El zen, un camí per a l’alliberament


Dimecres, 17 d'abril de 2013
Entrada al Museu Dionís Bennàssar.
'Pollença ens dóna la benvinguda'

Una nova iniciativa aferma l'activitat de la Sangha. Estam tots convidats a la conferència que oferirà la mestra Berta Meneses, amb el mateix títol del ‘post’, 'El zen, un camí per a l'alliberament'. 

Serà aquest divendres, 19 d’abril, a les 20.00h, a la Fundació Dionís Bennàssar, de Pollença. Fent un clic aquí sabreu com arribar-hi.

camí, llibertat, Pollença, zen, Dionís, actitud, Costa i Llobera, consciència, Formentor, aquí i ara, Bonet, quietud, Xumet, poesia, Panikkar, silenci, natura, unitat, saviesa, contemplació...
divinitat

Tot a partir d’aquests noms i paraules construirem el convit a la conferència de divendres a Pollença; i al zazenkai i a la jornada d’iniciació, de dissabte i diumenge, a Manacor. Encara que, d’aquesta última opció, en parlàrem a la darrera entrada al blog.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer...

La primera estrofa d’un poema que ha esdevingut paradigmàtic,El pi de Formentor’ de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922), ens ofereix el pòrtic d’entrada a Pollença, un indret singular, màgic, únic.

Obra de Dionís Bennàssar.
'l'arbre sublim ombreja als pescadors'
Allà, l’obra colorista d’un altre creador únic i singular, Dionís Bennàssar, omple l’escanzell, el primer i el segon aiguavés del casal que acollirà l’esdeveniment.
     
El zen, en tant que camí per assolir la llibertat de la persona, és l’autovia per on farà discórrer l’aplec de saviesa, d’exemples, de pràctiques i pragmatismes, la mestra de l'Escola de Zen Sanbo-Mallorca, Berta Meneses.

D’ella aprenem que viure en i des de l’absoluta llibertat significa perdre les pors, alliberar-se de les culpes. Viure en la plena consciència de l’aquí i ara.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam...

El vent de la llibertat que remou el brancatge, que escriu i dibuixa Costa i Llobera, esdevé l’energia i el moviment de les figures intuïdes, somniades i dibuixades per Dionís. La dansa de la felicitat eterna.


Obra de Dionís Bennàssar.
'dansaires de la felicitat eterna'
Viure plena, intensa i conscientment cada instant de la vida. Viure cada moment, cada circumstància, com si fos única, inèdita, original, universal, infinita, il·limitada, eterna.

'L'home és l'artista de la natura'

Viure, únicament. En el fons d’aquesta consciència plena, en la base de sustentació on s’hi forja la llibertat, hi ha el silenci i la quietud.

Un silenci i una quietud que germinen en el zazen, en la meditació, d'on sorgeix la confiança i brosta la llibertat absoluta, que permet viure serenament i tranquil·la, sense pors. Viure l'aquí i ara, i copsar la consciència divina que ja som.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit...

Obra de Dionís Bennàssar.
'arbres de la consciència divina'
Alliberar-se dels anhels i de l’afecció no és cercar, és trobar. Saber trobar dins cada situació, dins una flor, nigul, cel, arbre, sense jutjar, dolent o bo, gran o petit, ric o pobre.

Raimon Panikkar Alemany en el record

Primer, cal conèixer-se; per després, oblidar-se; i, finalment, reconèixer-se en tot, retrobar-se en la unitat i en tot. 'Ets part del tot, ets u amb tot. Tu ets...'

La Sibil·la de Delfos ja va dir fa tres mil·lenis: ‘coneix-te a tu mateix’. I l'última ratlla de l'última carta de Plató a Dionís el Vell, el tyrannos de Siracusa, acaba dient: ‘[...] i sigues tu mateix’.

Raimon Pannikar, savi universal
(Barcelona, 1918-Tavertet, 2010)
Fotografiat per Ilvio Gallo
‘La divinitat és la mesura de totes les coses’ va afirmar Plató: això significa que l'element humà és constitutiu de tot el que l'home toca, fa i pensa.

Però, què és la unitat?

Aquesta paraula tan senzilla és paradoxalment ambivalent: unitat no vol dir ‘unió’, això és, síntesi, re-unió, henosis, enganxament de dues coses, fusió monista de contraris o unificació d'oposats.

Unitat tampoc vol dir ‘u’, el número 1, oposat a multiplicitat. I aquesta confusió ha sigut fatal en la història del pensament humà.

'ésser u: plenitud i buit'

Uni-tat (Ein-heit, One-ness) vol dir primordialment ‘l'estat d'ésser u, l'estat d'identitat, d'ésser un mateix, ídem’.

És l'estat anterior a la divisió entre subjecte i objecte. Unitat és la plenitud indivisible i el buit igualment sense parts.

Badia de Pollença
Foto d'Aina i Xesca Serra


L'home no està fet per junyir-lo al jou d'un lloc de treball com un animal de producció. L'home és l'artista de la natura i d'ell mateix; és un cooperador a l'obra de la natura i de Déu, com diuen les Escriptures cristianes i també l'alquímia.

Aquestes perles essencials són fragments manllevats a Raimon Panikkar, de la lliçó d'investidura que va dictar quan la Universitat de les Illes Balears el va nomenar doctor honoris causa, el 25 de juny de 1997. 

Panikkar és una atalaia preeminent de saviesa. A la seva memòria, i en agraïment per les lliçons de vida que ens ha ofert, aquests ‘haikus’.

surt el sol a Tavertet,
els niguls s'aixequen
el roquissar esguarda

el silenci de Panikkar
es belluga en el vell fossar,
torna vida i exemple


Cala Sant Vicenç. Foto Xesca Serra

Per a gaudi de qui hagi arribat fins al final d'aquest post (gràcies, sien dites, per la paciència), entrellaçam un fragment d'un poema d'Antoni Xumet (Port de Pollença, 1971), editor d'El salobre', amb un últim present. Semblen fets a mida.







Molt sovint puc sentir encara la remor de les estrelles
corejant qualque himne que, tu i jo, escriguérem.
Tal vegada jo vaig escriure'l i tu el cantares,
i una verge maternal emparà dintre
el seu si la teva veu i la va dreçar
al cim més alt del seu reialme...
 


Gassho profund!!


Nota: si clicau sobre les fotos i pintures les podreu veure ampliades.