 |
| Pots ampliar les fotos fent un clic a sobre |
‘Aquest camí
gairebé ningú el segueix
tret del crepuscle’
Matsuo Bashoo (Japó, 1644-1694)
1. Ran de mar
Aixequen el seu vell brancam, arruat i tortuós per la pluja i la saladina, ran de mar, uns arbrets solitaris i discrets que solen mantenir un port arbustiu i galant.
Segueixen diligents el camí sinuós que dibuixa el haiku de Bashoo, tot besant l’arenal d’horabaixa, disfressats d’enamorats que esperen l’arribada del crepuscle vespertí que els portarà a la nit per perdre’s dins la fosca negritud.
 |
| Les imatges són manllevades al bloc 'Arbres amics, amics arbres' |
Qui no ha passat mai per sota i aixecant una mà ha intentat aglapir un gotim fugisser i espars que es repenja subtil i delicadament al cap curull de les seves tímides fulles?
La gota és talment l’elixir de la vida, que ens farà reeixir, remuntar el vol.
És curiós que sigui ara, al llarg d’aquest mes de maig que just encetem, quan floreixin. D’ell brostaran unes flors petites, rosades i nombroses, que se’ns presenten en forma de espigues primes, no massa llargues en les branquetes de l'any.
Hom hi cerca aromes de sal i sol, navegant rumb a paradisos ignots amb pailebots fets de fustam africà, de teca i caoba, a les velles drassanes del port. Mestres d’aixa i calafats treballen sense descans per enllestir les arboradures, els mastelers, les vergues i els botalons.
El tamarell silenciós esguarda el retorn del nostre somni i prepara la floració que precisament arribarà entre aquest mes de maig, que ha esclatat amb bravura i coloracions profundes, i el mes juny.
Serà a l’autumne quan donarà un fruit petit, en forma de càpsula que penjaran de les fulles matisades d’un verd apagat, blavenc, molt petites i simples, alternes i empissarrades, d’una forma gairebé escamosa com si fossin les brànquies per on passa l’alè.
Ja en trobam una referència a la Bíblia, segons la qual Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i allà va invocar el nom del Déu etern.
Al nostrat tamarell el poden conèixer amb una rica varietat de noms: tamariu, tamariua, tamarisc, gatell, tamarit, tamaró, tamarill , tamariu gal·lic.
Molt present i peculiar a les Illes, és originari de l'oest de la regió mediterrània però el seu límit septentrional arriba fins a Anglaterra i el límit meridional fins al Sàhara. Podria ser el pare de les flors del desert.
El poeta santanyiner Blai Bonet (1926-1997) ha glosat les seves singularitats en un bell poema titulat El tamarell vora la mar.
Si el tamarell és tot verd
i per la soca té sal,
digau que és la mar sembradala veu del tomarinar.
Si plora per colorins
de peixos i de coral,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.
Si en rames la sal torna alta
i el color torna salat,
digau que és la mar sembrada
la veu del tomarinar.
2. La rel de fe
Tota persona que cerca necessita arribar a experimentar, en qualsevol moment, la perfecció, la bondat i la realitat que no té límits. S’ha de canviar la perspectiva si es vol descobrir una dimensió nova d’aquesta realitat il·limitada.
Diu la mestra, Berta Meneses que ‘ens hem d’arriscar, anant més enllà del que creiem que són les nostres possibilitats i més enllà del nostre ego, de la por al què diran, dels nostres defectes i complexos desfavorables, si volem descobrir quelcom nou, diferent.
És aquesta actitud la que defineix a la persona espiritual, profunda, compromesa. L’evolució espiritual suposa lliurar-se incondicionalment i afermar-se en l’anhel de conèixer i en la necessitat de confiar.
Aquesta actitud crea un dinamisme intern que ha de conduir-nos, més enllà de les gratificacions i dels objectius, fins als interrogants més precisos i profunds de l’ésser humà, a l’entorn de la vida, el dolor, la veritat i el sentit últim de Tot’.
El nucli del coneixement és una passió inflexible per la veritat
Però el desig de conèixer només pot ser satisfet –ens comenta Meneses- si hi ha una rel de fe ferma; una base definitiva on assentar la nostra confiança, la seguretat que es pot confiar en l’univers, que la Realitat fonamental té sentit, que ‘Déu és’.
Les experiències límit, en les quals succeeix la tragèdia, el fracàs, la mort, així com la bellesa, l’alegria, l’amor, ens condueixin allà on ni les raons ni les explicacions poden satisfer-nos.
Aquestes experiències ens obren al misteri de la vida. Les qüestions límit ens porten a l’extrem del nostre raonament, del nostre pensament. I és aleshores quan aquest misteri desconegut ens atrapa i la base de les nostres vides es revela com un misteri que és ‘gràcia’.
‘Qui s’endinsa en el camí de la recerca interior amb sinceritat descobreix una ruta, un senda que sovint travessa valls obscures, deserts interminables o inclús el caos sense sentit de la vida. Però, alhora, descobreix una manera de viure i de ser amb un sentit profund que ens proporciona un marc, una orientació, un punt de referència.
La fidelitat a nosaltres mateixos, el desig de conèixer, la gran confiança i lliurar-se a la realitat desconeguda, són els elements adients per entrar en el misteri de la pròpia casa i despertar en nosaltres un sentit de bondat i de compassió’ Berta Meneses.
3. Floració dels tamarells al zazenkai de Sant Marçal
Aquest dissabte, 3 de maig, amb la floració dels tamarells al Parc de la Mar de Palma, anirem a fer un nou zazenkai a Sant Marçal. El darrer fou abans del Diumenge de Rams, quan aquest lloc senzill i humil acull el nostre silenci i quietud amb el cor obert de bat a bat.
La parròquia ens cedeix una sala gran, fresca a l’hivern, calentona a l’estiu i plàcida a les primaveres. Com ha de ser. Ideal per aposentar-hi els sabutons i safus i mantenir la nostra pràctica constant, pacient, inalterable, ininterrompuda. Aquella que tot ho identifica, que tot ho abasta. I que ens obre l’ull de la comprensió.
Us hi esperam! Fer clic aquí si voleu llegir més de Sant Marçal (+)
4. Talnique, divendres, 23 de maig
Heu de reservar-vos aquesta data. La cita de la nostra Escola de Zen Sanbo Mallorca amb Talnique, amb l’art, amb la música, amb la poesía, amb la solidaritat, és ineludible.
Recordar-vos un nom: aritja. El ‘projecte aritja’ pren la primera forma avui, amb el compromís tàcit que us demanam de col·laborar, d’assistir, de fer córrer la veu.
En properes ‘entrades al bloc’ us anirem exposant el que estam preparant per aquesta diada del 23 de maig al Centre de Cultura de SA NOSTRA de Palma, al carrer Concepció, 12.
Tot plegat ens lliga i relliga a un poble, a una Sangha, a un nom i a una música. Fes clic aquí i descobreix-la (+).
‘No seguesc el camí dels antics,
cerc allò que ells cercaren’
Matsuo Bashoo (Japó, 1644-1694)
