La recompensa dels que cerquen és l'eternitat (I)

Divendres, 26 d'abril de 2013


Joan Mascaró: 'la recompensa dels que cerquen és l'eternitat'
La dita que ens serveix per encapçalar aquesta nova entrada s’atribueix a un mallorquí il·lustre, Joan Mascaró Fornés, far espiritual de la nostra atalaia.

El seu apotegma o proverbi traspua un raonament de caràcter espiritual, referit a tots aquells que cerquen i recerquen, que estudien, que es preparen, que dediquen el més preuat de si mateixos a l’ensenyament i a l’aprenentatge, propi i aliè.

Allò que fa gran a Mascaró és la seva capacitat de posar en valor les coses més senzilles, els fets més simples de la vida ordinària i a reprendre arguments que la nostra civilització, excessivament materialista i bolcada al consum, ha fet malbé.
          El riu de la vida          Torrent de son Vives a Artà Foto: Toni Esteva

La seva obra està íntimament relacionada amb el seu estil de vida, la seva saviesa natural associada als valors de la pagesia mallorquina, a la genètica del seu país i als coneixements que ha pogut assimilar’ escriu Pere Fullana, historiador -clicar-. 

Força interessant és el documental ‘Llànties de foc' -clicar-, que fa un recorregut vital per la trajectòria de Mascaró, des de Santa Margalida on neix i creix fins a Cambridge i Comberton (Anglaterra) on, després d’exercir el seu magisteri universal i universitari, s’apaga el seu fanal.

Una entrada molt recomanable sobre Mascaró és la que descriu Climent Picornell -clicar- al seu blog. 

Picornell refereix la relació amb The Beatles, més concretament amb George Harrison, d'un dels mallorquins més savis, pensador, professor de literatura anglesa i sànscrit a la Universitat de Cambridge, la mateixa on ensenyaren Erasme de Rotterdam o Ludwig Witggenstein. 
' tots els camins de la llibertat'

La recerca del coneixement és un deure de la persona

També hi ha una referència des de l’àmbit religiós –en aquest cas, de l’Islam, suposam que recollida a alguna sura o capítol de l’Alcorà -clicar-, el seu llibre sagrat- que, paradoxalment, diu que ‘la recerca del coneixement és un deure de la persona...’

La mestra zen Berta Meneses ens exposava a la seva conferència de Pollença com el zen s’erigeix en camí per a l’alliberament de la persona. 

Sigui un deure ‘el coneixement’, ‘un premi com l’eternitat’ o ‘un camí cap a la llibertat’ el que comparteixen els mestres i les religions és que la formació i l’aprenentatge fan part del camí de la saviesa.

George Harrison fotografiat per Richard Avendon
I la saviesa és un atribut que tenim totes les persones, tots els éssers humans. 

La saviesa ens permet prendre decisions justes i equilibrades, i posar el coneixement en acció i a benefici del col·lectiu, del poble, de la ciutadania.

Que la llum i la saviesa de Mascaró, Panikkar, Meneses, Harrison, i tants d’altres, il·luminin les nostres passes i les d’aquells que imperteixen la docència a la nostra terra i, consegüentment, tenen la responsabilitat d’ensenyar la joia de l’estudi a les noves i futures generacions.


Gassho profund!!