L’esperit que neix del silenci


Dimarts, 16 de juliol de 2013
'els cumulus'

‘Comprendre el Zen és comprendre’s un mateix,
comprendre’s un mateix és oblidar-se d’un mateix,
oblidar-se d’un mateix és comprendre la naturalesa de Buda, la nostra naturalesa original’

Dogen Zenji (Sobogenzo)

La recerca d’una vida millor ens va fer sortir, antany, de les coves i cavernes. Aleshores, aquest era un instint natural i perfectament comprensible. 

Avui, hem canviat el principi original de la recerca d’una vida millor per un augment perillós del valor que donam al consum. Som a l’època del domini del tenir, del posseir, de la racionalitat, enfront del ser, del sentir, del compartir.

'els altocumulus'
Hem oblidat l’amor, l’amistat, els sentiments, la feina ben feta... El que consumim, el que compram només són sedants morals que tranquil·litzen els escrúpols ètics’ manifesta el filòsof Zygmunt Bauman.

Com ser feliç?

L’aplicació de les tecnologies de la informació (mòbils, ordinadors, tabletes...) a la quotidianitat familiar i laboral envaeix tots els espais i dilueix les relacions humanes. 

‘El vell límit sagrat entre l’horari laboral i el temps personal ha desaparegut. Estam permanentment disponibles, sempre en el lloc de feina’ assevera Bauman.

La humanitat ha oblidat com ser feliç. La vida actual és trepidant, cacofònica, sorollosa, dispersa, insolidària, ostentosa... 

'els cirrostratus'
El retorn al silenci

El ioga i el zen, amb mètodes diferents, són vies de retorn al silenci. El silenci és la nostra naturalesa profunda. 

Silenciosa, la consciència eterna continua, des d’abans del nostre naixement, més enllà de la nostra mort. Per això, ser silenciós és tornar a l’origen de la naturalesa humana, essencial.

Hem d’apel·lar al silenci, i a partir del silenci, parlar. La veu es torna profunda; la paraula, justa. Els savis mai no han parlat massa. Ells saben que del silenci s’eleva l’esperit immortal.

Les perles essencials del mestre Taisen Deshimaru mariden amb les de la nostra mestra Berta Meneses.

Els nostres 'unsui'

Les paraules o l’escriptura d’aquest blog no poden, en definitiva, expressar la veritat última, i primera. Cap conferència ni cap lectura no poden fer comprendre l’essència del Zen.
'els cumulonimbus

El Zen és tot ell en l’experiència.  No es limita a una visió dualista de les coses. 

Al Japó, sovint s’anomena el monjo zen ‘nigul i aigua viva’ (Unsui). El monjo no s’atura enlloc, ell va, lliure com l’aigua, com l’aire. Igualment, en zazen, deixam passar les percepcions, les emocions, les formacions mentals, com els niguls en el cel o l’aigua en el torrent.

L'essència del zen

El Zen no és només el budisme, i l’essència del Zen no és el Zen. Hem d’abandonar-ho tot, fins i tot el budisme, fins i tot el Zen, i concentrar-nos aquí i ara en una sola cosa: zazen.

'els cirrocumulus'
Una pràctica regular del zazen ens restitueix les condicions originals de l’existència: l’esperit que neix del silenci.

Quan practicam regularment la cara s’il·lumina, tenim la sensació de ser lliures com l’oratge, tenim l’esperit en pau. Amb gratitud, això és la felicitat.

Per Deshimaru, zazen representa la dimensió més alta de l’ésser humà: ‘respecta’t tu mateix i respectaràs la vida; coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers’.

Cos-Ment-Esperit, la Trinitat

El zazen unifica dues entitats indissociables: el cos i l’esperit. Equilibra la tensió justa dels músculs i del sistema nerviós, calma l’agitació de les capes superficials del cervell, alhora que en reforça les zones profundes i primitives on desenvolupam l’instint i la intuïció, on s’esdevé l’origen de l’esperit.

'els cumulonimbus mammatus'
El zazen ens permet percebre la trinitat formada per ment-cos-esperit. Quan practicam, creixen les nostres potencialitats latents, minven les febleses i, en el silenci i la quietud, podem observar com la nostra solitud s’esvaneix fins esdevenir un amb els altres.

El ToT fluiex...

El tot forma el més enllà que també és en nosaltres i que ens fa avançar, cercar, descobrir, comprendre... ésser. 

El camí de la vida és una iniciació permanent, una aventura, una recerca, en el què el Jo es realitza, es comprèn, s’allibera i obté una visió clara d’aquest univers governat per la il·lusió, on els fenòmens es mesclen amb el ‘buit’, amb la impermanència movedissa i fluent de tota realitat.

Tesi, antítesi, síntesi i més enllà...

'els nimbostratus'
Vida i mort són un assumpte seriós... Van i vénen. Desapareixen contínuament, canvien constantment i broten de bell nou. Vida i mort, juntes, són l’aparença actual de la veritat’ va dir el mestre Dogen en el s. XIII.

Quan hom comprèn això, només li cal seguir recte.

Gassho profund!!

I un darrer regal (fer clic aquí)


PS: hem il·lustrat l'entrada d'avui, com sol ser habitual, amb unes imatges de meteofelanitx. Els nostres niguls també són, sovint, els nostres 'unsui' particulars.