Dimecres, 1 de maig de 2013
 |
| 'viu de manera assenyada, prudent, eficaç, lúdica...' |
Què és la saviesa? On podem trobar-la?
La saviesa ens ve quan som capaços d'aquietar-nos, d'aturar-nos. Quan només miram, només sentim. No fa falta res més.
Aquietar-se, mirar i escoltar, activa la intel·ligència no conceptual que nia dins nosaltres. Així, la quietud dirigeix les nostres paraules, les nostres accions.
Aquietar-se, mirar i escoltar, activa la intel·ligència no conceptual que nia dins nosaltres. Així, la quietud dirigeix les nostres paraules, les nostres accions.
Qui ens ofereix aquesta descripció, senzilla i austera, és el mestre Eckhart Tolle.
Avui, la societat no necessita més informació, més coneixement, més ordinadors i tecnologia, ni més ciència ni més intel·lectuals.
Camí de la pau, camí de l'amor
Avui, la humanitat el que més necessita és saviesa. Una saviesa que actua en silenci, sigilosamente; que trobam en la quietud, que resol els problemes, que promou la creativitat.
 |
| Imatge del blog 'Expresiones por la paz' |
És en el contacte amb la quietud interior, amb la naturalesa essencial, amb el silenci, on trobam el camí de la pau, de l'amor, de la unitat amb el tot, del ser, de la consciència pura.
Llibre de la saviesa
‘Feliç el qui s'aferra a la saviesa:
s'aferra a l'arbre de la vida!
Conserva la discreció i la prudència,
no les perdis mai de vista:
et renovaran la vida,
t'embelliran l'aspecte.
Caminaràs segur,
el teu peu no ensopegarà;
si descanses, no t'alçaràs sobresaltat,
dormiràs amb un so tranquil.
Sobretot vetlla el fons del cor,
que d'allí surt la vida.
Rebutja les mentides,
aparta't de l'engany.
Mira sempre cara a cara,
esguarda endavant amb franquesa.
Fixa't en la ruta per on passen els teus peus,
i els teus camins es mantindran segurs.’
Heus aquí el que refereixen els Proverbis de la Saviesa, en els Escrits de l’Antic Testament, del viure de manera assenyada, prudent, eficaç i fecunda, fins i tot lúdica.
El camí de la saviesa, que en compensació a la nostra recerca pacient i constant -com deia Joan Mascaró- ens ha de portar a l'eternitat, és aquest mateix senderol, aquest mateix camí pel qual transiten els practicants de zazen i els de l’Escola Zen-Sanbo-Mallorca.
Heus aquí el que refereixen els Proverbis de la Saviesa, en els Escrits de l’Antic Testament, del viure de manera assenyada, prudent, eficaç i fecunda, fins i tot lúdica.
El camí de la saviesa, que en compensació a la nostra recerca pacient i constant -com deia Joan Mascaró- ens ha de portar a l'eternitat, és aquest mateix senderol, aquest mateix camí pel qual transiten els practicants de zazen i els de l’Escola Zen-Sanbo-Mallorca.
 | ||||
| Panikkar: 'la importància del saber, la primacia del coneixement' |
La seva reflexió, brillant i oportuna sobre la raó de ser de la universitat, coincideix amb l’obertura del procés d’elecció del nou rector de la UIB, que tendrà lloc en les properes setmanes.
La centralitat de la saviesa
El mestre Panikkar esmentava aleshores que ‘la funció sociològica de la Universitat avui, per ésser fidel a la seva missió, no és tant la de formular noves tesis filosòfiques o científiques, sinó la de representar una actitud. I no veig altra actitud que la tradicional: la centralitat de la saviesa, la importància del saber, la primacia del coneixement...'
'...I en dir coneixement no em refereixo ni al càlcul ni a la previsió, sinó a la comunió de l’home amb tota la realitat a la qual es pot unir i en la qual pot participar mitjançant el co-neixement'.
 |
'fixa't en la ruta per on passes,
i els teus camins es mantindran segurs' |
‘La gran tasca universitària és l'elaboració, primer, d'un clima intel·lectual i humà, i desprès d'estudis conduents a una nova estructuració de la vida i de la societat...'
'...Hem d’anar proposant i realitzant camins gentils, no-violents, innocents, per encaminar-nos vers aquella nova visió, que es va esclarint a mesura que es va avançant en el camí’.
'...Hem d’anar proposant i realitzant camins gentils, no-violents, innocents, per encaminar-nos vers aquella nova visió, que es va esclarint a mesura que es va avançant en el camí’.
Aspiració pacífica a la llibertat
‘La llarga història de les universitats ens mostra que quan han perdut el seu esperit crític, això és, quan han deixat d'ésser contracultura, han entrat en crisi i han començat a degenerar...’
 |
| Panikkar 'la comunió de l'home amb tota la realitat' |
Panikkar fonamenta aquestes sàvies reflexions, referides a la independència de la Universitat, en el seu origen ‘a la força motriu que feu cristal·litzar el seu naixement 'l’aspiració pacífica a la llibertat'. És això el que els va donar força contra un sistema potser feixuc com el d'ara...’
I un darrer regal, per cloure l'entrada d'avui, a la memòria de Raimon Panikkar -clicar-...
Gassho profund!!
I un darrer regal, per cloure l'entrada d'avui, a la memòria de Raimon Panikkar -clicar-...
Gassho profund!!