Belleses trigonomètriques

Dijous, 15 de juny de 2017

A la memòria de Rosario Vinyoles


‘L’home i la planta són mortals i mutables; 
el significat i l’essència de la composició floral 
són eterns’

Bokuyo Takeda



La proporció dels elements, la bellesa de les línies, l’espai significatiu, la frescor, el vigor i l’estètica dels materials, els volums proporcionats, l’harmonia dels colors, la relació de respecte, la cura i la neteja de l’entorn... tot dibuixa l’univers.

Els ensenyaments de Rosario Vinyoles, companya de la Sangha i mestre en l’art de l’ikebana i en molts d’àmbits vitals, es mantenen presents amb fidelitat precisa. 

Rosario, finada el 2008, ens feu hereus d’una de les més antigues i belles tradicions del món Zen.

Per reprendre aquesta pràctica, un grup ben nodrit de companyes va fer trobada als Establiments, a la contrada de na Xunxo Cortés, qui, amablement i generosa, ens va cedir tan esplèndid cau de la família Bibiloni Cortés.


Simplicitat i equilibri


Una ullada a la paret de la casa, als marges del jardí, a la pèrgola i a la taula parada, i hom ja se n’adona de la meravella de l’encontre. Del regal de compartir oratges i brises que arriben per dins el comellar directament de la mar blava, nua, tendra i salvatge alhora.

El grup va fer una pràctica basada en les dues principals característiques de l’ikebana

  1. la simplicitat de les seves regles 
  2. i el seu caràcter decoratiu

Sempre, dins un ampli ventall de llibertat que, si es respecten aquestes regles i tècniques, proporciona l’habilitat suficient per expressar la bellesa de les composicions.

I amb una equilibrada combinació de diversos elements: material fresc, sec, troncs, pedres...

El murmuri de la història


Seguint l’exemple de na Rosario, les nostres companyes aprofundiren en aquest art floral mil·lenari, que té el seu origen en les ofrenes als esperits de la natura. 

Sabem que fou en el Japó més tradicional, enllà el segle VI, quan el Budisme Zen va incloure l’ikebana dins les seves pràctiques meditatives i contemplatives. 

Foren els monjos els primers artistes realitzant ofrenes de flors davant la imatge de Buda

Aquestes icones solien ubicar-se verticalment dins el gerro o deixant surar els pètals de la flor de lotus en un receptacle.

La paraula ikebana deriva d’ikeru ‘conservar viu’ i bana (so de hana) ‘flors’. Podríem dir que significa ‘flors vivents’. 

Però el nom original de l’ikebana era kado, que significa ‘el camí, la ruta de les flors’ com una forma de meditació relacionada amb el pas de les estacions, els cicles vitals, l’efímer de l’existència, la impermanència. 


Em seguiu?


Sense voler copiar la forma de la planta ubicada a la natura, cream el ‘nostre ideal’ de la planta, a la vegada que reflecteix el nostre esperit, dret, sinuós, entorcillat... i allò humà i vegetal i mineral fan u.

Escoltam els moviments silenciosos de les plantes, les paraules no dites de les flors. 

Llavors,  interpretam la seva forma i duem a terme la creació definitiva d’un ikebana

No cercam la bellesa de la flor amb els ulls, cercam la seva essència. 


Trinitat santíssima


I… cada creació és única i manifesta una estructura trinitària

Passat - Present - Futur
Terra - Home - Cel
Naixement - Vida - Mort


  • La flor tancada, o que just comença a obrir-se, representa el futur. 
  • La que està just acabada d’obrir esdevé la representació del present.
  • I la que comença a estar mustia, si sí, endevina el passat.

Normalment, les composicions tenen tres cossos: el vertical, el que s’inclina a un costat i el que s’inclina al costat contrari, deixant que l’espai ‘buit’ prengui importància i agafi rellevància. 

Presència en l’absència, forma no és sinó buit, buit no és sinó forma, com el solc que deixa dibuixat en el cel el vol de l’ocell.

H2O, vida primitiva


L’aigua representa les qualitats primitives i essencials de la ment: claredat, amplitud i la capacitat de reflectir, sense judicis, la realitat tal qual és.

Podem viatjar dins aquesta naturalesa essencial que tot ho configura, a partir del dibuix arquitectònic de l’ikebana.

Des del coneixement de les regles, haurem de despertar la intuïció, cultivar el sentit de l’harmonia interna i connectar amb la pròpia creativitat. 

De fet, el principi del tres es basa en la filosofia budista que considera:

Zen: el cel
Jin: l'home
Tchi: la terra


El grup d’amigues va gaudir ferm del jorn, de la pràctica, de la companyia, dels sabers, que brostaven lliurament, i seguiren fent les composicions florals amb el conjunt d’elements primigenis que els monjos budistes establiren:

  • A la part més alta de les composicions se situa el cel
  • A la part inferior, la més baixa, estaria la terra
  • I al bell mig hi trobam la humanitat, que estaria situada entre el cel i la terra, i que s'alimentaria d'ambdós elements: del cel, pel que fa a tot allò espiritual, i de la terra per tot allò material
  • De l'equilibri de totes les parts consistirà l'harmonia de la composició


La transmissió de l’ensenyança



Al llarg dels segles, aquest art va ser transmès en la pràctica de mestre a deixeble, de forma oral, amb poques paraules o gests sigil·losos, muts.

L’ensenyança es guardava tancada a pany i clau. 

En absolut secret romanien els continguts espirituals i també les tècniques especials.

A Orient, sempre s’ha valorat la transmissió de cor a cor, amb la intenció amagada de no permetre que el deixeble aprengui la lliçó de memòria, sinó que descobreixi l’esperit de la composició floral amb la seva experiència vital.

En el segle XVI, es va publicar el primer llibre, que pràcticament era un codi que enumerava les qualitats fonamentals per aprendre el veritable ikebana: la paciència, la concentració, el caràcter, la serenitat i l’esperit, dirigides simultàniament a Déu i a la Humanitat.


Art, vida


La vida és ‘un art’ en si mateixa. 

En el més profund de la nostra consciència hi ha ‘quelcom’, subtil i essencial, que espera ser descobert i potser és aquí on ens duu ‘el camí de les flors’. 

Un camí que permet la manifestació de la no-forma, en aquesta forma.


L’aroma de Rosario


Rosario va viure uns anys al Japó, on es va iniciar en les arts de l’Ikebana i del Sumie, i va connectar profundament amb la cultura japonesa. 

El 1997 va venir a viure a Palma. Ja era practicant de Zen (deixebla de la mestra Ana Maria Schlütter), quan es va incorporar a la Sangha de Palma transmetent tots els seus sabers i el seu amor envers el Japó. 

Sempre recordava les paraules del mestre Bokuyo Takeda: ‘S'ha de buscar la forma exterior a partir de l'interior’.

Amb aquest principi, durant els Sesshins, ella s’encarregava de fer els ikebanes i tothom se sorprenia de la bellesa, de l'harmonia i de la sensibilitat, que traspuaven les seves composicions florals. 
Na Rosario, amb un somriure als llavis,
a la Fundació s'Olivar

Per mor de l'interès de les persones de la Sangha es van començar a fer anualment cursos d'introducció. Malauradament, na Rosario va morir el dia de Sant Josep de l’any 2008. 

De ben segur que, de llavors ençà, desa els ikebanes del gran temple allà on reposen les persones estimades.


Darrer regal...


Per a ella, i per a tots nosaltres, aquest bell i romàntic ramell que creix, s’enfila i es fon, talment un dels més genuïns ikebanes que na Rosario ens va regalar. (Clicar aquí).


Gassho profund!!


‘La nostra fe s’ha de basar en un amor profund’
Joan Mascaró i Fornés