no ha admirat l’assossec que produeix la contemplació de l’herbei primerenc, quan s’agafa el camí que ens dur al convent... 

Qui no ha gaudit de la calma espiritual que brosta d’aquesta contrada amagada entre pujols i sementers... 

Qui no s’ha deixat atrapar per la màgia silent que embolcalla l’encontorn d’un dia qualsevol, d’un dissabte anònim... 

La calma espiritual brosta onsevulla...

Qui no ha quedat esmaperdut després d’oblidar cos i ànima en un zazen d’infinit abismament en el misteri profund... 

Qui no guardarà en el racó més preuat de la seva memòria aquesta ona de consciència oceànica, aquest solc de terra llaurada a trenc d’alba, aquesta llàgrima de cel innocent que fou, és i serà Marratxinet...

Interrogants, preguntes, qüestions, per quès...

Per què tanquen les seves portes? 

El vell magraner de Marratxinet...

Per què es dispersen les germanes, que estimen el lloc talment un fill?  

Per què Marratxinet, fràgil ecosistema d'espiritualitat ecumènica, ha de sucumbir i ser vençut per la fam globalitzadora?

No basta el zum-zum de l’autopista que fa volar els cotxes i les persones a velocitats inhumanes, supersòniques?

Qui en voldrà treure beneficis de la font d’espiritualitat primera d'aquest bell lloc?

Carrers de mida humana

Què podem fer per salvar Marratxinet de la depredació, d’aquesta devastació dels llocs consagrats al camí espiritual?

Com agermanar-nos per defensar aquest darrer bastió que cobria la nostra identitat més íntima? 

Trobarem  respostes a:

La quietud i el silenci que marquen de ple la nostra pràctica. 

Alenant esquena dreta sense perdre la verticalitat. 

Acceptant. 

Amollant. 

Fluint. 

Veritat i bellesa i bondat i gratitud...

Centrant i concentrant l’atenció inobjectable. 

Postura. 

Coixí. 

Dharma. 

Univers. 

Veritat. 

Llei.

...

A la memòria de Marratxinet aquest cant de sibil·la transgressora (clicar aquí +)

Bones festes i gassho profund!