A Joan Amengual Oliver
OH PERESA DE L'AIRE
 |
| Cala Mesquida, última calma de desembre |
Oh peresa de l'aire, com es bada
la mel, la seda i el vellut diàfan
dels núvols que s'arboren i s'agafen
a la roda del cel il·luminada!
La cambra de les ombres s'endomassa
amb aquella claror i aquella flaire
desfeta en l'alenada lleu de l'aire
aturat en el núvol gris que passa.
Tots els batecs del vent són en desmai,
absents d'aquesta terra meva, morta,
i només jo sento fremir l'espai,
 |
| Deià, un betlem nevat |
remotíssim, d'una ala que s'emporta
-flames del cel al cel, tumult, esglai-
a l'alta solitud la veu més forta.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Ciutat de Mallorca, 1913 - Sanatori del Brull, 1938)
-0-
POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
 |
| Potser Nadal és reposar els ulls... |
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)
 |
| Sant Honorat, el dia o potser la nit? |
-0-
RABO DE NUBE
preferiría un rabo de nube,
un torbellino en el suelo
y una gran ira que sube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Si me dijeran pide un deseo,
 |
| Un rabo de nube és un cap de fibló |
que se llevara lo feo
y nos dejara el querube.
Un barredor de tristezas,
un aguacero en venganza
que cuando escampe parezca
nuestra esperanza.
Sílvio Rodríguez (San Antonio de los Baños -Cuba-,1946)
-0-
EN NOM DE TOTS ELS ALTRES
He alçat el clam per vós,
mon pare,
i gravat vostre nom
al 13 de portada
i els vostres dos llinatges
a cada un d’aquests mots,
tots nostrats de cadències,
i els vostres sobre-noms
 |
| Malgrat tot, encara és poble nostre... |
d’aquestes contarelles.
perquè, per vós i en vós,
vull cantar la llacor
d’aquesta Terra
que endinsa les arrels
de malaurança històrica,
però per sempre nostra;
perquè, per vós i en vós,
vull enaltir la força
dels fonaments que afermen
el claper d’aquest Poble
que, malgrat les dissorts,
 |
Per vós i en vós,
vull enaltir la força |
becades i venjances,
encara és Poble nostre;
perquè, per vós i en vós,
es canonitzi
el model de ser home
només pel sant coratge
de la tendresa,
creadora d’edips
irrevocables;
perquè, per vós i en vós,
s’identifiquin
tots els qui ationen
els silencis calents
de recordances
 |
| Autèntics Pares d'aquesta Terra |
d’un espòs, d’un amic,
d’un pare, d’un padrí,
d’un germà o d’un company
calcat a vostres traces.
Quin orgasme sagrat,
col·lectiu de gaubances,
si el déu de les cançons
fes el miracle
de què els nins, a l’escola,
aprenguessin el signe
de les vostres petjades,
les petjades de tots, de tots vosaltres;
i els pregoners de festes
recordessin les vostres
heroiques menudències
 |
| Que el Gran i General Consell faci memòria... |
i els Grans i Generals
Consells fessin memòria
cada any parlamentari,
de tots vosaltres, tots,
com dels autèntics Pares
d’aquesta Terra
que, per la vostra herència,
tornarem a tenir,
un dia, com per Pàtria.
Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938)
-0-
Si has arribat fins aquí, et mereixes un últim regal de Cap d'Any (fes clic aquí+)
L'entrada d'avui està dedicada a Joan Amengual Oliver (Es Molinar, 1991), un jove batallador que manté un combat vitenc a l'UCI de Son Espases. Força i energia per a ell i també un regal. (fer clic aquí +)
Feliç, 2014. Gassho profund!