Sant Honorat, imatges d’un zazenkai


Dimarts, 26 de març de 2013



Unes poques paraules per introduir les imatges de la jornada de zazenkai a Sant Honorat de diumenge passat...





El massís de Randa estotja sigil·losament el goig, la joia i l’alegria del retrobament de la Sangha, formada en aquesta ocasió per més de 40 persones...



 
el so de la campana es fon amb el silenci, piuladissa d'ocells...

La muntanya de Ramon Llull també guarda els moments de dolor, de paciència i de perseverança del zazen en el famós zendo que, des dels niguls estant, mira a l’interior del cor de Mallorca...








Endevinau quin toc de campana impulsa la mà del nostre company Tomeu Artigues? Va o ve? Primer, segon o tercer?







 
del so de la meditació al silenci de la contemplació...

Els racons de bellesa subtil, diàfans i quasi transparents, sotmeten els éssers a la humilitat de les pedres, de les plantes, de les flors...







Ens saluden les tendres olors del romaní, del ciprell, de la menta i l’herba-sana...




 

  

Brosta la puresa de les margalides humides per la rosada de bon matí...




 


El ginebró, el càrritx, el garballó, els éssers més sobirans, independents i autòctons...








units amb tot el que existeix...


I de l’equilibri amb la naturalesa i la pràctica del zazen férem el salt des del trapezi del zendo cap a la sala dels menjars...






Estem units amb tot el que existeix; nosaltres, aquests aliments i el nostre menjar són buit... Amb tot el que existeix en l'univers sencer volem compartir aquest aliment...’






Meam! si podeu destriar, entre les tres instantànies efímeres del dinar, quines són: la taula del Déu pare, la del Fill i la de l’Esperit Sant?





el Sant Greal...


L’aroma de l’arròs amb verdures, servit al punt exacte de cocció, insufla bufs de vida en els cossos...

I si l’arròs és d’una categoria especial no direm res de la darreria, d’aquell Sant Greal on les fraules neden lliures dins les aigües gelatinoses del Jordà...




  la poesia, la màgia, la saviesa...

Finalment, dins la sala de meditació hi ha quedat a romandre per sempre el col·loqui sobre la poesia de Bab'Aziz:i els secrets del mestre sufí; i la vellesa de l’ànima d’Ishtar, la nina;




...i l’anhel de veure el ball dels dervixos i desentranyar els enigmes del pou;






...i conèixer la immensitat del desert i el moviment de les dunes, i veure el rostre i l’ànima del príncep dins el mirall de la bassa d’aigua;




 


...i seguir el senderol de la fe per, eternament, fluir i refluir i confluir amb tots, amb TOT...






OM. L'amor de l'univers
el vent xiula a fora, 
però hi ha una gran pau a dintre...


I, llavors, ja esdevé el silenci...

El regal del samu...

El retorn a la joia de la vida quotidiana...


Bones festes de Pasqua a tothom...

Gassho profund!!



PS: si feis un clic damunt les fotos s'amplien i es veuen amb major qualitat.