Dilluns, 22 d'abril de 2013
 |
| 'En el bosc' va inspirar Kurosawa |
Tot fent un joc de mans, i de paraules, ens explicava Berta Meneses, la mestra zen, dissabte passat durant el teissho (conferència) del zazenkai (jornada de meditació) de Manacor, la importància de comprendre que 'allò ordinari és allò extraordinari'.
Emprava, sàviament, l'exemple que diu 'entre l'estímul i la resposta s'hi ha d'introduir, i s'ha de copsar, la consciència...'
Fet aquest preàmbul, l'espai d'avui del blog el dividirem, conscientment i unitària, amb els tres aspectes que exposava la mestra.
1. L'ESTÍMUL
Ens plau estimular i felicitar-vos el Sant Jordi amb una invitació a assistir a la representació d’unes lectures dramàtiques que conviden a un somriure i també a la reflexió.
Emprava, sàviament, l'exemple que diu 'entre l'estímul i la resposta s'hi ha d'introduir, i s'ha de copsar, la consciència...'
Fet aquest preàmbul, l'espai d'avui del blog el dividirem, conscientment i unitària, amb els tres aspectes que exposava la mestra.
1. L'ESTÍMUL
Ens plau estimular i felicitar-vos el Sant Jordi amb una invitació a assistir a la representació d’unes lectures dramàtiques que conviden a un somriure i també a la reflexió.
'En el bosc', de Ryunosuke Akutagawa, i 'Informe per a una acadèmia', de Franz Kafka, amaguen sota la seva aparença de calma, placidesa i serenor, una càrrega crítica, dura, descarnada, sense circumloquis ni atenuacions.
Les lectures tendran lloc a la Biblioteca d’Alcúdia a can Torró (fer clic), al carrer den Serra, aquest mateix dimarts, 23 d’abril a les 21.30 h.
L’entrada és gratuïta.
 | ||||
| Ryunosuke Akutagawa |
L'acte es desenvoluparà en dues parts. A la primera, s'interpretarà 'En el bosc' (1922), d'Akutagawa (fer clic), relat a partir del qual el cineasta Akira Kurosawa va realitzar la seva pel·lícula 'Rashomon', guanyadora de l'Òscar a la millor cinta de parla estrangera.
La lectura anirà a cura de: Agnès Vanrell, Lourdes Ferrer, Margalida Albertí, Lourdes Aguiló, Bartomeu Ramis, Miquel Gual, Pere Estrany i Gaspar Caballero.
A la segona part, Miquel Mestre, que dirigeix les lectures, interpretarà ‘Informe per a una acadèmia’, de Franz Kafka (fer clic)
2. LA RESPOSTA
La resposta a l'estímul i al convit precedents ja ve il·lustrada al títol de l'entrada al blog, denominació que prové d'un entrenyable poema de Blai Bonet, del seu llibre 'El jove' de 1987.
Lo pus bell catalanesc del món
Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres.
Blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, encanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.
Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)
 |
| Escambuixades penyes, vent gregal |
Per a Bonet, 'la poesia és el color que dóna el caràcter a la vida'. I el seu bellíssim poema ens serveix per brindar per aquest Sant Jordi, perquè el seny, el respecte i la dignitat siguin els valors que imperin al món.
Bonet el 1950 es revelà com a poeta amb 'Quatre poemes de Setmana Santa'. Són estampes de la natura interpretada segons els rituals cristians, on el poeta es convida a gaudir de la vida i expressa el dolor per no poder-se unir amb Déu.
A 'Entre el coral i l'espiga' accentua el tractament del paisatge humanitzat.
 |
| Fonda sal de les conques salineres |
La paraula hi floreix en un devessall de símbols i metàfores amoroses, on el poeta es queixa de l'absència de l'amat. (Llegir +)
3. LA CONSCIÈNCIA
 |
| 'El cavaller i la princesa' |
'Hi havia una vegada un poble que vivia feliç, com tots els pobles dels contes. Fins que un dia aparegué no se sap d’on un drac immens i horrible, poderós i malvat, que sembrà tota la contrada de mort i destrucció.
Per tal d’apaivagar-lo la gent del poble decidí de lliurar-li cada dia una persona, triada per atzar. El monstre es menjava la pobra víctima, quedava satisfet i no feia desastres més grans.
Fins que un dia la macabra rifa diària volgué que la víctima fos la filla del rei, una princesa jove, bella i dotada amb totes les gràcies...'
Ni el rei ni la princesa són els que heu ben pensat. Qualsevol semblança amb la realitat és pura fantasia poètica. Ni el rei matava elefants ni la princesa feia negocis amb l'administració. El fragment fou extret del blog, força interessant, de Gabriel Bibiloni. (Llegir +)
El quadre que acompanya aquest tercer punt, definit com a consciència, és el famós retaule de sant Jordi, datat l'any 1468. L'obra fou encarregada, per la Confraria dels Cavallers en honor del seu patró, a un enigmàtic artista vengut de fora, conegut com Pere Niçard.
A causa del llinatge atribuït al tal Pere, se suposa que provenia de les rodalies de l'actual Niça. El franc compartí tasques artístiques amb el mallorquí Rafel Mòger. A la taula s'hi representen iconogràficament escenes de la ciutat i de la vida social i cultural de l'època.
Aquella Mallorca llunyana en el temps, però coincident amb els esdeveniments de la realitat actual, correspondria als regnats d'Alfons el Magnànim (1416-1458) i de Joan II (1458-1479). En ella hi destaquen les tensions polítiques, les revoltes socials, les lluites oligàrquiques i l'enfrontament entre Ciutat i Part Forana.
La 'Diada de sant Jordi'
Aquesta pintura central del retaule és l'obra més paradigmàtica del període
gòtic a Mallorca. En ella s'hi destrien, segons els entesos, dos conceptes intel·lectuals: l'humanisme i el lul·lisme. Un humanisme moral, majoritàriament lul·lista.
Si no anam errats, ara es pot veure i admirar al Museu Diocesà (clicar), tot i que l'obra va estar ublicada a l'església de sant Antoni de Pàdua de Palma.
L'enigmàtic Pere Niçard
El quadre que acompanya aquest tercer punt, definit com a consciència, és el famós retaule de sant Jordi, datat l'any 1468. L'obra fou encarregada, per la Confraria dels Cavallers en honor del seu patró, a un enigmàtic artista vengut de fora, conegut com Pere Niçard.
A causa del llinatge atribuït al tal Pere, se suposa que provenia de les rodalies de l'actual Niça. El franc compartí tasques artístiques amb el mallorquí Rafel Mòger. A la taula s'hi representen iconogràficament escenes de la ciutat i de la vida social i cultural de l'època.
Aquella Mallorca llunyana en el temps, però coincident amb els esdeveniments de la realitat actual, correspondria als regnats d'Alfons el Magnànim (1416-1458) i de Joan II (1458-1479). En ella hi destaquen les tensions polítiques, les revoltes socials, les lluites oligàrquiques i l'enfrontament entre Ciutat i Part Forana.
La 'Diada de sant Jordi'
Aquesta pintura central del retaule és l'obra més paradigmàtica del període
 |
| Ran de rel com llengua romanial |
Si no anam errats, ara es pot veure i admirar al Museu Diocesà (clicar), tot i que l'obra va estar ublicada a l'església de sant Antoni de Pàdua de Palma.
Arribats aquí, només ens quedar dedicar-vos un feliç dia de sant Jordi, en què els carrers s’ompliran de roses, llibres, llaços i persones alegres.
I molts d’anys a tots els Jordis, Jordines i Georgines.
Gassho profund!!
