Dilluns, 6 de maig de 2013
 |
| La primavera esclata per tot arreu. Marratxinet. Dissabte, 4 de maig |
‘Qui vulgui descobrir
la naturalesa de les coses i dels objectes,
tot ho coneixerà,
si troba la porta cap a si mateix.
Perquè la pluja no cau per si mateixa,
ni el sol llueix per si mateix.
I tu també ets fet per als altres,
no solament per a tu.
Perquè de l'obscuritat ve la llum;
la vida, de la mort;
el quelcom, del no-res.
Perquè el temps és com l'eternitat,
 |
| Tu també ets feta per als altres |
i l'eternitat com el temps,
sempre que tu no en facis diferència.
Perquè la divinitat és una font
de la qual tot brolla
i a la qual tot retorna,
i per això també és mar.’
Per encapçalar aquesta nova entrada ‘del camí de la saviesa’, que ens va obrir la frase de Joan Mascaró, heus aquí, avui, el que ens refereix el poema ‘Déu viu en una llum’ d’Angelus Silesius.
Fent-hi una aturada i, si convé, una returada, hom pot observar i constatar l’afirmació de la nostra mestra zen, Berta Meneses, quan diu ‘allò ordinari és allò extraordinari’, perquè ‘en trobar la porta a si mateix, ho coneixerà tot. Tot’.
Tot passa de pressa
 |
| Les flors liles ens refereixen a l'amor a primera vista |
L'últim rés o sutra del final del dia és aquell que ens diu i recorda des del més profund del cor que:
‘Vida i mort són un assumpte seriós; que tot passa de pressa; per això hem d'estar sempre vigilants, que ningú no sigui descuidat, ningú oblidadís.’
‘Vida i mort són un assumpte seriós; que tot passa de pressa; per això hem d'estar sempre vigilants, que ningú no sigui descuidat, ningú oblidadís.’
El camí de la pau, i de la saviesa, passa per Marratxinet
Així com no serveixen les paraules per descriure la il·luminació, tampoc hi ha adjectius per definir els zazenkai de Marratxinet.
S’ha d’experimentar, viure, assaborir, fins i tot patir, si cal, la profunditat del silenci d’aquest lloc reclòs dins l’encanteri.
Marratxinet està impregnat d’una energia que, en copsar-la, et trasllada a l’estat primigeni del ser. A la puresa del ‘som’ tot amb l’u.
El vell magraner de Marraxinet
Dia 1 de juny, amb dinar inclòs, hi farem el darrer zazenkai del curs 2012-2013. Jo no m’ho vull perdre, i tu?
Gassho profund!!
 |
| La puresa de la pedra. La puresa del ‘som’ tot amb l’u |
Allà no hi cal cercar, ni recercar, allà t’hi has de trobar, i oblidar-te, i transformar-te en totes les coses.
Dissabte passat, el zazen va tenir lloc dins l’oratori, on sembla que el temps s’hi hagi aturat. Tot flueix amb summa subtilitat. La capelleta fou un dels primers zendos de l’Escola Sanbo-Mallorca.
El vell magraner de Marraxinet
dibuixa l’hivern
d’un dissabte anònim
Tots junts a Marratxinet
 |
Convenien si Varanasi (Índia) és el destí:
únic, singular, predilecte?
només per paraulejar...
|
Només cal avisar amb antelació a Catalina Castelló o a Catalina Mas. Amb un clic en el nom podeu accedir a les seves adreces.
En agraïment a les fotos de Marratxinet que ens ha fet arribar Norma Aurora Mario, qui vengué de molt lluny per fer arrels i branques i flors i fruits, a Pollença, a Mallorca...
En agraïment a les fotos de Marratxinet que ens ha fet arribar Norma Aurora Mario, qui vengué de molt lluny per fer arrels i branques i flors i fruits, a Pollença, a Mallorca...
Gassho profund!!