Joan Mascaró: 'la recompensa dels que cerquen és l'eternitat' |
El seu apotegma o proverbi traspua un raonament de caràcter espiritual, referit a tots aquells que cerquen i recerquen, que estudien, que es preparen, que dediquen el més preuat de si mateixos a l’ensenyament i a l’aprenentatge, propi i aliè.
Allò que fa gran a Mascaró és la seva capacitat de posar en valor les coses més senzilles, els fets més simples de la vida ordinària i a reprendre arguments que la nostra civilització, excessivament materialista i bolcada al consum, ha fet malbé.
‘La seva obra està íntimament relacionada amb el seu estil de vida, la seva saviesa natural associada als valors de la pagesia mallorquina, a la genètica del seu país i als coneixements que ha pogut assimilar’ escriu Pere Fullana, historiador -clicar-.
Força interessant és el documental ‘Llànties de foc' -clicar-, que fa un recorregut vital per la trajectòria de Mascaró, des de Santa Margalida on neix i creix fins a Cambridge i Comberton (Anglaterra) on, després d’exercir el seu magisteri universal i universitari, s’apaga el seu fanal.
Una entrada molt recomanable sobre Mascaró és la que descriu Climent Picornell -clicar- al seu blog.
Picornell refereix la relació amb The Beatles, més concretament amb George Harrison, d'un dels mallorquins més savis, pensador, professor de literatura anglesa i sànscrit a la Universitat de Cambridge, la mateixa on ensenyaren Erasme de Rotterdam o Ludwig Witggenstein.
Picornell refereix la relació amb The Beatles, més concretament amb George Harrison, d'un dels mallorquins més savis, pensador, professor de literatura anglesa i sànscrit a la Universitat de Cambridge, la mateixa on ensenyaren Erasme de Rotterdam o Ludwig Witggenstein.
La recerca del coneixement és un deure de la persona
També hi ha una referència des de l’àmbit religiós –en aquest cas, de l’Islam, suposam que recollida a alguna sura o capítol de l’Alcorà -clicar-, el seu llibre sagrat- que, paradoxalment, diu que ‘la recerca del coneixement és un deure de la persona...’
La mestra zen Berta Meneses ens exposava a la seva conferència de Pollença com el zen s’erigeix en camí per a l’alliberament de la persona.
Sigui un deure ‘el coneixement’, ‘un premi com l’eternitat’ o ‘un camí cap a la llibertat’ el que comparteixen els mestres i les religions és que la formació i l’aprenentatge fan part del camí de la saviesa.
Sigui un deure ‘el coneixement’, ‘un premi com l’eternitat’ o ‘un camí cap a la llibertat’ el que comparteixen els mestres i les religions és que la formació i l’aprenentatge fan part del camí de la saviesa.
George Harrison fotografiat per Richard Avendon |
La saviesa ens permet prendre decisions justes i equilibrades, i posar el coneixement en acció i a benefici del col·lectiu, del poble, de la ciutadania.
Que la llum i la saviesa de Mascaró, Panikkar, Meneses, Harrison, i tants d’altres, il·luminin les nostres passes i les d’aquells que imperteixen la docència a la nostra terra i, consegüentment, tenen la responsabilitat d’ensenyar la joia de l’estudi a les noves i futures generacions.
El regal final a la memòria de Joan Mascaró -clicar-.
Gassho profund!!