Dissabte, 30 de novembre de 2013
A la ment del principiant se li presenten moltes possibilitats,
a la de l'expert, poques.
Ha passat una setmana d’ençà la iniciació al zen que organitza la Sangha de l’Escola de Zen Sanbo Mallorca a Son Bono (Gènova).
La mestra Berta Meneses ens ha conduït magistralment, tant als nous com als més experimentats, i ens ha exposat que el Zen és el camí: el camí de la pau, de la plenitud, de la serenitat, de la saviesa…
El zen és el camí del despertar. És la via que ens condueix a la resposta de la pregunta essencial: qui sóc jo?
Na Berta Meneses ens va explicar com la pràctica ha de conduir-nos a la saviesa… Com s’arriba a la fe, a l’arrel de fe en el que ja sóc; com, amb el zazen, atravessam el dubte i, finalment, s’entra a una etapa de ferma determinació, per comprendre el cos i harmonitzar-nos amb la naturalesa essencial…
‘Atenció, concentració i equilibri per integrar el cos en la pràctica de la plenitud’ diu Meneses, que ens va referir l’exemple del mestre zen Shunryu Suzuki, introductor del zen als EEUU, fonamentalment a la costa oest, a Califòrnia…
Suzuki (conegut com a ‘pepino torcido’) mai no va escriure cap llibre, però els seus deixebles publicaren amb el títol Ment zen, ment de principiant, un recull dels seus teisshos, les conferències que exposava en el decurs dels sesshins o retirs de silenci que duien a terme…
‘Se sol dir que la pràctica del Zen és difícil, però hi ha una gran equivocació en el que fa al perquè.
No és difícil pel sol fet que resulti complicat seure a la posició de cames creuades o assolir la il·luminació. És difícil, perquè allò complicat és mantenir la nostra ment i la nostra pràctica pures, en el seu sentit essencial...
No és difícil pel sol fet que resulti complicat seure a la posició de cames creuades o assolir la il·luminació. És difícil, perquè allò complicat és mantenir la nostra ment i la nostra pràctica pures, en el seu sentit essencial...
Al Japó tenim el terme shoshin, que significa ‘ment de principiant’. El propòsit de la pràctica és mantenir sempre pura la ment d'aquest principiant… Però si es continua aquesta pràctica per un, dos, tres o més anys, encara que potser es millori una mica, un és propens a perdre el significat infinit de la ment original...
Per als estudiants de Zen el més important és evitar el dualisme.
La ‘ment original’ ho inclou tot en si mateixa. És sempre rica i suficient per si mateixa. No s'ha de perdre aquesta autosuficiència de l'estat mental. Això no vol dir tenir la ment tancada, sinó, en realitat, mantenir-la buida, ràpida. Quan la ment està buida, es troba sempre disposada per a qualsevol cosa, oberta a tot.
A la ment del principiant se li presenten moltes possibilitats, a la de l'expert, poques. Quan un discrimina massa, es limita. Quan s'és massa exigent, o massa ambiciós, la ment no és rica ni autosuficient...
Quan no s'abriga cap pensament d'èxit, cap pensament del propi jo, és quan un arriba a ser veritable principiant. Llavors és quan es pot aprendre alguna cosa realment...
La ment de principiant és compassiva. I quan la ment és compassiva, és infinita.
Dogen-Zenji, gran mestre zen, recalcava sempre la importància de recobrar la ment original infinita. Amb ella som sempre sincers envers nosaltres mateixos, ressonem simpàticament amb tots els éssers, i veritablement podem practicar.
En resum, el més difícil de tot és mantenir sempre la ment de principiant. Per això no cal aconseguir primer una profunda comprensió del Zen.
Per molt que es llegeixi sobre el tema del Zen, la lectura de cada oració o frase s'ha de fer amb la ment fresca i oberta. No s'ha de dir mai ‘sé el que és el zen’ o ‘he aconseguit la il·luminació‘. Aquest és també el veritable secret pel que fa a les arts...
La pràctica que proposa Suzuki també ens ho recorda el sutra del final del dia:
‘Des del més profund del cor us dic a tots:
vida i mort són un assumpte seriós.
Tot passa de pressa.
Estigueu tots molts vigilants.
Ningú, no sigui descuida’t;
ningú, oblidadís...’
I, per acabar, un darrer regal (fes clic aquí)...
Gassho profund!!