 |
| Fotografies: www.serradetramuntana.net |
Inclús, quan seiem a l’aire lliure, tancam els sentits i ens concentram en nosaltres mateixos, tot deixant al marge l’entorn.
Un vell mestre de la nostra escola, Yasutani Hakuun, diu a un dels seus escrits que ‘la persona Zen no s’atura a contemplar la naturalesa; o camina o treballa’. A aquest Zen, per descomptat, li falta quelcom d’ànima i d’espirit.
És molt útil, en els sesshins, disposar de temps per asseure’s a l’exterior, per alenar, olorar, mirar i sentir com flueix la naturalesa, com batega el món. Escolliu un lloc còmode per seure a ple, amb l’esquena dreta sense perdre la verticalitat –talment un xiprer-, i obriu els sentits al món de la naturalesa.
No és un badocar; és incorporar i deixar que la naturalesa penetri dins un mateix, els verds dels arbres, el murmuri de l’aigua, la brisa suau, el vol harmoniós dels aucells, l’aleteig fosforescent de les papallones...
Simplement som
Si estam relaxats, oberts, la naturalesa ens omple. Se poden infiltrar pensaments, imatges o emocions. En prenem consciència de tot plegat, i tornam a la contemplació de la natura.
La ment és un espai obert. Simplement som. No hi ha propòsits ni metes a assolir.
A l’hora, no és la mateixa actitud de relaxació que quan prenen el sol a l’estiu. L’ànima se nodreix amb aquesta contemplació que és, de qualque manera, el cant dels sutres de les muntanyes, dels rius i de l’univers sencer.
 |
| Si fas clic damunt la fotografia la pots ampliar |
Qui ens ha inspirat aquesta sort de passeig meditatiu és Arul M. Arokiasamy (Ama Samy) en el seu llibre ¿Por qué Bodhidharma vino a Occidente? Si vols endevinar-ho, pots aprofundir dins les seves pàgines obertes al coneixement, a la comprensió i a la transmissió del Zen.
Dins una gota d'aigua un regal universal (clica i escolta).
Gassho profund!!