La veritable llum no resplendeix. No il·lumina sota una aparença
espectacular, com la fama. Per als occidentals, la paraula il·luminació evoca
sovint alguna cosa extraordinària, resplendent. Però la veritable llum no brilla
cap a l'exterior, no té esclat.
Shinku, en japonés, significa ‘la
veritable il·luminació no brilla’… És un koan…
No mostrar la nostra brillantor a fora. Descobrir la llum original dins el
nostre cor.
On esclata la il·luminació?
A través de la meditació zazen,
trobam inconscientment la intuïció de l'existència primitiva. Rebem l'energia (ki) en el nostre esperit i en el nostre
cos, fins a cada una de les nostres cèl·lules.
És cert que Buda va obtenir la
il·luminació, i que el seu despertar es presenta simbòlicament amb un punt al
front, entre els dos ulls. Ho coneixem com ‘el tercer ull’.
Tothom ho sap això. Però en el Zen, la il·luminació també significa ‘no
menjar amb el nas, menjar amb la boca’, és a dir, no fer gestos falsos. La
il·luminació esclata en cada gest de la vida quotidiana.
Què és el despertar?
Així, la il·luminació no només enlluerna, a vegades és fosca. A vegades és
llarga, a vegades curta, a vegades quadrada, a vegades rodona!
La llum clara neix de la nit fosca i el meravellós lotus floreix dins el fang dels aiguamolls. La il·luminació, ‘la gran
intuïció’, sorgeix també de ‘la teva ànima a la meva ànima’ (i shin den shin), en el contacte amb els
altres, en la comunicació d'esperit a esperit.
Podem trobar la llum per tot
arreu. ‘Un nigul s'eleva a la muntanya del Sud, plou a la muntanya del Nord’,
diu un altre koan cèlebre.La gran saviesa consisteix en harmonitzar-se amb el cosmos. Quan l'ego conscient esdevé veritat còsmica, sorgeix la il·luminació. En el Zen es parla de despertar o de satori. Tanmateix, no hi ha res que s'hagi de cercar.
Si es practica zazen amb regularitat es pot rebre el satori automàticament, adés gradualment, adés en una completa revolució interior. És un retorn total de l'ésser cap a l'interior.
Energia, matèria, vida, consciència... buit
La pura llum sense màcula és la saviesa més alta: sense sofriment, sense ignorància sense dubtes, sense ansietat. Cada fenomen de la nostra vida, cada dia, hi dóna accés. Si cavam sense descans la terra del nostre esperit és segur que trobarem la font original, la profunda saviesa que abraça totes les coses.
Veritable llum còsmica, més enllà del temps i de l'espai, llum eterna. Un
estrella brilla en el cel de la nit, és un punt ínfim, minúscul, dins el gran,
tranquil i silenciós oceà del no-res (mu).
La llum neix del buit obscur i comença la ronda. Energia, matèria, vida, consciència,
buit…
Heus aquí que l'ésser retorna al seu orígen, el moviment s'apaivaga, tot es
tranquil·litza. Cada un de nosaltres és una partícula dotada de consciència,
llum delicada i fràgil, fulguració breu d'un ésser abocat a la mort, sortit del
no-res absolut com l'estel que resplendeix en la nit.
Si ignoram el caràcter il·lusori del Jo, no ens coneixem de veritat. És en
aquest coneixement que resideix el despertar. El petit caliu enmig de les
cendres és com l'astre solitari o el Jo profund que s'eleva a partir de la meditació.
La santa nit és llum i el veritable Déu és en el si d'aquesta nit, que
brilla més que l'esplendor del sol…
Fragment de La pràctica del Zen de Taisen
Deshimaru. Publicacions de l'Abadia
de Montserrat. Les fotografies són de la www.meteofelanitx.com. Moltes gràcies.
Gassho profund!!