Miscel·lània. 2

Divendres, 28 de març de 2014

Miscel·lània
Mescla de coses vàries; especialment, aplec d'escrits sobre matèries diverses.

La dansa de les ones

La nostra dansa és una invitació que ens fa Marian García, companya de la Sangha, per posar el cos i l’ànima en moviment. 

Aquest és el seu convit:

“Algunas cosas prácticas…
1- Ojo! con el cambio de hora, estará muy reciente.

2- Bailaremos descalzos o, si no te gusta, pies desnudos, con calcetines antideslizantes.

3- Sudaremos un poco, ven con capas  de quita y pon y trae una botella de agua.

4- La sala está muy cerca de Ocimax y Carrefour, por allí podéis aparcar sin problemas.

5- Trae algunos euros sueltos para facilitar la aportación a la sala (entre 3 y 5 euros dependiendo de cuantos seamos).

6- Os agradecería, como os dije, confirmarais asistencia. Llamarme si tenéis alguna duda (669283769).

7- Vengo cargada de Ritmos para compartir y cada vez más enganchada”.

Lloc: AULA BALEAR DE GESTALT. C/Santa Lluisa de Marillac Nº 6  (Continuació del C/ Coliure)

Data: Diumenge, 30 de març, a les 18.30h

Els 5 RITMES són: fluid, staccato, caos, líric i quietud

Tots junts creen una ONA, que podria ser definida com una pràctica de meditació en moviment. Els 5 Ritmes ens brinden eines i claus per trobar el nostre propi moviment, crear passos, ballar per adonar-nos-en i obrir el camí interior. 

La seva pràctica ens sosté mentre que la presència del grup que dansa es transforma en un suport, una abraçada on cada integrant va reconeixent la meravella de l'expressió única de la pròpia dansa. 

Permetem que la saviesa i la memòria del cos expressin el seu llenguatge del moviment a través de nosaltres.

Els 5 Ritmes són una pràctica sanadora per al cos, el cor, la ment, l'ànima i l'esperit que ens porten al descobriment personal i a un camí de despertar.
Tots podem ballar. 

Aquí no hi ha exigències, coreografies, cossos perfectes o persones amb més experiència. Els ritmes són per a tots. Cada ritme és un mestre, una porta oberta cap a l'ànima...

Els ritmes són portes a milers de paisatges interiors. Com el propi cos, ells estan vius i dissenyats per catalitzar l'expressió única de qui els transita.

Gràcies Marian!

                                                               -o-
Vora el mar, melodia
del vestir-se dels arbres
i desvestir-se, purs, 
del color i la paraula.

Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)

-o-

Estudiar el drac viu!!!


Aquest dissabte és el darrer del mes de març, per tant hi haurà reunió d'estudi que ja és ben hora. 

Qui ens ho proposa és en Tomeu Artigues. Talment ens diu:

'el tema és del llibre d’Ana Mª Schlüter "Atrévete con el dragón vivo". El sutra de Hui-Neng, desde la pag. 41 fins a la 52. Hauríem d´acabar el llibre!!!

Si no podeu venir avisau-me per favor. Si coneixeu gent de la sangha que vulgui venir, tothom esta convidat. Una abraçada a tots'.

Lloc: Zendo del Carrer Tizià, 44, 8è

Hora: Arribar a les 17.45h farem dues assegudes i la reunió des de les 19.00 fins a les 20.30h. 

Tomeu Artigues
Telf. 690846200

Gràcies Tomeu!

                                                               -o-

Em sento muda bèstia, encorralada;
ja sens clam sens llàgrimes
eixuta i solitària; sens dolor, tan sols,
del que poder queixar-me.

Distància, maleïda distància,
que trist és l’enyor.

Cristina Salom i Ferrer (Manacor, 1967)

                                                               -o-

Triangle final: la sarabanda de Bach i Gould

La sarabanda fou una de les danses més populars de la música instrumental del Barroc i un dels moviments estàndards de la suite barroca. El seu origen és al segle XVI com una dansa cantada a Iberoamèrica i Espanya. 

La que avui us proposam és original de Johann Sebastian Bach  (Eisenach, Alemanya, 1685 – Leipzig, Alemanya, 1750). 

Bach fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història.

La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. 
La tercera pota del triangle correspon a Glenn Herbert Gould, més conegut amb el nom de Glenn Gould (Toronto, Canadà, 1932 - 1982). 

Gould fou pianista, compositor, escriptor, home de ràdio i realitzador de televisió. Fou famós sobretot pels seus virtuosos enregistraments de les obres per a teclat de Johann Sebastian Bach. 

La vida i l'obra de Glenn Gould han rebut una atenció pòstuma sense precedents, fruit en gran part dels interrogants que provoca la seva personalitat excèntrica, inabastable als tòpics, envoltada de misteri, hipocondríaca i aparentment asexuada. 

La seves gravacions no deixen a ningú indiferent. 

La foto de la pècora,
que es belluga dins la fosca, és de
l'estimat amic Juan Carlos Valdovinos 


                                                     -o-

La vida,
aquest poema
que escriu el destí
tot retallant
els darrers versos.

Jaume Galmés i Riera (Sant Llorenç, 1967)

Gassho profund!!