Els esmorrells del Sesshin

Dijous, 23 de juny de 2016





‘En la voluntat de l’univers som lliures’
Joan Mascaró i Fornés





Arreplegam, peça a peça, els bocinets que s’han escampat durant els dies del Sesshin, d’aquest silenci intensiu viscuts per la Sangha al casal dels costers de Son Bono. 

I des d’allà dalt estant, apleguem tots els que han succeït als nostres universos, propers i llunyans, perquè:



‘L’esmicolada del recipient que abasta el Tot;
el trencament d’allò que ens configura com a éssers;
els grums de saviesa que ens ha deixat desats la mestra;
l’amor incondicional fragmentat per un ego cobdiciós:
Tot plegat ens convida a recuperar l’art del Kintsugi.

Les peces rompudes, trencades o esmicolades durant el seu ús, 
es reparen amb pols i fil d’or, d’argent i de platí...’


Avui, abraçarem allò tarat i farcit per les imperfeccions de la vida, i donarem autèntic valor al crui i a l’esmorrell per on s’han trencat i han sorgit primer, les ferides i, llavors, les cicatrius que deixa l’aprenentatge del camí.

Serà una peregrinació per la filosofia de la no-ment, del ‘Mushin’, que destaca els conceptes del no aferrissament, d’acceptació dels canvis i del destí com aspectes consubstancials a la vida.’

‘Ben igual que una tassa de test que cau i es torna a reparar. La tassa és tassa, però ara té unes cicatrius que mos diuen per on han passat. Això la fa única e irrepetible. 

Com les persones, i les hauríem de celebrar a totes i cadascuna d’elles, en la seva unicitat amb un amor incondicional. 

Aquest amor incondicional és el que ho traspassa tot, que mos fa sentir com si tornàssim a ca nostra’ deia, despullant-se amb humilitat, el nostre heroi.


El camí incomparable de l'amor


‘Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimàs, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 

Si tengués el do de profecia i penetràs tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tengués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimàs, no seria res. 

Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tengués així un motiu de glòria, però no estimàs, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, ni groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

L'amor no passarà mai

Vendrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 

Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. 

Però quan vendrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 

Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Avui, el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 

Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.’


Un esmorrell profètic


Encara retruquen dins el cervell aquestes paraules sagrades, dels escrits profètics de Pau.

La mestra, ungida per la saviesa universal que la caracteritza, en feu la tria pensant específicament en l’acte de celebració de la comunió del dissabte, 18 de juny. 

Immergits dins la lluminosa capelleta de Son Bono, aquell horabaixa de clarors tebes, el silenci regnava arreu quan la mestra ens comentava, discretament i subtil, la carta de Pau adreçada als Corintis, tot posant l’amor en primer terme. 


I, a bocins, deia:


Els anhels més elevats: la benevolència, la compassió i l’amor creen camps energètics que ajuden, curen i ordenen.

Els bons desitjos, els anhels profunds del cor, són aspiracions de l’Ésser que es realitzen, perquè la Realitat originària de tot quant existeix s’alimenta d’aquesta energia bàsica de l’amor’.

‘Qui no sigui capaç de transcendir la seva limitació personal, per obrir-se als altres, no se comporta d’acord a l’evolució i cau malalt. L’amor és l’estructura bàsica de l’evolució.

Avui, que la societat que hem conformat pateix de narcisisme, i que hom no és capaç d’obrir-se al misteri de fer-se un en els altres, només podrem eliminar l’odi, les agressions i el terrorisme del món contraposant-hi les energies de la pau i de l’amor’.

‘Hem de despertar i obrir les nostres consciències a aqueixes energies de: cuidar, curar, intuir, compadir, contemplar, sentir, ser afectuós, lliurar-se, i estimar. Estimar molt’.

‘L’amor ens converteix en persones. Som responsables d’allò que s’irradia de nosaltres mateixos. L’amor no comença en la paraula i en l’abraçada; comença en els nostres pensaments i sentiments, que es configuren dins l’interior’.


Les deixalles de Vigneau


‘És necessari reparar l’amor a un mateix. Confonem estimar-nos amb ser orgullosos, quan de fet estimar-nos a nosaltres mateixos és un acte de profunda humilitat: veure el que hi ha dins i reconsiderar-se...’

‘Però en nosaltres nia un cansament íntim, gairebé vergonyós, que aflora quan ens traiem el maquillatge del personatge de la vida social, professional o familiar...’

‘Hi ha un anhel de ser nosaltres mateixos, sense tants esforços ni requisits, ser sense aparentar, existir sense haver de pagar res a canvi, però no arribem ni a estimar-nos a nosaltres mateixos i ens passem la vida demanant que els altres ens estimin. Vivim plens d’autoexigència...’

‘Patim molt més per no poder estimar prou que per no ser estimats prou. En realitat tot es redueix a amor i mals d’amor. Castrem la nostra sensualitat, amorositat, la nostra capacitat de goig, i ho fem amb un enorme esforç...’

Són records del biaix de l’entrevista a Alain Vigneau, l’actor, clown i pedagog, que van publicar al passat número d'aquest bloc.

La flor del lotus




‘Un monjo va preguntar al mestre Ximon: què passa quan 
el lotus encara no ha sortit de l'aigua?’ 
Ximon va dir, ‘les flors de lotus’. 
El monjo va preguntar llavors: ‘què passa després, 
quan el lotus ha sortit de l'aigua?’ 
Ximon va respondre, ‘Fulles de lotus’.

Vet aquí el koan número 21 del Hekiganroku, tan entrunyellat i tan senzill, que ens fou exposat en la seva instrucció i el seu cas, clos i abellit per un poema que no gosam a repetir...

La fulla de lotus


No podíem deixar passar l’ocasió d’ençà que l’amiga Chon Belart, quin bloc més savi i acurat ens regala i posa a disposició, pujava al seu mur de Facebook l’entrevista a Jon Kabat-Zinn, el biòleg molecular, investigador i promotor del 'mindfulness' a Occident de comentar la seva vida i obra.

Catedràtic de Medicina a la Universitat de Massachusetts,  Kabat-Zinn diu que hem d'aprendre a viure junts amb les nostres diferències. ‘La diversitat és una força positiva. 

'M'interessa l'experiència directa de la interconnexió, però no les creences. Si augmentes la consciència, els canvis en la teva vida vénen sols’.

Fa uns anys vaig tenir la sort de conèixer i participar d’un curs amb un deixeble de Kabat-Zinn al MIT, on s’investigava la reducció de l’estrès. 

De nom Andrés Martín, aquest llicenciat en Ciències i Doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou l’introductor del programa de Kabat-Zin a Espanya el 2004 i en la seva pràctica va especialitzar-se.

Aleshores, quan ja m’iniciava en la pràctica del Zazen, Martín em va exposar les evidències científiques per reduir l'estrès i per facilitar la resiliència, la capacitat de recuperar-se de l'adversitat, mitjançant les propostes de Kabat-Zinn.


Les perles trencades de Belart, Kabat-Zinn i Martín 


La tríade d’aquests noms no és ni accidental ni fortuïta. 

Ve al cas per la important transcendència que ha fet coincidir els tres éssers, savis en les seves disciplines, que obren per a coneixement i pràctica de la resta. 

Ciència i esperit, cos i ànima, cor i ment, intel·ligència racional i emocional, fan part del repte d’unificació que l’ésser d’avui té establert en el camí del creixement personal.

Sabem, per experiència, que amb la pràctica del Zazen podem restablir el nostre equilibri mental i corporal, i estimular la curació i el benestar davant dels problemes quotidians que ens planteja la vida ordinària. 

De fet, Kabat-Zinn reconeix que ell s’inicia en la pràctica a través del Zen.

‘És cert, vaig descobrir la meditació zen als 21 anys i des de llavors he investigat de manera científica les capacitats de mantenir l’atenció plena per sanar-nos. He demostrat l'eficàcia d'una pràctica espiritual mil·lenària i l'he posat a caminar a Occident.’

‘Philip Kapleau, experiodista i trescador d'universos ignots, va explicar que després de cobrir els judicis de Nuremberg va començar a tenir terribles migranyes que va aconseguir curar retirat en un temple zen. 

Vaig començar a meditar una hora diària per comprovar si això era possible i mai ho he deixat...’

‘La consciència plena s'exercita prestant atenció de manera activa en el moment present i sense jutjar. 

Desenvolupar la capacitat d'abraçar la realitat de les coses és curatiu i transformador, canvia el nostre cervell, tal com demostren les investigacions neurològiques...’

‘Si augmentes la consciència, els canvis en la teva vida vénen sols. Requereix disciplina, però el més curiós és que no cal fer res. 

El que es proposa no és que un canviï la seva vida, sinó que s'enamori d'ella...’

Meditar ens canvia el cervell?


‘Regions que tenen a veure amb l'aprenentatge i la memòria s'eixamplen. L'amígdala, la zona del cervell que reacciona a les amenaces i segresta l'atenció, es reforça; es milloren les connexions neuronals i fins i tot es donen canvis en el genoma...’ diu Kabat-Zinn.

‘El més difícil d'entendre és que no cal fer res. No es tracta d'intentar canviar, es tracta d'en lloc de viure adormit, viure despert...’

‘Sempre hi ha coses en la teva vida que no acaben d'agradar. Aquí és on la meditació funciona, perquè el fet que t'agradin o no depèn només dels teus pensaments. 

La depressió està causada per una desregulació en el pensament, comences a rumiar i entres en una espiral negativa que acaba en trastorn...’


‘Sabem que una ment distreta és una ment infeliç. Hem d'accedir a la consciència, un tipus d'intel·ligència innata de la qual en sabem poc però en coneixem el seu poder...' 

'La relació que mantenim amb el nostre cos, la nostra ment, pensaments i emocions, instant rere instant, ens aporta, si és la correcta, salut, benestar i saviesa. 

El cultiu de la meditació és un acte radical de seny, d’amor i de compassió per un mateix i, naturalment, per als altres...’

Els cruis de Brian Eno 


Aquest productor, compositor, artista visual, tecnòleg i assagista que diu ‘crec en el futur, sóc un optimista, però no crec en allò sobrenatural...’ ens ha deixat uns cruis que salsirem amb fil d’argent primmirat. 

Teclista dels Roxy Music i productor dels Talking Heads, Bowie, Genesis, U2, Coldplay, Eno va crear la Long Now Foundation (1996 ) per pensar sobre el futur. 


El futur en què creus és el que acabes materialitzant


‘Fa mig segle que reflexion sobre el futur, perquè pens que el futur en què creus és el que acabes materialitzant, de manera que has de viure el futur que vols veure. Els pessimistes generen futurs dolents…’

‘Jo tract les persones com vull que tractin els altres en el futur, mentre que moltes persones volen que es tractin els altres com a ells els van tractar en el passat, és a dir: malament. 

Com a artista sempre he intentat que l’art pertanyi al futur en què jo voldria viure, i així fer-lo més possible…’

‘La meva visió del futur és la interconnexió de les ments, cada dia més evident. Perdem individualitat, però no em sembla una gran pèrdua…’

‘Aquesta ment col·lectiva sembla fràgil i controlable. Aquest és el problema, però gràcies a gent com Snowden o Wikileaks tenim una idea de quant ens arriben a conèixer els governs i com Google va analitzant-nos amb cada clic que fem, i ser conscients d’això és el primer pas per canviar-ho. I després hi ha el costat bo…’

‘Ser un offsider amb molta seguretat en tu mateix és beneficiós… Primer, vaig ser mestre i vaig aprendre que és la feina més difícil i que els bons professors són uns genis de l’empatia. Jo sóc massa egoista, m’interessa el meu propi món...’


‘Voldria donar resposta a la pregunta de per què existeix l’art. Coneixem la part esquerra del nostre cervell, la lògica, i hi confiem. 

Però gairebé no sabem res de la dreta, la creativa, i això es reflecteix en la societat: com que no coneixem, menyspream; l’art està sent desplaçat en l’educació i em sembla greu…’


-o-

‘Seure en silenci és un exercici 
per observar l’interior.

N’hi ha que cerquen l’interior
dins la seva pell
o dins els seus sentiments
o pensaments.

Però l’interior no té un lloc.
S’estén
fins a l’horitzó.

Quan això esdevé real per a algú,
la seva respiració va i ve
a l’horitzó.’

‘Interior’ poema de Sílvia Ostertag


Un esbaldreg axuxí de Meneses


Quant més som l’altre més som nosaltres mateixos.

Estimar a l’altre com a un mateix implica transcendir el nostre ego i arribar a Ser un amb l’altre. Això és: arribar a ser allò que encara ara no som. 

És sobrepassar els nostres límits. 

És abraçar una actitud d’apertura que ens permet experimentar la gran Veritat del vertader Jo en nosaltres mateixos i en els altres...

L’energia de l’amor és a la rel de la veritable comprensió. Aquest és el descobriment que la majoria de tradicions han fet. 

Amor no és estar catapultat cap allò Amat. 

L’amor implica saviesa, coneixement, si no és així llavors sorgeix el perill de l’alineació i l’amor no és vertader. 

Perquè conèixer sense amor no és vertader coneixement és collir, aprehendre, apropiar-se; en definitiva, un robatori, un saqueix...'


Una escletxa del silenci vivent d'Ostertag


Tenim cita aquest divendres, 1 de juliol. 

Ens convida Pilar Ascaso. 

Ens ofereix l'espai de trobada per practicar l'escolta i el diàleg reflexiu, compartir pensaments, vivències, experiències, plantejar interrogants, sobre temes de la vida que ens afecten a tots, tant en allò quotidià, com en el més transcendental. 

Tot això en un ambient d'esperit creatiu, cordial, assossegat, que ens permeti nodrir-nos des de l'expressió lliure i respectuosa. 

Entre les 18.30 h i les 21.00, hi haurà un recital poètic-musical basat en el llibre ‘Silenci Vivent. Harmonització i pràctica’, de Silvia Ostertag. (Música, terapeuta de la respiració, mestra zen i directora del Centre per a la Meditació Zen i la pràctica artística en Allgäu, al sud d’Alemanya. Va morir el 2011).

El recital l’oferiran Gaspar Caballero, membre d'aquesta Escola de Zen Sanbo Mallorca (lectura de poemes) i Bàrbara Durán, Francesca Suau i Francesc Cubells, tres dels components del grup de música antiga Polissonia, que interpretaran un repertori escollit i bell per aquesta ocasió especial.


Quan i on?


Al Centre de Psicologia Clínica i Psicoteràpia, al carrer Caro, núm. 1, 1er-I, de Palma. 

Convé confirmar l'assistència amb antelació, en ser l'aforament limitat, al 971711473, o amb un correu a: pilar.asc@gmail.com

Per tal de que la nostra activitat sigui de benefici també per a altres persones es demana una aportació de 5 €, l'import del qual es destinarà a Can Gazà, l'Institut contra l'exclusió social. 


El darrer regal


La sapiència experimentada i apresa llargament de l’amic de la Sangha Tomeu Artigues sempre ens sorprèn amb noves descobertes. Ja sia en la vida, en la feina, en el Zendo, en la celebració de la comunió…

Fent memòria s’ha esllavissat per una encletxa, que no havíem reparat amb l’art del Kintsugi, una peça íntima, senzilla, subtil però d’una força esgarrifadora dins la mínima expressió que empra Gabriel Fauré en la composició del seu Rèquiem.

Deixa't endur pels plecs esmorrellats de la peça esmicolada (clica aquí i tanca els ulls +) i...


‘Dóna als altres el que desitges que et donin: simpatía, comprensió, 
tolerancia, fe, ajuda, bons pensaments, paraules i obres’
Joan Mascaró i Fornés