És un bes
dels meus llavis
que no saben dir res més!
Raimon Pannikkar (Barcelona, 1918-2010)
Marratxinet ja dorm dins els nostres somnis. Els seus silencis, els seus racons singulars, bé de rocalla bé de plantes i ramells i flors i arbres bé per les parets seques o pel coll de cisterna, romanen en el plec més ben guarit de la nostra memòria, allà on hi desam els records que més estimam.
Qui ha meditat a Marratxinet l’estima, com qui estima un amor adolescent o un amor madur, amb detinguda observació de tot quan succeeix, de tot quan fa, tot quan diu o pensa. Vigila les passes de l’ésser estimat amb sigil, amb atenció plena, amb un grau de consciència pura i innocent...Encara avui resta impregnada la pituïtària amb la fresca olor de l'abrinat gessamí que s’enfilava a la branca del primer portell. Era un gessamí jovenell, no molt alt en el seu créixer arbustiu, però tenia una olor tan dolça i penetrant dins aquells dissabtes austers i senzills i simples, que el cos l’ha emmagatzemada en el més profund del cor com si fos un tresor.
El tresoret que guarda en estalvi la saviesa, el coneixement de tots els éssers, de tots els budes...
Marratxinet ha tengut la galanteria de conduir-nos a Sant Marçal, de cedir-li pas i donar lloc per guarir les nostres assegudes. No ens vol fer lluny. Vol que amb un esguard de la mirada veiem el cambuix dels pins que l’envolten, els braços de pedra que encara l’abracen com si fossin un bressol d’infantó.Sant Marçal ens acull amb el cor obert de bat a bat. Ens cedeix una sala gran, fresca a l’hivern i calentona a l’estiu. Com ha de ser. Ideal per aposentar-hi els sabutons i safus i mantenir la nostra pràctica. Aquella que tot ho identifica, que tot ho abasta.
Els zazen de Sant Marçal agafen el relleu i de quina forma?
Ens ho explicava en un mail Catalina Mas (+) que amb Catalina Castelló (+) en porten la coordinació.
‘Volíem recordar-vos que el proper dissabte dia 8 tornarem a St. Marçal per un dematí de meditació.
Quedam un poc abans de les 9'30h i acabarem a les 14h. Els qui venguéreu la darrera vegada ja sabeu que decidírem fer una aportació de 5 euros perhom, que permeten deixar alguna cosa a la parròquia per l'ús de la sala i comprar un poc de berenar per a compartir.
Tot i que cadascú pot dur el que vulgui, hi haurà infusions, cafè soluble i xocolata de comerç just i galetes d'Inca. Hem de dur una tassa i una cullereta...
No oblideu de venir abrigadets perquè la sala és freda i encara no és primavera’
Un passeig per Sant Marçal
Marçal és una variant de Marc. Prové del llatí ‘Martcus’ que significa aquell que procedeix de Mart. Mart també era el deu de la guerra dels romans.
En el Montseny hi ha una font d’aigua bona que porta el nom de Sant Marçal i que diu així:
Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.
Guerau de Liost (1878-1933)
Marçal de Llemotges
Marçal de Llemotges va ser el primer bisbe de Llemotges, a l'actual França. Resen les escriptures antigues que el papa Fabià I (250-251) va enviar set bisbes des de Roma a la Gàl·lia per predicar l'Evangeli: Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia, i Marçal a Llemotges.
El papa Joan XIX (1024-1032) el va reconèixer com a apòstol i més tard el llemosí Pere Roger, papa amb el nom de Climent VI (1342-1352), el va declarar apòstol d'Aquitània.
 |
| El Puig Major nevat vist des de Sant Marçal |
Sant Marcal també va ser associat a santa Valèria de Llemotges, una màrtir llegendària del segle III o IV de la que es deia que, en ser decapitada, havia agafat el seu cap i l'havia portat fins a Sant Marcial.
Sant Marçal va ser enterrat fora de la ciutat romana i la seva tomba es va convertir en un lloc de pelegrinatge important, situada, a més, al Camí de Sant Jaume. Sobre ella va establir-s'hi una comunitat benedictina al segle IX, que donà lloc a l'Abadia de Sant Marcal.
Va comptar amb una gran biblioteca i scriptorium (només inferiors als de Cluny).
 |
| Entrada a la cripta original |
Tot i la seva història i valor artístic, l'abadia va ser completament arrasada el segle XIX: només en resten alguns còdexs manuscrits dispersos que provenen de la biblioteca. La cripta original, la que va donar lloc a l'abadia, va ser excavada entre el 1966 i 1970.
Si heu arribat fins aquí, ja teniu el regal a mans. Basta desembolcallar-ho del ratolí, tot fent un clic aquí +
Gassho profund!!
