‘La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància’
Sòcrates (470 aC-399 aC)
A l’horabaixant del proppassat diumenge 10 d’abril, a Manacor, a la seu del seu major auditori trasnsmudat en àgora, en escena, el teatre Romea ens va oferir ‘Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano’.
No record si el text de la malgarbada dramatúrgia, encara que magníficament interpretada per Josep Maria Pou, empra la frase que ens serveix de pòrtic d’entrada al bloc, però la força de l’expressivitat que contenen aquests nou mots (la veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància) ens conviden a fer la selecció de l’enunciat atribuït al filòsof grec per reblir el titular i encetar el bloc.
Manacor en silenci, Manacor en perspectiva
Ja han transcorregut tres anys, i sembla que fou ahir, quan escrivíem aquest ‘Manacor en silenci, Manacor en perspectiva +’. Era el divendres, 5 d’abril de 2013. I ho encapçalàvem amb un poema de Miquel Àngel Riera:
Res no és possible enllà dels evangelis
que m’escrius per la pell, il·luminada.
Tot és així com és, tot és exacte...
 |
| Els arbres de la saviesa |
Aquest cap de setmana tenim, en perspectiva, una cita amb el silenci a Manacor...
La mestra Berta Meneses ens guiarà sàviament i subtil pels indrets de la comprensió del món revoltat, complex, inaudit... però bell, bondadós i agraït.
Només sé que no sé res
Tornem agafar el fil de Sòcrates, l'any 399 (aC) un jurat popular el va condemnar a la mort per cicuta.
Aleshores, encara que una iniciativa liderada per Plató, el seu deixeble més conegut, intentés alliberar-lo, ell mateix es va negar i va decidir complir amb la sentència que li havia estat imposada.
Seva és una de les frases més conegudes de la història de la filosofia, ‘Jo només sé que no sé res’. Un aforisme que es repeteix avui, 2.500 anys després.
Sòcrates, el brillant pensador de l'antiga Grècia, després de denunciar la corrupció a la seva ciutat natal, Atenes, i l'excessiu pes moral que generava la religió de l'època, va ser condemnat a mort...
No va escriure mai cap obra, perquè creia que cadascú havia de desenvolupar les seves pròpies idees. De fet, coneixem en part les seves facècies a partir dels testimonis dels seus deixebles: Plató, Xenofont, Arístip i Antístenes, sobretot. Malgrat que aquests testimonis no són convergents, per la qual cosa no resulta fàcil conèixer quin va ser el veritable pensament de Sòcrates.
Singularment, un dels seus enunciats rotunds ens resulta proper i revelador a tots els practicants de ZEN. Diu així:
‘Descendeix a les profunditats de tu mateix,
i aconsegueix veure la bondat de la teva ànima.
Amb la bona conducta, tu fas la felicitat’.
Tal com resa el títol, Sòcrates acostumava a dir que el seu coneixement es limitava al fet de ser conscient de la seva pròpia ignorància.
Creia que l'obrar malament era una conseqüència de la ignorància, i que aquells que ho feien no sabien com fer-ho bé.
L’art de l’amor
Sòcrates només assegurava conèixer ‘l'art de l'amor’, que connectava amb el concepte de l'amor a la saviesa, és a dir, a la filosofia.
Mai no va considerar-se savi, només deia conèixer el camí que un amant de la saviesa ha de seguir per arribar-hi.
Sovint ha estat qüestió de debat si Sòcrates creia que els humans, en oposició als déus com Apol·lo, podien arribar a ser savis.
En aquest sentit, és aclaridor que va traçar una línia clara entre la ignorància humana i el coneixement ideal.
‘És la Veritat qui ens interpel·la i ens sol·licita.
El nostre desig de la Veritat, del Bé, de la Bellesa, de la Justícia... no és gratuït i mancat de raó: el tenim en nosaltres perquè hi ha una Veritat, un Bé, una Bellesa o una Justícia que ens sentim incitats a cercar.
Les coneixem íntimament al fons del nostre cor. Només cal que les recordem. I el que ens impedeix seguir aquesta crida de la Veritat és l'atracció de les veritats fàcils, les que provenen del testimoni dels sentits o les que inspiren les opinions vulgars...'
L’art de la justícia
Per a Sòcrates, quatre característiques corresponen al jutge:
- Escoltar cortesament
- Respondre sàviament
- Ponderar prudentment
- I decidir imparcialment
‘Cada un de nosaltres només serà just en la mesura que faci el que li correspon’
‘Jo sóc un ciutadà, no d'Atenes o de Grècia, sinó del món’ conclou categòricament.
L’art de la bellesa
El major de tots els misteris és la persona. En un altre passatge manifesta que ‘la bellesa és una tirania de curta durada’.
Referint-se a la bellesa de la dona –diu Sòcrates- que ‘es troba il·luminada per una llum que ens porta i convida a contemplar l'ànima que tal cos habita, i si aquella és tan bella com aquesta, és impossible no estimar-la’.
L’art del saber
‘Només Déu és el veritable savi’. D’aquí que el grau superior del saber és contemplar el per què de les coses.
‘És la recerca de la veritat com a mesura del que l'home ha de fer
i com a norma per a la seva conducta...
Només el coneixement que arriba des de dins
és el veritable coneixement’
Aquesta substància és la religió de Sòcrates, que apunta, d'antuvi, en la creença que la veritat ha de mostrar-se en el fet inexorable de qüestionar.
Per a ell, en la franca consciència de no saber, apareix, no el no-res, sinó el saber vital.
Sòcrates no dóna, fa que l'altre produeixi.
D'aquesta manera, l'home extreu d'una sorprenent fondària el que pròpiament ja sabia, però sense saber que ho sabia.
Vol dir això: cadascú ha d'arribar al coneixement per si mateix; no s'ho pot traspassar a un altre com un objecte.
De Sòcrates a Mascaró
Tot coincidint amb una convidada al Zazenkai de Manacor, el 16 d’abril també se celebra a Palma, al Monestir de La Real el ‘VI Congrés Vida i obra de Joan Mascaró i Fornés’.
El Congrés és obert a tothom, socis i no-socis de l’ens que ho organitza: Jubilats per Mallorca.
Hi haurà una ponència de Bet Abeyà, qui traduí al català la versió del Bagavadh Gita que Mascaró havia traduït del sànscrit a l'anglès.
Abeyà parlarà dels tres llibres de Mascaró que traduí al català, però també de les vivències del seu contacte amb l'autor i d'allò que li aportà com a persona.
La xerrada de Catalina Vaquer, viuda de Joan Maimó, autor de la biografia de Mascaró, contarà les anècdotes de la darrera estada del mestre a Mallorca i altres vivències en relació a la persona i a l'obra d'aquest margalidà universal.
Per últim, Francesc March (MSSCC), natural del mateix poble i amic personal de Mascaró, parlarà de l'espiritualitat de Joan Mascaró i de la seva posició política i cultural.
De Sòcrates i Mascaró a Meneses i Pollença
La mestra Berta Meneses ofereix avui la conferència ‘El Zen, un camino de vuelta al origen’ amb la qual s’inaugura el ‘Zendo Pollença. Espai de meditació’.
Serà a les 20.00h, al carrer Sant Jordi, 19.
És una iniciativa que celebrem per l’obertura de portes que significa, talment una abraçada generosa de convit a caminar per la via del silenci, la bondat i la bellesa.
El camí del Zen, el camí de l’esperit, el camí de la persona, és aquell per on discorren Sòcrates i Mascaró, i tots nosaltres, per anar de la ignorància a la saviesa.
Gràcies Toni!!!
Darrer regal
Ja no hi ha paraules, tan sols un clic de ratolí damunt aquest símbol de + per agrair-te i acomiadar-te amb un regal als sentits, abans que ens agafi la tempesta de primavera al bell mig de l’oceà...
‘Gràcies per tot’. Aquest és el secret suprem de la felicitat.
Joan Mascaró i Fornés