‘Dóna als altres el que desitges que et donin: simpatia, comprensió, tolerància, fe, ajuda, bons pensaments, paraules i obres’
Joan Mascaró i Fornés
Pàtria
Estic enamorat de tu i ha passat tan de temps d’ençà que va néixer en nosaltres aquesta flama, aquesta candela de foc que mai no s’ha d’apagar, que no puc estar-me de dir-t’ho a cau d’orella, com una sintonia de piano que fa ballar les notes dins el cor amb subtilesa...
O dir-ho amb un clam fort i ferm des del cap curull de la muntanya, perquè ressoni lluny, als confins de la terra i tothom en sigui testimoni del nostre amor...
Ha transcorregut l’estiu removent amb ones blanques i brises càlides els penyals i roquissars de les nostres ànimes, de les nostres pàtries, si mai cap dia en tenguérem...Deia el vell mestre de música i poeta que ‘la llengua és l’ànima de la nostra terra... Matar-la és assassinar, culturalment i artísticament, el nostre poble, perquè la llengua és la pàtria de l’home...’
De sobte, quan cauen les primeres boires esfilagarsades d’octubre, cercam recer a l’empara del silenci. L'amor esdevé la nostra pàtria...
Amb una postura que sembla d’agenollament religiós recercam la pau que calmi els esperits inquiets que esbufeguen dins els nostres cossos...
Aquietats dins el Zazen d’aquest octubre autumnal reneix l’amor per la vida senzilla, per la naturalesa essencial i s’obren totes les portes del Dharma per aprehendre-les totes.
Així, a Sant Marçal, a Sant Honorat, a Son Bono, o a l’Espai de Silenci del carrer de la Sorteta d’Artà...
Dins aquest minúscul i generós habitacle del llevant mallorquí una lluna blanca ens obre les portes i ens convida a la serenor amorosa de la contemplació...
El racó de n’Aina
‘Visc en la certesa i sé, des d'un lloc no expressat, que una pràctica compromesa ens obri a una mirada interna que ens connecta amb l'origen.
Sé també que aquesta connexió amb el que som pot generar canvis en el món de manera silenciosa i imperceptible.
Avui hem inaugurat la nova temporada a l'Espai de Silenci i em sento feliç i completa. Malgrat les circumstàncies de la vida diària, que a vegades sembla que ens ofegui, la llum mai ha deixat de brillar.
No puc més que manifestar una immensa i profunda gratitud als amics i amigues, companys i companyes en el Dharma, que amb la seva presència beneeixen aquest lloc, creant un entorn d'harmonia i pau.
Vull expressar també un agraïment profund a la nostra mestra Berta per inspirar-nos en la distància i també molt especialment al Rafel per acompanyar-me des de fa 20 anys en el camí del Silenci i la Presència.
Entre tots i totes podem construir un món millor si amb la nostra mirada interna aprofundim i ens connectam a l'àmbit buit, allà on tots som U...’
Gràcies Aina Nadal!
Arigato Mizue!!
L’amiga Mizue Tomita, de casada Jenkins, que coneguérem a Canterbury, que viu a Brisbane a Austràlia, que va néixer a Taiwan, que la seva ascendència familiar és del Japó i que ara viatja per la Xina refinant l’aprenentatge del Tai-xí, ens brinda aquestes belles imatges que avui configuren les il·lustracions del nostre bloc...
Gràcies Mizue... グラシエンス
El bosc
Sovint, dins les ones d’emissores franques escoltam la veu del bosc habitat que ens parla de la llum que s’infiltra avall, ran de rels, entre fullatges i brancams...En la darrera ocasió, el bosc estava habitat per un ornament, un dosser arbori, com els que encara hi ha als boscos tropicals i que hauríem de defensar per evitar la seva desaparició...
Deia, aleshores, Francis Hallé, un botànic expert en els boscos primaris del tròpic, els únics que encara ens queden, que somia amb una botànica que tengui en compte a la planta en si mateixa... Una planta que pugui recuperar el seu lloc central en les ciències de la vida...
Deia Hallé, que si ens inspiram en les plantes, enmig d'aquest món d'aparences i de diners, d'anuncis i de soroll, de contaminació i de brutalitat, el futur del planeta seria menys ombrívol, més amorós...
També ho explica en el seu llibre ‘Elogi de la planta. Per una nova biologia’.
El caos, que impera en aquest temps de revolta, no sabem si permetrà estudiar amb deteniment i imposar aquest dosser arbori que, bellament, descriu Hallé com una aventura botànica que pot canviar per sempre el nostre concepte de riquesa...
‘Un arbre és una enorme superfície que envia a l'atmosfera tones de vapor d'aigua. Cada espècie d'arbre emet molècules volàtils específiques... Les VOC ‘Volàtil Organic Compound’, diu Hallé.
Els arbres no només envien vapor d'aigua a l'atmosfera, sinó que també són capaços de controlar el retorn d'aquesta aigua en forma de pluja. D’una pluja rica en gotims de vida que esclaten dins els solcs i fan germinar les llavors, d’allò que esdevindrà un arbre generós de fruits i aliments...
Així com Francis Hallé va veure, en la seva joventut, un nigul dins l'horitzó llunyà i nítid de la sabana africana i, quan es va acostar, va descobrir una petita selva sota aquell nigul; nosaltres recorrem en silenci les entranyes més profundes que habiten dins la nostra mare terra.
Dins la matriu que més ens estima. Dins el cor de la persona, de l’ésser innumerable ja salvat per sempre més...
Tot, per trobar una gota minúscula, transparent, gairebé efímera, una gotel·la mínima d’on sorgeix la primera llum que configura l’univers sencer. El nostre univers...
El darrer regal
I per recórrer les sendes aèries i ramificades d'aquest viatge pels mons insospitats que habiten les prolongacions de les branques i les fulles dels nostres arbres; per anar a meditar des de la soca rel que ens configura i defineix; per asseure en silenci contemplatiu fins que esdevengui absolut, recorrerem a la gràcia i a la inspiració de la genialitat musical, perquè:I Fall In Love Too Easily (+)
Gassho profund!
‘Només l’amor pot expulsar la por que és la causa de la guerra’
Joan Mascaró