'No et paris a la meva tomba a plorar,
Sóc mil vents que bufen;
jo sóc els centelleigs de diamant a la neu;
jo sóc la llum del sol sobre el gra madur,
jo sóc la suau pluja tardorenca.
Quan despertis en el silenci del matí,
jo sóc la brisa veloç i edificant
d'ocells tranquils en vol en cercles.
Jo sóc la suau llum de les estrelles a la nit.
No et paris a la meva tomba a plorar.
No sóc aquí, no dorm.'
Del gènesi a l'èxode
Aquest passat cap de setmana vam celebrar a la Casa d'Espiritualitat de Son Bono, al barri de Gènova de Palma, a l'illa de Mallorques, una introducció al Zen i una sentida celebració de comiat a Ana Mª Schlüter. Ana Maria fou una de les primeres mestres en desplegar i oferir la seva saviesa, l'ala del seu Zen, a la sangha mallorquina.
D'aquí que tot el grup d'antics, a més d'acompanyar als deu nous, volguessim expressar el nostre amor i la nostra gratitud per la seva vida entre nosaltres.
'Ella que ja ha fet el traspàs de la vida a la mort... continuarà esent present dins la memòria i el cor de tota la sangha, dels seus familiars i amics. En el nostre món oblidem la importància de la mort a la nostra vida diària, a la nostra existència, però la realitat és que estem morint i vivint contínuament, cada moment de vida i mort estan entrellaçats...'.
Va dir la mestra Berta Meneses en el decurs de la celebració en record i memòria d'Ana María.
L'oceà de l'amor
'La mort del cos, la mort física és una qüestió fonamental a la vida. Podem visualitzar-lo com l'onada de la nostra existència que s'esvaeix a l'oceà de l'amor etern...'
'Bassui Zenji parla de la mort com els núvols que s'esvaeixen en la immensitat del cel buit.
Perquè la naturalesa essencial no està subjecta al naixement ni a la mort. És abans del nostre naixement i continua més enllà de la mort. És el buit infinit, ple de possibilitats...' va dir Berta Meneses.
El misteri del naixement i mort
Així, recordarem Ana Mª i tots els amics i familiars que han format part de la nostra vida i que ja descansen en pau amb la unitat de l'Esperit.
Aquest és el misteri del nostre naixement i mort, del nostre no naixement i no mort, perquè ja viuen a la Plenitud de la Vida sota la mirada amorosa de Déu.
El nou cel i la terra nova
(Apocalipsis, 21)
La lectura de diferents fragments, com aquest de l'Apocalipsi, es van ajuntar amb una selecció de peces de música que abelliren la capelleta de la casa de Gènova que sempre ens acull amb calidesa i generositat. 'Després vaig veure un nou cel i una nova terra. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
Aleshores vaig veure que del cel venia de Déu la nova Jerusalem, venint de Déu, la Ciutat Santa, vestida com una núvia que es prepara per rebre el seu marit.
I vaig sentir una veu forta que va proclamar des del tron:
- Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble Déu será "Déu amb ells". Ell eixugarà totes les llägrimes dels seus ulls, i no hi haurà més mort, ni dol, ni crits ni patiment. Perquè les coses velles han passat.
I el que es va asseure al tron va declarar:
- Faig tot nou.I va afegir
- Escriu aquestes paraules, perquè són vertaderes. 'Jo Sóc alfa i omega, el principi i el final’.
Aleshores em va dir.
'Beu ja a la font de l'aigua de la vida, sense pagar res. Qui arriba rebrà tot això en patrimoni.
Jo seré el Déu i ell serà el meu fill.'
Germans en l'amor i en el dolor
'El que experimentem al Zen és una cosa totalment especial, estranya. L'experiència comuna ens fa germans en el dolor, però hi ha un altre nivell que es desperta en nosaltres quan estem asseguts a zazen, la nostra ment cor s'obre a una realitat totalment diferent, més enllà de la tristesa.
El que fem en el Zazen és minimitzar en nosaltres o neutralitzar aquesta terrible tristesa de la pèrdua, el fet és que el teu jo es minimitza al Zazen i podem connectar amb aquesta Presència que ve a nosaltres, saltem cap allà, i ens submergim en aquesta Realitat infinita.
Quan nosaltres sentim aquesta Realitat, aleshores els nostres éssers estimats que han mort estan just suquí, totalment presents.
Si tu saltes cap a aquest nivell zero de l'obertura infinita llavors no només sents la seva presència, sinó que és un fet, Ana Mª és aquí...' en paraules extretes del comentari de la mestra.
Som la Totalitat
A on anem quan morim? És la mateixa pregunta que: on són els nostres éssers estimats morts? A on anem?
A l'evangeli de Tomàs està escrit:
Jesús va dir: jo sóc qui sóc.
Sóc la llum... 'Sóc jo la llum sobretot. Sóc jo que sóc la totalitat: és de mi de qui ha arribat a la totalitat i de mi se'n va a la totalitat. Tallar un tros de fusta: sóc aquí. Aixeca una pedra i em trobaràs allà".
Com a practicants de Zen en llegir aquest text de l'apòstol Tomàs, ens sentim molt a prop d'aquesta frase a l'abisme de la pràctica:
Això és el que som: la totalitat...
La pau perfecta
L'ofrena de l'encens fou d'una infinita sensibilitat amorosa i el recitar plegats i sense pauses, un pic i un altre, el Sutra de la Compassió ens va alliberar de culpes, de pors i ens va treure els vels que amaguen aquella senzilla i divina naturalesa essencial per convidar-nos a compartir el pa i combregar units i agermanats en la pau perfecta.Per això, amb aquesta oració ens vam unir a totes les sanghas, als familiars i amics, passat, present i futur.
Vam dedicar especialment el nostre amor i els nostres pensaments a tots els familiars, amics que ja han partit i a totes víctimes de les guerres.
Que descansin en perfecta pau.
Que seguim sent fidels al veritable Dharma.
Que la pau habiti els nostres cors i les nostres ments.
Que en les relacions entre tots nosaltres siguem amor, harmonia i felicitat.
Que la pau habiti al nostre món i ompli el nostre univers.
Pau. Pau. Pau...
Gate, Gate, Paragate, Parasamgate
BO JI SOWA KA
Bodhi Swaba!
HAN NYA SHIN GYO
La casa del pare
La casa del pare obre les seves portes a la mestra Ana María Schlüter Rodès, amb aquestes paraules:
'Vaig obrir els ulls i les ninetes retrataren la seva silueta borrosa, esbiaixada pel besllum del crepuscle.
La tendresa dels seus mots íntims, la calidesa de les seves paraules subtils, enlluernaren de claror la nit difusa d'aquest darrer jorn d’enguany, anomenat dissabte...
La remor de les ones, que tomben suaus a la riba de la platgeta, rere el far, es fonia amb el cant poètic de l’homedéu que apagava el dia i encenia tots els estels del firmament.
I la seva llum fou reveladora...'
Gratitud infinita a na Cati,
na Victòria, na Margalida
i a totes pel seu regal d'amor.
Pau, amor i gassho profund!
🙏
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
