La deessa blanca

Dissabte, 7 de desembre de 2013
Una paraula resumeix tota una vida

Al petit cementiri de Deià, als peus d'un xiprer que mira cap al mar, la tomba de Robert Graves (1895-1985) és en si mateixa un poema. 

Una sola paraula és l'epitafi que resumeix tota una vida: poeta

I ens sembla que no pot haver-hi una declaració més contundent, una superba tan íntegra o una humilitat tan suprema.

La senzillesa d'aquesta ‘làpida’ és una de les millors obres del mestre. Una perfecta declaració de principis.

L'austeritat no és només un concepte econòmic, és també una manera de vida perfectament aliè i oposat a l'ètica i estètica imperant del poder. 
Deià, Valldemossa, Lluc Alcari...

Aquest món no canviarà mentre no hi hagi una massa crítica que, en comptes d'admiració o enveja, comenci a mostrar rebuig i repulsió, vergonya aliena davant l'ostentació de càrrecs i títols nobiliaris, de vehicles d'alta gamma, costosos vestits i joies, segones i terceres residències, salaris desmesurats i comptes corrents de xifres obscenes...

Quan comencem a sentir i denunciar com indecent, insostenible i insolidària, la vida sumptuosa d'uns pocs i escollim per a nosaltres mateixos la simplicitat i l'honradesa, el món segurament començarà a ser més digne i amable per a tothom. 
Un alfabet particular... singular

De tots els mausoleus, les piràmides i monuments funeraris, prefereixo sens dubte aquest xiprer etern i aquesta paraula sola que defineix tota una vida. La del poeta que escrigué, entre d'altres, 'la deessa blanca'. 


En aquesta magna obra, Graves escodrinya dins els plecs i les rues de la poesia per endevinar el sentit tribal, mitològic i místic de l'art d'escriure. Fins i tot dedica un capítol a estudiar un rar i molt particular alfabet dels arbres.

Les paraules d’Ignacio Abella, escrites en el seu blog ‘La memoria del bosque’, ens aporten la saviesa, l’honestedat, la dignitat, la integritat, la generositat dels arbres, de la poesia de la naturalesa. 

Elles ens han suggerit i inspirat aquest contingut que, com sol esser habitual, clourem amb un regal senzill, humil, del nostre cor directament al teu cor (clica aquí, acluca els ulls i escolta).

Gassho profund!!