El sesshin, la joia...

Diumenge, 9 de juny de 2013

Dijous horabaixa, devers les vuit, tornarem a trobar-nos a Son Bono, el casal d'espiritualitat, per complir amb un nou retir de silenci i meditació (el sesshin de juny) amb la guia i mestratge de Berta Meneses. 

Cada un hi entra seguint el seu propi ritual, després d'uns dies de pensar en la cita que marca l'existència i l'esdevenir amb una nova experiència, amb un nou aprofundiment conscient, atent, centrat i equilibrat.

Es necessita valor per practicar bé

'El zen no és una disciplina per a tothom'. 

Hem de tenir la voluntat de fer una cosa que no és fàcil. Si ho feim amb paciència i perseverança, amb la guia de la mestra, la nostra vida gradualment s’estabilitza, es torna més equilibrada.

'El zen és un estudi que dura tota la vida. No es tracta simplement d’asseure’s en un coixí durant 30 minuts cada dia. La pràctica abasta tota la vida, vint-i-quatre hores al dia. El zen ens ensenya a viure amb consciència clara, integritat i plenitud la nostra existència quotidiana'.

'El zazen intel·ligent significa fer un canvi senzill, precís, constant, pas a pas. Primer, des dels nivells més materials als més subtils, i des d'aquests a d'altres cada vegada més subtils'. 

'Començam a entendre la nostra personalitat: la ment, el cos, els pensaments, las percepcions dels sentits, tot el que pensàvem que érem nosaltres'.

El sofriment, porta de l'ensenyament

'La pràctica vol ensenyar-nos a afrontar el sofriment. No és que el sofriment sigui important o valuós en si, sinó que també esdevé el nostre mestre. És l'altra cara de la vida, i fins que no puguem veure la totalitat de la vida, no hi haurà joia'

'Si hem de ser francs, el sesshin és sofriment controlat. Rebem una oportunitat d'afrontar el nostre sofriment en una situació pràctica'.

Ressistència, humilitat, paciència, compassió

'Mentre practiquem, tots els atributs tradicionals del bon deixeble zen són posats a prova: resistència, humilitat, paciència, compassió. Per això, el sesshin no hauria de ser fàcil: necessitem aprendre a viure amb el nostre sofriment i, això no obstant, actuar de manera apropiada'.

'Quan aprenem a estar amb la nostra experiència, sigui quina sigui, som més conscients de la joia que és la nostra vida. El sesshin és una bona ocasió per aprendre aquesta lliçó'. 

'Quan estam preparats per a practicar, el sofriment és una sort, encara que no vulguem reconèixer aquest fet. Si no podem aprendre a ser la nostra experiència, fins i tot quan és dolorosa, mai no coneixerem la joia'. 

La joia és ser tal com som

'La joia és ser les circumstàncies de la nostra vida tal com són. Si algú ha estat injust amb nosaltres, no hi fa res. Si algú diu mentides sobre nosaltres, tampoc no hi fa res'. 

'Després del sesshin podem experimentar la joia durant una estona. Però, la joia no és una cosa que haguem de trobar'.

'La joia és el que som si no estem preocupats per una altra cosa'.

Són paraules, les perles essencials, de la mestra Charlotte Jocko Beck, extretes de ‘ZEN ARA’ un d' 'Els petits llibres de la saviesa', que edita J. J. de Olañeta. Sempre recomanable.

Fins dijous amb un darrer regal (si feis clic aquí) 

Gassho profund!!